Activitats

Raigs X

Les radiografies dentals són elements que permeten recollir la imatge de peces dentals i d’altres teixits de la boca en ser impressionades pels raigs X.

Quines són les propietats dels raigs X?

Propietats dels raigs X:

  • No són visibles, es propaguen com a ones electromagnètiques.
  • Tenen efecte fotoquímic.
  • Penetren en la matèria.
  • Produeixen fluorescència i fosforescència.
  • Són elèctricament neutres i no tenen massa.
  • Danyen els teixits vius.
  • Tenen efectes acumulatius.

Diagnòstic per a la imatge

Enumereu els diferents mètodes que es poden fer servir per al diagnòstic bucodental utilitzant imatges i feu una comparació.

Radiologia convencional Tomografia axial computeritzada (TAC) Ressonància magnètica nuclear (RMN)
Utilitza raigs X. Utilitza raigs X. No utilitza radiacions. Utilitza camps magnètics.
Econòmic Equips cars Equips molt cars
El pacient pot portar una pròtesi metàl·lica. El pacient pot portar una pròtesi metàl·lica. El pacient no pot portar pròtesi metàl·lica.
Dóna imatges en un sol pla. Amb l’ajut de l’ordinador, permet imatges tridimensionals. Permet imatges en color dels diferents teixits.
Ràpida de realitzar Ràpida de realitzar Requereix més temps.
Exemple d’ús: en estudis de peces dentàries Exemple d’ús: en estudis prequirúrgics en implantologia Exemple d’ús: en estudis de patologia de l’ATM

Tècniques de projecció radiogràfica

Hi ha diferents tècniques de projecció radiogràfica. Classifiqueu-les segons siguin intraorals o extraorals i digueu per a què s’utilitza cadascuna.

  • Teleradiografia lateral del crani.
  • Periapical.
  • Oclusal.
  • Ortopantomografia.
  • Interproximal o d’aleta de mossegada.

Intraorals Extraorals
Periapical: és una tècnica que s’utilitza per obtenir una imatge completa de la dent, des de la corona fins a la zona apical, incloent-hi el teixit periodontal i l’os alveolar. Ortopantomografia o radiografia panoràmica: és una tècnica de projecció radiogràfica útil per obtenir una imatge general de l’aparell mastegador.
Interproximal o d’aleta de mossegada: és una tècnica de projecció que s’utilitza per a l’estudi de les corones dentàries i de les superfícies interproximals. Teleradiografia lateral del crani: és una tècnica que s’utilitza per realitzar estudis cefalomètrics d’ortodòncia. En aquest cas, la distància entre el focus de Rx i el cap del pacient és d’uns 150 cm.
Oclusal: és una tècnica radiogràfica que s’utilitza per examinar grans àrees del maxil·lar o la mandíbula.

Pel·lícules intrabucals

Hi ha tres tipus de plaques intrabucals: periapical, aleta de mossegada i oclusal.

Digueu en quin cas s’utilitza cadascuna.

Periapical: s’utilitza per examinar tota la dent (corona i arrel) i l’os de suport.

Aleta de mossegada: s’utilitza per a l’estudi de les corones dentàries superiors i inferiors en una sola pel·lícula i per estudiar les superfícies interproximals.

Oclusal: s’utilitza per examinar àrees grans del maxil·lar o de la mandíbula.

Aparell de raigs X

Assenyaleu en la figura les diferents parts de l’aparell de raigs X i digueu quina utilitat té cadascuna.

Figura Aparell de raigs X

  1. Cap. És el lloc on es produeixen els raigs X. Té una forma allargada o de con per tal de restringir la mida del feix de raigs X.
  2. Braç d’extensió. És articulat i permet la col·locació adequada del cap de l’aparell sobre el pacient.
  3. Mòdul de control. Permet regular el feix de raigs X.

Radiografies intraorals

Visualitzeu aquest vídeo i responeu les següents preguntes:

  1. Quin element de protecció del pacient s’utilitza durant l’exposició en aquestes tècniques? Quin altre element seria recomanable, sobretot en el cas d’un nen?
  2. Quines tècniques intraorals poden visualitzar-se en aquest vídeo?
  3. Com se subjecta la placa en cada cas?
  4. Què és una bisectriu?
  5. Com es dirigeix el feix de raigs X en el cas de la bisectriu? I en el de l’aleta de mossegada?
  6. Si voleu fer una radiografia intraoral d’una cara oclusal d’una dent, com creieu que hauríeu de col·locar el cap del pacient per obtenir aquesta imatge radiogràfica?

  1. L’element de protecció del pacient que s’utilitza durant l’exposició en aquestes tècniques és el davantal de plom. En el cas dels nens també és recomanable l’ús del collaret de plom.
  2. En aquest vídeo es poden visualitzar la tècnica de la bisectriu, la de l’aleta de mossegada i la tècnica del paral·lelisme.
  3. En el cas de la bisectriu, és el mateix pacient el que subjecta la placa amb un dit. En el d’aleta de mossegada, la placa està subjectada per la mossegada dels molars. En el cas del paral·lelisme s’utilitza un portaplaques, que consta d’un cos on es col·loca la pel·lícula i un mànec.
  4. Una bisectriu és la recta que divideix un angle en dues parts iguals.
  5. En el cas de la bisectriu, el feix és perpendicular a la bisectriu imaginària. En el d’aleta de mossegada, el feix es dirigeix cap al punt de contacte de les dents superiors i inferiors formant un angle de 0 a 10º per sobre del pla horitzontal.
  6. Per obtenir una radiografia intraoral d’una cara oclusal de la dent d’un pacient hauríem de posar el cap del pacient de tal manera que la cara oclusal estigués paral·lela a terra.

Ortopantomografia

L’ortopantomografia és una de les radiografies extraorals més utilitzades, ja que permet en una sola placa veure les dues arcades dentàries completes. Per aconseguir això cal que el tub de raigs X i el portaxassís girin al voltant del cap del pacient.

El pacient ha d’estar dempeus o assegut amb l’esquena recta i el cap estabilitzat.

Quines parts de l’ortopantomògraf es poden apreciar en la figura?

Figura Ortopantomògraf

  1. Cefalòstat. Dispositiu que serveix per fixar la posició del cap del pacient.
  2. Olives articulars. Dispositius que permeten ajustar el cefalòstat al cap del pacient i facilitar el gir.
  3. Casset portaradiografies. Part de l’aparell on es troba la pel·lícula radiogràfica que serà impressionada pels raigs X.

Radiografies digitals

Feu una taula comparativa dels avantatges i els inconvenients de la radiologia digital versus la radiologia convencional.

Avantatges Inconvenients
Reducció de la dosi d’exposició Elevat cost econòmic
Eliminació del processat químic Manipulació curosa
Obtenció ràpida de la imatge i fàcil tractament No valor jurídic
Reutilització del sensor Dificultat en el control de la infecció
Fàcil emmagatzematge Resolució inferior

Dosímetre

  1. Què és un dosímetre personal?
  2. Quines dades recull aquest tipus de dosímetre?
  3. Quines diferències hi ha entre un dosímetre personal i un dosímetre ambiental?

  1. Un dosímetre personal és un aparell que es col·loca en la zona més exposada de la persona (tòrax o mans) a les radiacions.
  2. Les dades que recull un dosímetre personal són: les dosis mensuals, les dosis acumulades en cada any i les dosis acumulades durant un període de cinc anys consecutius. L’historial dosimètric, que figurarà en l’historial mèdic de forma actualitzada, estarà a disposició del treballador en tot moment. Si el treballador cessa en el seu treball se li lliurarà una còpia certificada del seu historial administratiu.
  3. El dosímetre ambiental es col·loca en llocs estratègics i, depenent del temps de permanència de la persona en aquest lloc, fa un càlcul estimatiu de la dosi rebuda. El dosímetre personal fa un recull de la dosi rebuda en la zona del cos més exposada de la persona. És imprescindible que es complementi amb el dosímetre ambiental per predir la impossibilitat pràctica de rebre dosis superiors als límits anuals.

Placa radiogràfica

La placa radiogràfica és un mitjà de registre d’una imatge obtinguda per l’acció dels raigs X.

  1. Quins elements d’una placa radiogràfica es poden visualitzar en la figura?
  2. Per a què serveix cada element?
Figura Placa radiogràfica

  1. Embolcall de plàstic. És la coberta més externa i manté en el seu interior segellats la pel·lícula, la làmina de plom i la de cartró. Té dues cares: una part blanca, que és la cara activa, i una altra per a la seva identificació.
  2. Làmina de plom. Es troba darrere de la pel·lícula i la protegeix de la radiació dispersa, la qual podria alterar la qualitat de la imatge.
  3. Cartró antihalo. És un full que cobreix la pel·lícula i la protegeix de la llum.
  4. Placa. És la pel·lícula on es produeix la imatge quan és impressionada pels raigs X.

Revelatge de radiografies

Visualitzeu aquest vídeo i responeu les preguntes:

  1. Amb quina llum es treballa en la càmera fosca durant el procés del revelatge?
  2. Com ordenaríeu aquestes etapes del revelat de radiografies: fixat, revelatge, assecat i rentat?
  3. Quina recomanació fa aquest vídeo respecte als líquids del revelatge?

  1. En la càmera fosca, durant el procés del revelatge es treballa amb llum de seguretat vermella.
  2. L’ordre de les etapes del revelatge de radiografies és: primer el revelatge, a continuació el fixat i finalment l’assecat. El rentat es realitzarà després del revelatge i després del fixat.
  3. Aquest vídeo recomana que els líquids del revelatge estiguin a temperatura ambient i que no es preparin molt abans de fer la tècnica.

Anar a la pàgina anterior:
Radiologia dental
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació