Activitats

Esquelet ossi I

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir i situar les diferents estructures òssies del crani.

L’os palatí és un os del crani.

Quants ossos palatins hi ha al cos humà? On estan situats i amb quins altres ossos s’articulen?

L’os palatí forma la paret superior de la cavitat bucal, concretament del paladar dur, i també forma part de les fosses nasals. Al crani n’hi ha dos i, per tant, és un os parell. Es troba en posició horitzontal.

Cada os palatí s’articula amb:

  • Palatí del costat oposat
  • Maxil·lar superior
  • Esfenoide
  • Etmoide
  • Vòmer

Esquelet ossi II

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir i situar les diferents estructures òssies del crani.

Definiu les següents estructures de l’esquelet ossi de la cavitat bucal:

  • Maxil·lar
  • Mandíbula
  • Articulació temporomandibular

  • El maxil·lar forma part de la porció superior de la boca i conforma, juntament amb l’os palatí, l’arcada superior. Es tracta d’un os doble o parell de forma quadrangular, encara que una mica aplanat de fora cap endins.
  • La mandíbula és un os únic i mòbil gràcies a l’articulació que estableix amb el crani i que es denomina articulació temporomandibular (ATM). S’hi distingeixen una zona central o cos, dues de laterals o branques horitzontals i dues d’ascendents o branques ascendents.
  • L’articulació temporomandibular es tracta d’una articulació mòbil que està formada per dues superfícies: el còndil temporal i el còndil de la mandíbula.

Músculs del sistema estomatognàtic

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir, situar i conèixer la funció dels diferents músculs de l’aparell estomatognàtic.

Responeu les preguntes següents:

Quins són els músculs implicats en la masticació? Com realitzen la seva funció els músculs?

Els músculs implicats en la masticació són els músculs masticatoris responsables de la mobilitat de la mandíbula. N’hi ha dos grups: els principals, que són elevadors de la mandíbula i van des del crani fins a la mandíbula, i els accessoris, que van des de l’hioide fins a la mandíbula i intervenen fonamentalment en el descens mandibular.

Entre els elevadors hi ha:

  • Temporal
  • Masseter
  • Pterigoide extern
  • Pterigoide intern

Entre els accessoris hi ha:

  • Milohioidal
  • Ventre anterior del múscul digàstric

Els músculs tenen com a funció permetre el moviment de diferents estructures. Aquest moviment és el resultat de la contracció i/o relaxació d’un o més músculs.

Sins paranasals

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir, situar i conèixer la funció de diferents estructures del crani. Responeu les preguntes següents:

Què són els sins paranasals?

Expliqueu on es troben, quina funció tenen i quins tipus de sins hi ha.

Els sins paranasals, també anomenats sins nasals o sins facials, són espais plens d’aire i revestits de mucosa que comuniquen amb la cavitat nasal. Es troben dins dels ossos del crani i la cara i tenen diverses funcions.

Algunes de les funcions són:

  • Disminució del pes relatiu de la part frontal del crani
  • Augment de la ressonància de la veu
  • Protecció contra cops a la cara
  • Aïllament d’estructures sensibles com arrels dentals i els ulls de les fluctuacions ràpides de la temperatura a la cavitat nasal
  • Humidificació i calefacció d’aire inhalat lentament en la zona del nas

Hi ha diferents tipus de sins paranasals:

  • Si maxil·lar o antre maxil·lar
  • Si frontal
  • Si etmoidal
  • Si esfenoidal

Dents

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir els teixits i elements de les dents.

Observeu la imatge següent:

Figura Dent
Elaboració pròpia

Indiqueu el nom dels diferents elements de la imatge i feu-ne una breu definició.

  1. Esmalt: teixit més extern de la corona dental. De gran translucidesa, permet percebre el color de la dentina, per la qual cosa apareix com blanc groguenc. La seva superfície és llisa i brillant. La seva duresa és la major de l’organisme.
  2. Dentina: teixit més voluminós de la dent, amb una espessor bastant uniforme, però que no és constant com l’esmalt, sinó que augmenta amb l’edat i dins d’una mateixa dent. És més elàstica que l’esmalt degut a la seva composició química diferent, ja que té més quantitat d’aigua i de matèria orgànica que l’esmalt.
  3. Polpa: teixit tou de la dent. Té una rica vascularització i innervació, fet que atorga a la peça dental una gran sensibilitat.
  4. Nervi dental: branca del nervi trigemin; aporta la sensibilitat a les dents.
  5. Ciment: teixit dur de la dent en la porció radicular; cobreix la dentina.

Funció de les dents

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir les funcions de les dents.

Més enllà de l’aspecte estètic i fonètic, les dents tenen una important funció mastegadora. Aquesta funció presenta diferències segons el grup dental.

Descriviu la funció mastegadora específica de cada grup dental.

La funció mastegadora de les dents segons el grup dental:

  • Els incisius permeten tallar els aliments.
  • Els canins ajuden a estripar.
  • Els molars i premolars s’encarreguen de la trituració.

Anatomia bucal

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir els teixits tous de la cavitat bucal.

Responeu les preguntes següents:

És el mateix la mucosa oral que la geniva? Quins tipus de geniva hi ha?

La mucosa oral és l’epiteli que recobreix la superfície interna de la boca i és més vermell perquè està més vascularitzat que la geniva.

La geniva és el teixit tou que envolta la dent.

Segons la zona que ocupa hi ha diferents tipus de geniva:

  • la geniva inserida, adherida a la dent i a l’alvèol dental.
  • la geniva lliure, que no està inserida.
  • la línia mucogingival, el límit entre la geniva i la mucosa.

Sistema nerviós i vascular

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les característiques de sistema nerviós i vascular a la cavitat bucal.

Alguns dels dotze parells de nervis anomenats parells cranials que s’originen en el tronc encefàlic sobre el bulb raquidi són d’especial rellevància en odontologia.

Quins parells són i quina funció tenen?

  • El parell V o nervi trigemin innerva els músculs implicats en la masticació i rep la sensibilitat de la cara i les dents.
  • El parell VII o nervi facial està relacionat amb el gust.
  • El parell IX o glossofaringi innerva llengua i faringe.
  • El parell XII o nervi hipoglòs és responsable dels moviments de la llengua.

Dentició permanent

L’objectiu d’aquesta activitat és aprendre a distingir les característiques de les dues denticions.

Responeu les preguntes següents:

A quina edat erupcionen els premolars permanents? Quines dents de la dentició de llet substitueixen?

Els premolars superiors erupcionen entre els nou i els onze anys (el primer) i entre els deu i els dotze anys (el segon).

Els premolars inferiors erupcionen entre els nou i els dotze anys (el primer) i entre els deu i els dotze anys (el segon).

Els premolars definitius ocupen l’espai a la boca que ocupaven els molars de la dentició temporal.

Dentició temporal i permanent

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer la temporització de l’erupció de les dents.

Ompliu la taula amb la seqüència en l’erupció de les dents de llet i la posterior caiguda i substitució per les dents definitives.

Taula: Seqüència d’erupció i substitució de les dents
Dent temporal Edat d’erupció (mesos) Edat de caiguda (anys) Dents permanents Erupció de dents permanents (anys)
Incisiva central superior Incisiva central superior
Incisiva central inferior Incisiva central inferior
Incisiva lateral superior Incisiva lateral superior
Incisiva lateral inferior Incisiva lateral inferior
Canina superior Canina superior
Canina inferior Canina inferior
1a molar superior 1a premolar superior
1a molar inferior 1a premolar inferior
2a molar superior 2a premolar superior
2a molar inferior 2a premolar inferior
1a molar superior
1a molar inferior
2a molar superior
2a molar inferior
3a molar superior
3a molar inferior

Taula: Seqüència d’erupció i substitució de les dents
Dent temporal Edat d’erupció (mesos) Edat de caiguda (anys) Dents permanents Erupció de dents permanents (anys)
Incisiva central superior 9 7 Incisiva central superior 7-8
Incisiva central inferior 8 6 Incisiva central inferior 6-7
Incisiva lateral superior 12 8 Incisiva lateral superior 8-9
Incisiva lateral inferior 11 7 Incisiva lateral inferior 7-8
Canina superior 18 11 Canina superior 11-12
Canina inferior 18 9,5 Canina inferior 9-10
1a molar superior 16 10 1a premolar superior 10-11
1a molar inferior 15 10 1a premolar inferior 10-12
2a molar superior 26 10-11 2a premolar superior 10-12
2a molar inferior 26 11 2a premolar inferior 11-12
1a molar superior 6-7
1a molar inferior 6-7
2a molar superior 12-13
2a molar inferior 11-13
3a molar superior 17-21
3a molar inferior 17-18

Patologia bucal: bruxisme

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les patologies més freqüents que afecten la cavitat bucal.

En el bruxisme les persones poden estrènyer i cruixir les dents de manera inconscient, però quina diferència hi ha entre el bruxisme cèntric i el bruxisme excèntric?

La diferència rau en la manera de moure les dents. En el bruxisme cèntric el pacient pressiona les dents mentre que en el bruxisme excèntric realitza un fregament de les dents que fa malbé la vora incisiva i oclusiva de les dents.

Patologia bucal: càncer oral

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les mesures preventives de patologies de la cavitat bucal.

Enumereu les mesures per prevenir el càncer oral.

Les mesures per prevenir el càncer oral són:

  • Evitar el tabac (està associat a prop del 75% de càncers de boca).
  • Evitar el consum excessiu d’alcohol.
  • Evitar el consum de cànnabis.
  • Mantenir una bona higiene dental.
  • Realitzar exàmens oral com a mínim un cop l’any.

Patologia bucal: discoloració

L’objectiu d’aquesta activitat és conèixer les patologies més freqüents que afecten la cavitat bucal.

Responeu la pregunta següent:

Quin tipus de discoloració és la que produeixen les tetraciclines i com actuen?

Les tetraciclines són un grup d’antibiòtics que produeix discoloracions intrínseques, perquè inhibeixen el procés de calcificació en els teixits dentals durs com la dentina o l’esmalt en el període de formació (des del segon trimestre de gestació fins a aproximadament els vuit anys).

Anar a la pàgina anterior:
Anatomia i patologia de la cavitat bucal
Anar a la pàgina següent:
Exercicis d'autoavaluació