Glossari

  • apòfisi f Eminència d’un òrgan, generalment d’un os. Si és articular, destinada a una articulació; si és no articular, quan proporciona la inserció a lligaments i músculs.
  • arcada dental f Cadascuna de les curvatures de concavitat posterior formades pel conjunt de corones dentals situades en la seva posició normal.
  • articulació f Conjunt de formacions que participen en la unió entre dos o més ossos.
  • biocompatible adj Capaç de coexistir harmoniosament amb organismes vius, que no té efectes nocius sobre les funcions vitals.
  • biòpsia f Extracció d’un fragment de teixit viu per fer-ne un estudi histopatològic, efectuat amb finalitats diagnòstiques.
  • crepitació articular f Soroll consistent en un espetec repetit, ràpid i sec.
  • còndil m Eminència articular d’un os, de forma arrodonida o el·líptica, destinada a articular-se amb una superfície articular d’un altre os.
  • dependència f Necessitat física o psíquica de consumir una substància o de realitzar un acte a què es té addicció.
  • ergonomia f Ciència que tracta de l’adaptació del treball a les condicions psicològiques i anatomicofisiològiques de l’home, a fi que el binomi home-màquina assoleixi la més gran eficàcia possible.
  • erupció dental f Fenomen pel qual es fan visibles les dents a través de la geniva.
  • estomatòleg m Metge especialista en estomatologia, branca de la medicina que estudia l’anatomia, la fisiologia i la patologia de la boca i les seves estructures.
  • metàstasi f Càncer originat per la disseminació de les cèl·lules d’un càncer primari que apareix en una localització del cos diferent.
  • múscul m Teixit constituït per fibres contràctils que té la funció de produir els moviments de les regions del cos o dels òrgans.
  • nervi m Estructura en forma de cordó, més o menys gruixuda i més o menys llarga, que posa en relació els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. La seva funció és conduir o transmetre impulsos i sensacions.
  • oclusió dental f Conjunt de relacions que les dents d’una arcada estableixen amb les de l’arcada antagonista en l’acte de cloure els maxil·lars.
  • odontòleg m Dentista. Professional versat en odontologia, ciència i art de prevenir, diagnosticar i tractar les malalties, les lesions i les malformacions que afecten les dents, els teixits orals, els maxil·lars, la musculatura de la masticació i l’articulació temporomandibular.
  • opiaci m Alcaloide derivat de l’opi que redueix l’activitat del sistema nerviós central. Són exemples d’opiacis la morfina i la codeïna.
  • ortopantomografia f Procediment diagnòstic. Radiografia dels maxil·lars emprada en odontologia que mostra la mandíbula i el maxil·lar superior desplegats en un sol pla: radiografia panoràmica.
  • osteointegració f Connexió directa estructural i funcional entre l’os viu i la superfície d’un implant dental sotmès a càrrega funcional.
  • retenció dentària f Detenció de les dents en el lloc on s’han format. També s’anomena inclusió.
  • tomografia f Procediment de diagnòstic per a la imatge basat en l’obtenció de plans tomogràfics reconstruïts a través d’un ordinador.
Anar a la pàgina anterior:
Continguts en PDF
Anar a la pàgina següent:
Índex general