En català hi ha tantes síl·labes com vocals:  el mot rata té dues vocals i per tant dues síl·labes, el mot aranya en té tres i per tant, tres síl·labes. Però hi ha casos en què les vocals i / u s’uneixen a una altra vocal i formen part de la mateixa síl·laba: s’anomenen diftongs. Com que són part de la mateixa síl·laba no es poden separar gràficament: ai-re, trau-re.

Quan hi ha dues vocals dins d’una mateixa síl·laba diem que hi ha un diftong: ou, deu-te, pin-güí. En canvi, quan dins d’una mateixa paraula hi ha dues vocals juntes però que pertanyen a síl·labes diferents, diem que hi ha un hiat: di-a, du-es, su-or

Els diftongs poden ser de dos tipus: creixents i decreixents.

Exemples

Del quadre anterior podeu inferir que quan els grups de vocals ua, ue, uo van darrera d’una G o d'una Q formen un diftong però si van precedits de qualsevol altra consonant no fan diftong.

Quan els grups de vocals ia, ie, io van precedits d’una consonant, no fan diftong i, per tant, cal situar cadascuna d’aquestes vocals en una síl·laba diferent.

x saber-ne +

• Ui, dues vocals juntes!