Resum

Existeix un mecanisme lleuger anomenat preferències compartides (shared preferences) per desar petites quantitats de dades i és el més adequat per desar poca informació.

Les shared preferences (preferències compartides) són un mecanisme lleuger per desar petites quantitats de dades i és el més adequat per desar poca informació.

També es pot treballar amb un sistema de fitxers tradicional, on l’aplicació pot llegir i escriure sobre els fitxers sobre els quals té permisos.

Una base de dades relacional SQLite és la millor opció quan la quantitat de dades a desar és important, es volen fer cerques sobre les dades o la informació està relacionada entre si. Android fa servir el sistema de bases de dades SQLite. La base de dades que podeu crear per a la vostra aplicació únicament estarà disponible per a la pròpia aplicació. La resta d’aplicacions del dispositiu no hi podran accedir, per tant no podeu fer servir la base de dades per compartir dades entre aplicacions.

Els content providers (proveïdors de continguts) donen accés a una sèrie estructurada de dades i serveixen d’interfície de dades estàndard per connectar dades en un procés amb el codi que s’està executant en un altre procés. Els proveïdors de continguts són la forma recomanada de compartir dades entre aplicacions. Són un magatzem de dades que serveix per compartir dades entre aplicacions. Es comporta de forma semblant a una base de dades (podeu fer consultes, editar el contingut, afegir i esborrar). Però, a diferència de les bases de dades, fa servir diferents formes per emmagatzemar les seves dades. Aquestes poden estar en una base de dades, a fitxers o fins i tot a la xarxa, però pel procés que les fa servir això és transparent (i us resulta indiferent).

Publicar és el procés de fer les vostres aplicacions d’Android disponibles pels usuaris. La publicació consta principalment de dues tasques: preparar l’aplicació per distribució, compilant una versió de l’aplicació perdistribució;i posteriorment, distribuir l’aplicació als usuaris, on es publicita, ven i distribueix la versió del programa als usuaris. El procés de publicació es realitza després d’haver comprovat el funcionament de l’aplicació en un entorn de depuració.

El servei de comunicació més utilitzat avui en dia són les pàgines web i el procediment per visualitzar-les és molt senzill, perquè hi ha un component específic anomenat WebView per aquesta tasca.

Android permet que la nostra aplicació estigui estructurada en diferents fils d’execució. Crear i sincronitzar dos fils és una tasca relativament complexa, i per aquest motiu la llibreria d’Android ens facilita la classe AsyncTask, que es fa càrrec de la major part de la feina per nosaltres.

Android inclou dos clients HTTP que podeu fer servir a la vostra aplicació: HttpURLConnection i el client d’Apache HttpClient. Ambdós suporten HTTPS, fluxos de pujada i descàrrega i IPv6.

De la mateixa manera, l’enviament i la recepció de missatgeria SMS és pot realitzar de forma senzilla amb la classe gestora SMSManager.

Es poden obtenir dades de servidors en diversos formats (binari, text…). Un format molt útil per intercanviar informació entre dos dispositius és XML, un llenguatge de marques que defineix una sèrie de regles per codificar documents en un format que és comprensible tant perles màquines com per les persones. Existeixen diferents analitzadors d’XML que podeu fer servir a Android, entre els quals XmlPullParser és el recomanat per Google.

Anar a la pàgina anterior:
Introducció
Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge