Control de la infecció en el gabinet dental: neteja, desinfecció i esterilització

L’equip de salut bucodental, i fonamentalment els membres de l’equip que desenvolupen la seva activitat en el gabinet dental, com l’odontòleg o l’auxiliar, estan en constant contacte amb fluids del pacient, com la sang, amb exsudats mucopurulents del pacient i també amb aerosols, alguns dels quals es formen a la mateixa turbina.

En els exsudats, els altres fluids corporals o els aerosols es multipliquen els microorganismes que es mantenen a l’ambient de la clínica i que es dipositen a les superfícies dels diferents elements de la consulta. Aquests microorganismes tenen una gran facilitat per propagar-se.

La contaminació és la invasió que pateixen les superfícies, l’ambient o les persones per part d’un microorganisme.

És important que totes aquestes superfícies estiguin ben desinfectades amb, per exemple, hipoclorit sòdic al 5,5%, que permet eliminar els detritus. També molts instruments han de ser esterilitzats.

S’ha de tenir en compte que un material contaminat pot contaminar al seu torn un material proper, i encara que es prepari un camp quirúrgic estèril sempre s’ha de tenir en compte la gran facilitat dels microorganismes per propagar-se.

La saliva conté entre 50.000.000 i 6.000.000.000.000 microorganismes per cada mil·lilitre. La boca és una cavitat que conté molts microorganismes, és una cavitat sèptica.

El personal sanitari està exposat a patir, i també a transmetre, patologies infeccioses per la contaminació amb els microorganismes del pacient. Per tant, és important que el personal sanitari s’aïlli d’aquests microorganismes mitjançant l’ús de guants de làtex i també de mascaretes, ulleres protectores, etc. Fins i tot, de vegades s’utilitza el doble guant de làtex, de vinil o de nitril.

La contaminació encreuada es produeix d’un pacient a un altre a través del personal sanitari o mitjançant els instruments utilitzats.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) i la Federació Dental Internacional (IED), entre altres organismes internacionals importants, donen una sèrie de pautes i protocols per disminuir la taxa de microorganismes i per controlar l’evolució de les malalties causades per aquests microorganismes.

Malalties transmissibles a la clínica dental

La transmissió de les malalties infeccioses, és a dir, de les malalties causades per microorganismes, depèn d’un seguit de factors que formen part de la cadena epidemiològica.

Cal recordar que en les vies de transmissió de la infecció en odontologia existeix:

  • Focus d’infecció: secrecions i exsudats, especialment secrecions mucosanguinolentes del pacient.
  • Via de desplaçament: lloc per on el microorganisme pot desplaçar-se.
  • Vehicle: qualsevol element contaminat. Poden ser gases impregnades de secrecions o aerosols amb els microorganismes patògens del pacient en suspensió o superfícies de la consulta on es dipositen microorganismes patògens com, per exemple, l’instrumental manual o l’instrumental rotatori com la turbina.
  • Individu susceptible d’infecció: personal de la clínica o altres pacients.

'Fomes'

Objecte que pot hostatjar microorganismes patògens i convertir-se en agent transmissor d’infeccions. Habitualment el terme s’utilitza en plural, fomites.

La via de transmissió pot ser directa o indirecta:

  • Directa: la transmissió es produeix per contacte de les secrecions orgàniques (sang, saliva o altres fluids corporals), els aerosols o les gotes en suspensió amb l’organisme susceptible d’infectar-se per alguna de les vies d’entrada (vies respiratòries, mucosa o ferides).
  • Indirecta: la transmissió es produeix a través d’un instrument o fomes contaminat i, després del contacte, els microorganismes penetren en l’organisme a través de la pell o les mucoses.

Hi ha alguns microorganismes que per la seva patogenicitat són d’especial importància en la transmissió de malalties infeccioses en la clínica dental.

Els més importants són:

  • Tots els virus de l’hepatitis (VH): A, B, C…
  • Virus de l’herpes (VHH): simple o zòster
  • Virus de la immunodeficiència humana (VIH)
  • Bacteris com la Legionella pneumophila i el Mycobacterium tuberculosis o bacil de Koch

Virus de l'hepatitis A

El virus de l’hepatitis A (VHA) és un virus que es transmet a través dels aliments i de l’aigua en mal estat. Per tant, per evitar-ne el contagi s’han de controlar les aigües residuals i l’aigua de consum, i s’ha de tenir cura en la manipulació dels aliments. A la clínica dental és important, perquè en pacients amb la malaltia s’ha aïllat de la saliva. Aquest virus suporta durant una hora els 60 graus centígrads i pot sobreviure a 5 graus, fet que el fa perillós en l’instrumental.

Per evitar-ne el contagi s’han de prendre les mesures de barrera i d’higiene personal. Els productes per desinfectar l’instrumental com el clor, el formaldehid i les radiacions ultraviolades l’alteren.

Virus de l'hepatitis B

Els drogoaddictes pateixen amb freqüència infeccions pel virus de l’hepatitis B (VHB). Es transmet generalment per pràctiques sexuals de risc i mitjançant el contacte amb sang i hemoderivats, i per això presenta una major incidència en el personal sanitari que està en contacte amb objectes punxants i tallants.

La seva transmissió pot ser:

  • Vertical: es produeix de mare a fill.
  • Horitzontal:
    • Conductes sexuals de risc.
    • Agulles i objectes punxants i tallants contaminats.

Amb la transmissió horitzontal per objectes punxants hi ha de tenir especial cura el personal sanitari, per exemple amb la manipulació de la xeringa d’anestèsia. Per evitar qualsevol contagi s’ha de seguir el protocol més rigorós en tots els casos.

Actualment es recomana la vacunació contra el virus de l’hepatitis B als professionals de la salut.

Virus de l'hepatitis C

L’hepatitis C també s’aïlla a la saliva, i molts drogoaddictes pateixen infeccions per aquest virus. Presenta elevades taxes de morbiditat i mortalitat.

La seva transmissió és semblant a la del VHB. Com que es transmet a través de la sang contaminada, de la saliva i d’objectes punxants i tallants, els professionals de l’odontologia són un grup de risc, i per evitar el contagi s’han de seguir els protocols correctament.

Virus d'herpes simple

El virus d’herpes simple (VHS) és un virus de freqüent aparició a la clínica dental. Es manifesta principalment en llavis, pell, mucoses i paladar. Per evitar el contagi és molt important esterilitzar qualsevol material (a menys que sigui d’un sol ús) a l’autoclau, ja que es tracta d’un virus molt contagiós.

Virus de la immunodeficiència humana

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) és el virus que provoca la síndrome de la immunodeficiència adquirida (sida).

Aquest virus es transmet per diferents vies:

  • Drogoaddicció parenteral
  • Transfusió de sang i hemoderivats
  • Exposicions accidentals
  • Receptors de trasplantaments (òrgans, teixits, semen…)
  • Saliva

A la clínica dental s’ha de tenir en compte que, com que la transmissió és semblant a la del VHB, les barreres per a la prevenció de l’hepatitis B també ho són per a la prevenció de la sida. Com que s’ha aïllat de la saliva, també s’ha d’evitar el contacte amb aquesta mitjançant l’ús de guants i altres barreres.

És important saber que el temps que transcorre des que l’individu es contagia fins que es desenvolupa la malaltia pot ser molt variable:

  • En el 2% dels individus la malaltia apareix als 2 anys d’haver estat infectats.
  • En el 10% dels individus la malaltia apareix als 4 anys d’haver estat infectats.
  • En el 23% dels individus la malaltia apareix als 6 anys d’haver estat infectats.
  • En el 37% dels individus la malaltia apareix als 8 anys d’haver estat infectats.
  • En el 48% dels individus la malaltia apareix als 10 anys d’haver estat infectats.

Pel que fa a la vacunació, no existeix cap tipus de vacuna per prevenir la infecció per aquest virus, ja que és molt mutant.

Micobacteri de la tuberculosi

El Mycobacterium tuberculosis és el bacteri que provoca la tuberculosi. La vacunació és obligatòria entre el personal sanitari. En els darrers temps s’ha vist un increment de la malaltia, especialment en aquells països amb una gran quantitat d’arribada d’immigrants. A la clínica dental, la malaltia es pot transmetre a través dels aerosols (que podrien contenir bacils) que es formen en algunes intervencions dentals a malalts de tuberculosi.

És necessària la utilització per part del personal sanitari de mesures de barrera, com les mascaretes per eliminar o reduir la transmissió.

'Legionella pneumophila'

La Legionella pneumophila és el bacteri que provoca la malaltia dels legionaris, que es transmet per aigua i per aire.

Per evitar la seva propagació a la clínica s’han de controlar, canviar i desinfectar amb regularitat els filtres de la refrigeració d’aire.

Mesures de protecció d'infeccions a la consulta dental

Per evitar el contagi cal posar en pràctica les mesures de protecció recomanades per organismes nacionals i internacionals amb l’objectiu de minimitzar el risc d’infecció tant d’altres pacients com dels professionals de l’equip de salut bucodental.

L’Associació Dental Americana (ADA) recomana tractar tots els pacients que s’atenen a la consulta dental com a potencials portadors d’agents infecciosos. Així, s’apliquen les mateixes mesures de seguretat en tots els casos. Tots els pacients han de ser tractats com a pacients d’alt risc i, per tant, tot el material ha de passar sempre per l’autoclau.

Aquestes mesures de protecció estan dissenyades per prevenir la transmissió d’un gran ventall de microorganismes i aconseguir un marge de seguretat ampli en la clínica dental.

Els principals mitjans de protecció són:

  • Anamnesi o història clínica
  • Normes d’higiene personal: rentat de mans, cabells recollits, cura de les ungles
  • Ús de barreres de protecció:
    • Protecció dels ulls
    • Protecció oronasal
    • Ús de roba adequada
    • Ús de guants
    • Utilització del dic de goma
  • Immunització
  • Mesures en la manipulació d’objectes punxants i tallants
  • Protocols de neteja, desinfecció i esterilització de l’instrumental i dels equips
  • Tractament de residus

Anamnesi o història clínica

Mitjançant l’anamnesi, en la història clínica del pacient es recullen totes les dades relatives a patologies prèvies. Aquesta informació és fonamental en el cas d’antecedents de patologies infeccioses o altres situacions com la drogoaddicció.

Malgrat això, tots els pacients són tractats com d’alt risc, però en pacients de risc s’han d’extremar les precaucions i l’atenció enfront del risc de punxada tant amb el material rotatori com amb el manual.

Mesures d'higiene personal

El personal de la clínica dental ha de tenir en compte algunes normes d’higiene personal:

  • Durant la jornada laboral, els cabells s’han de portar recollits.
  • Les ungles s’han de portar curtes i sense pintar. No és convenient portar ungles postisses.
  • Durant la jornada de treball no s’han de portar joies o ornaments com polseres, anells i penjolls o arracades grans.
  • Si es té alguna ferida o tall s’ha de mantenir cobert amb un apòsit.
  • Durant la jornada de treball s’ha d’anar vestit amb l’uniforme d’ús exclusiu per a la consulta. L’uniforme consta de bata curta i pantaló i calçat. Cal canviar la roba com a mínim cada dia o quan s’embruta durant la jornada.
  • El rentat de mans s’ha d’efectuar abans i després d’atendre el pacient, i sempre que s’embrutin les mans.

Rentat de mans

Les mans han d’estar en perfecte estat a l’hora de dur a terme un procediment. Cal fer-ne un rentat higiènic abans d’atendre el pacient i en finalitzar la intervenció, i cada vegada que les mans s’embrutin.

El rentat és amb aigua freda i l’assecat amb paper. Si s’utilitza el raspall d’ungles ha de submergir-se en un desinfectant com la clorhexidina. És important tenir cura de les mans mantenint-les ben hidratades utilitzant regularment una crema o loció. Es recomana fer-ho com a mínim una vegada al dia. També cal evitar possibles danys (talls o ferides), ja que són una porta d’entrada de microorganismes (vegeu-ne el protocol a continuació).

PROTOCOL DEL RENTAT DE MANS
OBJECTIU
• L’objectiu de la higiene de mans és minimitzar la presència de microorganismes patògens i evitar la transmissió de malalties infectocontagioses
MATERIAL NECESSARI
• Sabó líquid
• Tovalloles d’un sòl ús
PROCEDIMENT
1. Mullar les mans amb aigua i aplicar la quantitat suficient de sabó al palmell per cobrir tota la superfície
2. Fregar els palmells l’un contra l’altre
3. Fregar el palmell d’una mà contra el dors de l’altra mà entrellaçant els dits, i després repetir-ho amb les mans oposades
4. Fregar els palmells l’un contra l’altre amb els dits entrellaçats
5. Fregar el dors dels dits d’una mà amb el palmell de la mà oposada agafant els dits
6. Fregar el dit polze amb un moviment de rotació atrapant-lo amb el palmell de l’altra mà, i després fer el mateix amb l’altre polze
7. Fregar la punta dels dits d’una mà contra el palmell de l’altra mà, i després fer el mateix amb l’altre les de l’altra mà
8. Esbandir les mans amb aigua
9. Eixugar-les amb una tovallola d’un sol ús
10. Tancar l’aixeta amb la tovallola sense tocar-la directament amb la mà
OBSERVACIONS
• És important tenir cura de les mans i mantenir-les ben hidratades
• No s’ha de fer servir aigua calenta per rentar-se les mans
• Deixar assecar completament les mans abans de posar-se els guants

Trobareu la versió imprimible d’aquest i d’altres protocols als annexos de la unitat.

Vegeu en la figura els passos del rentat higiènic de mans:

Figura Rentat higiènic de mans
Font: Gencat

En els procediments quirúrgics a la clínica dental, el rentat de mans que s’ha de realitzar és el rentat de mans quirúrgic (vegeu-ne el protocol tot seguit).

PROTOCOL DE RENTAT DE MANS QUIRÚRGIC
OBJECTIU
• L’objectiu és eliminar la flora transitòria de les mans, reduir al màxim la flora resident i inhibir el ràpid creixement microbià
MATERIAL NECESSARI
• Aixeta amb dispositiu automàtic o de peus
• Paquet de gases estèrils
• Esponja suau i bastonet netejaungles
• Sabó normal i sabó antisèptic
PROCEDIMENT
1. Obrir el paquet de gases estèrils sense tocar-les per preservar l’esterilitat i deixar-les a l’abast
2. Accionar l’aixeta amb el dispositiu automàtic o de peus
3. Humitejar les mans, els canells i els avantbraços
4. Fer un rentat de mans higiènic amb sabó normal durant 40 o 60 segons.
5. Netejar els espais subunguials amb un bastonet sota el raig d’aigua
6. Esbandir les mans
7. Aplicar el sabó antisèptic
8. Friccionar durant 2-6 minuts amb l’esponja i sabó antisèptic en el següent ordre sense tornar a les mans netes:
• Amb els braços enlairats, netejar la cara palmar de mans
• Netejar la cara dorsal de les mans
• Fregar minuciosament les ungles amb el raspall de rentat quirúrgic
• Raspallar dits i espais interdigitals
• Raspallar els avantbraços des del canell en direcció al colze
• Repetir el rentat per segona vegada
9. Esbandir amb els avantbraços perpendiculars a terra i les mans més elevades que els colzes per afavorir l’arrossegament en direcció contrària als dits
10. Assecar les mans amb gases estèrils o draps estèrils, seguint la mateixa direcció que l’esbandida
OBSERVACIONS
• Abans del rentat cal treure’s les joies (anells, rellotges, polseres, etc.)
• És recomanable utilitzar preferentment sabó líquid
• És aconsellable l’aigua freda, ja que l’aigua calenta obre els porus de la pell i facilita la penetració de microorganismes

Trobareu la versió imprimible d’aquest i d’altres protocols als annexos de la unitat.

Vegeu en la figura els passos del rentat de mans quirúrgic:

Figura Passos del rentat de mans quirúrgic
Font: Gencat

Elements de barrera per a l'equip de salut i el pacient

Els elements de barrera creen, tal com indica la paraula, una barrera de protecció entre la possible font d’infecció i l’individu, de manera que es protegeix de la contaminació per microorganismes patògens i es minimitza el risc d’infecció.

Els elements de barrera d’ús habitual per a l’equip de salut són:

  1. Protectors facials i oculars
  2. Protectors oronasals
  3. Equipament de vestit: uniforme, bata i calçat
  4. Guants

1. Protecció ocular: protegeix la mucosa de l’ull. S’ha d’evitar que qualsevol instrumental o partícula de l’operació vagi als ulls del personal o als ulls del pacient. Per evitar-ho s’usen les ulleres de protecció, que acostumen a ser amples i baixes, i cobreixen la totalitat dels ulls.

Els professionals poden dur ulleres de diferents tipus segons les necessitats:

  • Ulleres protectores de rajos UVA: protegeixen els ulls de la llum halògena de la làmpada de polimerització.
  • Ulleres de protecció total
  • Ulleres d’augment
  • Escut protector
  • Ulleres binoculars
  • Ulleres de microscòpia

2. Protecció oronasal: són màscares per protegir la boca i les foses nasals. Hi ha mascaretes de diferents models en funció de la seva capacitat de filtració o eficàcia. La capacitat de filtració es pot veure modificada si no es troba ben fixada a la cara.

Les mascaretes poden ser:

  • D’alta filtració: filtren partícules de fins a 5 micres.
  • De microfiltració: filtren partícules de fins a 1 micra.
  • D’ultrafiltració: filtren partícules de fins a 0,1 micres.

Com a norma, encara que s’utilitza el protector d’escut, també s’han de fer servir ulleres i mascareta. Aquest protector s’utilitza quan es preveu que el procediment pot comportar esquitxos importants a la cara. Són pantalles transparents que se subjecten al front i s’han de rentar després de la seva utilització amb aigua i sabó, i desinfectar.

La mascareta es canvia en finalitzar el tractament amb cada pacient i en cas que s’humitegi.

3. Equip d’indumentària: la roba de treball ha de ser diferent de la roba del carrer. Normalment es porten pantalons i una bata curta tancada de màniga curta (pijama). Al damunt es pot dur una bata de màniga llarga. En el cas de dur màniga llarga, el puny ha de quedar per sota del guant. És millor que no tingui butxaques al pit per evitar col·locar-hi bolígrafs, llapis.. El pijama ha de canviar-se cada dia i rentar-se a part de la roba normal de carrer.

A moltes clíniques dentals, segons de quin professional de l’equip de salut bucodental es tracti, porta un color de pijama o un altre, de manera que el pacient, a més de poder-los reconèixer pel nom de l’etiqueta, també estableix una diferència segons el color de l’uniforme.

Per exemple:

  • Recepcionistes: d’un color determinat o de carrer.
  • Auxiliars: un altre color diferent. Blau, per exemple.
  • Higienistes: d’igual o de diferent color que els auxiliars.
  • Odontòleg: d’un color diferent de tots els anteriors. Per exemple, verd.

Pel que fa al calçat, no es recomanen els esclops, és millor la sabata amb cordons que subjecti el peu. Es recomana calçat esportiu.

4. Guants: s’han de fer servir sempre que ho aconsellin les precaucions habituals. Cal emprar guants cada vegada que hi hagi un contacte amb el pacient o s’hagin de netejar superfícies, mobiliari i/o instrumental. Els guants no eviten els talls ni les punxades, però redueixin a la meitat el volum de sang que es pot transferir en un accident d’aquest tipus i, per tant, també es redueix, si hi ha contaminació, la quantitat de virus inoculada.

La piràmide per a la utilització de guants per a usos mèdics és una guia que pot orientar sobre aquesta qüestió (vegeu la figura).

Figura Piràmide d’utilització de guants
Font: Gencat

Els guants s’han de seleccionar correctament, és a dir, els que estiguin perforats o tinguin defectes no són adequats. S’han d’eliminar després de la utilització amb el pacient, quan es perforen o després de molta estona d’utilització.

En cas d’al·lèrgia al làtex hi ha alternatives: guants de vinil o nitril.

L’ús de guants no exclou el rentat de mans. Abans de l’atenció a un pacient cal rentar-se-les i posar-se els guants. Després de l’atenció cal retirar els guants i rentar-se les mans immediatament. Sempre que durant la intervenció la situació ho requereixi, també cal retirar els guants, rentar-se les mans i col·locar-se uns altres.

Hi ha diversos tipus de guants. L’elecció d’un tipus o un altre depèn del procediment:

  • Guants no estèrils: són els d’ús més habitual.
  • Guants estèrils: s’utilitzen en les intervencions que requereixen condicions d’asèpsia (vegeu els protocols de col·locació i retirada de guants estèrils en les taules successives).
  • Guants de goma gruixuda: s’usen en la clínica per a la neteja de superfícies, aparells i instruments. No són d’un sol ús.
PROTOCOL DE COL·LOCACIÓ DE GUANTS ESTÈRILS
OBJECTIU
• Els guants estèrils són una barrera eficaç contra els microorganismes patògens
MATERIAL NECESSARI
• Guants estèrils de la talla corresponent
PROCEDIMENT
1. Obrir l’embalatge extern
2. Col·locar el paquet dels guants estèrils damunt d’una talla estèril prèviament disposada sobre una superfície neta i desinfectada
3. Després de la higiene de mans quirúrgica, obrir l’embalatge intern dels guants
4. Disposar els guants l’un al costat de l’altre i amb la part del canell plegada
5. Col·locar les mans amb el palmell cap amunt
6. Amb la mà contrària, aguantar el guant per la part doblegada (part interna) i col·locar-hi la mà
7. Amb la mà enguantada, aguantar l’altre guant i posar-hi els dits pel doblec (cara estèril)
8. Una vegada col·locats els guants, estirar-los bé per assegurar que cobreixin els canells
OBSERVACIONS
• Els guants tenen retolades una L i una R, que corresponen a la mà esquerra i dreta, respectivament. Una vegada col·locats els guants no s’ha de tocar cap superfície no estèril, i cal mantenir les mans per sobre del nivell de la cintura en tot moment

Trobareu la versió imprimible d’aquest i d’altres protocols als annexos de la unitat.

PROTOCOL DE RETIRADA DE GUANTS ESTÈRILS
OBJECTIU
• Evitar que es produeixi alguna contaminació en el moment de retirada dels guants estèrils
MATERIAL NECESSARI
• Recipient per als residus per eliminar els guants
PROCEDIMENT
1. Retirar el primer guant agafant-lo per la cara externa i girant-lo del revés totalment
2. Retirar el segon guant agafant-lo pel puny i girant-lo també totalment del revés
3. Eliminar els guants en el contenidor de residus contaminats
4. Rentar-se les mans
OBSERVACIONS
• Evitar en tot moment tocar amb la part contaminada dels guants qualsevol superfície, objecte o part del cos

Trobareu la versió imprimible d’aquest i d’altres protocols als annexos de la unitat.

La mesura de barrera per al pacient és l’aïllament amb dic de goma. El dic de goma evita el pas de microorganismes de la boca del pacient cap a l’exterior. Pot ser també de silicona. El dic de goma té diverses funcions:

  • Aïllament absolut de la cavitat oral
  • Millor il·luminació i visió
  • Evitació de caiguda de solucions i instruments a la cavitat oral
  • Evitació de deglució de l’instrument
  • Barrera entre pacient i professional
  • Major comoditat davant el reflex de nàusea
  • Millor comoditat en la manipulació d’objectes punxants i tallants

Immunització

La immunització consisteix en l’administració de vacunes per a la prevenció de la infecció per alguns microorganismes concrets. És una mesura de protecció específica que actua només sobre agents patògens concrets.

El personal sanitari de la clínica dental té dret al fet que un servei de prevenció contractat per la clínica faci un seguiment de les vacunacions dels treballadors. Tenint en compte l’historial de les vacunes ja administrades, pot proposar i administrar les que calgui, i també fer la prova de Mantoux per diagnosticar els contactes amb el bacteri de la tuberculosi.

Les vacunes recomanades per al personal sanitari són:

  • Hepatitis B
  • Grip
  • Xarampió/parotiditis i rubèola
  • Tètanus i diftèria
  • Varicel·la

Manipulació d'objectes punxants i tallants

La manipulació dels objectes punxants o tallants requereix unes precaucions i normes de treball concretes:

  • En la transferència de bisturís, la punta afilada ha d’anar sempre en sentit contrari a tots els participants, incloent-hi qui fa la transferència. El mateix és vàlid per a la transferència de xeringues.
  • Cal vigilar i controlar sempre la punta activa afilada d’un instrument i mantenir-la sempre en direcció oposada al cos.
  • Els dits han d’estar allunyats del recorregut del material rotatori.
  • S’han d’eliminar tan aviat com sigui possible els elements utilitzats d’un sòl ús i amb risc d’estar contaminats.
  • Els objectes punxants o tallants per eliminar s’han d’introduir en contenidors de parets dures.
  • En principi, les agulles no s’han de tornar a tapar.
  • Els instruments que no són d’un sol ús s’han de netejar, desinfectar i esterilitzar. A tal efecte, l’auxiliar utilitza guants de goma resistents.

Higiene de l'instrumental: neteja, desinfecció i esterilització

Sempre que sigui possible, el material i l’instrumental ha de ser el d’un sol ús. Tanmateix, a la clínica hi ha una gran quantitat d’instrumental d’ús habitual que s’ha de descontaminar abans de tornar a ser utilitzat. En general, a la clínica dental el procés utilitzat segueix la seqüència de passos següent:

  1. Neteja i, si cal, remull de l’instrumental
  2. Desinfecció de l’instrumental
  3. Assecat i lubrificació de l’instrumental
  4. Envasat de l’instrumental
  5. Esterilització de l’instrumental

Aquesta seqüència de passos té variacions en funció del tipus d’instrumental que s’ha de manipular, tal com es mostra en l’esquema publicat pel Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòleg de Catalunya (COEC) de la figura.

Figura Asèpsia en odontologia
Font: COEC

Neteja i desinfecció

Vegeu els processos de neteja i desinfecció de l’instrumental.

Remull i neteja

En l’instrumental usat i que pot estar contaminat, el primer pas és el remull i el rentat manual. En aquest pas s’eliminen les restes orgàniques de sang, saliva i restes de material d’impressió.

Material necessari:

  • Raspall no abrasiu amb mànec
  • Talles netes
  • Guants de goma gruixuts o guants de nitril sense pols
  • Ulleres de protecció
  • Per a la neteja manual: cubeta de neteja d’instrumental amb tapa i cistella i detergent líquid neutre amb tensioactius (tipus d’ús domèstic) o detergent líquid enzimàtic per a l’instrumental amb molta càrrega orgànica
  • Per a la neteja per ultrasons: cubeta d’ultrasons amb tapa i cistella i detergent líquid específic

Algunes consideracions:

  • El remull es perllonga fins que arriba el moment de la neteja.
  • La temperatura de l’aigua no ha de superar els 45 graus per evitar la coagulació de la matèria orgànica.
  • Si l’instrumental porta molta càrrega orgànica, abans de netejar-lo cal esbandir-lo sota l’aixeta.
  • La concentració de detergent a utilitzar depèn del tipus de detergent i de les indicacions del fabricant.

Procediment de remull:

  • Preparar a la cubeta de neteja o d’ultrasons l’aigua tèbia i afegir-hi el detergent abans de començar la jornada.
  • Deixar la tapa posada.
  • Introduir i submergir completament l’instrumental immediatament després del seu ús per impedir que sang i restes de matèria orgànica s’hi quedin adherides.
  • En cas d’utilitzar ultrasons, submergir l’instrumental evitant la sobrecàrrega.
  • Deixar l’instrumental en remull de 5 a 15 minuts, depenent del tipus de detergent.

Procediment de neteja manual:

  • Transcorregut el temps de remull, treure la cistella amb l’instrumental.
  • Agafar l’instrumental d’un en un i raspallar-lo.
  • Esbandir-lo amb aigua abundant a temperatura entre 20ºC i 35ºC).
  • Inspeccionar-lo i, si queda alguna resta orgànica, repassar-lo amb el raspall amb mànec.
  • Posar-lo sobre una talla neta.

Procediment de neteja per ultrasons:

  • Transcorregut el temps de remull amb el detergent indicat pel fabricant, assegurar que la tapa de l’ultrasò està posada abans d’engegar-lo.
  • En acabar el cicle d’ultrasons, treure la cistella amb l’instrumental i esbandir-la a raig d’aixeta amb aigua abundant a temperatura entre 20º i 35ºC).
  • Agafar l’instrumental d’un en un i inspeccionar-lo. Si hi queda alguna resta orgànica, repassar-lo amb el raspall amb mànec.
  • Posar-lo sobre una talla neta.

L’avantatge de l’ultrasò és que evita la manipulació de l’instrumental manual. Les ones i les vibracions desincrusten els ciments i les restes orgàniques.

Desinfecció

Segons s’utilitzi un detergent o un desinfectant, l’instrumental estarà net i també desinfectat.

La desinfecció és l’eliminació de microorganismes patògens (causants de les malalties transmissibles) que estan presents en el medi ambient, en superfícies de la consulta i en l’instrumental rotatori i manual, així com en les conduccions de l’aire i l’aigua, ja que no s’eliminen les espores bacterianes.

Classificació de desinfectants:

  • Nivell baix: eliminen formes vegetatives de bacteris i alguns fongs i virus, però no eliminen espores ni el bacteri de la tuberculosi. Alguns exemples són:
    • Derivats d’amoni quaternari
    • Fenols i derivats
    • Agents mercurials
  • Nivell mitjà: poden eliminar bacteris i virus i alguns fongs, però tampoc eliminen les espores bacterianes ni el bacteri de la tuberculosi. Alguns exemples són:
    • Clor: s’utilitza per a la cloració de les aigües i la desinfecció dels conductes radiculars en endodòncies i és bon desinfectant de sòls.
    • Iodòfors
    • Biguanides
    • Fenol i derivats
  • Nivell alt: a gran concentració i gairebé durant 24 hores són esporicides, fungicides i virucides. Alguns exemples són:
    • Glutaraldehid alcalí en solució al 2%
    • Oxidants com el peròxid d’hidrogen en solució al 3%
    • Formaldehid: en solucions del 8%

El material rotatori és molt delicat i car, i si se submergeix durant 24 hores s’alteren els rotors i es fa malbé. En canvi, el material manual sí que es pot submergir.

Alguns d’aquests desinfectants són força utilitzats a la clínica dental (vegeu la taula).

Taula: Productes desinfectants
Element Característica Avantatges Desavantatges
Glutaraldehid Alt nivell Immersió dels instruments manuals
Disminució de microorganismes patògens
Irritant
Olor penetrant
Dermatitis: no tocar amb la pell
Fotosensible: solució preparada en un pot opac
Molt car
Iode o solucions iodades Nivell intermedi Esporicida
Virucida
Fungicida
Tuberculicida
Irritant
Al·lergènic
Tinció i corrosió de metalls
Fenols Nivell intermedi Desinfecció de superfícies i material no crític Tòxics per a teixits
Desaconsellat per experts (ADA, CDC, EPA)*
Hipoclorit de sodi Nivell intermedi-alt
Per desinfectar superfícies i material no crític
S’utilitza en el procediment d’endodòncia a concentracions de 1/1000 per desinfectar el canal radicular
Gram + i gram -
Fungicida
Virucida
Tuberculicida
Activitat antimicrobiana potent i ràpida
Econòmic
Olor penetrant
Irritació de pell i mucosa
Corrosió de metalls
Alteració de plàstics i gomes (engroguiment)
Alcohols Nivell baix
S’utilitza en concentracions al 70%
Tuberculicida Deshidratant
Inflamable
Clorhexidina Nivell intermedi
Pertany al grup de les biguanides
Antisèptic cutani Inactiu amb sabons i cremes
Aigua oxigenada Nivell alt Econòmic Possibilitat de provocar emfisema amb crepitació
* En canvi, aconsellen els compostos fenòlics sintètics, ja que disminueixen els desavantatges.

Assecat i embolcallat

Una vegada net, desinfectat i completament sec, l’instrumental s’embossa per esterilitzar a l’autoclau.

Material necessari:

  • Talles netes
  • Bosses de paper mixt termosegellables
  • Tires de l’indicador químic
  • Retolador atòxic
  • Segelladora

Procediment per a assecat i embolcallat:

  • Eixugar l’instrumental fins que quedi ben sec, preferiblement amb teixits de cotó.
  • Rebutjar el que estigui oxidat.
  • Introduir l’instrumental obert en les bosses de paper mixt i la tira de l’indicador químic. Es recomana utilitzar doble bossa quan es tracti de diverses peces o d’instrumental pesant. Les bosses s’han d’omplir només en 3/4 parts de la seva capacitat.
  • Una vegada l’instrumental embossat, cal treure els guants gruixuts.
  • Eliminar l’aire de l’interior de la bossa i garantir un segellat correcte.
  • Deixar 3 cm lliures per sota i verificar la qualitat de la soldadura.

Esterilització i control

Una vegada l’instrumental està embossat, cal apuntar a cada bossa, ja sigui amb una etiqueta o escrit amb un retolador atòxic a la pestanya de la bossa, com a mínim la data d’esterilització.

L’esterilització és la destrucció de tot tipus de vida microbiana (virus, fongs, paràsits i bacteris), incloent-hi les espores bacterianes que presenten més resistència a la destrucció.

Agents utilitzats per a l’esterilització:

  • Agents químics: metodologia d’esterilització a temperatura ambient.
    • Glutaraldehid al 2%: bon desinfectant, però no és d’elecció per a l’esterilització. És líquid a temperatura ambient i no permet fer el control d’espores.
    • Formol 24 h (esporicida): el seu temps d’esterilització dura molt i desgasta el material, però tampoc permet el control d’espores.
    • Òxid d’etilè: no surt a compte, no tan sols pel preu, sinó perquè ocupa molt d’espai i necessita un període de ventilació de 2 hores després de fer l’esterilització, ja que l’òxid d’etilè és un gas tòxic. Permet fer control d’espores.
  • Agents físics:
    • Calor seca: s’aconsegueix amb una estufa. Per al monitoratge s’usa el B. subtilis com a espora d’elecció. Les temperatures a les quals es fa l’esterilització són molt altes: 180 ºC durant 30 minuts, amb la qual cosa s’altera molt el material.
    • Calor humida: s’aconsegueix amb l’autoclau, que té diferents cicles combinant temps, temperatura i pressió. S’utilitza com a espora el B. stearotermophilus.
    • Autoclau química (chemiclave) o vapors químics saturats: l’esterilització es fa a 132 ºC durant 20 minuts. El B. stearotermophilus és l’espora d’elecció en el monitoratge.
    • Radiació gamma: a la indústria són les més utilitzades per a fulles de bisturí, talles i bates.
    • Radiació ultraviolada: s’utilitza per al manteniment de l’instrumental estèril fora de l’autoclau.

De tots aquests agents esterilitzants, el més utilitzat en la clínica dental és la calor humida amb l’autoclau.

Esterilització per calor humida

Material necessari per a l’esterilització per calor humida:

  • Autoclau
  • Controls de qualitat
  • Incubadora
  • Llibre de registre
  • Tiradors per extraure les safates o guants tèrmics específics per manipular objectes a altes temperatures.

Procés d’esterilització:

  • Càrrega de l’autoclau: carregar com a màxim un 75% de la seva capacitat, procurant que el material sigui homogeni, i col·locar les bosses en sentit vertical, evitant que toquin l’interior de l’aparell.
  • Esterilització: seleccionar el programa per dur a terme l’esterilització amb calor humida a 121 ºC durant 20 minuts o bé a 132ª durant 8 minuts i a una pressió d’1 atmosfera.
  • Emmagatzemar l’instrumental embossat i estèril durant un període d’1 a 6 mesos.

Control i registre d'esterilització

El procés d’esterilització requereix un seguit de controls i registres.

Vegeu els controls d’esterilització en la taula.

Taula: Controls d’esterilització
Tipus d’autoclau Control Freqüència
Tots Físics: temperatura, pressió, temps A cada cicle
Tots Químics: indicador extern i indicador intern A cada paquet
Autoclaus petites Biològics Cada dia d’ús
Autoclaus grans Biològics Mínim un cop setmana
Autoclaus grans amb prebuit Test de Bowie Dick Cada dia a l’inici de la jornada i després d’una reparació
Autoclaus cicle tipus B Test de penetració Cada dia a l’inici de la jornada i després d’una reparació

Control biològic d’espores

El control biològic d’espores es fa per monitoratge, que és la posada en pràctica dels mètodes per fer desaparèixer espores. L’espora bacteriana és termoresistent tant a temperatures altes com baixes, i resistent a la dessecació. Mesura entre 0,2 i 2 micres. Es pot trobar en instrumental manual i rotatori, per això cal eliminar-les abans de passar al següent pacient.

Per comprovar que el material està ben esterilitzat s’utilitza el monitoratge biològic, que consisteix a introduir un vial amb una espora bacteriana d’elecció alhora que s’introdueix l’instrumental a l’autoclau. Si en acabar el cicle d’esterilització les espores resulten vives, l’autoclau no s’ha esterilitzat correctament. Es comprova que estan vives perquè els bacteris es desenvolupen en el vial que conté medi de cultiu.

Les espores que es fan servir són:

  • Bacillus subtilis: per comprovar el funcionament d’estufes (mètode d’esterilització de calor seca)
  • Bacillus stearothermophillus: per comprovar el funcionament d’autoclaus i autoclau química.

Procediment:

  • S’ha de monitorar setmanalment. En obrir l’autoclau hi ha uns prestatges per col·locar-hi les bosses amb l’instrumental. A la safata superior, al fons, es col·loca el vial, i el dilluns següent se’l canvia de lloc. Es fa per comprovar que l’autoclau esterilitza bé en qualsevol punt.
  • S’ha de fer el monitoratge quan es compra una nova autoclau. La mateixa persona ha d’encarregar-se sempre del monitoratge, perquè així porta el compte d’on cal col·locar el vial.
  • Si l’autoclau s’espatlla i s’envia a reparar, després de la reparació sempre s’ha de monitorar freqüentment.
  • També quan es canvia de bossa per a l’instrumental. La indústria facilita dos tipus de bosses per a l’instrumental: bosses prefabricades que després de l’esterilització viren de color i bosses en què s’han de segellar tots els extrems amb la segelladora. En canviar el tipus de bosses s’ha de fer el protocol de monitoratge per comprovar que l’esterilització és correcta.

Registres

S’ha de portar registre de cada cicle d’esterilització.

Procediment:

  • Anotar informació en els fulls de registre d’esterilització: data, número de procés, tipus de programa, tipus i quantitat de material esterilitzat i resultats dels controls físics (temperatura, temps i pressió).
  • Enganxar en els fulls de registre d’esterilització el control químic intern (tira química), l’etiqueta dels controls biològics (control processat i testimoni) un cop incubades les espores durant 48 hores i el test de Bowie Dick o test de penetració.
  • Si els controls no han estat correctes, el material processat s’ha de considerar no estèril i s’ha de sotmetre a un nou procés d’esterilització.
  • Els registres es guarden un mínim de 15 anys.

Emmagatzematge

És molt important el correcte emmagatzematge del material estèril, per la qual cosa cal comprovar els embolcalls. Si algun està trencat o humit s’ha de considerar contaminat i s’ha de canviar i tornar-lo a esterilitzar.

Consideracions:

  • Refredat: cal deixar que el material estèril es refredi abans de l’emmagatzematge. Es pot fer servir un ventilador o raigs ultraviolats.
  • Fer una inspecció visual de l’afilat i del tall de l’instrumental, que s’ha de mantenir en condicions correctes.
  • El material s’ha de mantenir sec: la humitat pot aparèixer per assecat ràpid o per excés de càrrega.
  • S’ha d’emmagatzemar lluny del lloc de desinfecció.
  • Desinfectar abans el lloc on s’emmagatzema el material.
  • Mantenir el magatzem en un lloc allunyat de fonts de calor i de llum directa.
  • El magatzem ha d’estar lliure de pols i protegit de les humitats.
  • Col·locar correctament l’envàs per evitar el trencament i, així, mantenir la seva integritat sense ruptures fins que s’usi, evitant-ne la contaminació.
  • Ordenar els envasos per ordre de caducitat.
  • L’emmagatzematge no ha de ser gaire llarg i ha d’estar protegit d’esquitxades.
  • La durada de l’esterilització va en funció de l’embolcall i de l’emmagatzematge del material. En cas d’utilitzar bosses de paper mixt termosegellables, l’esterilització pot durar de 6 a 12 mesos. A partir d’aquest termini cal fer una nova esterilització.

Higiene de l'instrumental rotatori i altres instruments i materials

La seqüència de procediments per a la higiene de l’instrumental de mà presenta algunes diferències en altres instruments i materials que també s’han de sotmetre a neteja i desinfecció i esterilització a la clínica dental.

La xeringa multifunció és introduïda constantment a la boca del pacient. Per tant, s’ha d’esterilitzar. Per fer-ho, primer s’ha de desmuntar la cànula i procedir a netejar-la amb aigua i sabó. Una vegada neta i seca, s’ha d’embossar i esterilitzar a l’autoclau, igual que l’instrumental de mà. Les puntes de xeringa embossades i estèrils es guarden per al seu ús. Si això en algun model no és possible, se li ha de col·locar algun tipus de barrera física per al seu ús.

Per a les unitats ultrasòniques i el bisturí elèctric es fa el mateix tractament que per a la xeringa de tres usos.

Les impressions per la confecció de pròtesis han estat en contacte amb la saliva i poden estar contaminades. Els protèsics manipulen, corregeixen, fan la pròtesi al laboratori… El camí que ha de fer la impressió del pacient fins a tornar al pacient la pròtesi confeccionada passa per una sèrie de canvis i per diferents professionals. Per tant, cal desinfectar les impressions per evitar la contaminació del personal sanitari i dels tècnics de laboratori.

Procediment:

  • Rentar la impressió amb aigua per eliminar-ne les restes.
  • Sacsejar lleugerament la impressió per eliminar l’excés d’aigua.
  • Submergir la impressió en desinfectant: solució de povidona iodada (Betadine) en dissolució (1:214) durant 10 minuts.
  • Esbandir i buidar per obtenir el model de treball del laboratori.

Qualsevol pacient porta microorganismes. Un cop acabat el tractament, l’instrumental rotatori s’ha d’utilitzar en un altre pacient, que pot ser contaminat si no es fa un manteniment adequat del l’instrumental rotatori.

Procediment:

  • Desconnectar el material de l’equip.
  • Fer una neteja interna dels conductes amb esprai: 2 o 3 pulsacions són suficients.
  • Fer una neteja externa: la superfície es desinfecta amb unes tovalloletes impregnades de productes desinfectants adequats.
  • Esterilitzar amb autoclau sense cicle d’assecament i sense embossar.
  • Finalitzat el cicle, retirar de l’autoclau amb guants nous.
  • Lubricar l’instrumental amb productes adequats perquè els rotors no s’alterin.
  • Embossar.

L’instrumental rotatori també es pot descontaminar mitjançant esponges impregnades en desinfectant. També hi ha fundes que actuen com a barreres físiques.

Descontaminació de la consulta i de l'equipament

A la consulta s’han de descontaminar les superfícies en general i els equipaments, ja que són un reservori de microorganismes:

  • Superfícies en general: parets, sostres, portes i finestres. Per als sostres, les portes i les finestres es pot fer la descontaminació amb gas, que s’obté d’una barreja de productes químics. Fan una olor de cítric i formen una boirina en sortir del recipient que va cap al sostre i es col·loca sobre els microorganismes, inactivant-los abans de caure a terra i reposar a les superfícies. Per al terra és convenient utilitzar diferents galledes de neteja per a les sales clíniques i la resta de la clínica per evitar el trànsit de microorganismes.
  • Sala d’espera i recepció: cal eliminar els àcars amb hipoclorit de sodi i desinfectants ambientals.
  • Llums ambientals: han de ser llisos i sense reixetes; l’ideal són llums tipus plafó per evitar l’acumulació de pols i microorganismes. Els tèxtils estan desaconsellats pel mateix motiu.
  • Aire condicionat: el manteniment de l’aire condicionat requereix la neteja i la desinfecció de filtres per evitar la Legionella pneumophila.
  • Arxius de les històries clíniques: mai s’han de manipular amb guants d’operatòria, i és millor no guardar-los en el gabinet, ja que augmenta la seva taxa de microorganismes. S’ha de protegir el material d’ofimàtica.
  • Rajos x: s’han de desinfectar les superfícies.
  • Plantes de la consulta: mai n’hi ha d’haver al gabinet dental, ja que la terra natural és un focus de microorganismes. Tampoc no es recomana que hi hagi flors naturals, i les artificials s’han de desinfectar.
  • Zona més propera a la boca del pacient: entre els 50-100 cm és la que acumula la contaminació més gran. S’ha de descontaminar.
  • Unitat dental: s’han de desinfectar les superfícies. Cal abocar desinfectant a l’escopidor i els embuts, de la mateixa manera que en el posagots i en l’aixeta d’aigua. En els circuits interns es pot formar el biofilm, conjunt de microorganismes que penetren a l’interior de la unitat dental. Per evitar el biofilm, després de cada pacient és convenient abocar-hi un got de clorhexidina.
  • El focus de llum també s’ha de desinfectar.

La formació de biofilm es genera a partir de microorganismes que formen una matriu orgànica en la qual també hi viuen virus, bacteris i fongs que colonitzen la superfície interna de circuits d’aire-aigua (compressors i butaques).

El biofilm també es pot formar a:

  • Vàlvula de retracció
  • Turbina
  • Contraangle
  • Peça de mà
  • Xeringa de tres usos

Per evitar-ne la formació, després de desinfectar per exemple la turbina, en finalitzar el tractament del pacient cal prémer el pedal i posar en marxa el material rotatori abans del següent pacient. Quan es deixa de prémer el pedal es tanca per evitar l’entrada de microorganismes en el material rotatori.

Els aerosols són pertot el gabinet, formats per la barreja en suspensió de bacteris, virus, desinfectants, saliva, sang i esmalt, amalgama, compòsit, exsudats, etc. Per evitar la contaminació per aerosols s’ha d’utilitzar una bona mascareta que no permeti l’entrada de cap dels microorganismes per via aèria.

En el gabinet dental, acabada la jornada laboral, cal netejar amb desinfectant, guants i fregall la zona on ha estat el pacient, a sobre del pedal, els calaixos. Tot el que sigui material ofimàtic ha d’estar cobert.

  • Desinfectant de superfícies
  • Desinfectant de superfícies

Això forma part de les precaucions universals.

Gestió dels residus a la clínica dental i control ambiental

Els residus es van acumulant en els diferents estris. Els odontòlegs, en la seva activitat, van generant elements tòxics i d’alt grau de risc. Aquests residus requereixen una correcta manipulació.

Condicions perquè un residu odontològic causi infecció:

  • Presència d’agent infecciós i d’un hoste susceptible
  • Reservori
  • Porta d’entrada del microorganisme en l’home, adequada a la via de contagi
  • Dosi infecciosa suficient

Classificació dels residus:

  • Grup I: residus assimilables a urbans, és a dir, aquells que es recullen en els domicilis. S’originen a l’oficina, el despatx, la cafeteria, el magatzem, la sala d’espera, els jardins i el menjador. Del total de residus de la consulta, la meitat són d’aquesta categoria.
  • Grup II: residus sanitaris no específics. És tot allò en contacte amb fluids: guix, cotons, mascaretes, bates, guants.
  • Grup III: residus sanitaris específics. Tot això ha de llançar-se en un contenidor de parets dures amb tancat hermètic. Aquests contenidors tenen un límit d’ompliment i han de portar l’anagrama de bioperillós. En aquest grup s’hi inclouen:
    • Residus sanitaris infecciosos: transmissió de malalties com VHB, VHS…
    • Residus anatòmics humans (RAH) de dents extretes, sang i hemoderivats. Objectes punxants i tallants que s’eliminen dins d’un contenidor de parets dures.
    • Vacunes vives i atenuades.
  • Grup IV: residus singulars per la seva idiosincràsia. Residus citostàtics, residus químics, residus radiogràfics.

Eliminació dels residus segons el grup

L’eliminació de residus és tan important com els procediments de neteja, desinfecció i esterilització a la clínica per evitar la contaminació.

El tractament de residus es regeix per la normativa estatal i autonòmica. Segons el tipus de residu, s’utilitzen diferents recipients o contenidors de recollida i, més tard, empreses especialitzades s’encarreguen d’eliminar-los:

  • Grup I: bosses galga 50 mg/cm².
  • Grups II: bosses galga 220 mg/cm² (element amb més gruix).
  • Grup III:
    • Identificació com a molt perillós.
    • Separació del que va o no va al contenidor.
    • Acumulació: l’envasat ha de ser irrompible, i si cau a terra no s’ha d’abocar.
  • Grup IV: manipulació en medi hospitalari de residus especials
    • Mercuri: es troba principalment en les amalgames per obturació. En trencar la membrana que separa la porció superior (mercuri) de la inferior (pols d’amalgama) es barreja tot en l’amalgamador. Amb un portaamalgama es col·loca a la cavitat oral del pacient. Les restes d’amalgama es recullen en un contenidor especial que quan està ple és recollit per una empresa especialitzada. Actualment s’ha reduït molt l’ús d’amalgames.
    • Líquid Rx: són molt tòxics i corrosius. L’empresa distribuïdora informa de quan cal rebutjar-lo o canviar-lo. L’aigua obtinguda entre el pas del líquid de revelar i fixar no es rebutja pel desguàs, sinó que s’emmagatzema en el bidó del líquid revelador. Mai es pot barrejar líquid revelador i fixador, perquè no es pot separar el nitrat de plata. Per tant, el bidó de líquid revelador és diferent del bidó de fixador, perquè aquest últim no conté aigua. De tota manera, amb la radiologia digital el procés de revelat ha quedat en desús.
    • Plom (Rx): és summament tòxic per al medi ambient. Cal posar un davantal de plom a tots els pacients i un collarí per als nens, sobretot en període de creixement, ja que la tiroides és molt sensible. L’odontòleg no ha d’estar a la sala de Rx quan es faci una ortopantomografia. Si s’hagués d’eliminar algun d’aquests elements, s’haurà de fer per empreses especialitzades.
    • Piles i bateries: utilitzades amb el bisturí elèctric, per prendre la tensió arterial, les piles han de guardar-se i acumular-se en caixes buides, i finalment tirar-les als contenidors especials.

El llibre de ruta és on consten els transports dels productes tòxics de la clínica dental. Ha d’estar segellat i cosit al lateral, no amb espiral, i donat d’alta. S’ha de documentar quan i quants residus porta l’empresa.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats