Activitats

Les mesures i els suports educatius

Els objectius de l’activitat consisteixen en:

  • Identificar les mesures i suports que es despleguen al Decret 150/2017.
  • Conèixer i identificar els factors que propicien la inclusió educativa.
  • Relacionar els suports i recursos més significatius per a cada tipus de suport.

A partir del Decret 150/2017, de 17 d’octubre, relacionat als annexos, feu un resum breu on es relacionin els diferents suports i mesures, i les característiques més significatives de cada un d’ells.

Les mesures i suports universals

Les mesures i suports universals estan dirigits a tots l’alumnat, tal com s’estableix als decrets relatius a l’ordenament dels ensenyaments obligatoris. El Departament d’Ensenyament estableix els següents criteris per a l’establiment de mesures universals: Estructura flexible del centre, ensenyament col·laboratiu, desenvolupament de l’escola inclusiva, el Pla d’atenció a la diversitat, la composició heterogènia de l’alumnat. Respecte de l’atenció a la diversitat a l’aula: estimular l’aprenentatge cooperatiu, treball per projectes, resolució participativa de problemes relacionals i dels conflictes, l’ensenyament multinivell, tutoria entre iguals, suports tecnològics, treball per racons, tallers… Altres mesures de caire metodològic poden ser l’entrenament d’habilitats en l’expressió i comunicació i de resolució de problemes. També les relatives a l’agrupament de l’alumnat, propiciant petits grups heterogenis.

Les mesures i suports addicionals

Les mesures i suports addicionals canalitzen, de manera flexible, puntual i focalitzada la resposta educativa adient a determinats aspectes de l’aprenentatge que poden condicionar futures adquisicions. Tots els docents del centre, orientats per professionals especialistes, en psicologia, educació especial, audició i llenguatge, fisioteràpia…, tenen la responsabilitat de proporcionar les mesures i els suports addicionals que els alumnes necessitin. Aquests professionals col·laboren en l’avaluació funcional de les necessitats de suport educatiu dels alumnes, en la planificació d’estratègies eficaces, en la provisió de suport per optimitzar la gestió i el funcionament d’aula, en la proposta d’adaptacions metodològiques personalitzades i en el treball amb famílies. També participen en la seva implementació. Es consideren mesures addicionals: el suport escolar personalitzat (SEP), el programa intensiu de millora (PIM), els programes de diversificació curricular (PDC), l’aula d’acollida, el suport lingüístic i social, aules hospitalàries, l’atenció domiciliària…

Les mesures i suports intensius

Les mesures i suports intensius són específics per als alumnes amb necessitats educatives especials, estan adaptats a la seva singularitat i permeten ajustar la resposta educativa de forma extensa, amb una freqüència regular i, normalment, sense límit temporal.

Aquests suports estan vertebrats per un pla de suport individualitzat (PI), on es detallarà el pla d’actuació a seguir, identificant els professionals que atendrà l’alumnat i els suports que rebrà. El PI s’ha de programar de manera coordinada amb els professionals que intervenen en el procés d’E-A de l’alumne, determinant les adaptacions metodològiques i els criteris d’avaluació adients al perfil concret de l’infant.

Personal auxiliar d'educació especial o vetllador

Els objectius de l’activitat consisteixen en:

  • Identificar les funcions del perfil de l’auxiliar d’educació especial.

L’activitat consisteix en la cerca i identificació de les funcions d’aquests professionals.

Les seves funcions són les següents:

  • Ajudar els alumnes amb necessitats educatives especials en els desplaçaments per l’aula i pel centre en general, i fora del centre, si cal, amb el seu mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, crosses…)
  • Ajudar els alumnes en aspectes de l’autonomia personal (higiene, alimentació…) per garantir que puguin participar en totes les activitats.
  • Fer els tractaments específics dels alumnes en el centre educatiu.

El joc com a recurs educatiu amb alumnes amb necessitats especials de suport educatiu (AANESE)

Els objectius específics d’aquesta activitat són:

  • Identificar les característiques i necessitats de l’alumne.
  • Identificar les situacions de joc adients al perfil de l’alumnat.
  • Prioritzar les joguines més significatives per al desenvolupament educatiu de l’alumnat.
  • Mostrar actitud de respecte vers la diversitat funcional.

Llegiu el cas presentat i proposeu les joguines més adients, segons la classificació ESAR. Justifiqueu els recursos utilitzats.

El cas de l'Hugo

L’Hugo té sis anys i pateix un TGD amb trets d’espectre autista. No presenta cap intencionalitat comunicativa. Davant de situacions estressants presenta comportaments agressius i d’autolesió. Ha estat escolaritzat a la llar d’infants, però per la seva edat ha de promocionar a nivells superiors.

L’EAP, conjuntament amb la família, decideix la seva escolarització en una escola d’educació especial.

Quins recursos de joc proposaríeu per a l’Hugo?

Les joguines s’estructuren segons la classificació ESAR (sistema de classificació de joguines ideat per Denise Garon i els seus col·laboradors l’any 1982 basat en sis característiques que sintetitzen les etapes de desenvolupament de l’infant). Aquesta classificació diferencia els tipus de joguines segons la dimensió de la personalitat que estimula:

  • Exercici o oci: joc que desenvolupa activitats motrius.
  • Simbòlic: joc que estimula conductes cognitives, percepció, memòria, imitació, evocació…
  • Assemblage: joc d’encaix o construcció que ajuda a l’adquisició de capacitats de manipulació i funcionals.
  • Regles: joc on s’estableixen les normes socials i les habilitats de relació: pactes, saber perdre, treballar en col·laboració amb altres companys…

Per a cada dimensió o faceta s’estableixen diferents nivells de complexitat dels jocs, categoritzant cada nivell segons la teoria dels estadis de desenvolupament cognitiu de J. Piaget: sensorial i motora, preoperacional, d’operacions concretes i d’operacions formals.

Es podrien utilitzar tots de manera integrada.

Jocs d’exercici

Els jocs d’exercici o d’oci consisteixen a repetir una acció pel plaer dels resultats immediats. Mossegar, llançar, xutar, xuclar, colpejar, manipular, balbotejar… són accions que es poden fer amb o sense joguines. Aquests jocs estan orientats a infants d’entre 0-2 anys, tot i que també es duen a terme amb alumnat amb TGD greu i permanent. Alguns jocs d’exercici són els jocs que impliquen moviment, jocs d’equilibri, jocs sensorials, instruments musicals, pràctica d’esports…

Joc simbòlic

El joc simbòlic estimula la capacitat i necessitat de reelaboració i comprensió d’experiències viscudes per part dels infants. És fonamental per comprendre i assimilar l’entorn que ens envolta. A través de la imitació de conductes, l’alumnat aprèn i posa en pràctica els rols socials, establint valoracions morals respecte al que està bé o malament. Consisteix a imitar els adults, fer de pares i mares, metgesses o metges, botiguers… Aquests jocs afavoreixen la imaginació i la creativitat.

Jocs d’assemblage o encaix

Els jocs d’assemblage són jocs que utilitzen peces per encaixar, unir, sobreposar, apilar o ajuntar per resoldre’ls. Aquests jocs s’originen a partir d’una fita que es proposa el nen o la nena, la de crear o construir un nou element a partir de les seves parts seccionades. Per aconseguir-ho ha de conjugar i gestionar el pensament i la imaginació amb un conjunt de moviments, assajos i manipulacions successives. Els jocs d’encaix són, per exemple, els trencaclosques, els blocs lògics, el cub de Rubick, els mecanos, les joguines amb formes per encaixar.

Jocs de regles

Els jocs de regles s’estructuren a partir d’una sèrie de normes o instruccions que els jugadors han de conèixer i respectar per aconseguir l’objectiu previst. Aquests jocs compleixen una funció eminentment socialitzadora, ja que ensenyen a guanyar i perdre, a respectar els torns i les regles, a tenir en compte argumentacions, accions i opinions del company de joc i a treballar de manera cooperativa.

Són jocs de regles qualsevol joc de taula: de coneixements, d’habilitats variades com mímica, dibuix, raonament i deducció, estratègia; d’atzar; qualsevol disciplina esportiva; jocs de cartes…

Anar a la pàgina anterior:
Intervenció en l'àmbit educatiu
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació