Competències i estratègies vinculades a l’àrea comunitària
En alguns itineraris personals d’inserció ens trobarem amb aspectes que s’hi han de contemplar i que estan directament vinculats a la competència instrumental bàsica de coneixement i ús de l’entorn i de la comunitat.
Coneixement i ús de l'entorn i de la comunitat
En funció de les necessitats que presenti cada col·lectiu, i sobretot de cada persona atesa, es podran determinar quines seran les accions relacionades amb la competència de base de coneixement i l’ús de l’entorn i de la comunitat que s’hauran de contemplar en els itineraris personals i que podran enfortir el seu projecte professional.
A trets generals, podem trobar dos tipus de necessitats que justifiquin la incorporació d’accions d’aquesta competència en els itineraris personals d’inserció. D’una banda, tenim aquelles que es poden cobrir a partir d’accions des de la mateixa entitat d’inserció, com per exemple conèixer i fer ús de la xarxa de transports. D’altra banda, podem trobar situacions en les quals no es pugui actuar directament des del dispositiu d’inserció, ja sigui perquè la persona presenta unes necessitats bàsiques que s’han de cobrir de manera prioritària o perquè el dispositiu no els pugui donar resposta per no disposar dels serveis o recursos necessaris. En funció de la urgència caldrà derivar la persona perquè sigui atesa i es puguin cobrir aquestes necessitats al més aviat possible. Si la necessitat no és urgent, o ho és, però disposem de temps per contemplar-ho, caldrà fer un treball competencial perquè la persona pugui fer un ús autònom d’aquests recursos. El ventall de recursos per atendre necessitats personals és molt divers i pot contemplar necessitats econòmiques (prestacions o subsidis), d’habitatge, d’higiene, d’alimentació, de salut, per trencar amb l’aïllament social, per abordar addiccions, d’assessorament jurídic per gestionar certificats de discapacitat, situacions administratives no regulades, etc.
Aquestes situacions posen de manifest la necessitat de treballar en xarxa des de les entitats d’inserció sociolaboral amb diversitat de recursos i serveis locals.
Recursos i estratègies per treballar el coneixement i ús de l'entorn i de la comunitat
Conèixer i fer ús de l’entorn i dels serveis que ofereix una comunitat és un element cabdal perquè les persones que hi viuen s’hi puguin incorporar i participar amb igualtat d’oportunitats.
En aquest tipus d’accions, en funció de les necessitats de les persones o del grup d’incidència, es treballen continguts com el coneixement del municipi, els serveis i equipaments de salut, formació, orientació i treball, habitatge, serveis socials, biblioteques, centres cívics, entitats i associacions, utilització de la xarxa de transports… Es tracta d’uns coneixements molt bàsics, però que sovint determinades persones demandants d’ocupació no tenen.
Aquest tipus de continguts pot ser necessari, per exemple, per a:
- Persones joves que just comencen la seva etapa adulta i han de fer un seguit de tràmits i gestions que fins ara resolien els seus familiars. Fins i tot podem trobar joves que no s’hagin desplaçat gaire del seu entorn més proper i no hagin fet servir mitjans de transport.
- Persones migrades que s’han d’ubicar en una nova societat i conèixer el nou entorn: la història, les institucions, on s’ubiquen i com funcionen els serveis, els valors i normes de civisme i convivència, la xarxa de transports…
- Persones amb diversitat funcional intel·lectual, amb les quals s’haurà de treballar l’orientació i el coneixement de l’entorn per fer-ne un ús autònom.
- Persones amb aïllament social que, encara que coneixen els serveis i recursos de l’entorn, necessiten ampliar la seva xarxa de relacions socials perquè no en disposen per diferents motius.
Les accions per al coneixement i l’ús de l’entorn i de la comunitat que es duguin a terme des del dispositiu d’inserció, es poden portar a terme individualment o en grup, amb més d’una sessió i és necessari partir del coneixement real que tenen les persones respecte als continguts proposats, per tal d’ajustar al màxim les sessions a les necessitats que l’han originat.
Encara que aquestes sessions es poden portar a terme des del mateix dispositiu d’inserció sociolaboral, és important saber que en el cas de les persones migrades, la Generalitat de Catalunya, en col·laboració amb l’Administració local, els agents socials i diverses entitats especialitzades, posa al seu abast el Servei de primera acollida (i és probable que la persona ja en tingui coneixement).
Servei de primera acollida
Al web del Servei de primera acollida podeu informar-vos sobre el servei: en què consisteix, a qui s’adreça, com accedir-hi…
És necessari que les sessions siguin tan significatives com sigui possible i els serveixin per resoldre situacions quotidianes amb les quals ja s’han trobat o proposar-ne algunes que els podrien suposar un repte o un problema; com per exemple: “Si tens una entrevista de feina a un lloc determinat del municipi o d’un municipi proper, com hi podries arribar?”, “Si dediques un temps a formar-te per poder-te inserir amb més garanties, a quins tipus de prestacions o subsidis pots accedir?”, “Si et trobes malament a quin centre et pots visitar?”
És interessant que aquestes sessions siguin tan pràctiques com sigui possible i, per tant, que siguin competencials. Així, podem plantejar sessions en què informem dels diferents recursos i la seva ubicació, que hagin de cercar informació a internet sobre els serveis i els tràmits que hi poden fer, que visitin en grups alguns dels serveis on els rebi una persona responsable i els faci una visita o xerrada o, amb un nivell més elevat de competència, que siguin les persones qui s’adrecin als serveis i realitzin les gestions proposades o del seu interès.
Les visites presencials també poden servir per planificar el trajecte fins al servei, identificant el recorregut més adient i després executant-lo.
En cas de derivar la persona a altres recursos o serveis per atendre necessitats que no es puguin satisfer des del dispositiu d’inserció, caldrà deixar-ne constància en el pla d’acció i fer la coordinació i seguiment amb l’altre recurs o servei.