Les fonts històriques

Una font històrica és qualsevol resta material (joies, vestits, armes, ceràmiques...), document escrit (cartes, testaments, partida de naixement, premsa...), testimoni oral (entrevistes, discursos...), gràfic o audiovisual (pintures, gravats, fotografies, pel·lícula...) que ofereix a l’historiador una informació sobre l’activitat humana i ii permet investigar i reconstruir el passat.

Segons el seu origen les fonts poden ser primàries o secundàries.

Fonts primàries

Les fonts primàries són restes de primera mà, que pertanyen a l’època que es vol investigar. És el material que en el seu temps ha servit per construir la història. Exemple: una moneda, una espasa, un codi de llei, una crònica, un text escrit d'una determinada epoca, un diari privat, un anell, una inscripció ...

La pedra de Rosetta,  és un exemple molt il·lustratiu de font primària, feta en granit de color fosc fou descoberta a Rashid (prop d’Alexandria) el 1799, per un capità de l’exèrcit napoleònic i s’exhibeix al Museu Britànic de Londres.

Gràcies a aquesta descoberta, Jean François Champollion va aconseguir, a començament del segle XIX, desxifrar l' escriptura jeroglífica dels antics egipcis, perquè la pedra conté un mateix text escrit en tres llengües: escriptura jeroglífica, demòtica (escriptura popular egípcia) i grega.  

Fonts secundàries

Fonts secundàries.  Són el resultat de les interpretacions que fan els estudiosos del passat a partir de l'analisi de qualsevol vestigi històric, és a dir a partir d'una font primària. Així un mapa, una moneda, un text històric, un manual d'història, una revista de divulgació històrica o qualsevol altre document que contingui l'opinió d'una autor que no és contemporani del fet que exposa, és una font secundària.