En català hi ha tantes síl·labes com vocals:  el mot rata té dues vocals i per tant dues síl·labes, el mot aranya en té tres i per tant, tres síl·labes. Però hi ha casos en què les vocals i / u s’uneixen a una altra vocal i formen part de la mateixa síl·laba: s’anomenen diftongs. Com que són part de la mateixa síl·laba no es poden separar gràficament: ai-re, trau-re.

Quan hi ha dues vocals dins d’una mateixa síl·laba diem que hi ha un diftong: ou, deu-te, pin-güí. En canvi, quan dins d’una mateixa paraula hi ha dues vocals juntes però que pertanyen a síl·labes diferents, diem que hi ha un hiat: di-a, du-es, su-or

Els diftongs poden ser de dos tipus: creixents i decreixents.

Exemples

Diftongs creixents Diftongs decreixents

AI

es-pai

AU

nau

QUA

qua-tre

GUA

gua-pa

EI

bei-na

EU

deu-te

QÜE

qües-ti-ó

GÜE

ai-güe-ra

II

nu-viï

IU

viu-re

QÜI

ter-ra-qüi

GÜI

pin-güí

OI

co-foi

OU

ou

QUO

a-quós

GUO

ai-guós

UI

cui-ras-sa

UU

lluu

   

Del quadre anterior podeu inferir que quan els grups de vocals ua, ue, uo van darrera d’una G o d'una Q formen un diftong però si van precedits de qualsevol altra consonant no fan diftong.

Quan els grups de vocals ia, ie, io van precedits d’una consonant, no fan diftong i, per tant, cal situar cadascuna d’aquestes vocals en una síl·laba diferent.

x saber-ne +