La duana i el procediment d'exportació

L’activitat exportadora estimula la producció, la renda i el treball. El comerç exterior augmenta la competència, cosa que obliga les empreses a reduir costos i preus i a incorporar noves tecnologies.

A l’apartat “Annexos” hi trobareu l’equivalència de les sigles més utilitzades amb relació a la duana i al procediment d’exportació.

Per dur a terme l’activitat exportadora cal recopilar informació que faciliten i gestionen diferents organitzacions, institucions i, principalment, la duana. Una part important d’aquesta informació la trobem detallada al Codi Duaner de la Unió (CAU).

La duana

Entenem per duana el lloc on les mercaderies que s’envien o provenen de països tercers passen el control d’importació o exportació. Acadèmicament es defineix duana com: “Oficina pública establerta generalment en les costes i fronteres, per registrar, en el tràfic internacional, els gèneres i mercaderies que s’importen o exporten, i cobrar els drets que meriten”.

Podeu consultar el web de la duana, per anar-vos familiaritzant amb el seu contingut: bit.ly/2rEvVw2.

Les oficines de la duana que existeixen a Espanya apareixen al web oficial de l’Agència Tributària, que podeu consultar a: bit.ly/1fxmvEU.

Funcions de la duana

La funció de la duana és vigilar que totes les mercaderies que arriben al país compleixen les disposicions legals nacionals i de la Unió Europea, o sigui que a més de la funció recaptatòria la duana també assumeix un paper de control.

Per portar a terme la seva funció, la duana aplica les següents polítiques i mesures:

  • Política aranzelària: consisteix en l’aplicació d’aranzels per a països tercers o preferencials a les importacions o exportacions, si és el cas. A la UE no existeixen aranzels per a les exportacions.
  • Política comercial: consisteix en l’aplicació de mesures de salvaguarda, antidúmping i subvencions.
  • Política mediambiental: vetlla pel compliment del conveni CITES.
  • Polítiques sanitàries, veterinàries i de control de qualitat dels productes: gestions dutes a terme per poder disposar d’un control i evitar que hi pugui haver qualsevol problema a nivell de salut pública i mediambiental en l’entrada de mercaderies de l’exterior o sortida de mercaderies de la UE.
  • Política fiscal: consisteix en l’aplicació d’impostos indirectes i taxes a les importacions i exportacions, si és el cas. En el cas de les exportacions, els productes venuts fora d’Espanya són operacions que tenen IVA deduïble i que no el facturen en la venda. Alguns productes importats estan subjectes a impostos especials.
  • Mesures contra el tràfic de drogues i armes: mesures polítiques aplicades per controlar el tràfic de drogues i armament.
  • Política monetària: consisteix en l’aplicació de mesures per evitar l’evasió de moneda.
  • Registres estadístics: la duana elabora estadístiques de comerç exterior.
  • Recintes duaners: la duana disposa de zones delimitades al territori duaner nacional on es presenten les mercaderies per a la seva importació, exportació o perquè es troben en situació de trànsit i esperen que se’ls atorgui un règim duaner.
    Aquests espais es poden trobar a aeroports, ports, terminals de transport ferroviari, zones franques, dipòsits duaners, dipòsits diferents als duaners, dipòsits temporals i/o a qualsevol altre espai físic que disposi del permís per poder admetre aquesta mercaderia. En aquestes zones, la Direcció General de Duanes hi té competència exclusiva.
    Les mercaderies dipositades en un recinte duaner hi podran romandre un màxim de 90 dies, comptats des del lliurament de la declaració sumària per l’empresa de transport, sense rebre destinació duanera.
    A les mercaderies dipositades en recintes duaners se’ls aplicaran:
    • Controls duaners, és a dir, se’ls aplicaran els drets d’importació o exportació, si és el cas.
    • Controls paraduaners, és a dir, se’ls aplicaran controls d’inspecció sanitària, veterinària, fitosanitària, de qualitat comercial, certificat CITES i control de seguretat dels productes.

CITES

Conveni sobre el Comerç Internacional d’Espècies Amenaçades de Fauna i Flora Silvestre.

Els impostos especials estan desenvolupats a la unitat “Gestió administrativa i comercial de les importacions”.

Trànsit

Situació que es dóna quan una mercaderia és introduïda en territori de la Unió Europea i que pot simplement estar de pas, és a dir, que per arribar a un país tercer necessita passar per territori de la Unió Europea o que s’ha introduït a un punt del territori que no és la seva destinació definitiva i que ha de ser traslladada des del punt d’introducció o entrada al territori de la Unió Europea fins al seu punt de destinació, com per exemple, l’arribada en vaixell d’una mercaderia procedent del Marroc al Port de Barcelona la destinació definitiva de la qual és Perpinyà (França).

El codi duaner

Fins l’1 de maig del 2016, el codi duaner vigent va ser l’anomenat Codi Duaner Comunitari, subjecte al Reglament (CEE) número 2913/92 del consell de 12 d’octubre de 1992 i el seu Reglament (CEE) número 2454/93 de la Comissió de 2 de juliol de 1993.

Actualmente el codi duaner vigent és l’anomenat Codi Duaner de la Unió (CAU), subjecte al Reglament (UE) número 952/2013 del Parlament Europeu i del Consell de 9 d’octubre de 2013 i els seus Reglaments delegats i d’execució, publicats a finals de 2015, principis de 2016.

Podeu consultar el Codi Duaner de la Unió (CAU) a www.boe.es/buscar/doc .php?id=DOUE-L-2013-82033.

Aquest codi duaner entra en vigència l’1 de maig de 2016 i una de les principals novetats que aporta és que les gestions o despatxos duaners a partir d’aquesta data es realitzen via telemàtica, cosa que suposa la modernització i adaptació a les noves tecnologies de totes les dependències duaneres de la UE, així com de tots els gestors o representants duaners que realitzen aquestes operacions com a representants dels exportadors o importadors.

A l’annex “Novetats del Codi Duaner i la reforma de la Llei general tributària” podeu consultar què ha suposat el CAU, respecte del CAC.

La informació que fa referència a les sortides de mercaderies (exportacions) del TAU és al Títol VIII del CAU, Sortida de mercaderies del territori duaner de la Unió (articles 263 - 277):

TAU

Sigles de Territori Duaner de la Unió. És el territori configurat per tots els països i territoris on s’aplica la normativa duanera de la UE.

TÍTOL VIII. SORTIDA DE MERCADERIES DEL TERRITORI DUANER DE LA UNIÓ

  • CAPÍTOL 1. Formalitats prèvies a la sortida de les mercaderies.
    • Article 263. Presentació d’una declaració prèvia a la sortida.
    • Article 264. Anàlisi de riscos.
    • Article 265. Delegació de poders.
    • Article 266. Atribució de competències d’execució.
  • CAPÍTOL 2. Formalitats de sortida de les mercaderies.
    • Article 267. Vigilància duanera i formalitats de sortida.
    • Article 268. Atribució de competències d’execució.
  • CAPÍTOL 3. Exportació i reexportació.
    • Article 269. Exportació de mercaderies de la Unió.
    • Article 270. Reexportació de mercaderies no pertanyents a la Unió.
  • CAPÍTOL 4. Declaració sumària de sortida.
    • Article 271. Presentació d’una declaració sumària de sortida.
    • Article 272. Rectificació i invalidació de la declaració sumària de sortida.
    • Article 273. Atribució de competències d’execució.
  • CAPÍTOL 5. Notificació de reexportació.
    • Article 274. Presentació d’una notificació de reexportació.
    • Article 275. Rectificació i invalidació de la notificació de reexportació.
    • Article 276. Atribució de competències d’execució.
  • CAPÍTOL 6. Exacció dels drets d’exportació.
    • Article 277. Exempció dels drets d’exportació en el cas de mercaderies de la Unió exportades temporalment.

En la redacció del CAU podem trobar els següents conceptes duaners sobre l’exportació:

“[…] 13) «declaración de reexportación»: el acto por el que una persona expresa, en la forma y el modo establecidos, la voluntad de sacar del territorio aduanero de la Unión mercancías no pertenecientes a la Unión, a excepción de las que se hallen en régimen de zona franca o en depósito temporal;

14) «notificación de reexportación»: el acto por el que una persona expresa, en la forma y el modo establecidos, la voluntad de sacar del territorio aduanero de la Unión mercancías no pertenecientes a la Unión en régimen de zona franca o en depósito temporal;

15) «declarante»: la persona que presenta una declaración en aduana, una declaración de depósito temporal, una declaración sumaria de entrada, una declaración sumaria de salida, una declaración de reexportación o una notificación de reexportación en nombre propio, o la persona en cuyo nombre se presenta dicha declaración o dicha notificación;

16) «régimen aduanero»: cualquiera de los regímenes en los que puedan incluirse las mercancías con arreglo al código, a saber: a)despacho a libre práctica; b) regímenes especiales; c) exportación;

17) «depósito temporal»: la situación en la que mercancías no pertenecientes a la Unión se almacenan temporalmente bajo vigilancia aduanera en el período entre su presentación en aduana y su inclusión en un régimen aduanero o su reexportación; […]

21) «derechos de exportación»: los derechos de aduana que deben pagarse por la exportación de mercancías;

Diari Oficial de la Unió Europea (DOUE) L269 (pàg. 13).

Classificació de les duanes

El despatx duaner i les diferents gestions es realitzen en una o en unes determinades duanes. Podem classificar-les de la manera següent :

  • Duana d’entrada: duana per on s’introdueixen les mercaderies que vénen de països tercers.
  • Duana de sortida: duana per la qual surten les mercaderies que estan en trànsit o en el TAU.
  • Duana de partida: duana on s’inicia legalment un trànsit duaner. En alguns casos la duana de partida és la darrera oficina duanera visitada per un transportista abans que les mercaderies surtin del TAU, és a dir, la duana per on la mercaderia abandona el territori de la UE. La duana de sortida i la de partida poden coincidir en molts casos.
  • Duana de destinació: duana on finalitza una operació de trànsit internacional de mercaderies.
  • Duana de despatx: duana designada per realitzar el despatx de mercaderies.
  • Duana de pas: duana per on circulen mercaderies en trànsit sense que hagin finalitzat el viatge a destinació.
  • Duana d’expedició/exportació i d’introducció/importació: duana on es formalitza la declaració d’exportació o d’importació.
  • Duana de control: duana encarregada de controlar les mercaderies que no han adquirit l’estatus de mercaderia comunitària en el cas de règims que requereixin vigilància o supervisió, fins al moment en què l’adquireixin o siguin reexportades.

En la majoria dels casos coincideixen la duana de sortida, la duana de partida i la duana de despatx. El mateix succeeix amb les importacions, poden coincidir les duanes d’entrada, de destinació i de despatx.

Tots els països fronterers de la UE seran o poden ser duana de sortida i/o partida i d’entrada, així com les sortides des d’un aeroport també ho seran. Si observeu el mapa de la figura, veureu que aquests països són: Alemanya, Bèlgica, Bulgària, Croàcia, Dinamarca, Eslovènia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, França, Finlàndia, Grècia, Hongria, Itàlia, Letònia, Lituània, Malta, Països Baixos, Polònia, Regne Unit, Romania, Suècia i Xipre.

Figura Mapa de la UE

Font: Viquipèdia

Determinació de les duanes implicades en una operació

La classificació de les duanes es pot resumir tenint en compte que les funcions bàsiques de la duana són de control i fiscals. Bàsicament hi haurà sempre una duana d’entrada o una duana de sortida, depenent de si es tracta d’una importació o trànsit o d’una exportació, on es realitza el despatx segon el règim al qual estigui subjecte l’operació: exportació, reexportació, importació, perfeccionament actiu o passiu, importació temporal… Aquest despatx es durà a terme a la duana de partida o de destinació i/o de despatx.

Altres aspectes dels diferents règims es poden trobar a les unitats “Gestió administrativa i comercial de les importacions” i “Règims duaners temporals i altres destins duaners”.

Per dur a terme una exportació el primer que hem de tenir present és la realització de les formalitats duaneres pertinents i la sortida efectiva de les mercaderies del TAU, ja que això és el que dóna dret a l’exempció o devolució de l’IVA i els impostos especials, si és el cas.

Moltes vegades, coincideixen totes tres duanes, però, en alguns casos, la duana de sortida, partida i despatx o d’entrada, destinació i despatx són diferents.

Duanes implicades en una operació

En el cas d’un enviament de mercaderia des del Port de Barcelona per ser consumida a Toledo (Espanya), la duana d’entrada, despatx i destinació coincidirien, en tots els casos seria la del Port de Barcelona.

Les duanes també coincidirien en el cas de la sortida d’una mercaderia des de l’Aeroport del Prat provinent del polígon PLAZA de Saragossa, on la duana de sortida, partida i despatx seria la de l’Aeroport de Barcelona.

En el cas d’un enviament de mercaderia des de Barcelona a Oslo, en canvi, la duana de sortida i de despatx d’exportació seria la de Barcelona, però la duana de partida seria la de Dinamarca, on s’embarcaria per anar cap a Oslo.

Podem dir que en els casos que la mercaderia sigui transportada per via marítima o aèria des del país d’origen o sortida, coincidiran les tres duanes. En la resta de casos poden coincidir o no, depenent del país que realitzi l’enviament, i les oficines duaneres que realitzin el despatx.

Enviament de mercaderia des de Sabadell a Kíev

Es venen 3.000 unitats del producte X que viatgen amb camió des de Sabadell a Kíev.

Les duanes amb les quals hauríem de realitzar alguna gestió podrien ser:

  • Barcelona: duana de sortida/d’exportació.
  • Hongria: duana de partida.
  • Ucraïna: duana d’entrada/destinació/importació.

Podem concloure que la duana de sortida, en un principi, serà aquella més propera a l’empresa que realitza l’enviament, tot i que a vegades es pot donar el cas que la mercaderia vagi des d’un estat membre on s’ha fabricat a un altre estat membre des d’on es realitza el seu despatx d’exportació, per raons, bàsicament, logístiques.

Les formalitat duaneres, és a dir, el despatx d’exportació es durà a terme a la mateixa duana de sortida de les mercaderies, és el cas de sortida directa. Aquestes sortides es duran a terme en les duanes marítimes i aèries, i en aquelles que limitin amb tercers països. En aquest cas el document d’aixecament de les mercaderies es farà servir d’autorització per a la càrrega en el mitjà de transport que surti del TAU.

Aixecament (en castellà, "levante")

Acte pel qual la duana permet que les mercaderies objecte de despatx siguin posades a disposició dels interessats.

En altres casos, pot passar que el despatx d’exportació es dugui a terme en una duana diferent de la duana de sortida efectiva del TAU, en aquest cas tenim una sortida indirecta. Llavors el document d’aixecament de les mercaderies es substitueix pel DAE (Document d’Acompanyament d’Exportació). Aquest document es presentarà en companyia de la mercaderia a la duana de sortida i comunicarà a la duana de despatx la sortida efectiva de la mercaderia del TAU.

En el cas que la duana de sortida i d’exportació no coincideixin, la primera informarà a la segona sobre la sortida efectiva de les mercaderies, com a molt tard, el dia laborable següent de quan hagin sortit les mercaderies del TAU.

Representants duaners

La representació davant de la duana de tots aquells que volen realitzar operacions internacionals està subjecta a dues modalitats: la representació directa i la representació indirecta.

La representació serà directa quan el representant actuï en nom i per compte aliè, o indirecta, si actua en nom propi i per compte aliè. A més, és necessari que el representant declari que actua per compte de la persona representada, que indiqui en quina modalitat actua i que estigui en disposició del corresponent poder de representació. La figura de representant directe esta reservada per als Agents de Duana.

En el cas que no indiqui que està actuant com a representant duaner o que declari que no disposa del poder per representar a l’importador/exportador, s’entendrà que actua en nom propi i per compte propi.

  • Logo Operador Econòmic Autoritzat (OEA)
  • Logo Operador Econòmic Autoritzat (OEA)

El fet de disposar de la Certificació d’Operador Econòmic Autoritzat permet gaudir d’una sèrie d’avantatges davant de la duana per a les gestions que s’hagin de realitzar a la Unió Europea, a Espanya i a la mateixa empresa.

Dins de la classificació d’OEA existeixen dues modalitats, els OEAC, que són els OEA simplificacions duaneres, i els OEAS, que són els OEA seguretat i protecció. Aquestes dues modalitats són acumulables i constitueixen l’OEA combinat (OEAC + OEAS).

Tal com podeu veure a la figura, la Comissió Europea disposa d’un apartat a la seva web on es pot consultar qui disposa del certificat d’OEA.

Figura Web de la UE on es poden consultar els OEA europeus

http://ec.europa.eu/taxation_customs/dds2/eos/aeo_consultation.jsp?Lang=es&Screen=0&certificatesTypes=&aeoCountry=&show RecordsCount=0&offset=1&holderName=&Expand=false

Podeu consultar la informació que facilita l’Agència Tributària sobre l’OEA a l’enllaç: bit.ly/2tc0QzP

Podran obtenir el certificat OEA aquells que reuneixin les següents condicions:

  • Inexistència d’infraccions greus o reiterades de la legislació duanera i de la normativa fiscal, particularment que no s’hagi estat condemnat per un delicte greu amb relació a l’activitat econòmica del sol·licitant.
  • Alt nivell de control de les seves operacions i del flux de mercaderies: adequat sistema de gestió de registres comercials i de transport.
  • Nivell adequat de competència o qualificació professional amb relació a l’activitat que exerceix.
    El nivell adequat de competència podria ser, per exemple, experiència pràctica de 3 anys.
    La qualificació professional, vindrà donada per la formació disponible, com podria ser, capacitació o certificació per la duana, centre d’ensenyament reconegut, organisme europeu de normalització, etc.
    En el cas que el sol·licitant faci servir un altra empresa subcontractada per realitzar les gestions duaneres, el criteri es considerarà complert si aquesta tercera persona disposa d’un certificat OEA.

I seran, a més, condicions exclusives per als OEAS:

  • Solvència financera.
  • Adequat nivell de seguretat i protecció. Cal disposar de mesures que garanteixin les qüestions de seguretat i protecció i requisits de seguretat per proveïdors externs de serveis.

Cal disposar del certificat OEAC per a les següents accions davant la duana:

  • Despatx centralitzat.
  • Inscripció en els registres del declarant amb dispensa de presentació de les mercaderies.
  • Autoavaluació. L’OEAC disposa de l’autorització per efectuar una sèrie de tasques reservades a les autoritats duaneres:
    • Dur a terme algunes formalitats.
    • Determinar l’import del deute duaner. S’ha de fer la notificació en un termini de 10 dies des de la finalització del període d’acumulació i presentació del càlcul de la duana. El termini per al pagament del deute duaner sota autoavaluació es determina a l’autorització corresponent.
    • Efectuar determinats controls, per exemple amb relació al compliment de restriccions i prohibicions establertes a la Llei.
      L’autoavaluació pot concedir-se també fora de la inscripció en els registres del declarant.
  • Garantia global.
  • Ús de mercaderies equivalents en règims especials.
  • Dipòsit temporal.
  • El representant duaner que estigui en possessió del certificat OEAC podrà prestar els seus serveis en un Estat membre distint d’aquell en què estigui establert.

Registres del declarant

Espais on s’inscriuen les dades del declarant i les de les operacions que du a terme per poder realitzar les gestions informatitzades.

Operadors que poden ser OEA

La major part dels operadors que intervenen en el comerç internacional es poden certificar com a OEA.

Sempre que hagin sol·licitat l’estatut d’OEA i se’ls hagi reconegut, poden ser i són OEA els següents operadors: fabricants, exportadors, transitaris, dipositaris i altre personal d’instal·lacions d’emmagatzematge, agents de duanes, transportistes i importadors.

Fabricant

En la cadena de subministrament internacional, un fabricant és un operador econòmic que, en el curs de les seves activitats professionals, produeix mercaderies destinades a l’exportació. Les responsabilitats del fabricant en la cadena de subministrament internacional poden ser:

  • Garantir la seguretat i la protecció en el procés de fabricació dels productes.
  • Garantir la seguretat i la protecció en el subministrament dels productes als seus clients.
  • Garantir la correcta aplicació de la normativa duanera respecte a l’origen de les mercaderies.
Exportador

L’exportador és la persona en nom de la qual es realitza la declaració d’exportació i que, en el moment de la seva acceptació, és propietari o té un dret semblant de disposar de les mercaderies que s’exporten. Quan la propietat o dret semblant de disposició de les mercaderies pertanyi a una persona establerta fora de la UE, es considerarà exportador la part contractant establerta a la UE.

Les responsabilitats de l’exportador en la cadena de subministrament internacional són:

  • En el cas que li correspongui presentar una declaració d’exportació, es responsabilitza que sigui correcta i que es presenti en els terminis establerts.
  • Es responsabilitza de presentar una declaració d’exportació que, en els casos en què s’exigeixi, contingui les dades de la declaració sumària de sortida.
  • Realitza els tràmits legals d’exportació de les mercaderies segons la normativa duanera, que inclouen les mesures de política comercial i, si és el cas, el pagament de drets d’exportació (actualment, inexistents a la UE).
  • Garanteix la seguretat i protecció en el subministrament de les mercaderies al transportista, al transitari i a l’agent de duanes.
Transitari

El transitari organitza el transport de les mercaderies subjectes al comerç internacional en nom de l’exportador, l’importador o un tercer. En alguns casos, el transitari sol·licitant actua com a transportista i expedeix el seu propi contracte de transport, com, per exemple, el coneixement d’embarcament. Entre les tasques característiques d’un transitari hi ha l’obtenció, el control i la preparació de la documentació necessària per complir els requisits duaners.

Les responsabilitats del transitari en la cadena de subministrament internacional són:

  • Aplicar les normes dels tràmits de transport.
  • Garantir, si és el cas, la seguretat i la protecció en el transport de les mercaderies.
  • Aplicar, si és el cas, les normes sobre declaracions sumàries segons la legislació aplicable.
Dipositari i altre personal d’instal·lacions d’emmagatzematge

Entenem per dipositari la persona autoritzada per gestionar el dipòsit duaner, o la persona que gestiona un magatzem de dipòsit temporal o les instal·lacions d’una zona franca.

Les responsabilitats del dipositari en la cadena de subministrament internacional són:

  • Vetllar perquè les mercaderies es mantinguin sota control duaner mentre es trobin en un dipòsit duaner o un magatzem de dipòsit temporal, i complir les obligacions que es derivin de l’emmagatzematge de les mercaderies a les quals s’aplica el règim de dipòsit duaner o les normes sobre dipòsit temporal.
  • Complir les condicions concretes especificades en l’autorització concedida en relació amb el dipòsit duaner o amb el magatzem de dipòsit temporal.
  • Protegir adequadament la zona d’emmagatzematge contra la intrusió.
  • Brindar la protecció adequada contra l’accés no autoritzat a les mercaderies, la seva substitució o la seva manipulació.
Agent de duanes

L’agent de duanes és un representant davant les autoritats duaneres. El representant actua en nom d’una persona que es dedica a activitats comercial relacionades amb les duanes (per exemple, un importador o exportador). El representant duaner pot actuar en nom d’aquesta persona (representació directa) o en el seu nom propi (representació indirecta).

Les responsabilitats de l’agent de duanes en la cadena de subministrament internacional són:

  • Aplicar les disposicions necessàries, conforme a les normes duaneres específiques corresponents a cada tipus de representació, per situar les mercaderies sota un determinat règim duaner.
  • En cas de representació indirecta, encarregar-se que el contingut de la declaració duanera o sumària sigui correcta i que es presenti en els terminis oportuns.
Transportista

El transportista és la persona que procedeix al transport efectiu de les mercaderies, o que ha subscrit un contracte i ha emès, per exemple, un coneixement d’embarcament o una carta de port aèria respecte al transport efectiu.

Les responsabilitats del transportista en la cadena de subministrament internacional són:

  • Garantir la seguretat i la protecció en el transport de les mercaderies mentre es trobin sota la seva custòdia, en particular, evitant l’accés no autoritzat o la manipulació indeguda dels mitjans de transport i de les mercaderies transportades.
  • Aportar la documentació de transport oportuna conforme a allò disposat en la legislació.
  • Realitzar els tràmits legals necessaris segons la normativa duanera.
  • Aplicar, si és el cas, les normes sobre declaracions sumàries segons la legislació.
Importador

L’importador és l’operador econòmic que du a terme la declaració d’importació, o la persona en el nom de la qual es realitza. La definició d’importador en la pràctica ha de considerar-se des d’un punt de vista més ampli (la persona que realitza la declaració d’importació no és sempre, necessàriament, la que col·loca les mercaderies en el mercat).

Les responsabilitats de l’importador en la cadena de subministrament internacional són:

  • S’encarrega, en les seves gestions amb les autoritats duaneres, de donar a les mercaderies presentades a la duana un tractament o un ús duaner autoritzat.
  • És responsable que la declaració sigui correcta i que es presenti en els terminis oportuns.
  • En els casos que l’importador és la persona que presenta la declaració sumària d’entrada, s’encarrega de la correcta aplicació de les normes sobre aquest tipus de declaracions.
  • Realitza els tràmits necessaris segons la normativa duanera sobre la importació de mercaderies.
  • Garanteix la seguretat i la protecció en la rebuda de les mercaderies, en particular, evitant-ne un accés no autoritzat o una mala manipulació.

Avantatges dels OEA

Fonamentalment, disposar de l’autorització OEA significa tenir un tracte més favorable davant la duana. Això suposa:

  • Prioritat en formalitats i controls en cas de situacions de risc elevat.
  • Menor control físic i documental.
  • Regla general de prioritat en cas de control físic o documental.
  • Notificació prèvia de la selecció dels béns per al seu control físic, abans de l’arribada dels béns (preDUA).

Amb relació als avantatges dels OEA, podeu llegir l’article ”Las ventajas de ser Operador Económico Autorizado” del web Cadena de suministro que trobareu a l’enllaç: bit.ly/2seKh2b.

Tot i que una gran part dels avantatges són comuns, cada tipus d’operador en té uns de diferenciats. Concretament diferenciem entre els avantatges per a:

  • Tots els operadors (OEAC, OEAS i OEA combinat)
  • OEAC i OEA combinat
  • OEAS i OEA combinat
Avantatges dels OEAC, OEAS i OEA combinat

Els avantatges dels quals gaudeixen tots els OEA són:

  • Millora de les relacions amb la duana: els OEA han de disposar d’una persona de contacte designada a l’autoritat duanera.
  • Millora de les relacions amb altres autoritats de l’Administració i del reconeixement que en reben: l’estatut d’OEA és objecte d’un reconeixement creixent. Existeixen diversos certificats i autoritzacions en els quals els requisits per obtenir-los són un o diversos dels criteris per aconseguir l’estatut d’OEA, o consisteixen directament de disposar-ne.
  • Menor nombre de controls físics i documentals: un OEA està menys subjecte a controls físics i documentals que la resta d’operadors econòmics. Tot i així, les autoritats duaneres poden optar per controlar els enviaments d’un OEA per tenir en compte una amenaça específica, o per complir les obligacions de control que disposi qualsevol normativa de la UE (per exemple, en matèria de seguretat dels productes, etc.).
    Únicament els OEAS i els OEA combinat que compleixin criteris de protecció i seguretat es beneficiaran de menys controls físics i documentals relacionats amb la protecció i seguretat.
    Únicament els OEAC i els OEA combinat es beneficiaran de menys controls físics i documentals relacionats amb altres mesures previstes a la legislació duanera. S’inclouen aquí un menor nombre de controls en el punt d’importació o exportació, i la possibilitat que aquests estatus es tinguin presents en els controls posteriors al despatx de duana.
    Per poder-se beneficiar d’aquest avantatge, cal introduir en els sistemes de gestió de riscos duaners una qualificació de risc menor.
    Aquest avantatge està relacionat amb l’avaluació global de risc efectuada per a una transacció. En aquest sentit, tot i que l’estatut d’OEA sempre es considerarà per obtenir un tractament favorable, altres indicadors de risc, com el país d’origen o altres, poden suscitar la necessitat d’efectuar algun control.

Avantatges dels OEA respecte a la Declaració sumària d’entrada (ENS)

En la majoria dels casos, els requisits i les responsabilitats associades a la presentació d’ENS corresponen al transportista. En el cas que aquest sigui la persona que presenta l’ENS i sigui titular d’un OEA combinat, o d’un OEAS, disposarà directament del dret a rebre qualificacions de risc inferiors una vegada els seus sistemes i procediments en matèria de seguretat del transport, els seus socis comercials i els seus treballadors hagin estat examinats per les autoritats duaneres. Si, a més del transportista, també el destinatari és titular d’un OEA combinat o un OEAS, el nivell de controls pot reduir-se addicionalment.

Poden existir casos en els quals les dades necessàries per a les ENS es presentin mitjançant una declaració duanera (per exemple, per a activitats de trànsit). El nivell de reduccions s’avalua de la mateixa manera, tenint en compte quines són les funcions i les responsabilitat dels agents interessats.

Per exemple, un transitari titular d’un estatut d’OEA és l’obligat principal en una declaració duanera de trànsit amb el conjunt de dades per la ENS. En aquest cas, ha de considerar-se en primer lloc el tipus de certificat.

En cas que el transitari sigui titular d’un OEAC, les qualificacions de risc relacionades amb el procediment duaner poden reduir-se ja que, en la declaració duanera de trànsit, el transitari és l’obligat principal. Aquest assumeix la responsabilitat (inclosa la financera) en referència a les mercaderies transportades i a l’exactitud de la informació aportada, així com al compliment de les normes de trànsit des de l’oficina de partida, fins a la de destinació.

Tot i així, per a les reduccions de qualificacions de risc relacionades amb els controls de protecció i seguretat, l’obligat principal serà el titular d’un OEAS o un OEA combinat.

Avantatges dels OEA respecte a la presentació d’una Declaració duanera amb dades de protecció i seguretat per a declaracions sumàries de sortida (EXS)

En la majoria dels casos, l’exportador aporta les dades de protecció i seguretat a través de la declaració duanera d’exportació. Per tant, en general, si l’exportador és titular d’un OEAS o un OEA combinat, obtindrà un nivell de reduccions superior respecte als controls de protecció i seguretat.

Avantatges dels OEA respecte a la presentació de Declaracions duaneres (dades de protecció i seguretat per a ENS/EXS no incloses)

Diferenciarem si el titular d’un OEAC o un OEA combinat és un agent de duanes o és un importador:

El titular d’un OEAC o un OEA combinat és un agent de duanes, i el seu client, no és OEA. L’agent de duanes OEA presenta una declaració duanera de despatx a lliure pràctica: en general les autoritats duaneres poden reduir la qualificació de risc segons el grau de participació de l’agent de duanes OEA com representant del seu client. Això dependrà del tipus de representació:

  • En cas de representació directa, l’agent de duanes és un representant directe de l’importador, això significa que l’agent de duanes actua en nom de l’importador, cosa que significa que el titular de l’estatut OEA (agent de duanes) i el declarant (importador) no són la mateixa persona.
    Tenint present que les autoritats duaneres comproven els tràmits i procediments duaners de l’agent de duanes, el seu estatut d’OEA es considerarà positivament. No obstant això, també es tindrà en compte que, en aquest cas, el responsable de la precisió de la informació inclosa en la declaració duanera, de l’autenticitat dels documents presentats i del compliment de totes les obligacions de l’entrada de les mercaderies, segons el procediment de què es tracti, és el declarant (l’importador que no és OEA) i no el titular de l’estatut d’OEA.
  • En el cas d’una representació indirecta, l’agent de duanes titular de l’estatut d’OEA actua en nom propi. És el declarant.

El titular d’un OEAC o un OEA combinat és importador, i treballa amb un agent de duanes que no és OEA. L’importador presenta una declaració duanera de despatx a lliure pràctica: la gestió de risc es tractarà segons el grau d’intervenció de l’agent de duanes en les gestions del seu client amb les autoritats duaneres.

  • Tractament prioritari dels enviaments si són seleccionats per la inspecció. Aquest fet significa que la inspecció dels enviaments subjectes a inspecció es realitzaran en primer lloc, si la resta d’enviaments procedeixen d’operadors econòmics no autoritzats.
    La concessió d’aquest avantatge està directament relacionada amb el mode de transport que es tracti i la infraestructura de la instal·lació portuària o aeroportuària.
  • Possibilitat de seleccionar el lloc d’inspecció. Dependrà de l’autoritat duanera competent l’acceptació de les possibilitats plantejades per l’OEA.
  • Avantatges indirectes. Són els avantatges que aporta el fet de disposar de la certificació d’OEA, com per exemple: menys robatoris i pèrdues, menys enviaments retardats, millor planificació, millora del servei als clients, major fidelitat dels clients i millora de la gestió d’inventari, major implicació personal, reducció dels incidents en matèria de protecció i seguretat, menys costos d’inspecció dels proveïdors i major cooperació, reducció de les activitats delictives i vandalisme i augment de la seguretat i major comunicació entre els socis de la cadena de subministrament
Avantatges dels OEAC i OEA combinat

L’avantatge addicional del qual gaudeixen els OEAC i OEA combinat és la major facilitat per acollir-se a procediments duaners simplificats.

Concretament les simplificacions són: domiciliació i declaració simplificada, servei marítim regular, acreditació de l’estatut comunitari per un expedidor autoritzat, simplificacions en matèria de trànsit i exemplar de control T5.

Avantatges dels OEAS i OEA combinat

Els avantatges dels quals gaudeixen els OEAS i OEA combinat són:

  • Notificació prèvia. Quan un OEA hagi presentat una declaració sumària d’entrada o sortida, la duana competent podrà notificar-li, abans de l’arribada de les mercaderies al TAU o abans de la seva sortida, si, arran d’una anàlisi de riscos en matèria de protecció o seguretat, l’enviament ha estat seleccionat per ser sotmès a controls físics. La notificació prèvia pot revestir especial importància per als OEA que exerceixin la seva activitat en grans ports, ja que els permetrà planificar millor la seva activitat comercial.
    Aquesta comunicació únicament s’efectuarà si no dificulta el control que ha de realitzar-se. No obstant això, les autoritats duaneres podran dur a terme un control físic, encara que no ho hagin notificat a l’OEA.
  • Requisits reduïts d’aportació de dades per les declaracions sumàries d’entrada i sortida. Possibilita que en la presentació de les declaracions sumàries d’entrada i sortida es facin servir el conjunt de dades reduïdes. Únicament se’n poden beneficiar:
    • Els expedidors i destinataris amb OEAS o OEA combinat en presentar la declaració sumària d’entrada o sortida amb el coneixement i el consentiment del transportista.
    • Els transportistes amb OEAS o OEA combinat quan presenten l’ENS/EXS respecte a enviaments controlats per destinataris o expedidors amb OEAS o OEA combinat, o els transitaris i agents de duanes que presentin declaracions en nom d’aquests destinataris o expedidors.
  • Reconeixement com a soci que garanteix la seguretat i protecció. Es considera que l’OEA que compleix els criteris de protecció i seguretat és un soci que garanteix la seguretat i la protecció en la cadena de subministrament.
    Un dels principals avantatges és el reconeixement mutu que reforça i facilita la seguretat en la cadena de subministrament. Hi ha dos tipus de reconeixement mutu:
    • Quan una administració duanera reconeix l’estatut d’OEA atorgat per un altre país. Reconeixement per part de cada administració duanera dels resultats de validació i de les autoritzacions expedides als OEA de l’altra part, que proporciona avantatges i facilitats substancials, comparables i, si és el cas, recíproques als OEA, mútuament reconegudes en l’avaluació de riscos, amb la finalitat de reduir el nombre d’inspeccions i controls efectuats amb finalitats de protecció i seguretat.
    • Quan una administració duanera reconeix les normes de seguretat duanera, els controls d’avaluació de riscos i els resultats de les inspeccions de l’altre país. Cada administració de duanes ha de reconèixer de manera recíproca les normes, controls i resultats aplicats per l’altra administració duanera, evitant així la duplicitat de les intervencions. A la UE la validació dels OEA es basa en l’ús del número EORI.
      Cada ARM (Acord de Reconeixement Mutu) estableix els avantatges previstos en el conveni, que dependrà del tipus d’acord. En qualsevol cas, la reducció de les qualificacions de risc i, per tant, l’atenuació dels controls aplicats als OEA, són avantatges que s’atorguen a quasi tots els règims i acords de reconeixement mutu d’OEA, i poden contribuir de manera significativa a la facilitació del comerç legítim. La reducció dels controls donarà lloc a més rapidesa en l’expedició de les mercaderies, així com a un major poder de predicció per al comerç.

El despatx centralitzat

La funció bàsica de la duana esdevé la tramitació del despatx duaner. En l’àmbit europeu es permet el Despatx Centralitzat (DC d’ara endavant) que es basa en el principi que la duana de presentació de la declaració duanera (duana supervisora) és diferent de la duana on es presenten les mercaderies, estant totes dues duanes situades en diferents Estats membres de la UE, és a dir, permet la presentació duanera en un lloc diferent de on es trobin les mercaderies físicament.

Per exemple la duana espanyola pot actuar com a duana centralitzadora (duana centralitzadora/país supervisor) per a tots els despatxos duaners, amb independència del país de la UE on es trobin ubicades les mercaderies (països participants).

La possibilitat de realitzar un despatx centralitat està reservat als OEAC. És a dir, l’OEA ha de disposar de la Certificació d’OEAC per presentar els despatxos duaners amb facilitats pel que fa a la presentació dels documents a la duana (OEA simplificacions).

La duana d’entrada o de sortida haurà de realitzar els controls duaners sol·licitats per la duana de presentació de la declaració duanera i haurà de facilitar el resultat dels controls a la duana de presentació de la declaració.

La duana de despatx haurà de realitzar el control documental, la recaptació dels drets d’importació/exportació, la concessió de l’autorització d’aixecament de les mercaderies i haurà de fer la comprovació a posteriori.

Els avantatges que aporta el despatx centralitzat són:

  • Únic punt de referència, que és aquell on està domiciliat i exerceix la seva activitat el representant duaner (autoritat duanera de contacte).
  • Creació d’un centre d’excel·lència duanera.
  • Control total sobre totes les operacions realitzades a la UE. Control global que permet eliminar o mitigar riscos per declaracions de duana realitzades incorrectament.
  • Gestió eficaç de totes les operacions duaneres i millora de l’eficiència en la cadena de subministrament.
  • Homogeneïtzació de processos i procediments a nivell europeu. Recerca d’oportunitats d’optimització fiscal a nivell global.
  • Control òptim dels drets aranzelaris meritats a la UE i de les partides aranzelàries declarades.
  • Gestió unificada dels IAV i IVO.
  • Ús d’un únic idioma.
  • Arxiu únic digitalitzat centralitzat a Europa.
  • Manteniment d’un únic sistema de comunicació (IT).
  • Ús de sinergies per a la contractació de serveis locals d’ajuda en la inspecció.
  • Independència pel que fa a l’horari de duana i dies festius.
  • Global Trade Shared Service Centre (Centre de serveis compartits del comerç global):
    • Exportació: representant duaner per a tercers proveïdors de mercaderia amb destí a l’exportació.
    • Importació: representant duaner no sols per al grup sinó també per a tercers proveïdors que a dia d’avui venen la mercaderia ja despatxada.
  • Millora del compliment intern i extern de la normativa, control total sobre l’IVA a la importació liquidat en altres països i la seva recuperació. Gestió íntegra de les proves d’exempció de l’IVA a l’exportació.

L'exportació

La UE té una duana única i tots els tractats d’entrada i sortida del TAU estan unificats. Tant en l’entrada com en la sortida de mercaderies les mesures de política comercial seran les mateixes, ja que s’apliquen a nivell intracomunitari.

L’exportació és la sortida de mercaderies de la unió del TAU a tercers països. Per poder realitzar una exportació cal realitzar uns tràmits burocràtics davant de la Hisenda Pública i, depenent del tipus de mercaderies, cal sol·licitar un règim comercial diferent, així com, també, depenent del tipus d’enviament, cal realitzar unes gestions duaneres concretes i particulars.

Mercaderia de la Unió

Les mercaderies de la Unió són les mercaderies obtingudes totalment en el TAU, les mercaderies importades de països tercers i despatxades a lliure pràctica i les mercaderies obtingudes territori de la Unió Europea a partir de les mercaderies anteriors.

També cal tenir sempre present quina serà la millor duana de sortida per a la mercaderia, ja que depenent del tipus de mercaderia hi ha diferents duanes a la UE que faciliten els tràmits burocràtics.

A l’annex “Guia de tràmits i documents per a l’exportació. ICEX 2016” es detallen els passos i la documentació per realitzar una exportació des de la UE.

El règim d’exportació permet al productor i/o comercialitzador, exportador/venedor, destinar els seus productes a mercats internacionals. Això implica que les mercaderies que es comercialitzin estaran subjectes a determinats tràmits duaners, que inclouen mesures de política comercial i, en alguns casos, el pagament de drets d’exportació (aquest no és el cas de la UE, tot i que hi ha diferents països que imposen drets d’exportació als seus exportadors). Aquestes mesures i drets són menors que en el cas de les importacions, per l’interès dels estats internacionals a afavorir el seu comerç exterior.

Podeu consultar informació relativa a les exportacions de Catalunya a diferents webs, entre d’altres a la de l’Ajuntament de Barcelona, des de l’enllaç: bit.ly/2seKK4n.

Podeu veure un exemple de reexportació a bit.ly/2sJr0JR

La reexportació és la sortida de mercaderies que han entrat en el TAU per tornar a sortir-ne, és a dir, que no es quedaran per ser consumides al TAU. Això significa que es tracta d’una mercaderia que ha estat exportada a algun lloc i torna a ser exportada per a ser importada definitivament en un tercer país.

Tràmits tributaris de l'exportador

Per poder dur a terme operacions de compravenda internacional cal disposar dels permisos pertinents i estar donat d’alta a l’Agència Tributària. Entre els diferents tràmits que cal dur a terme per poder realitzar operacions internacionals destaquem:

  • Declaració censal: a través del model 036 de l’Agència Tributària. Es du a terme per sol·licitar i comunicar l’inici, modificació i cessament d’activitat, i l’han de presentar a efectes fiscals tots els empresaris i professionals.
  • Inscripció en el Registre d’Exportadors, a través del model 036 de la Agència Tributària: l’empresari que realitzi operacions d’exportació s’haurà de registrar com a exportador autoritzat, per així poder emetre les factures sense IVA que emeten els venedors (exportadors) per les vendes en mercats internacionals i per gaudir de la devolució de l’IVA de les operacions d’exportació. El fet d’estar registrat com exportador autoritzat permet obviar, per exemple, el requisit de presentar l’EUR-1 en les exportacions a països amb acords de lliure comerç amb la UE.
    Els requisits necessaris per poder ser exportador autoritzat són:
    • Efectuar exportacions freqüents (que es realitzin amb regularitat) a països amb els quals la Comunitat Europea tingui acords preferencials on estigui prevista la possibilitat del procediment simplificat d’exportador autoritzat.
    • Que els productes objecte d’exportació compleixin les normes d’origen i la resta de requisits establerts a l’acord preferencial corresponent.
    • Les autoritats duaneres o competents subordinaran la concessió a les condicions que considerin apropiades.
    • L’exportador que faci una declaració en factura estarà disposat a presentar en tot moment, a petició de les autoritats duaneres del país d’exportació tots els documents que demostrin el caràcter originari dels productes i que es compleixin la resta de condicions previstes en els acords preferencials.
      Per poder sol·licitar el registre com exportador autoritzat cal presentar a la duana la següent informació:
      • Identificació de l’empresa, domiciliació, telèfon, persones de contacte i signatura del responsable autoritzat per l’empresa, als efectes de la correcta tramitació de l’expedient que es generi.
      • Descripció i partida aranzelària fins a un mínim de quatre dígits dels productes fabricats objecte d’exportació.
      • Descripció de les matèries primeres, components, etc. utilitzats per a la fabricació de cada producte, així com el país d’origen, i en cas de no ser originaris de la Comunitat, la partida aranzelària fins a quatre dígits, com a mínim.
      • Percentatge que representin les matèries no originàries utilitzades sobre el producte fabricat objecte d’exportació.
      • Número total d’EUR-1 sol·licitats a la duana en els dos anys anteriors a la presentació de la sol·licitud.
      • Persona responsable davant l’Administració i DNI.
  • Número EORI: tota empresa que vulgui realitzar operacions duaneres ha de disposar del número EORI, que és la identificació de l’operador econòmic davant de la duana on es realitza la gestió d’exportació o importació. El número EORI el facilita l’Agència Tributària, amb sol·licitud prèvia de l’interessat. Cada país de la UE disposa d’un codi EORI format per diferents nomenclatures, però totes aquestes nomenclatures inclouen el codi ISO del país. La diferència radica en la segona part del número. Aquí s’ha decidit que aquesta segona part coincidirà amb el NIF, així doncs, en el cas d’Espanya, el codi EORI està format per:
    • Codi ISO de 2 dígits que corresponen al país (Espanya: ES).
    • El Número d’Identificació Fiscal (NIF), en el cas d’Espanya. El número d’identificació fiscal s’ha d’incorporar a les caselles 2 i 14 del DUA d’exportació, tal com podeu veure a la figura que mostra el BOE on figuren les instruccions per emplenar el DUA.

Figura BOE-A-214-7683

  • Impost sobre les Activitats Econòmiques (IAE): tribut local que grava l’exercici d’activitats empresarials, professionals o artístiques i que han de pagar, obligatòriament, les societats, els empresaris i professionals individuals a l’AEAT.
  • IVA (Impost sobre el Valor Afegit): tribut indirecte que recau sobre el consum i grava el lliurament de béns, la prestació de serveis d’empreses i professionals i també les importacions de béns i serveis. Estan exclosos d’aquest impost Canàries, Ceuta i Melilla.
  • Impostos Especials: impostos de caire indirecte que recauen sobre el consum de béns concrets, com són les begudes alcohòliques, els hidrocarburs, el tabac, l’electricitat i alguns mitjans de transport.
  • Registre de representant duaners: en el cas que una empresa no sigui OEA i operi a través d’un representant duaner, cal tenir present que aquest ha d’estar inscrit al Registre de representants duaners. Disposem de la Ordre HAP/308/2013, de 26 de febrer, per la qual es crea i es regula el Registre de Representants Duaners. Podeu consultar-la en el següent enllaç: www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2013-2250.
    Pot ser representant duaner aquell que reuneixi una sèrie de requisits, entre els quals destaquen: que ha d’estar establert en el territori duaner de la Unió i que, si és OEA simplificació duanera, també podrà exercir la representació a un altre estat membre. La representació duanera està reconeguda per al seu exercici en els països on està registrat el representat i si es disposa de l’autoritzacio OEAC es fa extensiva a la resta dels països membres de la UE.
  • Registre i gestió de les autoritzacions de despatx duaner: per tal que un tercer pugui realitzar les gestions duaneres d’una empresa, cal que es compleixin els requeriments d’aquesta normativa i que aquest tercer disposi de l’autorització corresponent.
    Podeu consultar la Resolució de 5 de març de 2015, de la Direcció General de l’AEAT, sobre el registre i gestió de les autoritzacions de despatx duaner BOE 17/03/2015, a l’enllaç: www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-2015-2835, on s’estableixen les normes aplicables a l’atorgament de les autoritzacions de despatx duaner. A l’annex I d’aquesta resolució es recull el model per a l’atorgament de l’autorització de despatx i a l’annex II el model per a la revocació.
    S’estableix la possibilitat d’atorgar i revocar les autoritzacions per Internet. Mitjançant aquesta modalitat, la incorporació al Registre es farà de manera automàtica, així com la seva exclusió en el cas de revocació.
    No caldrà incorporar al registre les autoritzacions de despatx per operació.

Figures duaneres relacionades amb l'exportació

Per tal d’agilitzar els tràmits d’exportació de les mercaderies pel que fa a la logística i els costos hi ha una sèrie de figures duaneres que poden satisfer les necessitats comercials que s’han anat generat per part dels operadors.

Local Autoritzat per a Mercaderies d'Exportació

El LAME (Local Autoritzat per a Mercaderies d’Exportació) és un recinte privat que ha obtingut reconeixement per part de les autoritats duaneres i que es troba subjecte al seu control, on les mercaderies poden ser declarades en el règim d’exportació. El benefici que aporta un LAME és que una vegada s’hagin realitzat les formalitats d’exportació, les mercaderies poden sortir directament del territori duaner de la UE prèvia tramitació del Document d’Acompanyament d’Exportació (DAE) que correspongui davant de la duana de sortida. Les condicions que han de reunir aquests recintes són:

  • La distància entre el local i la duana de control no pot ser superior a 25 km.
  • El volum mínim d’activitat anual ha de ser d’una mitjana de 30 moviments mensuals. Si se sol·licita conjuntament operar com a LAME i com a Magatzem de Dipòsit Temporal (ADT, per Almacén de Depósito Temporal) la mitjana mínima és de 45 moviments que incloguin la introducció en l’ADT i l’expedició des del LAME, és a dir, que hi hagi 45 entrades entre ADT i LAME.
  • Estan restringides les mercaderies objecte d’impostos especials i que hagin sol·licitat el benefici de restitució a l’exportació o mercaderies prohibides o subjectes a controls especials.

Les mercaderies ubicades en aquest recinte romanen sota control duaner fins al moment de l’autorització del despatx d’exportació.

Dipòsit Temporal (ADT)

La situació de dipòsit temporal és aquella en la qual es troben mercaderies que no pertanyen a la UE i sota vigilància duanera, en el període entre la seva presentació a la duana i la seva inclusió en un règim duaner o la seva reexportació. Aquest període de temps és de 90 dies des de la seva presentació a la duana.

Mentre la mercaderia es troba en aquesta situació no efectuarà cap pagament de drets duaners. La majoria d’agències que realitzen els tràmits duaners (les transitàries habituals) mantenen acords per accedir a dipòsits duaners i dipositar-hi la mercaderia mentre s’espera una destinació definitiva. Habitualment, disposen d’uns dies durant els quals poden dipositar les mercaderies sense haver d’abonar cap import, tot i que una vegada superats els dies de l’acord caldrà abonar l’estada.

En cas que el dipòsit sigui propietat de l’importador o de l’exportador, la duana pot exigir la constitució d’una garantia per respondre dels drets d’importació o exportació. Aquesta garantia apareix en una gran part dels règims duaners, i no és res més que la presentació d’algun document que verifiqui que l’importador, l’exportador o el seu representant duaner, en el cas que sigui aquest qui realitza el despatx duaner d’importació o exportació, podran pagar els drets d’importació o exportació en el moment que sigui efectiu el despatx a lliure pràctica (importació) o d’exportació.

En un dipòsit temporal s’accepten mercaderies en trànsit o canvi d’ubicació (CUB), el CUB significa traslladar mercaderia subjecta al sistema de trànsit intracomunitari de manera simplificada. Per poder introduir mercaderies en canvi d’ubicació cal ser OEA per emetre o rebre el CUB.

Canvi d'Ubicació (CUB)

Sovint arriba mercaderia que s’introdueix al TAU per un port o aeroport, presentant la declaració sumària corresponent a l’autoritat duanera competent, i aquesta mercaderia serà introduïda en un ADT o en un LAME a sol·licitud de l’operador autoritzat.

Per poder traslladar la mercaderia des del recinte duaner al local pertinent (ADT/LAME), cal emetre un document de trànsit comunitari. Actualment disposem d’un sistema simplificat que substitueix al DUA de trànsit, es tracta del CUB (Canvi d’Ubicació) que es pot utilitzar per dur a terme aquest trasllat.

Mentre la mercaderia roman a un ADT no se’n permet la manipulació, tret que sigui necessària per al seu manteniment.

No es permet la inclusió en un ADT de les següents mercaderies:

  • Mercaderies subjectes a impostos especials. En els cas d’Espanya els impostos especials recauen sobre: alcohol, tabac, carburants, electricitat i determinats productes intermedis.
  • Mercaderies que sol·liciten “restitució”. La restitució és el reemborsament que fa la CE als exportadors per la diferència entre l’elevat preu de les vendes de la CE i el baix preu del mercat mundial. És la subvenció obtinguda. S’aplica, bàsicament, als productes agraris.
  • Mercaderies subjectes a controls especials o paraduaners: mercaderies subjectes a determinats controls a causa de la seva naturalesa i que necessiten uns certificats per poder accedir i, en alguns casos, sortir, al TAU. Els certificats paraduaners són els següents:
    • Certificats sanitaris.
    • Certificats fitosanitaris.
    • Certificats de qualitat (SOIVRE).
    • Certificats veterinaris.
    • Certificats de farmàcia.
    • Certificats de captura per productes de pesca.
    • Certificats CITES.

El fet que una mercaderia sigui a un ADT no significa que, necessàriament, la mercaderia allí dipositada hagi de sortir d’un sol cop, sinó que es permeten les sortides parcials. És a dir, hi ha la possibilitat de desconsolidar la mercaderia i de realitzar els despatxos d’una part de les mercaderies introduïdes. A la figura podeu veure el funcionament d’un dipòsit temporal.

Figura Funcionament del dipòsit temporal

Ultimar

Ultimar un règim significa que finalitzarà el règim comercial al qual està subjecta la mercaderia despatxada.

L’ADT s’ultima quan la mercaderia rep un destí, i aquest pot ser qualsevol dels existents: abandonament, destrucció, reexportació, règims duaners especials (tant interns com externs), dipòsit duaner, zona franca, perfeccionament actiu, perfeccionament passiu o bé destins especials com són la importació temporal o el destí final.

Exemple d'ultimació d'un règim

Ultimar un règim de zona franca o de dipòsit temporal significaria que, una vegada la mercaderia es presenta a la duana amb tota la documentació per canviar de règim duaner, el règim de zona franca o de dipòsit temporal finalitzaria i es passaria a un altre règim que seria, generalment, d’exportació, de reexportació o d’importació, o qualsevol altre que interessés a la persona que volgués disposar de la mercaderia en qüestió.

Dipòsit Distint del Duaner (DDA)

El DDA funciona d’una forma molt semblant al dipòsit duaner (DA), però amb algunes particularitats.

Dipòsit duaner (DA)

Recinte on es permet l’emmagatzematge d’una mercaderia procedent d’un país tercer de manera indefinida.

Un DDA és una àrea exempta autoritzada per l’Administració que permet la inclusió de mercaderies comunitàries o de tercers països despatxades a lliure pràctica en règim suspensiu d’IVA.

La mercaderia aquí dipositada roman emmagatzemada un mínim de 48 hores per donar-li un nou destí duaner.

En aquest règim hi ha la possibilitat d’auto compensar l’IVA en el cas que hi hagi una venda en DDA o serveis exempts.

Serveis exempts

Es consideren exempts aquells serveis que, tot i que estan subjectes a IVA, no se’ls aplica.

La Llei de l’IVA ens indica quins seran aquest serveis exempts d’IVA. Per exemple, estaran exemptes d’IVA les prestacions a Sanitat per mercaderies emmagatzemades en un DDA.

La ultimació d’aquest règim es du a terme amb l’exportació, és a dir, amb un DUA d’exportació o amb la sortida del DDA, fet que significa que la mercaderia serà despatxada.

En el cas del DDA, el pagament de l’aranzel es realitza en el moment de la inclusió de la mercaderia en aquest règim, tot i que en el cas que sigui exportada serà compensat per l’Administració duanera.

Hi ha dos tipus de DDA:

  • Normal: l’única mercaderia que no es pot vincular és aquella que estigui subjecta a impostos especials.
  • Fiscal: reservat per al dipòsit de mercaderia subjecta a impostos especials.

En el cas d’una importació introduïda en DDA el primer que es fa és realitzar el DLP (Despatx a Lliure Pràctica), amb el pagament d’aranzels pertinent. No obstant això, l’avantatge que presenta aquest règim és que l’importador no ha d’avançar l’IVA a la importació. Una vegada la mercaderia ha estat despatxada i es vincula a un DDA es poden donar les següents situacions:

  • Comunes a tots els casos:
    • Vinculada a DDA. Exempta d’IVA.
    • Venda en DDA. Exempta d’IVA.
  • Especials:
    • Venda a Espanya. El comprador du a terme la sortida de la mercaderia del DDA. És el que s’anomena “Operació Assimilada a la Importació”. Cal presentar el model 380 per realitzar la liquidació de l’IVA davant de l’Administració pública. Normalment la quota és 0.
    • Venda a la UE. El comprador du a terme la sortida de la mercaderia del DDA. És el que s’anomena “Operació Assimilada a la Importació”. El comprador l’ha de liquidar mitjançant l’Intrastat.
    • Venda fora de la UE. El comprador du a terme la sortida de la mercaderia del DDA, reexportant-la fora de la UE.
  • Particular: recuperada per l’importador:
    • Vinculada a DDA. Exempta d’IVA.
    • L’importador du a terme la sortida de la mercaderia del DDA. És el que s’anomena “Operació Assimilada a la Importació”. L’importador presenta el model 380 per realitzar la liquidació de l’IVA davant de l’Administració pública. Normalment la quota és 0.

Autodespatx

L’article 18 del CAU recull el dret de representació duanera. La representació duanera pot ser exercida pels interessats, que poden formular declaracions en el seu nom i pel seu compte mitjançant l’autodespatx. En aquest cas i com a declarants passaran a estar obligats al pagament de l’import del deute duaner.

La presentació de l’autodespatx electrònic implica que l’empresa que el realitza disposa de tota la documentació necessària per fer-lo. L’empresa serà la responsable de l’exactitud de les dades que hi hagi a la declaració, de l’existència i autenticitat dels documents referenciats en aquesta i del compliment de les obligacions inherents a la inclusió de les mercaderies en el règim sol·licitat.

L’empresa haurà de mantenir un arxiu on conservi tota la documentació relativa a la declaració presentada, a disposició de les autoritats duaneres al llarg de quatre anys a partir de la data d’admissió o, si es tracta d’un despatx que suposi un canvi de règim, a partir de la ultimació d’aquest. L’arxiu pot ser electrònic o en format original en paper.

Domiciliació o Procediment Simplificat de Domiciliació (PSD)

El PSD és un pas de l’autodespatx, ja que permet el despatx duaner de les mercaderies a les instal·lacions del titular o a altres llocs indicats a l’autorització, sense que les mercaderies s’hagin de presentar en els recintes duaners públics.

Per obtenir una autorització de PSD, cal que es disposi dels mateixos requisits que per obtenir una autorització de LAME o de DDA i, d’una sèrie de requisits particulars que són: realitzar operacions de comerç exterior amb tercers països per un import mínim global de 3.000.000 €, o que el sistema informàtic permeti la gestió de l’activitat realitzada de forma única i globalitzada.

El titular ha de disposar de l’autorització d’OEA en la modalitat de simplificació duanera o en la modalitat de simplificació duanera i seguretat o, en el cas de no disposar d’aquestes modalitats, ha de complir els següents requisits:

  • Acreditar un historial de compliment de la normativa duanera.
  • Disposar d’un sistema de gestió de registres comercials i logístics que garanteixin la traçabilitat de les operacions.
  • Garantir solvència financera.
  • Garantir la seguretat de les mercaderies, operacions, instal·lacions i informació.

Per poder controlar el PSD, l’autoritat duanera tindrà accés a les instal·lacions en qualsevol moment que ho sol·liciti i l’interessat haurà de facilitar l’accés als magatzems, inventaris, documentació i sistemes informàtics.

Règims comercials d'exportació

A les operacions d’exportació en el TAU predomina el principi de llibertat comercial absoluta, és a dir, la no subjecció a cap mesura o restricció. Tot i això, també hi ha determinades excepcions a les quals s’apliquen diferents règims, en funció del tipus de mercaderia o del país on es vulgui comercialitzar.

En aquests casos d’excepció, la duana ofereix serveis que permeten l’obtenció d’alguns dels documents pertinents per poder dur a terme exportacions, importacions i/o trànsits. A petició de l’interessat, les duanes autoritzaran el reconeixement previ i l’extracció de mostres (SOIVRE, CITES, sanitat, fitosanitaris, veterinaris…). Aquestes gestions es faran a través del document anomenat C-5, que permetrà la introducció de les mercaderies a la duana, i que se sol·licitarà per via telemàtica, en línia, a l’AEAT.

Podeu veure els diferents formularis a l’annex “Documents duaners. Plancameral 2012”, als documents “Règim d’autorització” (pàg. 120), “Règim de vigilància” (pàg. 126) i “Règim de certificació” (pàg. 274).

  • Règim d’autorització. Els productes que estan subjectes a aquest règim són aquells que la seva exportació pot causar dany comercial al país des d’on s’exporta. Són mercaderies subjectes a restricció comercial, subjectes a un contingent. En aquest cas la duana d’exportació exigirà als controls duaners una Llicència d’Exportació (LE) i/o una Autorització Administrativa d’Exportació (AAE).
    L’encarregada d’emetre aquest document és la Secretaria General de Comerç Exterior (Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç) o Delegacions Provincials.

Trobareu informació sobre l’Autorització Administrativa d’Exportació (AAE) al web bit.ly/2seBcqf.

  • Règim de vigilància. Els productes subjectes a aquest règim són aquells que estan subjectes a una vigilància prèvia a l’exportació. Per realitzar el despatx de mercaderies subjecte a aquest règim s’exigeix un document de vigilància, Autorització Prèvia a l’Exportació (NOPE).
    L’encarregada d’emetre aquest document és la mateixa que la del AAE.
  • Règim de certificació. En aquest cas, cal presentar un certificat d’exportació AGREX, necessari per realitzar el despatx de productes agrícoles o de pesca quan estan subjectes a la Política Agrària Comuna (PAC).
    L’encarregada d’emetre aquest document és la Direcció General de Comerç Exterior.
  • Règims d’exportació especial. S’apliquen a mercaderies amb característiques específiques o depenent del seu ús, com ara material de defensa o tecnologia de doble ús, substàncies susceptibles de desviació, substàncies psicotròpiques i estupefaents, productes químics perillosos, béns culturals i obres d’art…

L'exportació temporal

L’exportació temporal significa que la mercaderia exportada serà retornada en qualsevol moment. Això significa que aquesta mercaderia és possible que al país d’importació estigui subjecta al pagament de drets duaners i a la realització de les gestions duaneres corresponents.

Les administracions duaneres de tot el món han anat concedint, des de fa anys, algunes facilitats per la circulació de mercaderies amb la finalitat d’estimular les relacions comercials entre els diferents països. Aquest va ser el motiu pel qual el 1961 es va signar el Conveni Duaner ATA d’Admissió temporal de Mercaderies i, posteriorment, el 1990 el Conveni d’Istanbul.

El quadern ATA

Per realitzar determinades exportacions, i en funció de la raó per la qual es realitza l’exportació, es dóna la possibilitat de simplificar les gestions duaneres utilitzant el que s’anomena “quadern ATA”. El nom és la combinació de paraules angleses i franceses “Admission Temporaire Temporary Admission: ATA”. Aquest quadern és un document d’Admissió Temporal que es pot fer servir en els països membres del Conveni ATA i que substitueix els documents nacionals d’exportació i importació temporal en alguns supòsits i sempre que compleixi els requisits pertinents.

És a dir, el fet d’utilitzar el quadern ATA redueix al mínim els tràmits duaners i suspèn el pagament de drets i impostos que s’exigirien en l’entrada de la mercaderia a cada país de destinació o de trànsit.

El quadern ATA és un procediment simple, ràpid i segur, vàlid en més de 60 països, que facilita, a una tarifa molt atractiva, la liquidació de mercaderies d’exportació temporal.

El quadern ATA ha de ser expedit per una associació garant, prèvia sol·licitud per un demandant, en el cas d’Espanya per la Cambra de Comerç, i subjecte a una fiança dipositada a les autoritats duaneres per a totes les transaccions a través del quadern ATA.

Les mercaderies romanen sota la responsabilitat del propietari o acompanyant i retornen en el mateix estat al seu país/territori de partida.

Aquest quadern es fa servir perquè qualsevol tipus de mercaderia, que no sigui de naturalesa perible, aliments o begudes, o que requereixi una elaboració o reparació, pugui viatjar fora de les seves fronteres per ser mostrada en fires i exposicions, de caràcter comercial, ja siguin privades o oficials; com a mostres comercials, que els representants comercials poden ensenyar en diferents països sense necessitat de canviar de documents; o bé per a la realització de treballs de tipus professionals: premsa, ràdio, cinema, instal·lacions tècniques, teatre, esdeveniments esportius, etc. i que permeten garantir les obligacions contractades com poden ser la instal·lació, posada en marxa, servei postvenda i solució de problemes. En el cas dels equips professionals podran fer-se servir exclusivament per la persona que viatjarà al país importador i sempre sota la seva direcció.

L’ús del quadern ATA aportarà avantatges a l’exportador, com poden ser:

  • Rapidesa i facilitat en l’obtenció del document.
  • Baix cost.
  • Possibilitat de viatjar amb un gran nombre de països amb el mateix document.
  • Agilització i simplificació dels tràmits duaners.
  • La garantia és única, amb independència del nombre de països que es visitin.

El Carnet ATA pot utilitzar-se en el comerç amb els estats que s’hagin adherit al Conveni ATA de Brussel·les (6 de desembre, 1961) i/o del Conveni d’Istanbul (26 de juny, 1990) per cobrir l’admissió temporal de mercaderies. El seu ús més habitual és per als enviaments de mostres comercials, per al trasllat d’equips professionals, per a les fires, exposicions i esdeveniments semblants i per al trànsit.

Únicament els ciutadans dels estats adherits als convenis esmentats abans, poden beneficiar-se dels avantatges del quadern ATA, utilitzant el règim d’admissió temporal. No obstant això, alguns estats que no s’han adherit als convenis toleren, sota algunes condicions, l’ús del quadern en el seu territori.

Podeu consultar els territoris d’ultramar de la UE que no formen part del seu territori duaner a la unitat “Intercanvis intracomunitaris”, a l’apartat referit a l’àmbit d’aplicació del sistema Intrastat.

Els estats membres de la Unió Europea constitueixen un únic territori duaner, o sigui que per al moviment de mercaderies entre aquests estats no és necessari el quadern ATA. No obstant això, cal distingir alguns territoris com ara les Illes Canàries o alguns territoris d’ultramar.

Així, per a les transaccions a la Comunitat Autònoma Canària o des d’aquella Comunitat Autònoma, les mercaderies han d’anar acompanyades d’un quadern ATA amb una garantia d’un 25% del seu valor. També és necessari el quadern ATA per a les transaccions realitzades entre la UE i els territoris d’ultramar de la UE que no formen part del seu territori duaner (i al revés) i per a les mercaderies en trànsit a través d’un tercer país (el cas de Suïssa a Alemanya o Àustria, per exemple).

Podeu consultar informació sobre els països signants del Conveni ATA al document bit.ly/2u9q8vO.

Els tercers països signants de l’acord són:

  • ZA Sud-àfrica (inclòs Botswana, Lesotho, Swazilàndia, Namíbia)
  • DZ Algèria
  • UN Andorra
  • AU Austràlia
  • BY Bielorússia
  • BA Bòsnia i Hercegovina
  • CA Canadà
  • CL Xile
  • CN Xina (República popular)
  • CY Xipre (Part Turc)
  • KR Corea del Sud
  • CI Costa d’Ivori
  • AE Emirats Àrabs Units
  • US Estats Units d’Amèrica
  • GI Gibraltar
  • HK Hong Kong, Xina
  • IN Índia
  • IR Iran
  • IS Islàndia
  • IL Israel
  • JP Japó
  • LB Líban
  • MK Macedònia
  • MY Malàisia
  • MA Marroc
  • MU Maurici
  • MX Mèxic
  • MN Mongòlia
  • ME Montenegro
  • NO Noruega
  • NZ Nova Zelanda
  • PK Pakistan
  • RU Rússia (Federació)
  • SN Senegal
  • CS Sèrbia
  • SG Singapur
  • LK Sri Lanka
  • CH Suïssa - Liechtenstein
  • TH Tailàndia
  • TU Tunísia
  • TR Turquia
  • UA Ucraïna

Informació Conveni ATA

Podeu consultar informació sobre el quadern ATA als webs de la Cambra de comerç següents:

En el cas que l’exportació temporal es vulgui realitzar a Taiwan es farà servir el quadern CPD. Aquest quadern té les mateixes característiques i finalitat que el quadern ATA.

Contingut del quadern ATA

El quadern ATA facilita i redueix els tràmits duaners perquè, d’una banda, reemplaça les declaracions que habitualment cal realitzar per passar cada frontera i, de l’altra, facilita a les duanes una garantia per cadascuna de les operacions que realitza.

El quadern ATA és vàlid per 1 any i consta de més o menys documents, depenent del tipus de viatge de què es tracti (anada i tornada simple, múltiple, circular o estrella); dels mitjans de transport; de la naturalesa de la transacció; de les mercaderies, i de la destinació.

Concretament, el quadern ATA consta de:

  • La coberta (de color verd), on apareix la següent informació:
    • Part del davant:
      • Llistat de països signants del conveni ATA: espais reservats al titular, les autoritats duaneres i cambres de comerç i/o organismes emissors.
      • Requadre reservat a la duana per identificar les mercaderies: llistat general de mercaderies.
    • Part del darrere:
      • Instruccions per la utilització del quadern ATA.
      • Llistat d’organitzacions garants estrangeres dels països signataris dels convenis ATA: cambres de comerç o entitats emissores.
  • Fulls o exemplars:
    • Full groc: per a l’exportació temporal de mercaderies des del país/territori; per a la reimportació de mercaderies al país/territori.
    • Full blanc: per a la importació temporal de mercaderies al país/territori d’importació temporal; per a la reexportació de mercaderies des del país/territori d’importació temporal.
    • Full blau: per al trànsit. El trànsit permet la circulació de mercaderies entre dues oficines de duanes d’una mateix territori duaner, a partir d’una oficina interior a una oficina de la frontera i al revés (trànsit intern); i entre dues oficines frontereres (trànsit extern).
  • Fulls addicionals o suplementaris. Es faran servir quan a causa del gran nombre de mercaderies, sigui impossible incloure-les en els fuls bàsics. S’adjunten als exemplars anteriors.

Depenent del viatge previst, la composició del quadern ATA serà diferent. La figura mostra el contingut del quadern ATA per un viatge d’anada i tornada Espanya – Japó.

  • Viatge d'anada i tornada Espanya–Japó/-35
  • Viatge d'anada i tornada Espanya–Japó

Figura Contingut del quadern ATA viatge anada i tornada

La figura mostra el contingut del quadern ATA per un viatge circular, que implica admissions temporals successives en diversos països/territoris i retorn al país de sortida al final del trajecte.

  • Viatge circular/-15
  • Viatge circular

Figura Contingut del quadern ATA viatge circular

En aquest cas, el nombre d’exemplars grocs corresponents als països/territoris de sortida (exportació/reimportació) és el mateix que per a un viatge d’anada i tornada. No obstant això, és essencial comptar, en el moment de la constitució del llibre, les admissions temporals en països/territoris de destinació (exemplars blancs) i les operacions de trànsit (exemplars blaus).

La figura mostra el contingut del quadern ATA per un viatge en estrella, que consisteix en diverses anades i tornades entre un país/territori de sortida i diferents països/territoris en els quals les mercaderies romandran temporalment.

  • Viatge en estrella/-15
  • Viatge en estrella

Figura Contingut del quadern ATA viatge en estrella

Com en el cas d’un recorregut circular, el contingut del quadern està en funció del nombre de viatges i inclou tants exemplars grocs (exportació/reimportació), blancs (importació/reexportació) i blaus (trànsit) com transaccions previstes.

Ús del quadern ATA

Un cop constituït, el quadern ATA ha de ser completat pel titular que en farà ús, per la cambra de comerç que l’ha emès i, posteriorment, per les autoritats duaneres que participin a l’operació. La informació que s’inclou necessita de tota l’atenció del titular al llarg de la durada de la transacció, és a dir, és important tenir presents els següents elements en el moment de confeccionar el quadern ATA per a una exportació:

  • La informació continguda en el quadern ATA s’haurà de descriure amb els idiomes que marqui el país de destinació. L’idioma que requereix cadascun dels països es pot conèixer clicant a sobre del país, des de la web de la cambra de comerç.
  • S’ha de dipositar la garantia que s’exigeixi per possibles reclamacions de drets duaners. La quantitat que s’ha de dipositar com a garantia també es pot conèixer clicant a sobre del país des de la web de la cambra de comerç.
  • La persona que vagi amb el quadern ATA s’inclourà en l’apartat de la sol·licitud on diu “nom, cognoms I DNI de la persona que acompanyarà el quadern ATA”. En el cas que l’empresa no faci constar cap persona o empresa, la cambra emetrà el quadern amb qualsevol persona identificada per l’empresa. En aquest cas, l’empresa haurà de fer constar en un escrit la persona autoritzada a portar el quadern ATA.

Des de l’enllaç apps.cambrescat.es:8301/eATA/solEata.do podeu accedir al formulari de sol·licitud del quadern ATA publicat per la Cambra de comerç (no funciona amb tots els navegadors d’internet).

A la figura podeu veure un exemple de llistat de mercaderies que s’han inclòs en un quadern ATA, amb tota la informació que s’ha de facilitar sobre paquets, pes, valor i país d’origen.

Figura Exemple de llistat de mercaderies incloses en un quadern ATA

A la web de la Cambra de comerç podem trobar molta informació sobre els quaderns ATA: bit.ly/2nMconI

A la figura podeu veure un model de quadern ATA.

Figura Model quadern ATA

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats