Activitats

Conceptualització general

L’objectiu d’aquesta activitat és constatar la comprensió de la conceptualització bàsica de l’apartat 1 i la relació entre els diferents conceptes que trobareu al glossari.

Responeu aquestes qüestions:

  1. Quina relació hi ha entre els termes autonomia, autodeterminació i independència?
  2. Argumenteu si una persona discapacitada és una persona dependent.
  3. Argumenteu si el terme discapacitat s’hauria de substituir pel terme diversitat funcional.

  1. Relació entre els termes:
    • Autonomia: és la capacitat de controlar, afrontar i prendre decisions d’acord amb les preferències i els interessos del subjecte.
    • Autodeterminació: és la capacitat i el dret d’actuar lliurement i prendre les decisions que es desitgen: cuinar el que vull, menjar a l’hora i en el lloc que em vingui de gust, gastar-me els diners en el que vulgui…
    • Independència: és la capacitat per realitzar les AVD per si mateix sense ajuda. Per exemple, preparar-se el menjar, menjar, aixecar-se del llit…
  2. Relació entre els termes:
    • Discapacitat: és la restricció o absència, a causa d’una deficiència, de la capacitat per desenvolupar una activitat dins dels límits que considerem normals.
    • Dependència: és l’estat permanent en què es troben les persones que, per raons derivades de l’edat, la malaltia o la discapacitat, i lligades a la falta o a la pèrdua d’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, necessiten l’atenció d’una altra o altres persones o ajudes importants per desenvolupar activitats bàsiques de la vida diària o, en el cas de les persones amb discapacitat intel·lectual o malaltia mental, d’altres suports per a la seva autonomia personal.
  3. La resposta és oberta, però tingueu en compte que la diversitat funcional es refereix a la realitat en la qual la persona funciona de manera diferent o diversa a la majoria de la societat.

Estat del benestar

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer què és un estat de benestar i els diferents models existents.

  1. Què s’entén per estat del benestar?
  2. Quins són els principals models?

  1. L’estat del benestar fa referència al conjunt d’intervencions desenvolupades pels poders públics per garantir uns serveis mínims a la ciutadania i protecció davant de situacions de risc.
  2. Els principals models són:
  • Model liberal o anglosaxó: desenvolupat al Regne Unit, Irlanda, els EUA o el Canadà. Aquest model se centra en l’estímul del mercat i en un nivell baix de serveis i protecció social universal. Principalment actua mitjançant l’assistència d’últim recurs i provisional per a les persones amb ingressos més baixos amb l’objectiu de minimitzar les situacions fora del mercat laboral.
  • Model socialdemòcrata o nòrdic: és el propi dels països nòrdics i els Països Baixos, i el que assoleix un nivell més alt de protecció social. La seva principal característica és que l’Estat s’encarrega de la provisió universal d’un gran nombre de serveis públics amb l’objectiu de reduir les desigualtats, i no actua com a últim recurs davant del mercat o altres mecanismes socials. A diferència d’altres models, l’accés a aquests serveis està basat en el principi de ciutadania, i no tan condicionat a les prestacions socials. La provisió de caràcter universal d’un elevat nombre de transferències i serveis d’alta qualitat es finança a través d’impostos alts i redistributius. En contra del que sovint es creu, el model impositiu nòrdic no és dels més progressistes, sinó que l’objectiu és garantir uns serveis públics de qualitat i d’accés universal en els quals s’identifiquen i defensen una gran majoria dels ciutadans. Quant al mercat laboral, són models enfocats a la reinserció ràpida mitjançant polítiques actives de reinserció i certa flexibilitat laboral anomenada flexiseguretat.
  • Model conservador o continental: és característic d’Alemanya, Àustria, Bèlgica o França. Aquest model d’estat del benestar està basat en principis assistencials i de seguretat laboral. L’estat actua quan altres mecanismes de solidaritat social, com les xarxes socials, comunitàries o familiars, no són suficients. En aquest sentit, no és un model centrat en les polítiques actives de reinserció o redistributives, i gran part de la despesa està orientada a les pensions.
  • Model sud-europeu o mediterrani: és el propi d’estats com ara l’espanyol, el grec o el portuguès. Es va desenvolupar més tard que els altres models i es troba en un punt intermedi entre el conservador i el liberal. Com en el model continental, es caracteritza per centrar-se en la seguretat laboral i les pensions. Els països dins aquest model tendeixen a utilitzar la jubilació anticipada com a mecanisme de millora del mercat laboral. Presenten el nivell més baix de despesa en serveis socials, que està molt condicionada a les prestacions.

Marc legal de l'atenció a la dependència

Tenint en compte el marc legal de l’atenció a les persones en situació de dependència a escala europea, estatal, autonòmica i local, feu un quadre resum on quedin recollides les principals directrius de cada normativa, concretament quins organismes hi intervenen, qui se’n beneficia i què marca la normativa.

Tipus de Normativa Normativa europea Normativa estatal Normativa autonòmica Normativa local
Organismes UE: Comissió Europea; Parlament Europeu; Consell de la UE; Consell Europeu; Comitè de Protecció SocialGovern espanyol: Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar SocialGeneralitat de Catalunya: Departament de Treball i Afers SocialsAjuntaments: Àrea de Serveis a les Persones, Àrea de Drets Socials
BeneficiarisTotes les persones amb diversitat dels estats membres Persones amb dependència a l’Estat espanyolPersones amb dependència a CatalunyaPersones amb dependència en l’àmbit local
Aspectes importants de la normativa Totes les polítiques de dependència han de tenir en compte els criteris següents: universalitat, alta qualitat, sostenibilitat en el tempsLegislar sobre la llei de la dependència, regular la Cartera de Serveis Socials i dotar de pressupostos les comunitats autònomes Gestionar la Llei de la dependència i els diferents recursos com la Cartera de Serveis SocialsPosar a l’abast del ciutadà els recursos per a la dependència

Llei de la dependència

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar i conèixer la Llei de la dependència.

Llegiu el text de lectura fàcil de la Llei de la dependència.

  1. En què consisteix la Llei de la dependència?
  2. Què ofereix?
  3. Anomeneu quin tipus d’ajuda hi ha.
  4. Com es concedeix la dependència? Quins graus hi ha?

Llei de la dependència:

  1. És una llei que garanteix un nou dret per a tota la ciutadania, el dret d’atenció a les persones amb dependència, ordenant els serveis i les ajudes econòmiques que han de rebre les persones en aquesta situació i que aquestes siguin tractades d’acord amb les seves necessitats, millorant la qualitat de vida i l’autonomia personal i facilitant-los la incorporació a la vida de la comunitat. És de gran importància per millorar la coordinació entre les diferents administracions públiques responsables d’oferir les ajudes i els serveis.
  2. Les ajudes poden ser en forma de serveis o econòmiques. S’atorguen segons el grau i nivell de dependència, i la capacitat econòmica de la persona sol·licitant. Les ajudes en forma de serveis són prioritàries.
  3. El catàleg de serveis inclou:
    • Ajudes en forma de serveis: ajuda a domicili, centres de dia i de nit, atenció residencial, actuacions i programes de caràcter preventiu i de rehabilitació i assistent personal.
    • Ajudes econòmiques: tenen dret a rebre-les aquelles persones que no han pogut accedir a cap dels serveis públics o privats concertats, tot i tenir-hi dret. Algunes d’aquestes ajudes són: ajuda per pagar un servei, ajuda per a un/a cuidador/a no professional i ajuda per a un/a assistent personal.
  4. El grau de dependència es mesura segons la freqüència i la intensitat amb què una persona necessita ajuda per fer les activitats diàries bàsiques:
    • Grau I (dependència moderada): la persona necessita ajuda intermitent o almenys una vegada al dia.
    • Grau II (dependència greu): la persona necessita ajuda 2 o 3 vegades al dia, però no li cal un/a cuidador/ora permanent.
    • Grau III (gran dependència): la persona necessita ajuda tot el dia per fer les activitats diàries bàsiques.

Els tres graus de dependència es classifiquen en dos nivells segons l’autonomia de la persona i la intensitat de les cures que necessita. El nivell 2 requereix una atenció més intensa i el nivell 1, menys intensa.

Sistema per a l'autonomia i atenció a la dependència

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer què és i com funciona el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència.

  1. Què és el Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència?
  2. Què és el Sistema d’Informació del Sistema d’Atenció a la Dependència?

  1. El Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència (SAAD) és el conjunt de serveis i prestacions econòmiques destinats a la promoció de l’autonomia personal, l’atenció i protecció a les persones en situació de dependència, a través de serveis públics i privats concertats degudament acreditats, i contribueix a la millora de les condicions de vida dels ciutadans.
  2. El Sistema d’Informació del Sistema d’Atenció a la Dependència (SISAAD) és un programa informàtic, una base de dades, en el qual cadascuna de les comunitats autònomes introdueix la informació en dependència del seu territori. El seu objectiu és fer més transparent la gestió de la Llei de dependència i evitar irregularitats.

Requisits de la Llei de la dependència

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer els requisits que s’ha de complir per a acollir-se a la Llei de la dependència.

Redacteu una carta a una persona que es trobi en situació de dependència on expliqueu en què consisteix i quins són els requisits per poder-s’hi acollir.

Resposta oberta que hauria de contemplar aquesta informació:

  • Trobar-se en una situació de dependència en alguns dels graus establerts (necessitat d’ajuda puntual, freqüent o permanent per fer les activitats bàsiques de la vida diària).
  • Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals han de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de cinc anys, el període de residència s’exigeix a qui en té la guarda i custòdia.
  • Les persones que, tot i reunir els requisits anteriors, no tenen la residència espanyola es regeixen per la Llei orgànica 4/2000, d’11 de gener, de drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, pels tractats internacionals i pels convenis que s’estableixen en el seu país d’origen.
  • El Govern pot establir mesures de protecció a favor dels espanyols no residents a Espanya.
  • El Govern estableix, amb l’acord previ del Consell Territorial del Sistema per a l’Autonomia i Atenció a la Dependència, les condicions d’accés al Sistema per a l’Atenció a la Dependència dels Emigrants Espanyols Retornats.

Equipaments per l'atenció a persones en situació de dependència segons el grau de dependència

L’objectiu és conèixer diferents equipaments que trobem per atendre les persones en situació de dependència segons el seu grau de dependència.

Elaboreu un quadre on trobem diferents equipaments per atendre persones en situació de dependència segons el grau de dependència que mostrin.

Grau de dependència Equipaments
Grau I (dependència moderada)Teleassistència
Grau II (dependència severa)Centre de dia, respir familiar, servei d’atenció a domicili, teleassistència
Grau III (gran dependència)Residència, respir familiar

Llei de serveis socials a Catalunya

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la Llei catalana de serveis socials.

Llegiu el document que correspon a aquesta col·lecció de lectura fàcil: Llei de serveis socials

Expliqueu com s’organitza el sistema públic de serveis socials.

S’organitza en dos tipus de serveis:

Els serveis socials bàsics són el primer nivell del sistema públic de serveis socials. Atenen la ciutadania de forma personalitzada i estan integrats per un conjunt organitzat i coordinat d’accions professionals amb l’objectiu de millorar el benestar social i afavorir la integració de les persones. L’objectiu principal dels serveis socials bàsics és promoure els mecanismes per conèixer, prevenir i intervenir amb persones, famílies i grups socials, especialment si es troben en situacions de risc social o d’exclusió. S’organitzen territorialment als municipis de més de 20.000 habitants. Els serveis socials bàsics són finançats pels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya.

Els serveis socials especialitzats donen resposta a situacions i necessitats que requereixen tecnologies o recursos molt específics. Un equip de professionals diagnostica i valora cada cas. Aquests serveis socials s’organitzen en municipis de més de 50.000 habitants i en comarques. Poden ser de titularitat pública (per exemple, finançats per l’ajuntament, la Generalitat…) o prestats per entitats diverses (tant d’iniciativa social (per exemple, entitats o associacions) com mercantil (per exemple, empreses de serveis ) que intervenen en aquest sector.

Cartera de Serveis Socials

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar i conèixer la Cartera de Serveis Socials.

Llegiu el document de lectura fàcil que fa referència a la Cartera de Serveis Socials.

  1. Quins tipus d’ajuda ofereix?
  2. A quins col·lectius s’adrecen?
  3. Anomeneu els diferents tipus d’ajuda existents per a persones amb malaltia mental i persones amb discapacitat física.

  1. Ajudes econòmiques o en forma de serveis. En el document trobem aquelles que són garantides i les que no.
  2. Alguns dels col·lectius a qui s’adrecen aquestes ajudes són: persones amb dependència, infància, adolescència i joventut, persones grans, persones amb discapacitat intel·lectual, persones amb discapacitat física, persones amb discapacitat sensorial, persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental, persones amb dorgodependències o altres addiccions, persones afectades per VIH/sida, dones en situació de risc per violència masclista i famílies amb problemàtica social i risc d’exclusió social.
  3. Persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental: suport a l’autonomia a la pròpia llar, llar amb suport, llar residència, residència assistida, club social (mòdul A), club social (mòdul B), tutela, servei prelaboral, promoció de l’autonomia personal, pensió no contributiva per invalidesa, prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva per invalidesa i prestació per a l’accés als serveis d’habitatges.
  4. Persones amb discapacitat física: orientació, valoració, atenció precoç, centre per a l’autonomia personal, centre de dia d’atenció especialitzada, suport a l’autonomia a la pròpia llar, llar amb suport, llar residència, centre residencial, centre de dia de teràpia ocupacional, centre de dia ocupacional d’inserció, assistència personal de suport en l’acompanyament a activitats laborals, ocupacionals i/o formatives, assistència personal de suport a la vida autònoma i d’integració social i comunitària, pensió no contributiva per invalidesa, prestació complementària per a pensionistes de la modalitat no contributiva per invalidesa, subsidi de mobilitat i compensació per despeses de transport (SMDT), ajudes per a la mobilitat i el transport, ajudes per a l’autonomia personal i la comunicació, ajudes per a la supressió de barreres arquitectòniques i de barreres en la comunicació i ajuda per a l’adaptació d’habitatges per a persones amb discapacitat.

Recurs de la Cartera de Serveis socials

L’objectiu d’aquesta activitat és analitzar un recurs del teu municipi que estigui recollit a la Cartera de Serveis Socials.

Analitzeu un recurs de la Cartera de Serveis Socials. Cal que expliqueu:

  1. En què consisteix o quin servei ofereix.
  2. A qui va dirigit.
  3. Requisits per poder fer-ne ús.
  4. Cal buscar una entitat que ofereixi aquest servei i dir on està situat.
  5. Quines instal·lacions té.
  6. Quants usuaris pot acollir.
  7. Quins professionals hi ha treballant.

Resposta oberta, ja que dependrà del recurs escollit.

Cerca de recursos segons el cas

L’objectiu de l’activitat és conèixer recursos que ofereix la Cartera de Serveis relacionats amb unes situacions pràctiques.

Cas A

En Josep és un senyor que viu sol a casa seva. El darrer mes va patir un ictus i, malgrat que s’ha recuperat força bé, té alguna dificultat de mobilitat i problemes de memòria. Ell vol viure sol i no molestar i per descomptat no vol sentir parlar d’una residència.

  1. Quin dels recursos que ofereix la Cartera de Serveis Socials creieu que és el més adequat per al Josep.
  2. Descriviu en què consisteix aquest servei.

Cas B

La Maria és una senyora que té un gran problema de pes i això fa que tingui mobilitat reduïda a l’hora de fer algunes tasques com la neteja de la llar, la seva higiene i la compra. La resta de tasques les pot anar fent ella al llarg del dia.

  1. Quin dels recursos que ofereix la Cartera de Serveis Socials creieu que és el més adequat per a la Maria.
  2. Descriviu en què consisteix aquest servei.

Cas A

  1. Teleassistència; servei d’ajuda a domicili.
  2. El servei de teleassistència és un servei d’atenció domiciliària que garanteix la seguretat i dona tranquil·litat i acompanyament a les persones que poden estar en situació de risc per factors d’edat, fragilitat, solitud o dependència, les 24 hores del dia i els 365 dies a l’any, detectant situacions d’emergència i donant-hi resposta immediata. És compatible amb tots els serveis i prestacions, excepte els residencials. El copagament depèn de l’ordenança de l’ens local.

Cas B

  1. Serveis d’atenció domiciliària
  2. Els serveis d’atenció domiciliària són un conjunt organitzat de recursos i accions adreçades a les persones que, per raó d’edat, dependència o discapacitat, tenen limitada l’autonomia per fer les activitats bàsiques de la vida diària o requereixen atenció permanent i a distància. Hi ha obligatorietat d’hores de servei d’atenció personal. El copagament depèn de l’ordenança fiscal de l’ens local.

Tasques dels tècnics en atenció a persones en situació de dependència

L’objectiu de l’activitat és veure quines tasques poden dur a terme els tècnics en atenció a persones en situació de dependència en els diferents àmbits d’actuació: institucional, educatiu i domiciliari.

Expliqueu quines són les diferents activitats que els tècnics poden dur a terme en aquests tres àmbits.

Àmbit institucional

  • Les tasques en l’entorn residencial variaran segons el grau de dependència de la persona usuària. Les tasques en persones amb un grau més elevat de dependència aniran relacionades amb la cura i higiene personal, la mobilitat i els desplaçaments, tasques que podem dir que són més assistencials. En canvi, en persones amb menys grau de dependència seran menys assistencials i més d’acompanyament i suport.

Àmbit educatiu

  • El/La tècnic/a en atenció a la dependència pot intervenir tant a l’escola ordinària com a l’escola d’educació especial. A totes dues les seves tasques aniran adreçades a la cura i higiene personal, la mobilitat i els desplaçaments, la regulació del comportament i la interacció, la salut i seguretat, els processos cognitius i d’aprenentatge i la comunicació i el llenguatge.

Àmbit domiciliari

  • Tasques relacionades amb l’atenció personal d’activitats de la vida diària: ajuda per aixecar-se, enllitar-se, higiene personal, vestir-se, menjar, canvis posturals, mobilitzacions…
  • Tasques relacionades amb l’atenció personal, com poden ser suport psicosocial, atenció personal, acompanyament, desenvolupament d’hàbits saludables, etc.
  • Tasques relacionades amb l’atenció a les necessitats domèstiques o tasques de la llar (es detallen més al mòdul 7 de suport domiciliari) com: neteja de la llar, compra d’aliments, economia domèstica, cura de la roba…, és a dir, totes aquelles tasques que es poden dur a terme en un domicili.

Centre de Vida Independent

L’objectiu de l’activitat és conèixer quins organismes i institucions hi ha relacionades amb la cultura de la vida independent i què ofereixen. Visita la pàgina Centre de Vida Independent.

  1. Què és el Centre de Vida Independent?
  2. Què ofereix?
  3. Quina utilitat pot tenir aquest recurs per al vostre futur professional?

  1. El Centre de Vida Independent (CVI) és un espai que s’adreça a donar servei a persones grans amb dependència i/o a persones que presenten alguna discapacitat, utilitzant productes de suport i tecnologia, per millorar la qualitat de vida donant més autonomia i seguretat a la llar.
  2. Productes de suport i tecnologia per poder millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència.
  3. Resposta oberta. És important remarcar que com a futurs professionals pot ser un recurs útil a tenir en compte, per exemple, per conèixer els productes de suport existents, com s’utilitzen i com poden ajudar a la vida de persones en situació de dependència.

Recerca d’informació al Fòrum de Vida Independent i Divertat (FVID) i el Moviment de Vida Independent

L’objectiu d’aquesta activitat és construir el propi coneixement a partir de la recerca d’informació sobre el FVID i el Moviment de Vida Independent.

Responeu a les següents qüestions:

  1. Quina relació hi ha entre el Moviment de Vida Independent i el Fòrum de Vida Independent?
  2. Què pretén dir el lema del FVID “Res sobre nosaltres sense nosaltres”?
  3. Quines són les altres entitats o grups que formen part del Moviment de Vida Independent?

  1. El Moviment de Vida Independent és un moviment social que va néixer en el marc de la lluita pels drets civils de finals dels anys seixanta als Estats Units (Universitat de Berkeley). El moviment va ser impulsat per l’acció d’un grup de persones amb diversitat funcional que necessitaven assistència personal per a les seves activitats diàries. La lluita es va portar a terme des de les organitzacions civils, universitats i associacions de veterans de guerra. El seu objectiu era que les persones discriminades per la seva diversitat funcional poguessin sortir dels hospitals i institucions i fins i tot de casa, on es trobaven recloses, perquè poguessin viure i participar en la comunitat. El Fòrum de Vida Independent i Divertat (FVID) és una comunitat virtual que neix a mitjan any 2001 i que es constitueix com un espai reivindicatiu i de debat a favor dels drets humans de les dones i els homes amb diversitat funcional de l’Estat espanyol i de països de llengua hispana. Forma part del Moviment Mundial de Vida Independent.
  2. Segons el FVID, el que es pretén amb aquest lema és reivindicar com a dret tot allò que pertany a les persones que presenten diversitat funcional, a ser tractades igual, però tenint en compte les seves diferències. Per tant, el que es pretén es aconseguir la integració total de drets.
  3. La Xarxa Europea de Vida Independent (ENIL) aglutina les iniciatives de vida independent dels països europeus. Va néixer el 1989 com a expressió europea del Moviment de Vida Independent. L’ENIL engloba entitats de tot Europa (Finlàndia, Noruega, Suècia, Regne Unit, Alemanya, Irlanda, Sèrbia, Itàlia, Grècia…). El vincle de l’ENIL amb Espanya es veu reforçat per l’oficina tècnica, ENIL-Secretariat, que aquesta entitat té a València des del 2004. El Fòrum de Vida Independent de Catalunya (FVI-cat) va néixer el 6 de febrer de l’any 2005 davant la necessitat de fer un treball de difusió de la filosofia de vida independent a Catalunya i poder crear projectes de vida independent. L’any 2006, un grup de membres del FVI-cat van crear un projecte de vida independent autogestionat des d’una OVI (Oficina de Vida Independent). La Federació de Vida Independent (FEVI) és una xarxa federal d’organitzacions dedicades a la VI que va néixer amb l’objectiu de promoure polítiques i recursos perquè qualsevol persona amb diversitat funcional pugui accedir a una vida independent. El propòsit és sumar suports entre les persones amb diversitat funcional, recuperar el control de les seves vides, deslegitimar les polítiques públiques i associatives perjudicials i canviar la seva orientació cap a les propostes de vida independent.