Sistema sanitari espanyol II: atenció primària i atenció especialitzada

L’assistència sanitària del Sistema Nacional de Salut té per objecte la prestació dels serveis mèdics i farmacèutics necessaris per conservar o restablir la salut dels seus beneficiaris, així com la seva aptitud per al treball. Proporciona, també, els serveis convenients per completar les prestacions mèdiques i farmacèutiques.

El repartiment de competències a les comunitats autònomes fa que, a Catalunya, el CatSalut tingui com a principal objectiu garantir l’atenció sanitària de cobertura pública, universal, integral i de qualitat a la ciutadania de Catalunya.

Prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut

Les prestacions sanitàries del Sistema Nacional de Salut estan regulades per la cartera de serveis prevista a la Llei 16/2003 i al Reial decret 1030/2006, d’acord amb els principis bàsics que estableix la Llei 14/1986, general de sanitat.

El nivell de cobertura és el nivell de prestacions sanitàries que assigna el CatSalut a cada persona, i s’indica a la seva targeta sanitària. El nivell de cobertura més comú és la cobertura sanitària general, que s’assigna a:

  • La població activa o treballadora, afiliats en actiu a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i els seus beneficiaris, menors residents a Catalunya que no tinguin assignat cap altre nivell de cobertura, i aquelles persones a les quals, en casos excepcionals (accions humanitàries, desplaçats de guerra, refugiats…) o per resolució de la direcció del CatSalut, se’ls assigni aquest nivell de cobertura.
  • Els pensionistes de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) i els seus beneficiaris.

La cobertura sanitària general assegura les prestacions següents:

  1. Les prestacions dels programes sanitaris d’interès per a la salut pública que estableix el Departament de Salut, com són:
    • l’atenció a les drogodependències;
    • la prevenció i l’atenció a la sida/infecció per VIH; la prevenció i el control de les infeccions de transmissió sexual;
    • el programa infància amb salut, incloses les vacunacions; la prevenció i el control de les malalties transmissibles, com la tuberculosi, l’hepatitis, la meningitis…;
    • el programa d’atenció de l’embaràs i els cribratges relacionats;
    • la prestació farmacèutica adequada als programes, i també altres programes que determini el departament.
  2. L’atenció primària.
  3. L’atenció especialitzada.
  4. L’atenció psiquiàtrica i en salut mental.
  5. L’atenció sociosanitària.
  6. L’atenció farmacèutica, que inclou l’abonament d’un percentatge del preu dels medicaments prescrits a l’atenció primària, segons el nivell de renda:
    • Per a les persones incloses al grup A, assegurats en actiu.
    • Per a les persones incloses al grup B, assegurats pensionistes.
    • Finançament del 100% dels medicaments, en el cas d’ingrés en un centre sanitari de la xarxa sanitària pública.
  7. El transport sanitari ordinari i d’urgències.
  8. Les prestacions complementàries; és a dir: nutrició enteral a domicili, tractaments dietoterapèutics complexos, teràpies respiratòries a domicili i prestacions ortoprotètiques.
  9. La rehabilitació.

Cartera de serveis de salut pública

La cartera de serveis de salut pública és el conjunt d’iniciatives organitzades per les administracions públiques per preservar, protegir i promoure la salut de la població. És una combinació de ciències, habilitats i activitats dirigides al manteniment i la millora de la salut de totes les persones a través d’accions col·lectives o socials.

Les activitats i serveis de salut pública s’exerciran amb un caràcter d’integralitat, a partir de les estructures de salut pública de les administracions i de la infraestructura d’atenció primària del Sistema Nacional de Salut.

La cartera de serveis d’atenció primària inclou els programes de salut pública. S’executa mitjançant accions que apliquen a escala individual els professionals d’aquest nivell assistencial; en destaquen les següents:

  • Informació i vigilància epidemiològica.
  • Protecció de la salut: disseny i implantació de polítiques de salut i exercici de l’autoritat sanitària.
  • Promoció de la salut i prevenció de les malalties i de les deficiències.
  • Protecció i promoció de la sanitat ambiental.
  • Promoció de la seguretat alimentària.
  • Vigilància i control dels possibles riscos per a la salut derivats de la importació, exportació o trànsit de mercaderies i del trànsit internacional de viatgers, per part de l’administració sanitària competent.
  • Protecció i promoció de la salut laboral.

Cartera de serveis

Podeu consultar el PDF de la cartera de serveis completa de la Secretaria de Salut Pública, publicat per la Generalitat de Catalunya, a l’enllaç següent: goo.gl/XpVzrj.

Prestacions de l'atenció primària

El 1978, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va convocar la Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut, a la ciutat d’Alma-Ata (Kazakhstan). Allà es va aprovar la definició d’atenció primària com:

“L’assistència sanitària essencial basada en mètodes i tecnologies pràctics, científicament fundats i socialment acceptables, posada a l’abast de tots els individus i famílies de la comunitat mitjançant la seva plena participació i a un cost que la comunitat i el país puguin suportar, en totes i cadascuna de les etapes del seu desenvolupament amb un esperit d’autoresponsabilitat i autodeterminació. L’atenció primària forma part integrant tant del sistema nacional de salut, del qual constitueix la funció central i el nucli principal, com del desenvolupament social i econòmic global de la comunitat.”


Conferència Internacional sobre Atenció Primària de Salut d’Alma-Ata (1978).

L’atenció primària de salut (o APS) és el nivell bàsic i inicial d’atenció, que garanteix la globalitat i continuïtat de l’atenció al llarg de tota la vida del pacient, actua com a gestor i coordinador de casos i regulador de fluxos. Comprèn activitats de promoció de la salut, educació sanitària, prevenció de la malaltia, assistència sanitària, manteniment i recuperació de la salut, així com la rehabilitació física i el treball social.

Totes aquestes activitats, dirigides a les persones, a les famílies i a la comunitat, sota un enfocament biopsicosocial, es presten per equips interdisciplinaris, i garantint-ne la qualitat i l’accessibilitat, així com la continuïtat entre els diferents àmbits d’atenció en la prestació de serveis sanitaris i la coordinació entre tots els sectors implicats.

Enfocament biopsicosocial

Mentre que el model tradicional comprenia el context de qualsevol problema de salut des d’una perspectiva només biològica, actualment es fuig d’aquest reduccionisme vers un model més global, afegint, com a causes de la malaltia, factors psicològics i socials.

L’atenció primària, que inclou l’abordatge dels problemes de salut i els factors i les conductes de risc, comprèn els següents apartats:

  • Atenció sanitària a demanda, programada i urgent, tant a la consulta com al domicili del malalt.
  • Indicació o prescripció i realització, si escau, de procediments diagnòstics i terapèutics.
  • Activitats en matèria de prevenció, promoció de la salut, atenció familiar i atenció comunitària.
  • Activitats d’informació i vigilància en la protecció de la salut.
  • Rehabilitació bàsica.
  • Atencions i serveis específics relatius a la dona, la infància, l’adolescència, els adults, la tercera edat, els grups de risc i els malalts crònics.
  • Atenció pal·liativa a malalts terminals.
  • Atenció a la salut mental en coordinació amb els serveis d’atenció especialitzada.
  • Atenció a la salut bucodental.

Prestacions de l'atenció especialitzada

L’atenció especialitzada comprèn les activitats assistencials, diagnòstiques, terapèutiques i de rehabilitació i cures, així com aquelles de promoció de la salut, educació sanitària i prevenció de la malaltia que per la seva naturalesa s’aconsella que es realitzin en aquest nivell.

Així mateix, l’atenció especialitzada garantirà la continuïtat de l’atenció integral al pacient, un cop superades les possibilitats de l’atenció primària i fins que el pacient pugui reintegrar-se en aquest nivell.

L’accés del pacient a l’atenció d’urgència hospitalària (que es presta durant les vint-i-quatre hores del dia a pacients que pateixen una situació clínica aguda que obligui a una atenció immediata dels serveis de l’hospital) es realitza per remissió del metge d’atenció primària o especialitzada, o per raons d’urgència o risc vital que puguin requerir mesures terapèutiques exclusives del medi hospitalari.

L’atenció especialitzada es presta, sempre que les condicions del pacient ho permetin, en consultes externes i en hospital de dia. I inclou:

  • Assistència especialitzada en consultes.
  • Assistència especialitzada en hospital de dia, mèdic i quirúrgic.
  • Hospitalització en règim d’internament.
  • Suport a l’atenció primària en l’alta hospitalària precoç i, si escau, hospitalització a domicili.
  • Indicació o prescripció, i la realització, si escau, de procediments diagnòstics i terapèutics.
  • Atenció pal·liativa a malalts terminals.
  • Atenció a la salut mental.
  • Rehabilitació en pacients amb dèficit funcional recuperable.

Prestacions farmacèutiques

La prestació farmacèutica comprèn els medicaments i productes sanitaris i el conjunt d’actuacions encaminades a que els pacients els rebin de forma adequada a les seves necessitats clíniques, en les dosis precises, segons els seus requeriments individuals, durant el període de temps adequat i al menor cost possible, per a ells i per a la comunitat. És gratuïta en el cas de pacients hospitalitzats.

Inclou la indicació, prescripció i dispensació dels següents productes:

  • Medicaments, fórmules magistrals i preparats oficinals.
  • Vacunes individualitzades antial·lèrgiques i vacunes individualitzades bacterianes, preparades amb agents immunitzants.

Tanmateix, la prestació farmacèutica exclou:

  • Els productes d’utilització cosmètica, dietètics, aigües minerals, elixirs, dentífrics i altres productes similars.
  • Els medicaments qualificats com a publicitaris.
  • Els medicaments adscrits als grups o subgrups terapèutics exclosos del finançament per la normativa vigent.
  • Els medicaments homeopàtics.
  • Els efectes i accessoris dels quals es faci publicitat adreçada al públic en general.
  • En el cas de pacients hospitalitzats, la prestació farmacèutica comprèn els productes farmacèutics que necessitin els pacients conforme es recull a la cartera de serveis comuns d’atenció especialitzada.

Prestacions complementàries

La cobertura sanitària general també es fa càrrec d’aquestes quatre prestacions complementàries:

  • Prestació ortoprotètica (implants quirúrgics, pròtesis externes, ortesis, cadires de rodes i ortopròtesis especials): la prestació ortoprotètica consisteix en la utilització de productes sanitaris, implantables o no, amb la finalitat de substituir totalment o parcialment una estructura corporal, o bé modificar, corregir o facilitar la seva funció. Comprèn els elements necessaris per millorar la qualitat de vida i autonomia del pacient.
  • Teràpies respiratòries a domicili: oxigenoteràpia per a malalts amb insuficiència respiratòria crònica; pressió positiva contínua per al tractament de la síndrome d’apnea obstructiva del son; nebulitzadors per a l’administració de medicació per via inhalatòria; suport ventilatori per als pacients amb insuficiència respiratòria greu, i monitoratge de constants vitals per a la prevenció de la mort sobtada del lactant.
  • Prestació de productes dietètics (dietoteràpies complexes i nutrició enteral domiciliària): la prestació amb productes dietètics comprèn la dispensació dels tractaments de dietoteràpia a les persones que pateixen determinats trastorns metabòlics congènits i la nutrició enteral domiciliària per a pacients als quals no és possible cobrir les seves necessitats nutricionals, a causa de la seva situació clínica, amb aliments de consum ordinari.
  • Prestació de transport sanitari: la cartera de serveis comuns de transport sanitari inclou:
    • El transport sanitari no assistit, que és l’indicat per al trasllat especial de malalts o accidentats que no requereixen assistència tecnicosanitària en ruta.
    • El transport sanitari assistit, per al trasllat de malalts o accidentats que requereixen assistència tecnicosanitària en ruta.

Atenció primària i comunitària

La zona bàsica de salut és el marc territorial de l’atenció primària sanitària, és a dir, l’espai on es desenvolupen les activitats sanitàries dels centres de salut, centres integrals d’atenció primària (CAP).

L’equip d’atenció primària (EAP), està format per un conjunt de professionals de medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia i treball social.

Els serveis d’atenció primària (SAP) ofereixen diagnòstic i atenció als principals problemes de salut, assistència sanitària i social; així com diversos serveis d’atenció comunitària (promoció de la salut i d’atenció preventiva, curativa i rehabilitadora), serveis d’atenció a domicili i d’atenció urgent o continuada, i, finalment, també d’atenció a la salut sexual i reproductiva.

Els serveis d’atenció primària els ofereix el CatSalut i formen part de la cartera comuna bàsica, és a dir, d’aquells serveis assistencials coberts de manera completa per finançament públic.

L'estructura física: els CAPs

El centre d’atenció primària (CAP) és el lloc d’atenció presencial on cal anar quan es té un problema de salut o quan es vol prevenir alguna malaltia. A la resta de serveis assistencials, s’hi accedeix per derivació des de l’atenció primària; excepte mitjançant el telèfon 061, CatSalut Respon, o a les urgències mèdiques, on s’hi pot accedir directament.

El CatSalut assigna a tots els ciutadans un CAP de referència en funció del domicili; als pobles més petits on no hi ha CAP, l’atenció primària s’ofereix des dels consultoris locals.

Les característiques bàsiques de l’atenció primària són quatre:

  • L’accessibilitat: la provisió eficient de serveis sanitaris en relació amb les barreres organitzatives, econòmiques, culturals i emocionals.
  • La coordinació: la suma de les accions i dels esforços dels serveis d’atenció primària.
  • La integralitat: la capacitat de resoldre la majoria dels problemes de salut de la població atesa (en atenció primària és al voltant del 90%).
  • La longitudinalitat: el seguiment dels diferents problemes de salut d’un pacient pel mateix metge.

A més, el centre de salut tindrà les següents funcions:

  • Incloure l’estructura física de consultes i serveis assistencials personals corresponents a la població en què s’ubica.
  • Incloure els recursos materials precisos per a la realització de les exploracions complementàries de què es pugui disposar a la zona.
  • Servir com a centre de reunió entre la comunitat i els professionals sanitaris.
  • Facilitar el treball en equip dels professionals sanitaris de la zona.
  • Millorar l’organització administrativa de l’atenció de salut en la seva zona d’influència.

L'equip humà: els EAPs

De manera habitual, al CAP us atendrà el vostre equip d’atenció primària (EAP), format per un conjunt de professionals de diverses disciplines. En les zones rurals, aquests equips d’atenció primària es desplacen als consultoris locals del seu àmbit territorial. Els serveis d’atenció primària que us ofereixen són els següents:

  • Medicina de família: el professional que atén els ciutadans de més de quinze anys. Ofereix els serveis de prevenció, diagnòstic, tractament i seguiment de les malalties, promoció d’hàbits saludables i consells sanitaris. També ofereix el servei d’atenció a domicili quan, per motius del nostre estat de salut, no ens podem desplaçar al CAP i la petició de proves diagnòstiques complementàries.
  • Pediatria: el professional responsable de l’atenció dels nadons i dels nens fins als quinze anys. Efectuen el diagnòstic i el tractament de les malalties pediàtriques, els controls periòdics establerts en l’atenció al nadó i al nen, tasques de prevenció, vacunació i de promoció de la salut.
  • Infermeria: a banda de les activitats pròpies d’infermeria, aquest professionals ofereix suport en el traçament del problemes crònics de salut, activitats de prevenció i promoció de la salut i també atenció domiciliària.
  • Odontologia: aquest equip ofereix els serveis d’exodòncies, de petita cirurgia bucal, el programa de prevenció en persones diabètiques, de la dona embarassada i d’odontopediatria.
  • Treball social: els treballadors socials defineixen aquelles actuacions necessàries per abordar els problemes socials del ciutadà i el seu entorn familiar.

Si voleu triar algun dels professionals de referència (metge de família, pediatre i infermer) diferent del que teniu assignat (tant de l’equip d’atenció primària del mateix centre on us visiteu habitualment, com de qualsevol altre centre), ho podeu sol·licitar seguint el procediment establert.

Els serveis d'atenció primaria: els SAP

Els serveis d’atenció primària (SAP) ofereixen diagnòstic i atenció als principals problemes de salut, assistència sanitària i social. A banda dels serveis de medicina de família, pediatria, infermeria, odontologia i treball social, també ofereix serveis que cobreixen necesitats relacionades amb:

  • L’atenció comunitària
  • L’atenció continuada i urgent
  • L’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR)

La salut de les persones no només depèn dels factors biològics, sinó que es determina per l’entorn on viuen, treballen, estudien, i per les seves condicions de vida. Des de l’atenció primària, es desenvolupen iniciatives comunitàries que complementen l’atenció individual, com a mitjà per millorar l’estat de salut de les persones. Així, l’atenció comunitària es caracteritza per:

  • Portar a terme iniciatives centrades i adaptades a les característiques i les necessitats de salut de la comunitat, que compten amb la participació de tots els participants necessaris (ciutadania, centres de salut, oficines de farmàcia, escoles, equipaments esportius…).
  • Entre altres actuacions, donar cabuda a: els projectes adreçats a la promoció de l’activitat física, la reducció de les desigualtats en la salut, la promoció de l’alimentació saludable, la millora de la salut sexual i reproductiva o temes de salut mental.

Molts dels CAPs de Catalunya ofereixen atenció continuada, és a dir, amplien els seus horaris de funcionament per poder atendre demandes d’atenció urgent. També hi ha els anomenats centres d’urgències d’atenció continuada (CUAPs), oberts les 24 h i que estan preparats per atendre la majoria de problemes que motiven una atenció urgent. Així, què es pot fer en cas d’urgència?

  • Adreçar-se a un centres d’atenció primària, continuada i urgent. A l’enllaç catsalut.gencat.cat/guiacentres, trobareu una relació d’aquests centres de tot el territori de Catalunya, amb els horaris habituals i els d’atenció continuada.
  • Trucar al 061, CatSalut Respon, on metges i infermers us assessoraran sobre què cal fer davant la vostra situació i us orientaran perquè acudiu a un centre sanitari que s’adeqüi al vostre problema de salut. Si cal, us enviaran un professional sanitari a domicili o una ambulància.
  • I si es tracta d’un cas d’emergència, trucar al 112.

Finalment, els SAP inclouen l’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR). Es tracta d’equips formats per llevadors, ginecòlegs, infermers i psicòlegs; vinculats tant a l’atenció primària com a l’especialitzada. Els serveis que ofereixen inclouen: l’atenció als joves, el consell reproductiu, el control i seguiment de l’embaràs, el diagnòstic prenatal, l’educació maternal, l’atenció al puerperi, la prevenció del càncer de coll uterí i del càncer de mama, l’atenció a les malalties de transmissió sexual i a la patologia ginecològica, l’activitat comunitària a persones adultes, l’educació afectiva i sexual i l’atenció a la violència envers les dones.

Atenció especialitzada

L’atenció especialitzada i hospitalària es presta a través de la xarxa sanitària d’utilització pública, que està desplegada a tot el territori català: hospitals, centres d’atenció especialitzada (de diàlisi, de rehabilitació, oncològics, de salut mental i d’atenció sociosanitària).

Els serveis que ofereix l’hospitalització general aguda inclou: l’atenció especialitzada ambulatòria (consultes externes), el recurs d’internament, les urgències, els hospitals de dia, els tractaments, les intervencions quirúrgiques amb ingrés o sense, així com proves diagnòstiques.

Els serveis d’atenció especialitzada i hospitalària formen part de la Cartera comuna bàsica, que són els serveis assistencials coberts de manera completa per finançament públic.

L'atenció sociosanitària i de salut mental

Els centres sociosanitaris són espais assistencials dotats de l’estructura i del personal necessari per atendre pacients amb necessitats sanitàries i socials. Aquesta atenció es presta a través de serveis d’internament i d’atenció ambulatòria diürna sociosanitària, mitjançant equips de valoració i de suport.

L’atenció sociosanitària garanteix una atenció de qualitat en: demències, altres malalties neurològiques, malalties cròniques degeneratives que cursen discapacitat; així com a persones en fase de convalescència o amb malaltia avançada i terminal.

Els centres de salut mental prioritzen la inserció a la comunitat i combina diverses possibilitats d’atenció en l’àmbit ambulatori, comunitari de rehabilitació, d’internament i d’atenció a les addiccions; tenint en compte les necessitats de les persones malaltes i de les seves famílies.

L’atenció a la salut mental es basa en un model integral d’atenció interdisciplinària, amb equips formats per professionals de la psiquiatria, la psicologia, el treball social i la infermeria, entre d’altres.

L'atenció especialitzada en els hospitals d'aguts

La continuïtat adequada entre l’atenció primària i l’atenció especialitzada i hospitalària requereix la condició que cada àrea de salut estarà vinculada o disposarà, almenys, d’un hospital general, amb els serveis que aconselli la població a assistir, l’estructura d’aquesta i els problemes de salut.

L’hospital és l’establiment encarregat tant de l’internament clínic com de l’assistència especialitzada i complementària que requereixi la seva zona d’influència. En qualsevol cas, s’establiran mesures adequades per garantir la interrelació entre els diferents nivells assistencials.

A banda de les tasques estrictament assistencials, els centres hospitalaris també desenvoluparan funcions de promoció de salut, prevenció de les malalties i investigació i docència; d’acord amb els programes de cada àrea de salut, a fi de complementar les seves activitats amb les desenvolupades per la xarxa d’atenció primària.

Tipus d'hospitals

L’atenció especialitzada i hospitalària als pacients es presta a través de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP), que es troba desplegada a tot el territori català. Com a centres especialitzats en els malalts aguts, els hospitals ofereixen els següents serveis:

  • Atenció especialitzada ambulatòria (consultes externes)
  • Internament
  • Urgències
  • Hospital de dia
  • Intervencions quirúrgiques, amb ingrés o sense
  • Proves diagnòstiques

Dins de l’atenció especialitzada d’aguts, hi ha diferents tipus d’hospitals d’utilització pública; vegem-los detingudament:

  • Hospitals generals bàsics: donen resposta completa als requeriments habituals de la població. Aquests hospitals tenen la tecnologia assistencial necessària per atendre les patologies que no requereixen un grau d’especialització important. Quan el nivell de complexitat no pot ser atès per l’hospital de primer nivell, la persona es deriva a un hospital de referència o d’alta tecnologia.
  • Hospitals de referència: destinats a resoldre pràcticament tots els problemes de salut susceptibles de curació i millora, tret dels que requereixen recursos tecnològics d’alt nivell o una pràctica altament especialitzada.
  • Hospitals d’alta tecnologia: disposen de les anomenades supraespecialitats i de noves tecnologies diagnosticoterapèutiques. Atenen els pacients que no es poden tractar als hospitals de referència.
  • Hospitals lleugers: són un nou tipus de centres de salut que apropen l’atenció especialitzada i urgent a la població, tot facilitant una resolució més ràpida dels processos i potenciant la integració amb l’atenció primària de salut. A banda, els hospitals lleugers, sense internament, poden oferir consultes d’atenció especialitzada, hospital de dia, cirurgia ambulatòria, urgències, diagnòstic per la imatge i proves complementàries.
  • Hospitals de dia: són dispositius dels hospitals de la XHUP que presten atenció mèdica o d’infermeria en un mateix dia per a l’aplicació de determinats procediments diagnòstics o terapèutics reiterats. La majoria d’aquestes unitats es dediquen al tractament de pacients oncològics i al dels pacients amb trastorns immunològics, tot i que també s’estan estenent al tractament de la malaltia pulmonar obstructiva crònica i a altres malalties. Cal mencionar també que en alguns hospitals d’aguts també hi ha hospital de dia psiquiàtric.
  • Cirurgia major ambulatòria (CMA): es tracta d’un procediment quirúrgic de mitjana o d’alta complexitat realitzat amb anestèsia que, sense requerir hospitalització convencional, necessita un període d’observació i de control poc intensiu i de curta durada a l’hospital, i que, en alguns casos, pot requerir seguiment i control domiciliari.

Serveis hospitalaris

Els serveis que ofereixen els hospitals se solen classificar en aquests cinc grups:

  1. Serveis clínics; n’hi ha de tres tipus:
    • Serveis mèdics, que inclouen totes les tècniques de tractament relacionades amb: nefrologia, neurologia, oncologia, reumatologia…
    • Serveis quirúrgics, que inclouen totes les tècniques en què s’utilitzen procediments quirúrgics: cirurgia digestiva, neurocirurgia, cirurgia ortopèdica, urologia, traumatologia…
    • Serveis mixtos, que inclouen especialitats que engloben tractaments mèdics i quirúrgics: otorinolaringologia, ginecologia i obstetrícia, dermatologia, oftalmologia.
  2. Serveis auxiliars de diagnòstic, que són els serveis que faciliten el diagnòstic de malalties per a les diferents especialitats, mitjançant diferents tècniques; inclouen:
    • Laboratori d’anàlisis clíniques: processa i estudia mostres de fluids corporals com la sang, l’orina, sèrum, femta…
    • Anatomia patològica i citologia: processa i estudia mostres de teixit i cèl·lules orgàniques; inclou la necròpsia.
    • Diagnòstic per imatge: fa estudis amb imatges obtingudes per diferents tècniques, com poden ser radiografies, ecografia, endoscòpia, TAC, RMN…
    • Electrofisiologia mèdica: realitza els estudis mitjançant anàlisis de l’activitat elèctrica; amb tècniques com l’electrocardiograma (ECG), l’electroencefalograma (EEG), l’electromiograma (EMG)…
  3. Serveis auxiliars de tractament; inclou totes les àrees que serveixen com a suport al tractament:
    • Diàlisi
    • Farmàcia
    • Dietètica
    • Hemoteràpia i banc de sang
    • Medicina física i rehabilitació
    • Radioteràpia
  4. Serveis d’hostaleria; inclouen totes les àrees que ajuden a fer més còmoda l’estada del pacient al centre hospitalari, com ara:
    • Bugada (rentar, assecar, planxar…)
    • Neteja
    • Magatzems
    • Alimentació
  5. Altres serveis; inclouen tots els serveis complementaris necessaris per donar suport i complementar les activitats assistencials:
    • Servei d’Admissió i Documentació Clínica (SADC): s’encarrega de l’admissió dels pacients, arxiu clínic i informació.
    • Servei d’informàtica: s’ocupa del manteniment del sistema informàtic.
    • Medicina preventiva: actua sobre les dependències i el personal sanitari per prevenir factors nocius per a la salut.
    • Servei de salut laboral: s’ocupa de les condicions de treball dels treballadors de l’hospital: ergonomia, malalties de treball…
    • Manteniment: inclou la conservació i reparació de les infraestructures hospitalàries com la calefacció, aire condicionat, electricitat…

Personal hospitalari

El sistema de classificació professional, mitjançant l’establiment de criteris clars d’enquadrament en els grups professionals, té com objectiu principal l’adaptació als nous reptes dels professionals sanitaris i no sanitaris. I tracta de resoldre els àmbits competencials dels professionals en l’actual entorn de creixent activitat multidisciplinària.

La classificació professional del personal estatutari de l’Institut Català de la Salut (ICS) s’estructura a partir dels conceptes següents:

  • Àrea funcional: l’adscripció de les diferents categories professionals en els diversos grups professionals es farà a través de les àrees funcionals sanitàries i de gestió i serveis.
  • Grup professional: agrupa, de forma unitària, les aptituds professionals, les titulacions i el contingut general de la prestació de serveis, i pot incloure tant àrees funcionals, diverses categories professionals, com funcions distintes o especialitats professionals.
  • Categoria professional: es defineix per la pertinença a un grup professional i àrea funcional, i engloba les activitats pròpies de cada professió d’acord amb l’organització i ordenació dels processos de treball; així, distingim entre les categories professionals de:
    • l’Àrea Funcional de Sanitat
    • l’Àrea Funcional de Gestió i Serveis

Categories professionals de l'Àrea Funcional de Sanitat

Segons la Llei d’ordenació de les professions sanitàries, de 24 novembre de 2003, les professions sanitàries s’estructuren en els següents quatre grups professionals, segons la seva titulació acadèmica:

  • Grup professional 1: llicenciats sanitaris. Facultatiu/va especialista. Per a l’accés a aquesta categoria s’exigirà la possessió d’un dels títols que figuren a continuació i el títol oficial d’especialista en ciències de la salut per a llicenciats. Les professions sanitàries, de nivell de llicenciats corresponents al grup professional 1, són:
    • Metges. Corresponen als llicenciats en medicina la indicació i la realització de les activitats adreçades a la promoció i el manteniment de la salut, a la prevenció de les malalties i al diagnòstic, tractament, terapèutica i rehabilitació dels pacients, així com la valoració i el pronòstic dels processos objecte d’atenció.
    • Farmacèutics. Corresponen als llicenciats en farmàcia les activitats adreçades a la producció, conservació i dispensació dels medicaments, així com la col·laboració en els processos analítics, farmacoterapèutics i de vigilància de la salut pública.
    • Dentistes. Corresponen als llicenciats en odontologia i als metges especialistes en estomatologia, sense perjudici de les funcions dels metges especialistes en cirurgia oral i maxil·lofacial, les funcions relatives a la promoció de la salut bucodental i a la prevenció, el diagnòstic i el tractament relacionats amb la salut bucodental.
    • Altres especialistes. També són professionals sanitaris de nivell llicenciat els qui tinguin un títol oficial d’especialista en ciències de la salut per a psicòlegs, químics, biòlegs, bioquímics o altres llicenciats universitaris.
  • Grup professional 2: diplomat sanitari. Per a l’accés a aquesta categoria s’exigirà la possessió d’un dels títols que figuren a continuació:
    • Infermers. Corresponen als diplomats universitaris en infermeria la direcció, avaluació i prestació de les cures d’infermeria orientades a promoure, mantenir i recuperar la salut, com també a prevenir malalties i discapacitats.
    • Fisioterapeutes. Correspon als diplomats universitaris en fisioteràpia prestar les cures pròpies de la seva disciplina, a través de tractaments amb mitjans i agents físics.
    • Terapeutes ocupacionals. Correspon als diplomats universitaris en teràpia ocupacional aplicar tècniques i dur a terme activitats de caràcter ocupacional.
    • Podòlegs. Els diplomats universitaris en podologia exerceixen les activitats adreçades a diagnosticar i tractar les afeccions i deformitats dels peus.
    • Òptics, optometristes. Els diplomats universitaris en òptica i optometria exerceixen les activitats adreçades a detectar els defectes de la refracció ocular.
    • Logopedes: els diplomats universitaris en logopèdia exerceixen les activitats de prevenció, avaluació i recuperació dels trastorns de l’audició, de la fonació i del llenguatge.
    • Dietistes, nutricionistes. Els diplomats universitaris en nutrició humana i dietètica exerceixen activitats orientades a l’alimentació de la persona o de grups de persones.
  • Grup professional 3: els professionals de l’àrea sanitària de formació professional de grau superior. Aquells que tenen els títols de tècnic superior en anatomia patològica i citologia, en dietètica, en documentació sanitària, en higiene bucodental, en imatge per al diagnòstic, en laboratori de diagnòstic clínic, en ortopròtesi, en pròtesis dentals, en radioteràpia, en salut ambiental i en audiopròtesis.
  • Grup professional 4: els professionals de l’àrea sanitària de formació professional de grau mitjà, els qui tenen els títols de tècnic en cures auxiliars d’infermeria i en farmàcia.

Categories professionals de l'Àrea Funcional de Gestió i Serveis

L’àrea funcional de gestió i serveis es divideix en cinc grups professionals, segons les titulacions acadèmiques:

  • Grup professional 1: tècnic/a titulat/da superior, tècnic/a superior funció administrativa, analista/ analista programador. A banda, han de disposar del títol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent; i el de tècnic/a de prevenció de riscos laborals (nivell superior). Càrrecs: arquitecte d’hospital o director d’area administrativa; entre d’altres.
  • Grup professional 2: tècnic/a titulat/da mitjà/ana i tècnic/a gestió funció administrativa. A banda, han de disposar del títol de diplomat universitari, enginyer tècnic, arquitecte tècnic o equivalent. Càrrec: programador/a.
  • Grup professional 3: el nivell de formació requerit és l’equivalent a Batxillerat, BUP, formació professional de grau superior o formació professional de segon grau. Càrrecs: cuiner/a, administratiu/va.
  • Grup professional 4: el nivell de formació requerit és l’equivalent a graduat en educació secundària obligatòria, graduat escolar, formació professional de grau mitjà o formació professional de primer grau. Càrrecs: auxiliar administratiu, conductor, telefonista, mecànic, electricista.
  • Grup professional 5: el nivell de formació requerit és l’equivalent al certificat d’escolaritat, en el cas d’haver cursat l’educació general bàsica, o l’acreditació d’escolaritat, en cas d’haver cursat l’educació secundària obligatòria. Càrrecs: zelador/a, ajudant de llenceria, auxiliar d’hoteleria.

Organització hospitalària

L’organització interna d’un hospital, és a dir, el lloc que ha d’ocupar cada membre, com ocorre a qualsevol empresa, ve donat per la jerarquia o grau de responsabilitat, i la funció que s’ha de dur a terme (tipologia de treballs).

La direcció d’un hospital públic de complexitat mitjana està composta per òrgans unipersonals de direcció, amb les seves respectives comissions. Partint d’aquí, i com a regla general, l’organigrama d’un hospital divideix els seus serveis i activitats en quatre àmbits:

  • Gerència
  • Divisió Mèdica
  • Divisió d’Infermeria
  • Divisió de Gestió i Serveis Generals

Gerència

Al capdavant de la gerència de l’hospital hi ha d’haver un director gerent. Els directors de les divisions Mèdica, d’Infermeria i de Gestió i de Serveis Generals dependran, orgànicament i funcional, del director gerent.

Correspon al director gerent l’exercici de les següents funcions:

  • La representació de l’hospital i la superior autoritat i responsabilitat dins de l’hospital.
  • L’ordenació dels recursos humans, físics, financers de l’hospital mitjançant la programació, direcció, control i avaluació del seu funcionament en el conjunt de les seves divisions, i pel que fa als serveis que presta.
  • L’adopció de mesures per fer efectiva la continuïtat del funcionament de l’hospital, especialment en els casos de crisi, emergències, urgències o altres circumstàncies similars.
  • Elaborar informes periòdics sobre l’activitat de l’hospital i presentar anualment la memòria de gestió.

Queden adscrites a la Gerència de l’hospital les següents àrees d’activitat:

  • Atenció al pacient
  • Control de gestió
  • Informàtica
  • Assessoria jurídica
  • Admissió, recepció i informació
  • Política de personal
  • Anàlisi i planificació

Divisió Mèdica

Al capdavant de la Divisió Mèdica de l’hospital, hi haurà un director mèdic, amb titulació de llicenciat en Medicina i Cirurgia.

Correspon al director mèdic l’exercici de les següents funcions:

  • La direcció, supervisió, coordinació i avaluació del funcionament dels serveis mèdics i altres serveis sanitaris de l’hospital, proposant al director gerent, si escau, les mesures necessàries per al millor funcionament d’aquests serveis.
  • Proposar, dirigir, coordinar i avaluar les activitats i qualitat de l’assistència, docència i investigació.
  • Assumir les funcions que expressament li delegui o encomani el director gerent.
  • Assumir les funcions que aquest Reglament encomana al director gerent en els casos d’hospitals en què no hi hagi l’esmentat càrrec.
  • Substituir el director gerent, si no hi ha subdirector gerent, d’acord amb el que preveu l’article 16 d’aquest Reglament, en els casos de vacant, absència o malaltia.

Queden adscrits a la Divisió Mèdica de l’hospital els serveis i les unitats que incloguin les següents àrees d’activitat:

  • Medicina.
  • Cirurgia.
  • Ginecologia i obstetrícia.
  • Pediatria.
  • Serveis centrals.
  • Documentació i arxiu clínic.
  • Hospitalització del dia.
  • Hospitalització a domicili.
  • Qualsevol altra àrea d’activitat on es desenvolupin funcions medicoassistencials.

Divisió d'Infermeria

Al capdavant de la Divisió d’Infermeria de l’hospital hi haurà un director d’infermeria, amb titulació de diplomat en Infermeria, ajudant tècnic sanitari, practicant, matrona, infermer o fisioterapeuta, i altres requisits que es determinin en la convocatòria.

Correspon al director d’infermeria l’exercici de les següents funcions:

  • Dirigir, coordinar i avaluar el funcionament de les unitats i serveis de la Divisió d’Infermeria i les activitats del personal integrat en aquests.
  • Promocionar i avaluar la qualitat de les activitats assistencials, docent i investigadores desenvolupades pel personal d’infermeria.
  • Assumir les funcions que expressament li delegui o encomani el director gerent, en relació amb les àrees d’activitat assenyalades a l’article següent.

Queden adscrites a la Divisió d’Infermeria de l’hospital activitats d’infermeria en les següents àrees d’activitat:

  • Sales d’hospitalització.
  • Quiròfans.
  • Unitats especials.
  • Consultes externes.
  • Urgències.
  • Qualsevol altra àrea d’atenció d’infermeria que sigui necessària.

Divisió de Gestió i Serveis Generals

Al capdavant de la Divisió de Gestió i Serveis Generals hi haurà un director de gestió i serveis generals, en possessió de la titulació de diplomat universitari o equivalent, en àrees d’economia, jurídica, empresarial o similar.

Correspon al director de gestió i serveis generals l’exercici de les següents funcions:

  • Dirigir, coordinar i avaluar el funcionament de les unitats i serveis de la Divisió de Gestió i Serveis Generals i les activitats del personal que hi estigui integrat.
  • Proporcionar a la resta de les divisions de l’hospital el suport administratiu i tècnic específic, així com de serveis generals necessaris per al compliment dels seus objectius.
  • Assumir les funcions de caràcter no assistencial que expressament delegui o encomani el director gerent.

Queden adscrites a la Divisió de Gestió i Serveis Generals les següents àrees d’activitat:

  • Gestió econòmica, pressupostària i financera.
  • Gestió administrativa en general i de la política de personal.
  • Subministraments.
  • Hostaleria.
  • Ordre intern i seguretat.
  • Obres i manteniment.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats