Competències i estratègies vinculades a l’àrea de formació

Un cop la persona demandant ha definit l’objectiu laboral i les accions per assolir-lo, normalment caldrà que la persona porti a terme accions de l’àrea de formació per desenvolupar:

  • Competències tècniques, a través d’accions professionalitzadores.
  • Competències de base: instrumentals bàsiques i específiques, a partir d’accions vinculades a l’aprenentatge i domini de la llengua, el càlcul funcional, destreses psicomotrius, d’accions com l’ús d’eines informàtiques aplicades a la recerca de feina o altres idiomes rellevants per a l’assoliment de l’objectiu laboral…

Quan programem una acció en la qual vulguem desenvolupar un tipus de competència en concret, els objectius operatius de l’acció i els indicadors de l’avaluació s’hauran de centrar en conductes que permetin demostrar el domini per part de la persona participant de la competència seleccionada, tot i que sabem que col·lateralment se’n poden estar desenvolupant d’altres.

El desenvolupament de competències tècniques

Xavier Orteu (2009) es refereix a les competències tècniques com una de les principals necessitats que presenten les persones demandants de la inserció sociolaboral i, a la vegada, un dels principals factors per a la millora de l’ocupabilitat.

El desenvolupament de competències tècniques està vinculat a l’aprenentatge i posada en acció de coneixements, habilitats i actituds propis d’un determinat lloc de treball, com un tot integrat per donar una resposta satisfactòria a una situació professional, a partir de l’acció. D’aquesta manera les competències tècniques contribuiran a l’accés i manteniment a una ocupació concreta.

Les competències tècniques depenen de cada ocupació: són diferents les competències tècniques requerides a un perruquer que a un higienista bucodental o a un monitor del lleure. S’adquireixen, principalment, a través de la formació professionalitzadora i de l’experiència laboral.

Així, en funció de les característiques i necessitats de les persones o els grups d’incidència atesos, les accions formatives vinculades a aquest tipus de competències se centraran en:

  • Accions de formació professionalitzadora, centrada en l’adquisició de competències tècniques pròpies d’una ocupació o perfil professional. En el context d’un projecte professional es podran desenvolupar a partir de la formació professional, programes de formació-ocupació, pràctiques formatives o de la metodologia treball amb suport.
  • Accions d’ajustament prelaboral. Aquest tipus d’accions els podem trobar, per exemple, en serveis específics com els serveis prelaborals per a persones amb malaltia mental, als centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o tallers prelaborals per a persones amb addiccions en tractament. En aquestes accions es busca apropar un ofici o una tasca amb valor al mercat laboral, mentre es treballen competències transversals com poden ser l’organització de l’espai de treball i dels estris necessaris, la responsabilitat en la puntualitat, les comandes o tasques assignades, la comunicació i la relació interpersonal…

En funció de les característiques i dels recursos de l’entitat on s’ubica el dispositiu d’inserció que atén la persona, es derivarà a altres serveis o entitats perquè pugui fer accions que li permetin assolir competències tècniques. És poc freqüent que un dispositiu d’inserció compti amb les instal·lacions i tecnologies necessàries per dur a terme accions capacitadores, així i tot, hi ha dispositius que sí que en tenen.

Circular per diferents serveis

Derivar una persona a diferents serveis pot suposar un fet estressant per a la persona, ja que normalment haurà d’explicar la seva situació a cadascun dels responsables o referents dels serveis als quals s’ha derivat.

Si el dispositiu d’inserció disposa d’espais i recursos per poder-hi dur a terme accions professionalitzadores, permetrà a la persona demandant fer una quantitat més gran d’accions del seu pla per a la millora de l’ocupabilitat en una mateixa entitat, i això reduirà la dispersió de contactes amb professionals i referents.

Accions professionalitzadores

Sempre que sigui possible, s’orientarà la persona cap a accions que condueixin a l’assoliment i acreditació parcials (grau A) o totals (grau B) d’unitats de competència, de certificats professionals (grau C) o títols de formació professional (grau D), ja que són elements acumulables i combinables i amb valor reconegut pel mercat laboral. Comptant amb les opcions que ofereix l’FP, el ventall de possibilitats és força ampli.

La durada d’aquestes accions varia en funció del grau, de manera que podem tenir opcions ajustades a diverses disponibilitats. Per exemple, si una persona estableix com a objectiu laboral treballar en el camp de la dependència ha de saber quines possibilitats formatives té, quins són els seus requisits d’accés i quina s’ajusta millor als seus factors personals.

Exemple de durada de les accions

Mentre que el títol d’atenció a persones en situació de dependència (CFGM) té una durada de 2.000 hores, que es tradueix en un mínim de dos cursos acadèmics; el certificat de professionalitat d’atenció sociosanitària a persones dependents en institucions socials té una durada de 450 hores, que es pot traduir en quatre mesos de formació.
Cal recordar, però, que el títol d’FP ofereix més sortides professionals que el certificat de professionalitat i que el primer inclou el segon.

En tot cas, a més dels mòduls lectius, un element que dona valor a aquests cursos és el fet que contemplen les pràctiques en empreses per poder assolir la certificació. Aquestes pràctiques ofereixen l’oportunitat d’aplicar les competències apreses en un context real, a més d’adquirir experiència en una ocupació concreta, i van acompanyades d’una persona que les tutoritza (tutor o tutora de pràctiques).

Les pràctiques laborals són considerades una de les principals vies d’accés a l’ocupació.

Determinades entitats del tercer sector que es dediquen al camp de la inserció laboral compten amb instal·lacions i recursos que els permeten oferir formacions capacitadores a les persones que atenen. Algunes d’aquestes formacions poden portar a certificacions oficials (poden certificar graus A, B o C).

Tastet d'oficis per a joves

El Tastet d’Oficis és un programa coliderat pel Pla de Barris de Barcelona d’acompanyament socioeducatiu, orientació laboral o formativa i integració social per a joves d’entre 16 i 22 anys en situació d’atur, amb dèficits formatius i baixa qualificació professional en situació de vulnerabilitat. És fruit del treball comunitari entre diverses entitats, serveis i veïnat, en el marc dels plans comunitaris de les Roquetes i el Verdum:

Accions d'ajustament prelaboral

Hi ha una diversitat de serveis que s’adrecen a persones que en aquell moment no disposen d’un nivell de productivitat suficient per entrar al mercat laboral. En aquests serveis s’ofereixen activitats en què es puguin obtenir resultats materials satisfactoris i s’evitin activitats estèrils i rutinàries.

Aquestes accions estan dirigides a adquirir competències tècniques d’un o diferents llocs de treball, normalment proposats per l’entitat, amb un nivell d’exigència adaptat a través d’un espai tan normalitzat com sigui possible. En aquests tallers de baixa exigència normalment trobem propostes de tipus manipulador, amb una gran varietat d’oferta dependent de l’entitat en què ens ubiquem: ensobrats, etiquetatge de productes, arxivament d’albarans, jardineria, cuina, fusteria, bugaderia, serigrafia, artesania, serveis de repartiment, serveis bàsics de manteniment (neteja de lavabos i vestuaris, canvi de bombetes…).

Es consideren accions de baixa exigència, ja que les persones destinatàries no disposen d’un nivell de productivitat suficient per poder passar a un centre especial de treball o a una empresa ordinària, almenys a curt termini.

Aquestes accions, a més d’aproximar les persones a un determinat lloc de treball, pretenen que assoleixin habilitats, hàbits i conductes relacionades amb aquest: com l’assistència, la puntualitat, l’assumpció de responsabilitats en les tasques atribuïdes, el treball en equip, l’ordre i la neteja de l’espai de treball, l’organització, el seguiment de les normes de seguretat i higiene…

Competències transversals

Quan parlem de responsabilitat, treball en equip, comunicació, organització, estem fent referència a competències transversals, ja que són competències valorables i transferibles a diferents ocupacions.

Tallers prelaborals

Al vídeo següent veureu un exemple de tallers prelaborals que es duu a terme a l’entitat Joia:

El desenvolupament de competències de base

Les competències de base fan referència als coneixements bàsics per poder accedir i circular a la societat i, atès que estem en el context de la inserció sociolaboral, especialment al món laboral. En trobem de tres tipus:

  • Instrumentals bàsiques
  • Instrumentals específiques
  • D’accés al mercat laboral

Les competències instrumentals bàsiques són imprescindibles per accedir a qualsevol ocupació, tot i que en funció d’aquesta es podran requerir diferents nivells d’assoliment. Per exemple, no es requerirà el mateix nivell de competència en català escrit a una persona reposadora d’un supermercat que a una persona professional de l’àmbit social que hagi de redactar memòries i informes de projectes. En aquesta àrea, dins d’aquestes competències podem trobar:

Les competències instrumentals bàsiques de coneixement i l’ús de l’entorn i de la comunitat les veurem a la lliçó “Competències i estratègies vinculades a l’àrea comunitària” d’aquesta unitat.

Les competències d’accés al mercat laboral o de recerca activa de feina les veurem a la lliçó “Competències i estratègies vinculades a l’àrea d’inserció” d’aquesta unitat.

  • El domini de l’idioma català i castellà
  • El càlcul funcional
  • L’alfabetització digital

Les competències instrumentals específiques poden anar associades al:

  • Domini d’altres idiomes diferents dels oficials. Per exemple, a un cambrer que treballi en una zona turística, probablement se li exigirà el coneixement de llengües estrangeres com l’anglès.
  • Coneixements informàtics avançats. Per exemple, un community manager haurà de tenir coneixements informàtics més enllà dels bàsics.
  • Carnet de conduir. Determinades ocupacions, com la de comercial, probablement requereixen les competències que dona el carnet de conduir.

La persona tècnica en integració social ha de dissenyar, executar i avaluar accions referides a aquests aspectes o tenir el coneixement d’entitats on poder derivar les persones demandants per portar a terme accions del pla de millora de l’ocupabilitat.

En aquest material ens centrem en el desenvolupament de les competències instrumentals bàsiques, ja que les específiques acostumaran a passar per derivacions de la persona a centres o serveis on les pugui desenvolupar.

Domini de l'idioma català i castellà

El domini de la llengua catalana i castellana permetran a la persona relacionar-se i desenvolupar-se en el context on s’ubica. Aquestes competències són un requisit indispensable per a la inserció sociolaboral.

El desenvolupament d’aquestes competències es plantejarà principalment quan des del dispositiu d’inserció es treballi amb col·lectius de persones nouvingudes al territori català o bé amb persones que tot i ser residents no disposen d’aquesta competència.

En el cas de persones nouvingudes, des dels dispositius d’inserció, i sempre que sigui possible, es derivarà les persones que tinguin aquesta necessitat al servei de primera acollida.

Servei de primera acollida

El Govern de Catalunya posa a l’abast de la ciutadania un servei de primera acollida en col·laboració amb l’Administració local, els agents socials i diverses entitats especialitzades. L’objectiu és promoure l’autonomia personal de les persones estrangeres i catalanes retornades i la igualtat d’oportunitats entre la ciutadania.

Aquest servei es concreta en un conjunt d’accions i recursos que responen a les necessitats inicials de formació i informació de les persones usuàries potencials. Inclou l’acompanyament, la formació i la certificació d’uns coneixements mínims per facilitar viure i treballar a Catalunya.

Els continguts a acreditar es divideixen en tres mòduls: un mòdul per aprendre català i castellà amb un mínim de 90 hores de formació en cadascuna de les dues llengües oficials, un mòdul sobre coneixements laborals amb una durada mínima de 15 hores i un tercer mòdul sobre coneixement de la societat catalana amb un mínim de 15 hores.

El “mòdul A: competències lingüístiques bàsiques en llengua catalana i en castellana” es realitza, principalment, a través de serveis i recursos especialitzats, com ara:

  • Els cursos del Consorci de Normalització Lingüística (CNL), per a la llengua catalana, amb un mínim de 90 hores de formació.
  • Accions formatives a les escoles d’adults, gestionades pel Departament d’Educació, per a la llengua castellana, amb un mínim de 90 hores de formació.
  • Podem trobar entitats i professionals que disposen d’un conveni amb el CNL, en el cas de la llengua catalana, o una autorització prèvia del Departament d’Educació, en el cas de la llengua castellana.

Exemple de la llengua com a element d'inclusió

Molt sovint entitats socials ofereixen tallers d’acollida per a l’aprenentatge de la llengua i el coneixement de l’entorn per a la plena incorporació de les persones a la vida dels barris i per promoure la participació de les persones en les mateixes condicions que qualsevol altre veí o veïna.
Podeu consultar els tallers de llengua de 9 Barris Acull a l’adreça: 9bacull.org/tallers-llengua).

Xarxa 9 Barris Acull

9 Barris Acull és una xarxa integrada per més de vuitanta entitats. La finalitat de la xarxa és treballar de forma coordinada per fomentar la convivència i facilitar la incorporació als barris dels nous veïns i veïnes que procedeixen de la immigració.

En el cas de persones residents a Catalunya però que els manqui aquesta competència (per exemple el domini d’alguns dels dos idiomes, la lectoescriptura…), els cursos del CNL i les escoles d’adults poden ser un recurs interessant al qual derivar per poder desenvolupar-la.

En el pla d’acció també es podran contemplar estratègies per assolir o valorar determinats objectius, com per exemple realitzar les tutories individuals en la llengua que presenti més mancances.

Competència matemàtica bàsica

La competència matemàtica segueix un procés de construcció gradual, partint del que és concret i específic fins al que és abstracte i general. Les activitats concretes que permeten la manipulació afavoreixen aquest procés.

Quan ens referim al càlcul funcional estem fent referència a habilitats més concretes com: la numeració, el càlcul amb operacions bàsiques (suma, resta, multiplicació i divisió), el raonament matemàtic per a la resolució de problemes, l’estimació, el coneixement de fraccions i decimals (com la interpretació dels preus, els quarts del rellotge…), la mesura (longitud, massa, superfície, volum, temps, temperatura, moneda…), la geometria bàsica (formes i cossos geomètrics), gràfics (llegir i interpretar un mapa de les línies del metro) i estadística (interpretar uns gràfics simples).

Possiblement, caldrà plantejar el desenvolupament d’aquesta competència a través d’accions quan treballem amb determinats grups d’incidència en què detectem que no està assolida. En funció de les característiques de l’entitat on se situï el dispositiu d’inserció i de les persones ateses, es podrà derivar a escoles d’adults o s’hauran de realitzar determinades accions amb significat per a la inserció sociolaboral.

Aquesta competència es treballa en els centres ocupacionals o tallers prelaborals, a través d’accions globalitzadores i significatives (com ara activitats de cuina, de fusteria, administratives) en les quals es faci ús de la seqüenciació de passos, ús de quantitats, temps, temperatures, longituds, formes, interpretació de gràfics bàsics… En aquest tipus d’accions les persones posen en joc la competència matemàtica per poder-la practicar i desenvolupar.

Competències TIC

“El mercat laboral avui dia és a internet”. Aquesta frase es repeteix com un mantra a molts dispositius d’inserció i suposa que totes aquelles persones que no disposen de competències bàsiques en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), estan en una situació de desavantatge respecte a la recerca de feina i l’accés al mercat laboral.

Els dispositius d’inserció acostumen a organitzar tallers d’aproximació o aprofundiment en l’ús de les TIC per a la recerca de feina i la millora de la seva ocupabilitat, ajustats a les necessitats i coneixements previs de les persones que atenen. Els continguts d’aquests tallers fan referència, entre d’altres, a:

  • El funcionament bàsic de l’ordinador, encendre i tancar
  • Creació d’arxius amb processadors de textos
  • Creació de carpetes i sistemes d’emmagatzematge
  • Navegació per internet
  • Correu electrònic
  • Xarxes socials

Aquests coneixements permetran la recerca d’ofertes de treball, la utilització de portals d’ocupació, la creació de cartes de presentació i del currículum, l’ús de perfils a les xarxes socials…

Les sessions es plantejaran en grup, tot i que les tasques es faran preferentment de forma individual, màxim en parelles, amb la finalitat que siguin actives i competencials: s’ha d’aprendre fent. Es partirà dels coneixements previs de què disposa la persona i es fomentarà que les accions siguin tan significatives com sigui possible. Amb aquest objectiu, es plantejaran situacions quotidianes que siguin del seu interès i, sempre que sigui possible, vinculades amb la inserció sociolaboral.

Les instruccions, el modelatge, l’emmotllament, l’encadenament i les tasques per fer a casa són tècniques apropiades en aquest tipus de tallers.

Es pot informar les persones demandants de la possibilitat d’obtenir l’ACTIC (acreditació de competències en tecnologies de la informació i comunicació). És un certificat, emès per la Generalitat de Catalunya, amb valor al mercat laboral, empresa privada i administració pública, que determina el nivell de competència en l’ús de les TIC de la persona que l’ha obtingut.

L’ACTIC té 3 nivells de certificació: bàsic, mitjà i avançat. La certificació s’obté a través d’una prova, que es realitza en un dels centres col·laboradors autoritzats per la Generalitat de Catalunya. Hi ha una àmplia oferta de centres de col·laboradors, així com de dates i horaris per fer les proves.

Les persones que vulguin optar a aquesta certificació ho poden fer directament en cas que considerin que ja tenen desenvolupades les competències necessàries del nivell bàsic o mitjà; es poden preparar de manera autodidàctica amb els materials disponibles a la pàgina actic.gencat.cat o formant-se en centres col·laboradors de l’ACTIC o de la Xarxa Punt TIC. Per accedir a la prova de nivell avançat s’ha d’estar en possessió del certificat mitjà.