Avaluació dels projectes d'inserció sociolaboral

L’avaluació és un dels processos més importants i transcendents en els projectes d’inserció i cal que la seva implementació estigui prevista i planificada per endavant. No es pot deixar a l’atzar, precisament per la seva importància i transcendència.

Planificació de l'avaluació

En l’àmbit de la inserció sociolaboral, l’avaluació i el seguiment dels projectes constitueixen recursos imprescindibles i bàsics per tal d’obtenir la informació que faci possible conèixer i analitzar com es desenvolupen, a la pràctica, els processos d’inserció. Tenir la informació adient possibilita:

  • Introduir factors o accions de correcció en la intervenció.
  • Conèixer per què pot fracassar un projecte.
  • Saber les causes que determinen l’èxit d’un projecte.

“La idea d’avaluar va íntimament lligada a la de planificar, programar o projectar. No té cap sentit elaborar un projecte si no es pensa a la vegada en la manera de comprovar a la pràctica com funciona, com es poden solucionar els problemes i les dificultats que inevitablement es produiran quan es desenvolupi, i en la manera de verificar, quan acabi, si s’han complert els objectius que es volien aconseguir.”
Mille, J. M. (2015). Manual d’elaboració i avaluació de projectes.

Quan, com a professionals, hem d’avaluar un projecte d’inserció, cal que tinguem clar per què avaluem, què hem d’avaluar, quan, com i amb quins instruments ho hem de fer. També serà necessari determinar de quina manera haurem de recollir i reflectir els resultats obtinguts i, si escau, les propostes de millora.

Per què avaluem?

La resposta a la qüestió, per què avaluem?, té un cert component intuïtiu: avaluem perquè l’avaluació ens permetrà obtenir dades i informació objectiva i fiable que ens permetrà emetre una valoració sobre tot el que forma el projecte d’inserció.

L’avaluació no és una finalitat per si mateixa, sinó que té com a objectiu contribuir a la presa de decisions per tal de millorar, modificar o, en el pitjor dels casos, suspendre un projecte d’inserció.

Els motius de per què avaluem el constitueixen els mateixos objectius de l’avaluació:

  1. Comprendre i analitzar les causes que determinen la satisfacció, major o menor, en la manera com es desenvolupa el projecte, és a dir, en quina mesura s’assoleixen les fites i els objectius que ens hem proposat.
  2. Identificar les dificultats, tant les que s’han previst com les imprevistes, i que poden dificultar, i fins i tot impedir, l’assoliment dels objectius proposats.
  3. Afavorir la presa de decisions sobre la posada en marxa, la continuïtat, l’ampliació, les modificacions o la finalització del projecte d’inserció.
  4. Comprendre els processos que expliquen i argumenten els èxits i els fracassos del projecte, i d’aquesta manera possibilitar la comprovació i la recerca d’estratègies d’intervenció.

Les decisions que s’han d’adoptar en funció dels resultats de l’avaluació poden implicar haver de modificar aspectes determinats del projecte al llarg del seu desenvolupament: canvis en la recollida de dades, en els objectius operatius, en la metodologia de les activitats, en el temps de durada, en la manera de fer el seguiment i, fins i tot, en la tipologia d’empreses amb què es busca col·laborar.

Quan avaluem? Les fases i funcions de l'avaluació

A l’hora d’avaluar un projecte d’inserció sociolaboral, un dels punts a tenir en compte és la perspectiva seqüencial, és a dir, en quines fases s’haurà d’engegar el procés d’avaluació. Cadascuna de les fases té una funció específica:

  1. L’avaluació inicial té una funció diagnòstica. És bàsica per saber des d’on es parteix, tant pel que fa al mateix dispositiu, com a les persones usuàries o al context que ens envolta. Tenir aquesta informació, facilitarà la planificació dels itineraris personalitzats o del tipus de relació que hem d’establir amb les empreses.
  2. L’avaluació de seguiment o formativa té una funció reguladora. Es porta a terme al llarg del procés d’implementació del projecte i la seva finalitat és identificar els errors i les dificultats per posar en marxa els recursos necessaris per superar-los i seguir endavant adequant la intervenció sociolaboral. Permetrà anar ajustant l’acompanyament que s’ofereix a les persones i el tipus de relació i serveis oferts a les empreses.
  3. L’avaluació final té una funció de coneixement dels resultats o l’impacte del projecte. Té com a objectiu saber si s’han assolit els objectius plantejats en els itineraris personals d’inserció o d’intermediació amb les empreses.

Què avaluem? El procés i els resultats

Quan es posa en pràctica un projecte d’inserció, cal avaluar el procés i els resultats. Tot i que en parlar d’avaluació ens ve al cap el resultat final, cal tenir cura del seguiment i del control del funcionament quotidià del projecte d’inserció a tots nivells, l’anàlisi del seu desenvolupament i la verificació contínua dels compliments dels objectius i previsions que es van fer quan se’n va fer el disseny.

Fer l’avaluació de tot el procés d’inserció és fer una recollida de dades, sistemàtica i estructurada, sobre tots els aspectes i dimensions que es volen avaluar i la posterior interpretació o anàlisi. Això permetrà tenir una idea clara de quines accions, si escau, cal posar en funcionament per poder introduir els elements de correcció necessaris.

Dins de l’avaluació del procés es poden avaluar diverses dimensions. Segons com es vulgui abordar l’avaluació, podem escollir unes dimensions o unes altres. A tall d’exemple, podem avaluar les següents dimensions:

  • La implementació del projecte d’inserció sociolaboral.
  • El seguiment dels itineraris personals d’inserció, de les accions programades i de les actuacions amb el teixit empresarial.
  • La temporització.
  • Els destinataris, és a dir, les persones demandants i les empreses col·laboradores.
  • L’organització i el funcionament intern.
  • La comunicació i la dimensió comunitària.

S’entén per implementació el conjunt d’accions, gestions i tasques realitzades i de les persones implicades per poder disposar amb seguretat dels mitjans i els recursos que faran possible el projecte d’inserció.

Pel que fa a la implementació és important tenir en compte com s’ha posat en marxa el projecte, si hi ha diferències significatives entre el desenvolupament “real” i el previst quan es va fer dissenyar, si s’han fet tasques de preparació i motivació de les persones ateses i de les empreses col·laboradores i si es disposa dels recursos necessaris.

El seguiment de les activitats fa referència al procés continu de registre, recopilació, mesurament, processament i anàlisi quantitativa i qualitativa d’informacions relatives als diversos aspectes de les activitats que implica un projecte d’inserció.

Fer un correcte seguiment de les activitats possibilita detectar, de manera precoç, possibles disfuncions en l’execució del projecte, per tal d’introduir elements correctors, així com comprovar si s’estan complint les etapes del projecte d’inserció i assolint els objectius. A tall d’exemple, es poden formular, entre d’altres, les preguntes següents:

  • S’estan fent les activitats previstes en el temps previst?
  • S’han incorporat activitats no planificades en el disseny inicial?
  • Amb quines dificultats ens estem trobant?
  • Quin és el nivell de satisfacció i d’implicació de la persona?

La temporalització ens informa sobre el compliment dels diversos objectius en el temps planificat. És una dimensió que es pot analitzar o avaluar de manera separada o juntament amb el seguiment de les activitats, incloent-hi la variable temporalització. Si es decideix fer una avaluació per separat, és interessant veure i comprovar en què s’ha ocupat el temps i si les hores, els dies o els mesos planificats són suficients per a cada activitat.

Els destinataris del projecte són una dimensió vital. En un itinerari d’inserció personalitzat (IPI) s’ha de partir sempre d’una detecció de necessitats molt acurada que ha d’incloure aspectes personals i competencials i l’avaluació ens ha de donar una informació sobre la influència que la implementació de l’itinerari va tenint en la persona. De la mateixa, ha de facilitar-nos informació sobre el manteniment o ampliació d’empreses col·laboradores i de noves formes de col·laboració. No val de res implementar projectes o itineraris que no generin un impacte positiu i una millora en les condicions sociolaborals de les persones a les quals van destinats.

Analitzar i avaluar l’organització i el funcionament intern i el treball suposa, en gran manera, autoavaluar-se. I això implica, entre d’altres, avaluar la idoneïtat de l’equip de treball, la dinàmica, el nivell de compromís, si efectivament hi ha treball en equip, si se saben delegar funcions i tasques en cas que sigui necessari, si les reunions són operatives, la comunicació interna, la manera de prendre decisions, l’estructura funcional, les normes i procediments que orienten l’organització i el treball…

La comunicació i la dimensió comunitària donen una visió tant de la pertinença de les tasques de promoció i difusió, com de la implicació i l’adequació del projecte d’inserció a la realitat i a les necessitats de l’entorn comunitari. Es tracta de dimensions que s’han d’aplicar sobretot en projectes col·lectius, i no tant en projectes individualitzats.

I si l’avaluació del procés ens permet revisar i analitzar el desenvolupament del projecte d’inserció, l’avaluació dels resultats, o avaluació final, ens permet comprovar on hem arribat des que vam posar-lo en marxa o, dit d’una altra manera, quins canvis s’han produït en la situació que va originar la necessitat d’implementació (dificultats d’un col·lectiu o grup d’incidència per inserir-se laboralment). En l’avaluació dels resultats o avaluació final cal tenir en compte dues dimensions, l’eficàcia i l’eficiència:

  • L’eficàcia ens indica fins a quin punt els objectius del projecte s’han assolit i si les previsions s’han complert.
  • L’eficiència és la relació entre el cost total de l’esforç (recursos i temps) invertit en el projecte i els resultats obtinguts (eficàcia). Quan es mesura l’eficiència d’un projecte és necessari comprovar el nivell d’aprofitament i optimització dels recursos i del temps emprat respecte als resultats finals i si es poden obtenir resultats similars amb menys esforç.

Un projecte d’inserció és eficaç quan els resultats són els esperats d’acord amb els objectius plantejats i és eficient quan des del punt de vista dels costos, a curt, mitjà o llarg termini, és rendible.

L'eficiència dels projectes d'inserció

Quan es parla d’eficiència dels projectes, cal plantejar-se si a llarg termini és més costós i sostenible invertir en projectes d’inserció (polítiques actives) o en subsidis (polítiques passives).

Com s'avalua? Metodologia, tècniques i instruments

En el moment d’avaluar un projecte, es recomana començar amb l’avaluació del procés, per introduir les millores o canvis pertinents mentre aquest està desplegant-se, i completar-la amb l’avaluació dels resultats, per verificar l’assoliment dels objectius.

Al llarg de l’avaluació trobarem la necessitat de fer servir tant una metodologia quantitativa i com una qualitativa.

L’avaluació quantitativa posa l’accent en l’estandardització i l’objectivitat. Fa servir mètodes estàndards per a la recollida de dades i l’anàlisi estadística de l’avaluació, és a dir, posa l’èmfasi en allò que és objectiu, observable i quantificable. Normalment, es fa servir per avaluar els resultats dels projectes d’inserció.

Exemple d'avaluació quantitativa

L’ajuntament d’un municipi ha posat en marxa un programa formatiu per tal de cobrir la demanda de treballadors en el sector d’atenció a les persones. Alguns indicadors quantitatius adients serien:

  • Nombre de persones participants en el projecte al començament.
  • Nombre de persones que han acabat el projecte.
  • Cost total dels recursos emprats en relació amb les previsions inicials.
  • Nombre de contractes formalitzats un cop acabat el programa.

L’avaluació qualitativa, al seu torn, dona valor al context i a les dimensions humanes d’allò que es vol avaluar. Es basa en dades més subjectives i no “estandarditzables”. S’orienta més als processos i no tant als resultats. Podríem dir que mesura actituds, conductes, valors, satisfacció…

Exemple d'avaluació qualitativa

S’ha portat a terme un projecte amb joves menors de 21 anys sense graduat en educació secundària obligatòria (GES) per acompanyar-los en la inserció al mercat laboral amb l’assoliment d’un certificat de professionalitat o en el retorn al sistema educatiu a un CFGM mitjançant la superació de la prova d’accés. La Júlia, la tècnica en inserció, vol recollir la satisfacció dels participants amb el projecte, per la qual cosa ha dissenyat un qüestionari en el qual vol recollir informació sobre el nivell de satisfacció. Alguns exemples d’indicadors poden ser, entre d’altres:

  • T’has sentit còmode en les activitats grupals?
  • Tens la impressió d’haver aprofitat el temps a les sessions grupals?
  • La durada de les sessions ha estat adient?
  • Has tingut problemes (o quins problemes has tingut) per seguir les activitats del pla de treball?
  • Consideres que tens més opcions de trobar una feina que abans d’iniciar el projecte?

Amb freqüència sorgeix el dubte sobre si és millor fer una avaluació de tipus qualitatiu o de tipus quantitatiu, i la resposta és òbvia: ambdues són necessàries i complementàries, ja que aporten informació cabdal tant dels processos com dels resultats d’un projecte d’inserció.

El que és important tenir en compte és quan hem d’utilitzar una tipologia o una altra en funció d’allò que vulguem avaluar, del tipus d’informació requerida i, sobretot, dels objectius de l’avaluació.

“Els mètodes qualitatius permeten l’anàlisi i estudi de casos particulars amb detall i profunditat. Els quantitatius permeten conèixer dades de moltes unitats d’anàlisi, és a dir, permeten el tractament estadístic i l’extracció de conseqüències generalitzables.”
Mille, J. M. (2015). Manual d’elaboració i avaluació de projectes, pàg. 58.

Tècniques de recollida de dades

Per portar a terme la recollida de dades, cal decidir quines tècniques i quins instruments s’empraran, així com les variables que cal tenir en compte.

Les tècniques qualitatives seran d’elecció quan es busqui quelcom més que una aproximació estadística o una recopilació de dades mesurable segons paràmetres numèrics. Se solen utilitzar per recollir dades sobre grups petits. Entre les tècniques qualitatives podem destacar les entrevistes obertes a agents de territori, persones i entitats participants en el projecte; l’observació directa; l’anàlisi de documentació; l’estudi de casos…

Les tècniques quantitatives utilitzen instruments estàndards que permeten mesurar resultats, opinions o reaccions de grups més grans. Els resultats solen ser més generalitzables i extrapolables. Algunes tècniques quantitatives són les enquestes de satisfacció, l’anàlisi estadística, les escales de mesura d’actituds i opinions, els registres d’observació…

Emprar una tècnica o una altra, o bé una barreja, dependrà del tipus d’informació que es necessiti. No obstant això, en la majoria dels casos convé entendre-les com a complementàries, ja que avaluar un projecte d’inserció des de diferents vessants permet obtenir més elements de judici.

Instruments i indicadors

En funció del tipus d’informació que es vulgui recollir o de les tècniques que s’utilitzaran, entre d’altres, es faran servir uns instruments de registre de dades o uns altres. Alguns exemples d’instruments de recollida de dades són els qüestionaris, les guies o registres d’observació, les pautes per a entrevistes…

En definitiva, un bon instrument de registre de dades ha de tenir les característiques següents:

  • Ha de ser fàcil d’utilitzar.
  • Ha de ser d’utilitat.
  • Ha de recollir els registres imprescindibles.
  • Ha de registrar únicament les variables necessàries per formular els indicadors que corresponguin.

Per la seva banda, els indicadors serveixen per mesurar si, i fins a quin punt, s’han aconseguit els canvis i les transformacions plantejades en la planificació del projecte d’inserció.

“L’avaluació s’entén com una activitat sistemàtica i continuada integrada dins del procés d’inserció que permet conèixer el treball que es va realitzant i modificar aquells aspectes que interfereixen o dificulten el bon desenvolupament del procés. L’element clau de l’avaluació són els indicadors. ”
Fundació SURT.(2004) Guia metodològica per a la inserció de dones, pàg. 99.

“Un indicador és una xifra representativa d’una magnitud. És el resultat d’una mesura expressada en termes numèrics i és necessari que així sigui, ja que, quan una magnitud no pot expressar-se amb nombres, la informació sobre ella es torna “dubtosa”. Un indicador és, per tant, una dada o un conjunt de dades que ajuden a mesurar objectivament l’evolució d’un procés o d’una activitat.”
Diputació de Barcelona. (2014). “Quadre de comandament integral per a directius i directives”, pàg. 26.

Seguint Marisa Soleto i altres (2004), en la formulació del conjunt d’indicadors cal tenir en compte els criteris següents:

  1. Ajustat a la situació: els indicadors no tenen per què ser estàtics ni permanents. Si durant l’evolució del projecte es detecten que les necessitats d’informació canvien, caldrà elaborar nous indicadors que s’hi adaptin. També si es detecta que un indicador no respon a les nostres necessitats d’informació o que existeixen dificultats en la seva utilització caldrà canviar-lo per un altre més adequat.
  2. Quantitat exacta: un elevat nombre d’indicadors ens pot complicar l’avaluació. Cal fer servir els indicadors que ens permetin recollir la informació que necessitem, ni més ni menys.
  3. Mesurable: que sigui realista, ja que s’hi poden reflectir les dades necessàries, i és fàcil de mesurar.
  4. Representatiu: abasta tots els aspectes de l’objectiu que pretén mesurar i els canvis que aquest implica.
  5. Precís: està definit amb claretat, evitant ambigüitats sobre el que es vol mesurar i sobre la informació que es vol recollir.
  6. Fiable: mesura amb precisió i sense error l’objectiu amb què es relaciona. Si dues persones fan servir aquest indicador en condicions similars, obtindran els mateixos resultats.
  7. Factible: raonable en termes del cost de la recollida de dades i del calendari.

En l’avaluació d’un projecte d’inserció s’han de plantejar indicadors per a cadascun dels àmbits d’aquest: l’acompanyament en la inserció a les persones i la col·laboració amb l’empresa. Cada àmbit es podria desgranar a partir de les dimensions pertinents.

Respecte a l’acompanyament a través dels itineraris d’inserció, es poden plantejar indicadors com, per exemple:

  • Percentatge d’accions realitzades o implementades en relació amb les accions programades.
  • Grau d’assoliment del calendari previst (temporalització).
  • Grau de participació dels usuaris a les activitats proposades.
  • Grau de satisfacció dels usuaris respecte a l’acompanyament, les activitats proposades, el lloc de treball…
  • Percentatge de demandants que realitzen una formació professionalitzadora.
  • Percentatge de demandants que realitzen pràctiques professionalitzadores.
  • Percentatge de demandants que aconsegueixen una feina a partir de les pràctiques professionalitzadores.
  • Nombre de participants que aconsegueixen un certificat professional a partir de les accions del projecte.
  • Nombre de participants que signen un contracte a l’empresa de treball.
  • Percentatge de participants que aconsegueixen una feina i la mantenen durant 6 mesos o més.
  • Percentatge de persones usuàries que abandonen el projecte.

Respecte a la col·laboració amb l’empresa, alguns indicadors d’exemple, poden ser:

  • Nombre d’empreses participants.
  • Grau de satisfacció de les empreses respecte a la formació inicial dels candidats proposats, al suport ofert pels tècnics, a la participació en el projecte…
  • Percentatge d’empreses contactades que s’incorporen al projecte.
  • Nombre de vacants ofertades per les empreses col·laboradores.
  • Nombre de llocs de pràctiques ofertats per les empreses col·laboradores.

Recollida i difusió dels resultats de l'avaluació

Per donar rigorositat i evidències que sostinguin l’avaluació de qualsevol projecte, cal documentar-la i sintetitzar-la en un informe o memòria final que permeti compartir els resultats.

Documentar l'avaluació

Documentar l’avaluació és quelcom bàsic per al procés d’avaluació. Recollir evidències (reflexions, diaris de camp, enquestes de satisfacció, fotografies, vídeos…) de les accions que es realitzen permet analitzar-les i emetre valoracions. Les dades i la informació que es va recopilant en els processos de seguiment i d’avaluació dels projectes d’inserció sociolaboral es poden organitzar en format físic (paper) o digital.

Cal que l’equip es plantegi de quina manera organitzarà i enregistrarà la informació de l’avaluació per poder-la revisar i consultar quan sigui necessari. Probablement, la millor manera d’enregistrar i organitzar la documentació és fer-ho en format digital i en el núvol, ja que permet consultar-la diverses persones alhora i accedir a ella des de diferents dispositius.

Informe o memòria d'avaluació

Un cop s’ha fet l’avaluació i s’han obtingut uns resultats, s’ha analitzat la informació obtinguda i, si escau, s’han fet propostes de millora, és important garantir que, per una banda, els resultats han quedat recollits en un document per a futures consultes i, per una altra, que aquest document sigui operatiu i útil. En aquest sentit, l’Ajuntament de Barcelona fa unes recomanacions en referència a l’estructura del document i el seu contingut:

“L’informe final d’avaluació és un informe breu, clar i ben estructurat, que presenta els resultats, les conclusions i les recomanacions de l’avaluació de forma coherent i entenedora.”
Ajuntament de Barcelona. (2016). L’informe d’avaluació dels projectes d’atenció grupal, pàg. 16.

Respecte a l’estructura els informes o memòries d’avaluació hauran d’incloure els següents apartats:

L’informe d’avaluació es pot anomenar també memòria. L’elecció d’una nomenclatura o una altra depèn de l’entitat.

  1. Les dades del projecte: nom, durada, abast territorial…
  2. Un resum executiu: el resum executiu ha de recollir i sintetitzar els punts fonamentals de l’avaluació i ha de poder ser llegit de forma independent. Ha de ser breu –una o dues pàgines–, i preferiblement estructurat en forma de punts per facilitar-ne la lectura. Ha de contenir una síntesi de la descripció del projecte, síntesi dels resultats i síntesi de les propostes de millora.
  3. Presentació del projecte d’inserció: ha d’incloure una descripció breu del projecte que s’avalua, de forma que qualsevol persona externa pugui fer-se’n una idea.
  4. Dades i conclusions: es presentarà una síntesi organitzada de les dades recollides i també de les valoracions en relació amb les diferents dimensions que es volen avaluar. És important que aquest punt inclogui, sobretot, els objectius esperats i els resultats obtinguts, els col·lectius de destinació, o bé les característiques del destinatari si és un itinerari individual, així com el seu grau de compromís, assistència… I les accions que s’han dut a terme, la temporalització, els recursos i les possibles derivacions o el treball en xarxa.
  5. Les propostes de millora: inclouen les accions que s’han de tenir en compte per tal de millorar els resultats, i s’obtenen a partir d’una avaluació i valoració objectiva i honesta de tot allò que podia haver funcionat millor, inclosa la mateixa pràctica.

Exemple de model de memòria o informe d'avaluació

1. Dades d’identificació:

  1. Identificació del servei o dispositiu
  2. Breu descripció del projecte
  3. Descripció de la persona/persones destinatàries del programa
  4. Abast territorial del projecte i característiques del territori vinculat

2. Implementació del projecte:

  1. Objectius i grau d’assoliment
  2. Metodologies emprades en l’acompanyament i tasques de suport a les persones usuàries
  3. Metodologies emprades en la prospecció d’empreses
  4. Valoració del programa per part de les persones participants
  5. Valoració del programa per part de les empreses participants

3. Indicadors i anàlisi dels indicadors:

  1. Total de persones participants
  2. Persones que comencen el programa en situació inicial d’ocupació en empresa ordinària
  3. Persones que comencen el programa en situació d’ocupació protegida
  4. Persones que comencen el programa en situació de desocupació
  5. Realització de pràctiques no laborals en empresa ordinària i inserció
  6. Empresa: prospecció, convenis de col·laboració i suport a empreses

4. Conclusions; punts forts i febles i propostes de millora.

5. Annexos.

(Font: Memòria final del programa de prospecció i acompanyament a persones amb discapacitat i/o malaltia mental al mercat ordinari, de l’Equip d’Inserció Laboral del Maresme.)

A més, per garantir que l’informe o memòria sigui sintètic i faciliti la seva comprensió, hauria de tenir en compte les característiques següents:

  • S’ha de procurar que la lectura sigui fàcil i amena.
  • Acompanyar les dades i els números amb les explicacions i valoracions necessàries: el que importa és el que signifiquen, les idees que aporten.
  • S’han d’estructurar bé els continguts, destacar sempre les conclusions o idees més importants i centrar-se en els resultats, les recomanacions i les propostes de canvi o millora.
  • Cal procurar no excedir-se en el nombre de pàgines.
  • Sempre que sigui possible és millor utilitzar gràfics i altres elements de suport al text.
  • Cal tenir cura del disseny i la presentació.
  • Cal garantir l’accessibilitat del text i les imatges que es facin servir.

Difusió dels informes o memòries

“En un context d’estat democràtic i de dret, tots els poders públics tenen la legitimitat que els dona la participació ciutadana en llur configuració (de manera directa o indirecta), la qual cosa obliga a donar compte a la ciutadania, d’acord amb el principi de responsabilitat, de la seva activitat i de la gestió dels recursos públics que s’han posat al seu abast.”
Llei 19/2014,de 29 de desembre

La Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, d’accés a la informació pública i bon govern, regula l’accés als documents de les entitats que reben recursos econòmics públics, com sol ser el cas de les entitats que posen en marxa projectes d’inserció sociolaboral. Per aquest motiu totes les entitats publiquen anualment una memòria de les seves activitats, on detallen, entre altres informacions, l’ús dels recursos econòmics.

Anar a la pàgina anterior:
Contingut
Anar a la pàgina següent:
Índex general