Exercicis

Exercici 1

Trieu l’opció correcta.

El protocol que permet obtenir l’adreça IP corresponent a un domini és:

NúmPregunta
1

ARP

2

DHCP

3

DNS

4

FTP

Exercici 2

Completeu aquests enunciats sobre els serveis DHCP i DNS:

NúmPregunta
1

Una consulta DNS utilitza el port del servidor.

2

Generalment, el transport de les consultes/respostes DNS es realitza per .

3

Un servidor DHCP assignar sempre la mateixa adreça IP a un client determinat.

4

Un client DHCP que rep adreces diferents en connexions diferents està rebent adreces .

5

Un domini pot coincidir amb una o no. El domini el formen tots els equips propis i els dels subdominis que no s’han delegat.

Exercici 3

Seleccioneu el terme que completa cada afirmació:

NúmPreguntaResposta
1

El servidor DNS que conté els fitxers de zona (la base de dades original) és

2

Un resposta DNS obtinguda de la memòria cau és una resposta

3

El servidor DNS autoritari que rep la base de dades de zona d’un altre servidor és de tipus

4

Una resposta DNS obtinguda de la base de dades de zona és una resposta

5

La part client del servei DNS s’anomena

Exercici 4

Indiqueu si són vertaderes (V) o falses (F) les afirmacions següents:

NúmPreguntaVF
1

DHCP és un protocol orientat a connexió.

2

El protocol DNS només utilitza connexions UDP.

3

Un client DHCP només pot obtenir l’adreça IP i la màscara del servidor.

4

DHCP i DNS són protocols segurs.

5

El protocol DNS també permet obtenir el domini a partir d’una adreça IP.

6

El client DHCP pot fer ús de l’adreça IP que rep del servidor per temps indefinit.

Exercici 5

Completeu aquests enunciats sobre els serveis DHCP i DNS:

NúmPregunta
1

El client DHCP no pot utilitzar la IP que li ha concedit el servidor fins a rebre el paquet .

2

El A permet definir els noms canònics dels hosts.

3

Una entrada en un fitxer de zona descriu un àlies d’un host.

4

Els servidors de correu es descriuen en els fitxers de zona utilitzant l’indicador de tipus .

5

En els fitxers es desen les concessions que ha efectuat el servidor DHCP.

Exercici 6

Expliqueu el mecanisme iteratiu de consulta DNS per al domini router.fpoberta.cat.

El client emet una consulta recursiva al seu servidor DNS local. Si desconeix la resposta fa una consulta iterativa al servidor de domini més pròxim (del nom de domini a consultar) que coneix, si no en coneix cap consulta l’arrel. De cada servidor consultat obté la llista de servidors autoritaris pel domini demanat, per exemple de l’arrel obté la llista de servidors autoritaris per al domini .cat. N’escull un i realitza la consulta per al domini fpoberta.cat. Obté la llista de servidors autoritaris per a aquest domini i torna a consultar-ne un. Finalment, en consultar el domini fpoberta.cat, troba a la seva base de dades de zona una entrada corresponent al host router i emet una resposta autoritària.

Exercici 7

NúmPreguntaResposta
1

Domini completament qualificat, s’indiquen tots els nivells fins arribar al node arrel.

2

Fully Qualified Domain Name, un domini absolut.

3

Domini sense qualificar, indica una part de la ruta del domini, relativa a on pertany.

4

Domini del qual deriven tots els altres noms de domini d’Internet.

5

Dominis de primer nivell, els famosos .com, .cat…

Exercici 8

Escriviu el nom de cada tipus de zona:

NúmPreguntaResposta
1

El servidor és autoritari per a la zona i disposa dels fitxers de base de dades de la zona. Caldrà indicar el nom del fitxer que conté aquesta informació.

2

Es tracta d’una zona on el mateix servidor actua com a secundari. Caldrà indicar les adreces IP d’on obtenir la informació de la base de dades de la zona. És a dir, quins són els servidors master.

3

Conté informació corresponent als nodes arrel del sistema de noms de domini.

Exercici 9

Indiqueu la directiva del reslov.conf corresponent a cada enunciat:

NúmPreguntaResposta
1

Especifica el nom de domini al qual es pertany.

2

Indica una llista de preferències a l’hora de cercar un domini. El primer usualment és considerat el propi domini.

3

Adreça IP (o nom) del servidor DNS a utilitzar. Usualment s’en poden descriure fins a tres a mode de fallback.

Exercici 10

Completeu les afirmacions següents:

NúmPregunta
1

: l’administració del sistema de noms de dominis a Internet es divideix en zones. Cada organització que és autoritària d’una zona gestiona el servidor primari i els secundaris de la zona.

2

Una zona conté la de la zona. És a dir, la descripció dels recursos (els hosts, servidors de noms, d’autoritat, d’impressió…) que formen la zona.

3

Una zona es pot , és a dir, passar l’administració d’un subdomini a una altra entitat, que serà qui el gestioni.

4

L’especificació del protocol DNS indica que cada zona ha de disposar d’un (que manté la base de dades de zona) i un o més o de seguretat (als quals transfereix aquesta informació).

5

El servidor primari i secundari són per a la zona que administren.

6

La resolució de noms es pot fer mitjançant la informació continguda en la base de dades de la zona; la qual cosa es coneix com a resposta . O es pot fer consultant respostes anteriors d’altres servidors desades en la memòria cau, i en aquest cas s’anomena resposta .

Exercici 11

Seleccioneu el terme corresponent a cada tipus de registre de recurs:

NúmPreguntaResposta
1

Inici d’autoritat. Indica que s’està fent una descripció autoritària de la zona.

2

Descriu un recurs corresponent a un servidor de noms.

3

Recurs de host. Determina el nom canònic d’un host.

4

Permet definir àlies per a un host.

5

Descripció de resolució inversa per obtenir el nom canònic d’un host partint de la seva adreça IP.

6

Defineix un servidor de correu a la zona.

Exercici 12

Seleccioneu els conceptes sobre transferència de zones, servidors primaris i secundaris, autoritat i no autoritat que corresponen a cada definició:

NúmPreguntaResposta
1

L’estàndard DNS defineix que per a cada zona cal un servidor primari i almenys un o més de secundaris. Fan la funció d’autoritat sobre la zona i cal que es transfereixin entre ells la informació de la base de dades.

2

Una zona és gestionada per un servidor primari i un o més servidors secundaris o de seguretat. El servidor primari manté la base de dades de la zona i l’actualitza; els secundaris reben aquesta informació en un procés de transferència.

3

Els servidors d’una zona (el primari i els secundaris) són autoritat per a la zona que administren. Les respostes que emeten basant-se en la informació de la memòria cau (i no de la base de dades de zona) són no autoritàries.

4

La informació de la base de dades de zona ha de ser coherent entre els servidors primari i secundaris. La transferència de zona és el mecanisme que s’estableix per fer que comparteixin la mateixa informació.

Exercici 13

Seleccioneu el nom de l’ordre de monitorar corresponent a cada definició:

NúmPreguntaResposta
1

Ordre clàssica per provar la connectivitat. Si coneix el nom de domini és que el DNS funciona be.

2

Eina molt completa per fer consultes DNS. Permet indicar el tipus d’element que se cerca (A, CNAME, MX…) i a quin servidor s’envia la consulta.

3

Una altra eina, més nova, amb una funcionalitat pràcticament calcada que la d’nslookup.

4

Utilitat clàssica de consulta DNS, com les dues anteriors. Permet fer resolució directa i inversa.

5

Eina per examinar l’estat dels ports d’un host.

6

L’eina més estandarditzada de monitorar el trànsit de xarxa en mode gràfic.

Anar a la pàgina anterior:
Activitats
Anar a la pàgina següent:
Annexos