Resum

L’aprovació de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència (LAPAD) ha suposat la determinació de modalitats d’intervenció segons les necessitats, nivells i graus de dependència de les persones beneficiàries. Per entendre l’organització de la intervenció en l’atenció a persones en situació de dependència, convé tenir clars alguns conceptes, com ara la planificació, execució i avaluació.

Per planificació s’entén el conjunt d’actuacions prèvies, ordenades i dissenyades per aconseguir un objectiu determinat orientat a atendre les persones en situació de dependència en la seva globalitat. L’execució és la fase del procés d’intervenció que pretén la posada en pràctica del disseny i la metodologia establerta, i l’avaluació és la fase del procés d’intervenció que permet valorar el compliment dels objectius i l’adequació del disseny i de l’execució.

El professional en atenció a la dependència intervé principalment en la fase d’execució, ja que és un dels professionals que fa les accions necessàries per aconseguir els objectius (activitats), així com les accions concretes per permetre el desenvolupament de les accions previstes (tasques).

En l’àmbit residencial tota la planificació es recull en el pla individual d’atenció integral (PIAI), també anomenat pla d’atenció individualitzada o pla d’atenció integral (PAI). El PIAI o PAI és el document on es recullen totes les actuacions destinades a la culminació d’una atenció integral i personalitzada de l’usuari. Per portar a terme l’elaboració del pla cal centrar-se en les tres fases més importants: la valoració inicial, el disseny del pla i l’avaluació.

L’elaboració d’aquest pla suposa la participació interdisciplinària dels professionals, la família i l’usuari. Sempre que sigui possible s’ha de fer d’acord amb els principis de l’atenció centrada en la persona (ACP).

En el model d’atenció centrada en la persona, la persona usuària és la protagonista de la seva intervenció. Es parteix de les seves capacitats, preferències i/o decisions. L’entorn i l’organització són els encarregats d’exercir els suports per assolir els objectius.

Quan l’usuari entra en un centre residencial, és el moment de tenir en compte la seva òptima adaptació seguint cada fase tal com estipula cada centre. Les fases són: el preingrés, el període d’acollida i adaptació, l’estada i el comiat del centre residencial.

Una vegada fet el PIAI de la persona usuària, cal passar a la seva execució mitjançant un seguit de procediments o protocols. Cada una d’aquestes actuacions protocol·litzades quedaran registrades en uns fulls de registre. Per tant, totes les actuacions que l’equip de professionals ha decidit aplicar a la persona usuària s’han de realitzar amb el seu protocol corresponent.

Un protocol és un document escrit i formal on es seqüencien els passos o procediments que el professional indicat ha de seguir per complir el procediment de forma òptima. Alguns dels protocols més freqüents són: protocol d’acollida i adaptació, incontinències, caigudes, lesions per pressió, higiene, alimentació i mobilitzacions.

En l’àmbit educatiu també pot intervenir la figura del tècnic en atenció a la dependència desenvolupant tasques de caire assistencial, malgrat que no és freqüent la seva intervenció en aquests contextos, ja que acostumen a intervenir-hi altres professionals. Tot i això, pot intervenir com a auxiliar d’educació especial o vetllador/a, entre d’altres perfils de tipus educatiu, ja sigui en centres educatius ordinaris, centres d’educació especial o centres residencials per a persones amb diversitat funcional.

Els alumnes que atendrà tenen necessitats de suport específiques i presenten perfils diversos com: necessitats educatives especials, trastorns d’aprenentatge o comunicació, situacions de desavantatge educatiu, i altes capacitats.

El desplegament del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, de l’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu regula les mesures i suports que s’han d’implementar als centres educatius públics i concertats de Catalunya per a garantir l’atenció a tot l’alumnat.

Els suports consisteixen en els materials, les persones i les estratègies que propicien la independència i participació de les persones en la comunitat i milloren el seu benestar; per tant, s’hauran d’implementar activitats adaptades als diferents nivells i ritmes del grup aula i així donar resposta als requeriments de tot l’alumnat. Estableix 4 nivells de suport personal, que es van graduant en intensitat i freqüència: intermitent, generalitzat, extens i limitat.

Es poden establir tres nivells de suports tant a nivell d’aprenentatges com conductuals, aquests són: suport universal, suport addicional i suport intensiu.

Aquests suports estan vertebrats per un pla de suport individualitzat (PI), on es detallarà el pla d’actuació a seguir, identificant els professionals quals atendrà l’alumnat i els suports que rebrà. El PI s’ha de programar de manera coordinada amb els professionals que intervenen en el procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne, determinant les adaptacions metodològiques i els criteris d’avaluació adients al perfil concret de l’infant.

Alguns d’aquests perfils professionals poden ser: psicòlegs, logopedes, fisioterapeutes, infermers, educadors d’educació especial, integradors socials, etc.

En l’àmbit domiciliari, a l’article 15 de la Llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència estableix els següents serveis de l’àmbit domiciliari: els serveis de prevenció de les situacions de dependència i els de promoció de l’autonomia personal, per exemple, habitatges tutelats, els serveis de teleassistència, el servei d’ajuda a domicili (SAD) o servei de suport a l’autonomia a la pròpia llar: atenció de les necessitats de la llar i cures personals.

En referència a la planificació que s’estableix en els domicilis, en podem trobar bàsicament de dos tipus. D’una banda, el pla d’atenció social individual (PASI), també anomenat d’altres formes, que ha de ser el resultat final de tot un procés de treball d’anàlisi i diagnosi duta a terme pels professionals principalment pel treballador o treballadora social, basat en historiar, diagnosticar, avaluar, objectivar i plantejar (si s’escau) un pla d’atenció social individual amb propostes d’intervenció a nivell individual i/o de grup i familiar. De l’altra, el pla individual de vida independent (PIVI) és el document que utilitzen les persones amb diversitat funcional que volen rebre atenció per part d’un assistent personal. En aquest document es planifiquen les atencions que volen rebre.

En el PASI és habitual que el professional que intervingui sigui un treballador familiar, i en el PIVI serà la figura de l’assistent personal la que intervindrà.

Els treballadors familiars són professionals del camp social que formen part d’un equip interdisciplinari. Es caracteritzen per la seva intervenció directa, tant institucional com al domicili de l’usuari, tenint en compte el marc familiar i el seu entorn, com la seva intervenció grupal amb diferents col·lectius.

L’assistent personal esdevé un suport per tal que les persones amb diversitat funcional puguin dur a terme el seu projecte vital de vida.

Per sol·licitar el SAD cal adreçar-se als Serveis Socials d’Atenció Primària de la zona on estiguin empadronades, que, amb un estudi previ, establiran, conjuntament amb l’usuari, el pla de treball del professional i el copagament del servei.

Els protocols i registres que s’utilitzen a l’atenció domiciliària són els mateixos que s’utilitzen a l’àmbit residencial, inclòs també el protocol d’acollida i adaptació al servei, que el que busca és que la persona s’adapti a la nova llar si es tracta d’un pis o habitatge tutelat.

Altres protocols més específics de l’atenció domiciliària són: el protocol d’emergències, protocol d’actuació de suggeriments, queixes o reclamacions, protocol d’absència injustificada de la persona beneficiària del domicili i el protocol d’actuació per a la coordinació.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge