L'entorn de salut dental

L’odontologia és la branca de les ciències de la salut que s’encarrega de l’estudi de les malalties de l’aparell estomatognàtic. L’aparell estomatognàtic està format per les dents, les genives i els teixits periodontals, entre d’altres, i les malalties que l’afecten han acompanyat la humanitat des dels seus inicis. També molt aviat es va procurar buscar solucions i alleujar aquesta adversitat.

L’odontologia ha recorregut un llarg camí des de la prehistòria fins a l’actualitat avançant en el coneixement de les malalties i en la recerca de solucions. Cada una de les grans cultures, des dels egipcis, la mesopotàmica, hindú, xinesa, fenícia, grega, romana i, més tard, la islàmica i la cristiana han fet aportacions més o menys significatives en aquest camp.

Del Renaixement a l'actualitat

La imatge de l’esquerra correspon a una pintura del Renaixement i a la fotografia de la dreta s’observa un dentista actual realitzant un tractament a un pacient. Comparant les dues imatges es fan evidents les grans diferències que hi ha i l’evolució que ha sofert la professió (Font: Viquipèdia).

Els avenços importants en odontologia s’han produït en els darrers temps a partir del segle XIX, quan els Estats Units es van posar al capdavant de l’odontologia mundial. I al segle XX, quan el procés d’industrialització va provocar una revolució en la professió i es van produir grans canvis en la forma d’exercici, els materials i els equips. En definitiva, el segle XX ha suposat canvis importants, i també l’especialització dins de la professió ja que han aparegut les especialitats de l’odontologia. Per primera vegada hi ha professionals que es dediquen en exclusiva a una part concreta de l’odontologia.

En el nostre país aquest canvi també ha afectat la titulació. A principis del segle XX la Reial ordre de 21 de març de 1901 va crear el títol d’odontologia. Més endavant, a partir d’un decret d’ordenació universitària de l’any 1944, els professionals de l’odontologia van passar a ser els llicenciats en medicina especialistes en estomatologia. Finalment, a la dècada de 1980 es va crear la carrera d’odontologia, fet que ha suposat que els dentistes actuals tornin a ser odontòlegs.

Equip humà en la salut bucodental

Actualment en l’àmbit de la salut bucodental es treballa en equip. Això suposa una manera de treballar molt més eficient. Cada component d’aquest equip té la titulació adequada que l’habilita per a unes funcions concretes.

L’equip de salut bucodental està format per professionals amb titulacions adequades per a l’exercici de funcions concretes dins de l’equip.

L’equip de salut dental està format per:

  • Dentista (odontòleg o estomatòleg)
  • Higienista dental
  • Tècnic en cures auxiliars d’infermeria
  • Protètic dental
  • Altres professionals

El dentista

El dentista és el professional facultat per prevenir, diagnosticar i tractar les malalties de la cavitat bucodental. Pot treballar atenent pacients de manera individual en una consulta dental i en l’àmbit comunitari en tasques de prevenció. Dins de l’equip de salut bucodental, el dentista, a més de l’activitat clínica, és qui lidera l’equip delegant tasques i avaluant la qualitat de tots els serveis.

Actualment exerceixen de dentista tant els odontòlegs com els metges especialistes en estomatologia. Les funcions són les mateixes per als dos i estan regulades per la Llei de regulació i estructuració de les professions sanitàries, de 17 de març de 1986.

L'higienista dental

L’higienista dental és un professional dedicat a tasques de prevenció i tractaments no invasius relacionats amb la salut bucodental. Aquesta professió està regulada per la Llei de regulació i estructuració de les professions sanitàries, de 17 de març de 1986, i desenvolupada pel Reial decret de juliol de 1994.

La titulació és de formació professional de grau superior i capacita per a les següents funcions:

  • En la salut pública: recollida de dades sobre l’estat de la cavitat bucal per a ús clínic o epidemiològic, realització d’exàmens de salut bucodental a la població, educació sanitària donant consell sobre mesures higièniques i dietètiques preventives tant individualment com col·lectiva.
  • En l’àmbit assistencial: realització de tractaments no invasius, com fluoracions tòpiques, segellat de fissures, eliminació de carrall, blanquejaments i realització de tasques auxiliars.
  • En l’àmbit administratiu: col·laboració amb la resta de l’equip en tasques d’organització i registre de dades, entre d’altres.

El protètic dental

El protètic dental és el professional que dissenya, elabora, fabrica i repara les pròtesis dentals seguint les indicacions de l’odontòleg. Els protètics són tècnics superiors en pròtesis dentals, i aquesta professió està regulada per la Llei de regulació i estructuració de les professions sanitàries, de 17 de març de 1986.

Les tècniques i els materials que s’utilitzen actualment s’han sofisticat tant que les pròtesis es realitzen en laboratoris protètics. L’odontòleg és qui col·loca i ajusta en boca les pròtesis dentals.

L'auxiliar d'infermeria

L’auxiliar d’odontologia és un professional que realitza tasques de suport en general i suport a l’odontòleg. No hi ha un títol específic per a aquests professionals i són els tècnics en cures auxiliars d’infermeria els que en la seva formació adquireixen els coneixements necessaris per a treballar en aquest àmbit laboral.

Les funcions pròpies de l’auxiliar en una clínica dental es poden dividir en dos àmbits d’actuació: funcions administratives i assistencials.

  1. Les funcions administratives són bàsiques per al funcionament correcte del gabinet bucodental.
    • Rebuda de pacients
    • Control de l’agenda: planificar, concertar i registrar les cites.
    • Control de la documentació clínica: organitzar l’arxiu d’històries clíniques, arxivar i registrar la documentació.
    • Cobrament de tractaments i emissió de factures de la clínica.
    • Control d’estoc i dates de caducitat del material i l’instrumental al magatzem.
    • Resposta a la informació demanada pels pacients
  2. Les funcions assistencials són molt variades i les realitza l’auxiliar donant suport a l’odontòleg i en l’atenció al pacient.

També les tasques que realitza l’auxiliar es poden classificar en relació amb el moment de la jornada de treball:

A l’inici de la jornada:

  • Obrir llums, aigua, calefacció, música, ordre de la sala d’espera, WC, etc.
  • Organitzar i posar en funcionament tots els equips i aparells amovibles de la clínica dental.
  • Seleccionar i preparar el material i els instruments previstos per a desenvolupar les tècniques programades.
  • Controlar i realitzar la neteja, desinfecció i esterilització de materials i superfícies.
  • Preparar els elements de protecció necessaris (bates, guants, mascaretes, ulleres, etc.) per als procediments que s’hagin de realitzar.
  • Preparar les històries clíniques i la documentació dels pacients.

En l’arribada del pacient:

  • Preparar el gabinet abans d’asseure el pacient a la butaca dental.
  • Lliurar a l’odontòleg la documentació relativa al pacient (història, analítica, radiografies, etc.).
  • Col·locar la posició de la butaca de manera que l’accessibilitat del pacient sigui tan còmoda com sigui possible.
  • Identificar el pacient, cridar-lo pel seu nom, ja que agrairà aquesta familiaritat i, al mateix temps, l’ajudarà a reduir l’estrès produït per la visita mèdica, i acompanyar-lo a la butaca dental.
  • Col·locar el vas i els mocadors o tovallons de paper a l’abast del pacient.
  • Protegir el pacient amb el material d’un sol ús (pitets).
  • Assistència a l’odontòleg en cada procediment.
  • Posicionar i moure el mobiliari dental segons correspongui. Per exemple, posicionar la làmpada de la butaca dental evitant que la llum incideixi sobre els ulls del pacient.
  • Col·laborar amb l’odontòleg en tot moment per facilitar el bon desenvolupament de les tècniques sabent interpretar correctament les ordres i evitant les inferències.
  • Transferir el material i instrumental demanat pel dentista durant la tècnica, tenint en compte la successió de passos i la sincronització de moviments.

Al final de l’atenció clínica al pacient:

  • Observar el pacient abans d’indicar-li que s’aixequi de la butaca. Si s’observen símptomes de pal·lidesa, sudoració o mareig, no se l’ha de deixar incorporar i cal avisar l’odontòleg.
  • Ajudar els pacients amb dificultats motores a incorporar-se de la butaca.
  • Acompanyar el pacient al sortir del gabinet fins a la zona de recepció.
  • Arxivar la història i la documentació rellevant.
  • Controlar que les indicacions i els materials que s’envien al laboratori porten la filiació corresponent.
  • Controlar i eliminar els residus generats al llarg del procés.
  • Netejar i desinfectar el material i l’instrumental utilitzat, així com les superfícies del mobiliari i de la butaca.
  • Iniciar el procediment per a l’arribada d’un nou pacient.

Al final de la jornada:

  • Realitzar la neteja, desinfecció i esterilització dels materials i de l’instrumental, i desinfecció de superfícies.
  • Engreixar el material rotatori, que serveix per acoblar les freses necessàries per a realitzar diversos procediments.
  • Netejar els filtres de l’escopidor i les cànules d’aspiració i reposar les substàncies antiescumògenes.
  • Ordenar els materials i l’instrumental.
  • Arxivar històries clíniques, documentació, etc.
  • Comprovar que el gabinet o els gabinets han quedat ordenats i nets.
  • Controlar el magatzem.
  • Ordenar la sala d’espera.
  • Apagar els equips i l’aparatologia i tancar les claus de l’aigua, aire, gas i llum del consultori.

Altres professionals

Els tractaments clínics en una clínica dental són cada dia més complexos. Això ha fet que alguns odontòlegs es dediquin a alguns d’aquests tractaments de manera exclusiva. Actualment a Espanya no estan reconegudes oficialment les especialitats dins l’odontologia, però en la pràctica odontològica hi ha diferents especialitats. Les més freqüents són:

  • Odontologia conservadora i operatòria dental: restauració de dents afectades per càries, traumatismes o alteracions del desenvolupament.
  • Endodòncia: tractament de les malalties de la polpa dental associades al dolor.
  • Periodòncia: prevenció, diagnòstic i tractament de les malalties dels teixits que envolten la dent.
  • Pròtesis: recuperació funcional i estètica mitjançant utilització de pròtesis dentals.
  • Odontopediatria: tractaments adreçats als infants.
  • Ortodòncia: tractament i prevenció de la mala posició de les dents.
  • Odontologia preventiva i comunitària: àmbit comunitari, preventiu i social.
  • Implantologia: reposició de les pèrdues de dents mitjançant implants dentals.

També hi ha especialistes com els maxil·lofacials, que poden col·laborar en consultes dentals, i d’altres dedicats a l’odontologia estètica, l’odontologia esportiva o l’odontologia forense.

Entorn de treball

L’odontologia actualment s’exerceix majoritàriament en l’àmbit privat i també en l’àmbit públic en menor proporció.

En l’àmbit públic compten amb odontòleg els centres d’atenció primària i també hi ha consultes d’odontologia i cirurgia oral i maxil·lofacial en alguns hospitals públics.

En l’àmbit privat la forma més habitual d’exercici de l’odontologia són les clíniques dentals convencionals. També hi ha policlíniques amb diferents especialistes i consultes en hospitals privats.

Organització de la clínica dental

El centre de treball és on l’odontòleg, l’auxiliar o l’higienista passen un nombre d’hores molt elevat, 2/3 parts de la seva vida. Per tant, és important que la clínica tingui un disseny ergonòmic i funcional que cobreixi tant les necessitats productives com fisiològiques i psicosocials del personal que hi treballa.

La clínica dental està formada per diferents àrees i sales distribuïdes tenint en compte aspectes tècnics, humans i d’organització. A Catalunya, com en d’altres comunitats autònomes, les clíniques han de complir uns requisits de distribució i equipaments mínims. L’ordre de la Generalitat de Catalunya de 21 de juliol de 1994 regula els requisits que han de complir les clíniques dentals.

Els espais de la clínica dental han d’estar dissenyats segons la seva funció, tenint en compte aspectes tècnics, humans i d’organització. Cal tenir en compte l’espai suficient per a l’aparatologia i la futura incorporació d’avenços tecnològics, per a la circulació de personal i pacients i per a una bona seqüenciació i ordenació dels procediments, inclòs el manteniment, procurant l’optimització de les tasques i l’estalvi de desplaçaments. La recepció i la sala d’espera han de ser properes a l’entrada i el bany ha de ser accessible. S’han d’evitar les barreres arquitectòniques per facilitar l’accés a persones amb mobilitat reduïda. Vegeu a la figura el plànol d’una clínica dental que disposa de tres gabinets i la distribució de tots els espais.

Figura Plànol de la clínica dental

L’estètica, la il·luminació, el color i l’olor han de ser confortables. El soroll produït per l’aparatologia s’ha d’intentar reduir al màxim, per exemple amb música ambiental o amb elements d’aïllament acústic.

Els elements climàtics idonis per a les persones i el material són:

  • Temperatura: 21+/-2 °C
  • Humitat relativa: 30-70 %
  • Flux d’aire: 15 cm/seg

Els diferents espais es poden dividir en sales generals, sales paraclíniques i sales clíniques.

  • Sales generals
    • Entrada
    • Recepció
    • Sala d’espera
    • Despatx
    • Lavabo
    • Sala de descans i vestuari del personal
  • Sales paraclíniques. Algunes com la sala de màquines, la sala d’esterilització o el magatzem són imprescindibles per al funcionament de la clínica.
    • Sala de màquines
    • Sala d’esterilització
    • Magatzem
    • Laboratori
    • Sala de radiologia
  • Sales clíniques
    • Gabinet dental

Entrada i recepció

L’entrada o vestíbul és una zona important de la clínica dental ja que és on el pacient rep la primera impressió. Ha de tenir una bona accessibilitat i estar adaptada a persones amb mobilitat reduïda i minusvàlids.

La recepció normalment és a l’entrada de la clínica dental. És l’àrea on es rep el pacient i on es realitza la gestió de la clínica. Ha de tenir una bona visibilitat, il·luminació ambiental des del sostre i una decoració amb colors suaus. L’atenció al pacient es fa dempeus.

  • Mobiliari: taulell (75-110 cm d’altura), taula amb calaixos, arxivadors, cadires amb cinc rodes, miralls.
  • Aparells amovibles: telèfon amb contestador, ordinador amb impressora, calculadora, rellotge, control de música ambiental, sistemes de comunicació interna, fax, fotocopiadora, etc.

Sala d'espera

La sala d’espera és l’espai on el pacient s’espera i ha de tenir una comoditat adequada. Ha d’estar fora de la zona de pas de pacients, amb vistes a l’exterior si és possible, amb llum ambiental suau i decorada amb colors freds, pastel i tranquil·litzants.

  • Mobiliari: seients individuals alts, taules, revister, quadres amb atmosferes relaxants.
  • Elements opcionals: zona infantil, televisor…

Despatx

El despatx és l’espai utilitzat per l’odontòleg, l’higienista i fins i tot l’auxiliar per a atendre pacients, representants de laboratoris, proveïdors d’instrumental i material mèdic i visites personals. Ha de tenir una bona insonorització, llum ambiental i llum orientable de taula i un bon accés des de la recepció i la sala clínica.

  • Mobiliari: taula de treball, prestatges per a llibres, negatoscopi.
  • Aparatologia: telèfon, intercomunicador, ordinador, projector de diapositives, vídeo.

Lavabo

Els lavabos han d’estar adaptats a pacients amb cadira de rodes. És ideal que els lavabos per a pacients i personal estiguin separats.

Sala de descans i vestuari

La sala de descans i el vestuari són àrees de suport per al personal. El vestuari ha de disposar de taquilles, bancs o cadires. Pot incloure el bany del personal.

Sala de màquines

La sala de màquines és una sala amb aparells amovibles bàsics i accessoris per al funcionament de la clínica. Ha de tenir aïllament de soroll i vibració.

  • Aparatologia bàsica: compressor per a distribuir l’aire comprimit als elements de rotació del gabinet dental, motor d’aspiració, filtre d’aigua i dipòsit d’aigua destil·lada.
  • Aparatologia accessòria: escalfador d’aigua, caldera de calefacció, aire condicionat, bombones per a anestèsia sedativa, etc.

Sala d'esterilització

La sala d’esterilització és la sala on es neteja, desinfecta i esterilitza el material i instrumental dental. Ha de ser de fàcil accés des de la zona clínica, amb bona il·luminació ambiental i sensació d’higiene.

  • Mobiliari: taulell llarg, armaris.
  • Aparatologia: recipients amb tapa per a la desinfecció en fred, rentamans, ultrasons, retalladora i segelladora de bosses, autoclau, aire comprimit i aigua a pressió.

Magatzem

El magatzem és la sala on es guarda el material i l’instrumental de la clínica. L’espai ha de tenir una bona il·luminació ambiental, unes condicions d’humitat i temperatura òptimes i donar sensació d’ordre. Ha de tenir un accés fàcil des de la zona clínica.

  • Mobiliari: prestatgeries ben etiquetades, armaris, escala de mà.
  • Aparatologia: nevera per a material refrigerat.

Sala de radiografia

A la sala de radiografia se situen els aparells de rajos X per a les tècniques de radiografia extraoral com l’ortopantomografia, la tomografia, etc. L’entrada de la sala ha d’estar senyalitzada com indica la legislació, amb el símbol de zona de radiació controlada. Requereix unes instal·lacions especials, les parets i portes han d’estar emplomades.

Laboratori

En algunes clíniques pot haver-hi laboratori de pròtesis dentals, que ha d’estar aïllat de la zona de pacients.

  • Mobiliari: taules de treball de taller, fogons.
  • Aparatologia (depèn del tipus de taller): lavabo, vibrador d’escaiola, retalladora de models, instal·lació de gas, extractor de fums, dispositius de buit i aspiració.

Gabinet dental

El gabinet dental és l’espai dotat amb l’equipament i l’instrumental apropiats per als tractaments assistencials. Segons el tipus de tractaments que es realitzin poden ser sales generalistes o especialistes.

Hi ha diferents tipus de sala segons la seva estructura:

  • Sala individual o tancada: són les més habituals, amb una única cadira dental, i tenen l’avantatge de donar privacitat al pacient (vegeu figura).
  • Sala semitancada: és un espai únic amb diverses cadires dentals separades per panells que no arriben al sostre (vegeu figura).
  • Sala oberta: és un espai únic amb diverses cadires dentals. A la capçalera de les cadires hi ha una taula única. Els pacients no tenen privacitat (vegeu figura).
Figura Gabinet dental
Figura Gabinet dental
Font: Wikimedia. I, SajoR
Figura Clínica solidària de Granollers

Sigui quina sigui la tipologia del gabinet dental, sempre es poden distingir diverses àrees diferenciades segons els espais de mobilitat de cada individu i funció.

A la sala clínica es distingeixen 3 àrees:

  • Àrea de trànsit. Destinada a la mobilitat de professionals, personal auxiliar, pacients i acompanyants.
  • Àrea de treball clínic. Destinada a la tasca de professionals i personal auxiliar quan el pacient ja és a la cadira dental.
  • Àrea d’espera. Destinada a l’acompanyant mentre s’atén el pacient.

Equipament de la sala clínica

La sala clínica ha d’estar dotada amb l’equipament, instrumental i material adequat per als tractaments clínics. L’equipament bàsic de la consulta dental inclou un equip dental, un sistema de radiodiagnòstic, un sistema de bioseguretat i control d’infeccions, i l’aparatologia, instrumental i material per a la realització dels tractaments.

Hi ha d’haver diferents tipus d’elements:

  • Aparatologia imprescindible. En una sala clínica és imprescindible tenir una butaca dental, amb elements associats com la unitat dental amb les mànegues per a l’instrumental rotatori i la xeringa multifunció, el sistema d’evacuació, l’escopidor, llums i safata d’instrumental. També hi ha d’haver una unitat radiològica convencional o digital i ordinador.
  • Aparatologia auxiliar. Com a aparells auxiliars hi ha el llum de plasma, l’electrobisturí, els ultrasons, aparell de bicarbonat i un intercomunicador i càmera fotogràfica per ensenyar el pre- i el posttractament.
  • Aparatologia i altres elements opcionals. Els implants, el material per a endodòncia, els hidrocol·loides, el làser (aquest cada vegada més freqüent) i la càmera intraoral són materials opcionals.
  • Mobiliari mòbil. Es troben distribuïts dins l’àrea de treball els tamborets, carros auxiliars i taules auxiliars.
  • Mobiliari fix. Trobem mòduls fixos de rentamans, calaixos, armaris i altres elements com negatoscopi, revelador, ordinadors i seient per a l’acompanyant.

Butaca dental

La butaca dental és un seient anatòmic i articulat. Està entapissada amb un material fàcilment desinfectable i lleugerament tou i de color variable (vegeu la figura). La base de la butaca està ancorada a terra i als peus de la butaca hi ha la caixa de connexions, aigua, desguàs, aire i electricitat.

Figura Cadira dental

La butaca és una cadira electrohidràulica que consta de seient, respatller, capçal, braços i reposapeus. El seient i el reposapeus és el lloc que ocupa el pacient en el tractament. El reposapeus va folrat amb plàstic per protegir la tapisseria. El respatller ha de ser anatòmic i confortable, disposa de reguladors de posició.

Posició Trendelenburg

Posició del pacient en decúbit supí, amb la pelvis més elevada que el cap, per la inclinació de la butaca.

A més, la cadira dental disposa de reguladors d’altura general de l’equip i també permet diferents posicions segons la intervenció. Disposa d’una maniobra automàtica de pujada i baixada i retorn general a zero. Té una posició de Trendelenburg.

El capçal on el pacient recolza el cap és anatòmic. També és d’altura regulable, i en alguns equips abatible. La part posterior del capçal disposa de:

  • Tecla de pujada de la cadira
  • Tecla de descens de la cadira
  • Tecla de pujada del respatller
  • Tecla de descens del respatller
  • Tecla de posició inicial
  • Trendelenburg
  • Control del capçal
  • Tecla d’interrupció
  • Interruptor general

La butaca porta incorporat un braç articulat amb un llum acoblat d’intensitat regulable, com a mínim 20.000 lux. Proporciona una il·luminació directa i focalitzada d’intensitat regulable a la zona de treball. S’acciona mitjançant un interruptor situat a la mateixa làmpada o des de la unitat central (vegeu la figura).

Figura Braç articulat amb llum

A la cadira dental també hi ha acoblats la safata d’instrumental, la unitat dental, el sistema d’aspiració i el pedal o reòstat. Algunes cadires porten reposabraç plegable al costat esquerre, una làmpada pilot i una pantalla per a la càmera intraoral.

La unitat dental situada al costat de l’odontòleg consta d’un sistema de control i un sistema de mànegues per acoblar l’instrumental rotatori amb una sortida per a la turbina, una altra per al micromotor i una altra per a la xeringa multifunció. També opcionalment pot portar incorporats altres elements com un llum de polimerització format per una font de llum visible (halògena d’alta densitat) dissenyada per a la polimerització de materials i un equip d’ultrasons per a la higiene dental amb acció híbrida incorporada per a l’eliminació de residus. A la part superior o inferior de la unitat dental segons el model hi ha la safata d’instrumental, que permet dipositar l’instrumental de mà i el material amb què es treballa (vegeu figura).

Figura Unitat dental

La xeringa multifunció emet a pressió aire, aigua o aire i aigua alhora. S’utilitza en l’exploració i l’aplicació de tractaments dentals ja que permet netejar les superfícies dentals i les mucoses de saliva i/o restes orgàniques, i també assecar-les (vegeu figura).

Figura Xeringa multifunció

El sistema d’evacuació es troba unit a la cadira dental en el costat de l’auxiliar. És un sistema de buit de gran volum. Permet eliminar el líquid i elements sòlids de la boca del pacient.

Està format pels elements d’aspiració, bomba de buit situada a la sala de màquines i mànegues i els elements d’ejecció de saliva. (vegeu figura):

  • Succió central per bomba de buit
  • Ejector de saliva
  • Ejector quirúrgic
Figura Sistema d’evacuació

També hi ha l’escopidor, un element que serveix perquè el pacient elimini la saliva i s’esbandeixi la boca. Consta del vas decantador per al glopeig, amb una presa d’aigua de raig continu i filtre per a retenir les partícules sòlides i evitar l’obstrucció de les conduccions. També té una aixeta per omplir d’aigua el got. L’escopidor és mòbil i disposa de comandaments per a la pròpia neteja amb aigua i per omplir el got, aquest últim de parada automàtica. Vegeu figura.

Figura Escopidor

El pedal o reòstat és un dispositiu format per una resistència variable que hom pot ajustar a voluntat, per tal de regular la intensitat d’un corrent elèctric. Controla el funcionament, la velocitat i la sortida d’aigua de l’instrumental rotatori acoblat a les mànegues de la unitat dental. També en alguns fabricants i models controla els moviments de la cadira dental.

Instrumental manual

La principal eina de treball en una clínica dental és l’instrumental manual. És molt variat i abundant i es classifica segons la seva funció:

  • Instrumental d’exploració
  • Instrumental d’exodòncia i cirurgia
  • Instrumental d’endodòncia
  • Instrumental de profilaxi
  • Instrumental d’obturació
  • Instrumental de periodòncia
  • Instrumental d’ortodòncia

Vegeu amb detall l’instrumental a l’apartat “Odontologia conservadora: instrumental, material i procediments” de la unitat “Operatòria dental”.

Vegeu alguns exemples d’aquests instruments a la figura:

Figura Instrumental d’exploració

L’instrumental pot ser simple quan és rígid com el de la figura: o articulat quan presenta un sistema d’obertura i tancament anomenat articulació. L’instrumental articulat es mostra a la figura. Normalment es troba organitzat en safates o en bosses i es guarda en els calaixos del gabinet dental. És habitual trobar en els calaixos superiors el d’ús més habitual. Vegeu a la figura un calaix amb instrumental d’exodòncia.

Figura Instrumental d’exploració
Figura Calaix amb instruments d’exodòncia

Instrumental rotatori

L’instrumental rotatori és tota l’aparatologia i l’instrumental accionat per aire o electricitat que produeix un moviment de rotació que transmet a una fresa col·locada a l’extrem per tal de tallar.

N’hi ha de diferents tipus segons la velocitat de gir (vegeu figura):

  • Alta velocitat: a partir de 350.000 rpm (turbina)
  • Baixa velocitat: 30.000 rpm (micromotor)
Figura Instrumental rotatori: d’esquerre a dreta: turbina, contraangle i peça de mà

La turbina és l’instrument rotatori d’alta velocitat lleugerament angulat (vegeu l’instrument de l’esquerra de la figura). Consta de capçal i de cos.

El capçal és on es connecten les freses mitjançant un sistema d’adherència per rosca o bé a pressió (per fricció dins el capçal de la turbina) o amb botó. Hi ha capçals de mida normal i odontopediàtrics (més petits) i amb o sense llum (fibra òptica i barra de vidre).

El cos o mànec és de superfície rugosa per facilitar la subjecció. Per l’extrem es connecta a la mànega de la unitat dental.

Hi ha diferents sistemes de connexió de la turbina a la mànega:

  • Directa roscada: té l’avantatge que no es perd pressió de l’aire però l’inconvenient que són connexions més incòmodes d’encaixar a la mànega (vegeu la figura).
    • Borden (2 o 3 orificis: aire, aigua i retorn d’aire)
    • Midwest (4 orificis: dos d’aire comprimit, dos d’aigua i un de retorn)
  • Indirecta a pressió: la porten les turbines més modernes i és una connexió per adaptador ràpid de manera que l’adaptador s’acobla a la mànega i la turbina es connecta a l’adaptador. La més habitual és la connexió Multiflex. Vegeu l’adaptador a la figura
Figura Connexions Borden a l’esquerra i Midwest a la dreta
Figura Adaptador de turbina

La turbina s’acciona mitjançant el reòstat de peu per pressió vertical o horitzontal, amb gir antihorari i també amb regulador de sortida d’aigua.

Les funcions de la turbina són:

  • Tall o poliment
  • Refrigeració per aigua
  • Xip-Blower (aire): per a assecat de peces sense funcionament de la turbina
  • Il·luminació

El micromotor és un motor de mida petita que s’acobla a la mànega de la unitat dental i té un sistema rotatori de baixa velocitat que regula el nombre de revolucions de les freses acoblades al capçal de l’instrument que s’acobla damunt seu, ja sigui el contraangle o la peça de mà. És per tant una peça intermèdia que pel seu extrem proximal es connecta al mànec del contraangle o de la peça de mà i per l’extrem distal a la mànega de la unitat dental (vegeu la figura).

Figura Micromotor

En el seu moviment rotatori permet dos tipus de gir:

  • Gir horari: per tallar.
  • Gir antihorari: per polir.

Hi ha diferents tipus de micromotor segons la força motriu:

  • Pneumàtic (unitat dental)
  • Elèctric (cirurgia, taller)

El contraangle s’acobla al micromotor i és més angulat i curt que la turbina (vegeu a la figura l’instrument del mig). El seu capçal és igual que el de la turbina i és desmuntable. Expel·leix aire i aigua si està connectat a la unitat dental. El sistema d’unió de les freses pot ser per rosca, pressió, ungla, pestanya i botó. El mànec, la connexió, les funcions i com s’acciona són idèntiques a les de la turbina.

Hi ha diferents tipus de contraangle segons la transmissió de força i segons el tipus de moviment.

  • 1 x 1
  • Multiplicador
  • Reductor
  • Rotatori
  • De compactació
  • Sistema ABA (vaivé, utilitzat en ortodòncia)
  • Semigir (utilitzat en endodòncia)

La peça de mà és instrumental rotatori de baixa velocitat (vegeu l’instrument de l’esquerra de la figura). Té forma recta i s’adapta al micromotor per pressió i bloqueig per ungla. El seu sistema d’unió de les freses és per pressió i s’usa fonamentalment per retocar pròtesis dentals.

Les freses (vegeu figura) són instrumental petit que es connecta a l’instrumental rotatori (turbina, contraangle o peça de mà). Tenen forma variable segons la seva funció. Les utilitzades pel contraangle tenen osca (vegeu la figura) mentre que les que s’utilitzen amb la turbina o peça de mà no en tenen.

Figura Freses per a instrumental rotatori

La funció de les freses pot ser donar forma, tall o preparació, prepoliment, poliment i acabat. Els materials sobre els quals treballen són teixits orals (esmalt, dentina, ciment, os), materials d’obturació (amalgama de plata, composite, ionòmer de vidre, ciments, incrustacions metàl·liques o ceràmiques, gutaperxa i altres farcits radiculars) o pròtesis i ortodòncia (resina, ceràmica, metalls).

Parts d’una fresa (vegeu la figura):

  • Tija o plançó: curt o llarg, amb l’extrem distal llis (turbina i peça de mà) o amb osca (contraangle).
  • Coll: llarg, mitjà o curt.
  • Punta activa: rodona, de pera, en bisell… La forma de la part activa és molt variable segons la funció.
Figura Parts d’una fresa

Materials de les freses per a turbina:

  • Diamant (tall o poliment): gra ultrafí, extrafi, fi, normal, gruixut, extragruixut
  • Carbur de tungstè (dentina)
  • Acer (ciment i dentina)

Materials per a freses de contraangle:

  • Diamant, carbur de tungstè o acer
  • Carborúndum (cautxú més carborúndum)
  • Pedres d’Arkansas
  • Silicones més grans abrasius
  • Copes de cautxú
  • Brotxes o pinzells
  • Discs
  • Mandrils: sistema Pop-on i Moore

Materials per a freses de peça de mà:

  • Cirurgia: carbur de tungstè i acer
  • Taller o pròtesis: idèntics als de contraangle
PROTOCOL DE COL·LOCACIÓ DE FRESES EN LA TURBINA
La turbina és un instrument rotatori d’alta velocitat que arriba entre 100.000 i 500.000 rpm i és molt útil per a eliminar els teixits durs de la dent
OBJECTIU
Inserir la fresa adequada en el capçal de la turbina abans de la seva utilització.
MATERIAL NECESSARI
• Turbina
• Freses adequades per a turbina.
PROCEDIMENT
1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants.
2. En turbines de botó, subjectar fermament la turbina amb una mà i pressionar el botó situat a la part posterior del cap de la turbina.
3. Agafar la fresa per la seva part inactiva i introduir-la en l’orifici de la turbina fins que faci topall girant-la suaument. A continuació, deixar anar el botó pressionat anteriorment.
4. Comprovar la correcta inserció de la fresa estirant-la lleugerament cap endavant. Si la fresa no surt és que està ben col·locada.
5. Col·locar la turbina en la mànega de la unitat dental.
6. Accionar la turbina orientada cap a l’escopidor per verificar el correcte funcionament.
7. Si el dentista sol·licita la turbina, es realitza la transferència segons el protocol de transferència de material.
8. Un cop utilitzat l’instrument el dentista n’indica la retirada de forma verbal, amb moviments curts i repetitius o separant l’instrument de la boca del pacient.
10. L’auxiliar retira l’instrument de la mà de l’operador i el col·loca a la unitat dental per si es necessita una altra vegada. Normalment, és el dentista el que col·loca la turbina a la unitat dental.
OBSERVACIONS
• El tècnic en cures auxiliars d’infermeria s’encarrega de la col·locació i la retirada de les turbines i freses per a la seva posterior neteja, desinfecció i esterilització.
• Es retira la fresa prement el botó de la part posterior del cap o bé empenyent la fresa amb l’adaptador.
• Les cases comercials adjunten amb els seus models de turbina les instruccions i els accessoris per inserir les freses. En aquest cas, cal seguir les recomanacions de cada fabricant

Trobareu una versió imprimible d’aquest i altres protocols als annexos de la unitat.

PROTOCOL DE COL·LOCACIÓ DE FRESES EN EL CONTRAANGLE I EN LA PEÇA DE MÀ
El micromotor és un instrument rotatori de baixa velocitat, per la qual cosa el seu ús queda reservat per als teixits semidurs de la dent, com ara el complex dentinopolpar.
El contraangle és un instrument que presenta un angle característic respecte de l’horitzontal amb la finalitat d’afavorir l’accés a la boca. Hi ha contraangles reductors que disminueixen la velocitat de rotació transmesa pel micromotor i s’usen en tècniques d’implantologia i quirúrgiques amb la finalitat de disminuir la generació de calor provocada per la tècnica. La peça de mà, a diferència del contraangle, és recta i principalment s’utilitza per a retocar pròtesis dentals i per a tècniques quirúrgiques.
OBJECTIU
Col·locar la fresa adequada en contraangle o peça de mà abans de la seva utilització.
MATERIAL NECESSARI
• Contraangle i peça de mà
• Freses adequades per aquests instruments rotatoris
PROCEDIMENT
1. Rentar-se les mans i col·locar-se els guants.
2. Ajustar el contraangle o la peça de mà en el micromotor comprovant que s’hi insereix correctament.
3. Subjectar fermament amb una mà el contraangle i pressionar el botó localitzat en la part posterior del cap o retirar la pinça d’ancoratge.
4. Inserir la fresa fins que es faci topall girant-la suaument perquè encaixi la seva part amb ranura. Quan ha entrat, es deixa anar el botó o es tanca la pinça d’ancoratge segons el model del contraangle.
5. Comprovar la correcta inserció de la fresa estirant-la lleugerament.
6. Adaptar el micromotor en la mànega de la unitat dental.
7. Accionar el micromotor en l’escopidor per verificar que funciona correctament.
8. Si el dentista sol·licita el micromotor, es realitza la transferència segons el protocol de transferència de material.
9. Un cop utilitzat l’instrument el dentista n’indica la retirada de forma verbal, amb moviments curts i repetitius o separant l’instrument de la boca del pacient.
10. L’auxiliar retira l’instrument de la mà de l’operador i el col·loca a la unitat dental per si es necessita una altra vegada. Normalment, és el dentista el que col·loca el contraangle en la unitat dental.
OBSERVACIONS
• El tècnic en cures auxiliars d’infermeria realitza la col·locació i la retirada dels micromotors, contraangles, peces de mà i freses per a la seva posterior neteja, desinfecció i esterilització.
• El micromotor, el contraangle i la peça de mà s’han de desmuntar abans de procedir a la neteja, desinfecció i esterilització.

Trobareu una versió imprimible d’aquest i altres protocols als annexos de la unitat.

Material dental

La llista de materials en una consulta dental és llarga i variada. Des dels inicis de l’odontologia trobar materials que permetin restaurar o substituir les estructures dentals danyades ha estat essencial i en permanent evolució. Actualment la investigació s’encamina a buscar nous materials amb finalitats dentals tant pel que fa a la seva composició i propietats com pel seu comportament i durabilitat quan es manipulen buscant que superin els que s’utilitzen en prestacions.

Normalment els materials es classifiquen segons la seva utilitat en els diferents tractaments dentals:

  • D’ús general: rotllos de cotó, gases, tovallons, gots, cànules d’aspiració…
  • D’obturació: resines, amalgama, pastes de polir.
  • Protectors dentinopolpars: adhesius, ciments…
  • Per a pròtesis: guix, alginat, silicones, cubetes d’impressió.
  • Per a anestèsia: agulles, xeringues…

Vegeu a la figura material per a anestèsia i a la figura material d’ús general.

Figura Xeringa, agulla i cartutx d’anestèsia
Figura Rotllos de cotó

Molts d’aquest materials s’apliquen o s’utilitzen directament, mentre que d’altres requereixen manipulació. Els que requereixen manipulació tenen diferents components que s’han de barrejar per a aconseguir un producte final amb les característiques desitjades. La manipulació consisteix a barrejar dos o més components. Tots els materials tenen un temps de treball que inclou el temps de manipulació i el temps d’enduriment.

  • El temps de manipulació és el temps durant el qual es barregen els diferents components fins aconseguir una massa tan homogènia com sigui possible. La barreja provoca una reacció química entre els diferents components que dona lloc a un producte.
  • El temps d’enduriment és el temps en què el producte resultant de la barreja assoleix una consistència, textura i duresa determinades. Aquest temps inclou el temps d’aplicació del producte en el tractament dental i, una vegada aplicat, el temps que triga la massa a adquirir una rigidesa que ja no permet la seva manipulació.

Les mescles més freqüents són pols amb líquid, pols amb aigua i pasta amb pasta. Els fabricants de materials els presenten sempre acompanyats d’unes instruccions d’ús que és molt important seguir. Vegeu a la figura dos components de pols i líquid a punt per fer la barreja sobre la placa de vidre amb l’espàtula. També s’observa a la imatge un dosificador de pols, i el líquid porta incorporat un comptagotes. A la figura vegeu el producte resultant una vegada feta la barreja.

Figura Components per fer la barreja
Figura Producte resultant

Gestió de la clínica dental

La gestió de la clínica dental és el conjunt d’activitats que fan possible acomplir els objectius de manera eficient i eficaç. Aquestes activitats inclouen el treball clínic, paraclínic i administratiu.

Aquestes activitats es poden classificar segons el moment en què es realitzen:

  1. Inici de la jornada
  2. Amb el pacient
  3. Entre pacients
  4. Final de la jornada
  5. Treballs periòdics
  6. Temps “lliure” laboral (sense pacients a la consulta)

Els procediments generals de treball són:

  • Procediments de distribució o cita del pacient a la consulta dental
  • Procediments d’acompanyament del pacient: trasllat de la sala d’espera al gabinet dental i comiat
  • Procediments d’atenció al pacient durant el tractament, suport psicològic i aplicació de tècniques de relaxació
  • Procediments de preparació i recollida de la clínica dental
  • Procediments de manteniment del gabinet dental
  • Procediments de neteja, desinfecció i esterilització del material i instrumental

Cita a la consulta dental

Per a una bona gestió de la clínica dental és important l’optimització del temps i dels recursos fent una planificació prèvia per aconseguir una correcta distribució dels pacients que repercutirà en una millor qualitat assistencial. Aquesta planificació s’aconsegueix donant cita prèvia al pacient.

Les cites del pacients s’acostumen a classificar en:

  • Primera visita
  • Tractament programat
  • Urgència

Les primeres visites es donen quan el pacient acudeix per primera vegada a la consulta dental. La primera acció sempre és obrir-li una història clínica. L’odontòleg el visita, li fa un diagnòstic i, si escau, un pla de tractament acompanyat d’un pressupost econòmic. Moltes vegades és el TCAI l’encarregat de donar el pressupost al pacient i també de donar cita per a la realització del procediments previstos en el pla de tractament.

Els tractaments programats són les cites per a la realització de tractaments concrets. És important tenir en compte que fer cada tractament requereix uns temps i també s’haurà de preveure un temps addicional per a situacions imprevistes. D’aquesta manera es poden evitar situacions d’aglomeracions en les sales d’espera o temps morts d’inactivitat.

Les urgències demanen atenció immediata. Per exemple, en cas d’una hemorràgia, dolor intens o avulsió. En aquests casos s’ha d’atendre immediatament el pacient. Hi ha altres situacions d’urgència que no requereixen una atenció tan immediata i que es poden programar durant el dia.

Una bona mesura en la gestió de l’agenda és confirmar les cites 24 hores abans, això permet un millor control i redueix les confusions en els pacients.

Procediments d’acompanyament

La recepció del pacient en ocasions la fa personal administratiu, però també pot ser una tasca de l’auxiliar.

PROTOCOL DE RECEPCIÓ I ACOMPANYAMENT DEL PACIENT
OBJECTIU
Rebre el pacient de manera adient quan arriba a la consulta, acompanyar-lo a la sala d’espera i posteriorment al gabinet dental.
MATERIAL NECESSARI
• La sala d’espera ha d’estar en condicions adients.
• Documentació del pacient.
PROCEDIMENT
1. L’auxiliar no ha de portar guants ni mascareta en el moment de rebre el pacient
2. Demanar el nom al pacient.
3. Comprovar a l’agenda la cita programada i l’hora de la cita.
4. Si es tracta d’una primera visita, demanar la filiació i introduir les dades facilitades pel pacient a l’ordinador.
5. Acompanyar el pacient fins a la sala d’espera.
6. Convidar el pacient a seure i oferir-li l’entreteniment que hi ha a la sala.
7. Indicar-li de manera aproximada quant de temps falta perquè rebi el tractament.
Quan és el torn del pacient:
8. L’auxiliar va a buscar al pacient a la sala d’espera i adreçant-se-li pel nom, el convida a passar al gabinet.
9. Trasllat del pacient de la sala d’espera al gabinet dental.
10. L’auxiliar demana al pacient que segui a la cadira dental i es posi còmode, per exemple afluixant el nus de la corbata o traient-se les ulleres.
11. Col·locació de proteccions: al voltant del coll se li col·loca un tovalló impermeable subjectat amb un collaret. Si cal, protecció dels ulls, d’RX… També se li deixa a l’abast un mocador de paper i un got amb aigua.
OBSERVACIONS
• L’auxiliar propiciarà un ambient distès i un tracte cordial i correcte amb el pacient per reforçar la confiança i seguretat.
• L’auxiliar estarà atent al llenguatge verbal i no verbal del pacient: les mans, la mirada i les expressions facials poden comunicar situacions d’ansietat i incomoditat que es poden intentar reduir.

Trobareu una versió imprimible d’aquest i altres protocols als annexos de la unitat.

PROTOCOL DE COMIAT DEL PACIENT
OBJECTIU
Preparar adequadament el pacient per sortir del gabinet dental i posteriorment acomiadar-lo de la clínica.
MATERIAL NECESSARI
• Documentació del pacient.
PROCEDIMENT
1. Quan el tractament ha finalitzat, l’auxiliar retira les proteccions i neteja la cara del pacient de possibles taques o esquitxos que li hagin pogut quedar.
2. De vegades, i segons el tractament rebut, li pot oferir un mirall perquè comprovi els resultats del tractament.
3. S’incorporarà lentament el pacient a la cadira dental. En cas necessari pot estar un temps més assegut per evitar que es maregi. Si necessita ajuda, l’auxiliar l’ajudarà a aixecar-se de la cadira.
4. L’auxiliar revisa que el pacient no oblidi les seves pertinences personals i l’acompanya fins a la recepció, on es resolen els tràmits econòmics i si cal es programa una nova cita.
5. Acompanyar el pacient fins la porta de la consulta.
OBSERVACIONS
• L’auxiliar ha de tenir en compte que en l’atenció als pacients la comunicació és molt important. Ha de tenir cura de l’expressió verbal i utilitzar un to de veu càlid i també del llenguatge no verbal, mostrant amb els moviments coherència i naturalitat en tot moment.

Trobareu una versió imprimible d’aquest i altres protocols als annexos de la unitat.

Preparació i recollida de la consulta dental

La preparació prèvia i la recollida final de la consulta dental inclouen totes aquelles tasques per tal que la clínica estigui en les condicions adients per a l’atenció als pacients. Són tasques pròpies del TCAI i una de les funcions més importants que fa.

Preparació de la clínica dental

Els procediments de neteja, desinfecció i esterilització del material i instrumental s’estudien a la unitat “Altres tècniques odontològiques”.

  • Obrir llums, aigua, calefacció, música… També cal mantenir l’ordre de la sala d’espera, lavabos, etc.
  • Posar en funcionament tots els equips i l’aparatologia de la clínica dental, comprovar-ne el funcionament i seleccionar i preparar el material i els instruments previstos per a desenvolupar les tècniques programades.
  • Preparar les històries clíniques i la documentació dels pacients programats.
  • Preparar els elements de protecció necessaris (bates, guants, mascaretes, ulleres, etc.)
  • Controlar i garantir la neteja, desinfecció i esterilització de materials i superfícies dels espais on s’actua.

Recollida de la clínica dental i manteniment de l’equip dental

  • Manteniment de l’equip dental:
    • Recollir i desmuntar l’instrumental i aparells amovibles utilitzats.
    • Neteja, desinfecció i esterilització amb embossat previ dels materials i de l’instrumental.
    • Realitzar la desinfecció de superfícies.
    • Lubricar el material rotatori, sempre seguint les instruccions del fabricant. Tant la turbina com el contraangle o la peça de mà s’han de desmuntar, netejar, lubricar i tornar a muntar diàriament.
    • Netejar els filtres de l’escopidor i el sistema d’aspiració i reposar les substàncies antiescumògenes.
    • Apagar el sistema d’aspiració.
    • Purgar el compressor per eliminar l’aire i apagar-lo després.
    • Ordenar els materials i l’instrumental en els seus llocs corresponents.
    • Diàriament s’han de netejar totes les superfícies del gabinet dental i de la cadira dental i en finalitzar comprovar que el gabinet o els gabinets han quedat ordenats i nets.
    • Apagar els equips i l’aparatologia.
  • Altres rutines generals:
    • Arxivar històries clíniques, documentació, etc. Fer les còpies de seguretat amb la periodicitat establerta per la clínica.
    • Controlar el magatzem comprovant el material que s’ha de reposar i fent les comandes corresponents.
    • Ordenar la sala d’espera.
    • Tancar les claus de pas de l’aigua, aire, gas, llum, etc. del consultori.

Per tal de millorar l’eficiència a la clínica és molt recomanable disposar de protocols redactats per a cada procediment de neteja d’instrument o equipament. També són molt útils les llistes de comprovació on s’enregistren els procediments realitzats i qui els ha realitzat, de manera que es tingui constància dels procediments.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats