L'exercici professional

Per afrontar la cerca d’una feina, primer de tot cal que us coneixeu a vosaltres mateixos, que descobriu els aspectes de la vostra personalitat que, en forma de capacitat, necessitareu per desenvolupar-la. D’aquesta manera podreu triar la feina que s’adapti millor als vostres interessos i, especialment, a les vostres capacitats, aptituds o habilitats. Al mateix temps, si feu servir l’autoanàlisi podreu detectar si hi ha aspectes de la vostra personalitat que cal reforçar o complementar.

En el camí cap a la feina, però, també és necessari que definiu què cal saber fer per exercir la professió que heu escollit i què en sabeu fer, d’aquella professió.

  • La relació entre treball i formació us pot ajudar a triar el camí professional.
  • La relació entre treball i formació us pot ajudar a triar el camí professional.

És a dir, cal que determineu què cal fer per aconseguir adaptar el vostre currículum als vostres interessos i capacitats. D’aquesta manera podreu definir el vostre projecte professional, a més de l’itinerari formatiu que seguireu per aconseguir la feina escollida.

Es tracta de marcar un pla d’acció en el qual apareguin els vostres objectius laborals, les vostres possibilitats i allò que ofereix el mercat de treball en sentit ampli. És a dir, no cal que hi hagi límits com poden ser els espacials, limitats a la vostra localitat o província, o en la vostra formació.

Un cop tingueu el pla de treball escrit, ordenat i clar, ja podreu posar fil a l’agulla i començar a buscar la vostra feina de futur.

El perfil personal

Quan busqueu feina segurament serà necessari que supereu un procés de selecció que pot ser més o menys dificultós, més o menys extens, però que de ben segur us pot generar desconcert o por. L’èxit en la superació del procés de selecció està relacionat amb el coneixement que tingueu de les pròpies possibilitats i el fet de saber-les mostrar.

Heu de tenir present que a l’hora d’analitzar allò que se sap fer, és necessari també que descobriu què és el que ha estat més fàcil d’obtenir o què és el que ha estat més dificultós.

També és necessari que us plantegeu en què esteu interessats, què us resulta més atractiu. Això sí, tenint en compte les vostres possibilitats. Per aquest motiu es parla de capacitats i de motivacions o interessos relacionats amb la cerca de feina.

Les capacitats

Parlar de capacitats és el mateix que parlar d’aptituds, habilitats o qualitats. Totes són característiques de les persones que en condicionen la conducta.

En la secció “Annexos” del web podeu ampliar la informació sobre les capacitats.

El perfil aptitudinal o de capacitats està constituït pel conjunt d’aptituds o capacitats característiques de cada persona, es a dir, està constituït per les característiques que condicionen la conducta d’una persona.

Si bé és cert que moltes d’aquestes característiques de les persones tenen un fonament hereditari, també ho és que un nombre significatiu de capacitats o habilitats es poden adquirir o desenvolupar al llarg de la vida dels individus mitjançant l’aprenentatge.

Tenir capacitat vol dir tenir l’aptitud per fer front a determinades coses. L’experiència i la formació permeten adquirir capacitats o habilitats, però el grau d’esforç per adquirir-les pot ser divers segons les persones. No tothom té les mateixes capacitats perquè hi ha activitats que per a unes persones són més fàcils de dur a terme que per a d’altres. Cada persona és diferent. El grau de dificultat està relacionat amb les característiques personals i el grau d’aprenentatge de cadascú.

Les actituds tenen a veure amb el comportament de les persones. Les aptituds són les habilitats i les capacitats de les persones.

En la figura teniu assenyalades les capacitats més destacades de les persones en relació amb el món laboral.

Figura El perfil aptitudinal

Característiques del candidat ideal

  • Personalitat: segur de si mateix, facilitat en el tracte, amb iniciativa, flexible, polivalent, intel·ligència emocional, fidel, compromís amb l’esperit empresarial.
  • Formació: adequada al lloc, ni superior ni inferior, predisposició a la formació contínua, facilitat per posar en pràctica els coneixements.

Hi ha una llista de característiques personals que són valorades en l’exercici de qualsevol professió. Cal que tingueu present que el mercat de treball evoluciona de manera constant, la qual cosa fa que les empreses busquin treballadors amb una sèrie de característiques que els permetin adaptar-se als canvis amb facilitat.

És cert que un gran nombre d’empreses busquen un candidat amb un perfil ideal, un treballador o treballadora que, a més de tenir unes qualitats o capacitats específiques relacionades amb les tasques pròpies de la feina que ha de desenvolupar, reuneixi unes qualitats o característiques generals comunes a totes les feines, com són la fidelitat, la iniciativa, el treball en equip, la polivalència, la capacitat d’adaptació, la resolució de problemes, la creativitat i l’entusiasme, entre d’altres.

Els interessos

Parlar d’interessos és plantejar allò que més agrada a una persona o allò per què la persona està disposada a fer esforços.

En la secció “Annexos” del web podeu ampliar informació sobre els interessos.

El perfil d’interessos està constituït pel conjunt d’activitats que una persona voldria dur a terme i que són les que més li agraden.

Podem classificar aquests interessos tal com es mostra en la figura.

Figura El perfil d’interessos

Autoavaluació del perfil personal

A l’hora de decidir el vostre futur professional, a banda de la formació i l’experiència necessàries per desenvolupar la professió escollida, ja sabeu que us pot ajudar conèixer quines són les vostres capacitats i els vostres interessos. És a dir, saber què us mou a triar una activitat professional i quins són els trets que caracteritzen la vostra personalitat i faciliten l’exercici d’aquesta activitat.

L’autoanàlisi o autoavaluació és imprescindible per buscar una feina amb probabilitats d’èxit. Us permet conèixer-vos millor, cosa que facilita l’elecció d’una professió i la fixació de l’itinerari formatiu que cal seguir per aconseguir-la.

La presa de decisions no s’ha de centrar exclusivament en la formació i l’experiència, sinó també en l’anàlisi de les capacitats i els interessos propis.

Per això poden ser convenients uns tests d’autoavaluació que us ajudin a identificar les facultats que teniu, a més, és clar, dels exercicis de valoració personal.

Així, abans d’endinsar-vos en la tasca d’escollir una professió, heu de valorar tres aspectes clarament diferenciats del vostre perfil personal: el coneixement d’un mateix, des del punt de vista dels interessos i les capacitats, el coneixement d’un mateix des del punt de vista dels valors professionals i, en tercer i últim lloc, el coneixement de la pròpia personalitat.

Coneixement d'un mateix, des del punt de vista dels interessos i les capacitats

El coneixement d’un mateix és un requisit mínim previ abans de prendre decisions en el camp professional. Des del punt de vista dels interessos i les capacitats, comporta:

  • Saber quines capacitats, aptituds i habilitats tenim.
  • Saber quins són els interessos bàsics, és a dir, els interessos professionals, les expectatives i les afeccions que dominen en cadascú.
  • Saber quines necessitats i mancances cal cobrir.
  • Saber per a què estem capacitats, motivats i ens satisfà més.
  • Avaluar la capacitat d’adquirir noves capacitats, habilitats i interessos.

Conèixer, acceptar i valorar les pròpies mancances també forma part de l’autoavaluació.

Saber què opinen els altres i com ens veuen és una forma d’autovaloració que permet percebre les mancances i limitacions.

Fer un test sociomètric del grup al qual es pertany és una manera de descobrir els aspectes de la persona que un no sap valorar.

Coneixement d'un mateix des del punt de vista dels valors professionals propis

La jerarquia de valors socials, familiars, econòmics i professionals de cadascú condiciona prendre decisions en el camp professional.

Els valors professionals o ocupacionals són els valors personals que cadascú confia veure satisfets amb el desenvolupament de l’activitat professional. Són les raons per les quals cadascú es vol dedicar a un treball o ocupació.

En la secció “Annexos” del web podeu ampliar informació sobre els valors professionals.

Hi ha valors que s’aconsegueixen millor en unes professions que en d’altres. Per això, abans de prendre una decisió, convé saber quins en són els valors preferents.

Els valors professionals es diferencien dels interessos pel fet que aquests últims són les activitats que es volen fer per aconseguir els valors.

Exemple d'un valor professional

Una persona pot estar interessada a investigar per assolir prestigi. La investigació seria l’activitat en la qual està interessada a dedicar-se professionalment, però amb l’objectiu d’assolir prestigi i adquirir reputació pels èxits aconseguits en el treball.

L’assoliment de prestigi seria el valor professional que es busca aconseguir en el treball o ocupació.

Coneixement de la pròpia personalitat

L’èxit en la presa de decisions depèn també de la personalitat de cadascú. Cada camp professional exigeix una determinada personalitat.

La personalitat està formada pel conjunt de característiques personals que defineixen la manera de ser i de respondre de la persona davant les situacions diverses que es donen en la vida, entre les quals hi ha el treball i l’exercici professional.

En la secció “Annexos” del web podeu ampliar informació sobre les característiques personals.

En la taula hi ha una descripció dels trets més característics de la personalitat en relació amb el mercat de treball.

Taula Descripció del perfil personal
Perfil personal Descripció Qui sóc
Capacitats pròpies Intel·lectuals, motrius, afectives, manipulatives, artístiques, de comunicació… Què se fer?
Què sóc capaç de fer?
Interessos professionals Àrea cientificotècnica, àrea artística, àrea administrativa i comercial, àrea de relacions humanes o àrea tecnicopràctica Què m’interessa?
Què vull fer?
Valors professionals Ajudar els altres, ser creatiu, assolir prestigi, ser autònom. Treballar amb comoditat Què vull aconseguir?
Quin és el meu objectiu professional?
Característiques personals Reflexiu, dòcil, crític, sociable, introvertit, emprenedor, emotiu Com sóc?
Quina és la meva personalitat?

El perfil professional

En el camí per escollir una professió també és necessari que conegueu com s’exerceix aquesta professió en el mercat laboral.

El perfil professional està constituït per les capacitats professionals que permeten dur a terme el conjunt d’activitats relacionades amb una professió determinada.

Allò que se sap fer és la competència professional, i es concreta en un conjunt de capacitats que permeten dur a terme determinades activitats.

Cal que distingiu, però, el perfil professional disponible del perfil professional exigible, ja que tots dos componen les dues cares d’una mateixa moneda: el perfil professional. Així ho podeu veure en l’esquema de la figura.

Figura El perfil professional

Perfil professional disponible

El perfil professional disponible és allò que se sap fer i allò que s’és capaç de fer en un moment determinat.

Perfil professional disponible/exigible

El conjunt de feines o activitats que componen una professió o ocupació a la qual es vol accedir determina el perfil professional exigible. Les característiques personals i professionals de qui vol accedir a una professió determinada dissenyen el perfil professional disponible.

El perfil professional disponible té relació amb tot allò que una persona és capaç de fer. Ara bé, la capacitat de fer coses es pot adquirir o millorar des de tres perspectives diferents: des de la pròpia experiència personal, des de la formació o des de l’experiència professional:

  • Des de l’experiència personal, que és aquella que afecta el desenvolupament de la vida de cada persona. Les vivències personals ensenyen moltes coses que capaciten per actuar davant una situació o circumstàncies similars.
  • Des de la formació, és a dir, els coneixements proporcionats per l’historial acadèmic que ja teniu o els cursos de formació futurs o els estudis especialitzats que podeu cursar.
  • Des de l’experiència professional o exercici laboral, que permet adquirir capacitats de fer coses i, alhora, millorar el perfil professional.

La capacitat professional de les persones és el resultat final de la seva experiència personal, de la seva formació i de la seva experiència professional.

Perfil professional exigible

El perfil professional exigible és el perfil que s’ha d’adquirir per ser competent en una professió. Allò que és necessari saber fer per desenvolupar una feina determinada de manera competent.

Escollir una professió comporta la necessitat d’adquirir unes capacitats professionals que facilitin l’exercici professional. Aquest conjunt de capacitats professionals és el que defineix una professió i el que ha d’adquirir la persona que vol arribar a ser un professional en la professió escollida.

El professiograma

El professiograma és un instrument que representa gràficament els requisits i les característiques d’una professió i en valora els prioritaris.

En la secció “Annexos” del web trobareu un exemple de professiograma.

La relació entre el perfil professional exigible i el perfil professional disponible es pot descriure mitjançant un professiograma.

En comparar el professiograma d’un perfil professional exigible i d’un perfil professional disponible, és a dir, els requisits i les característiques d’un lloc de treball o professió, i les capacitats personals i professionals d’una persona que hi vol accedir podreu veure el grau d’adaptació d’una persona a la professió escollida.

Per tant, es pot dir que el professiograma marca l’itinerari formatiu necessari per a cada persona perquè accedeixi a la professió escollida, tal com es mostra en la figura.

Figura Adaptació entre perfil professional exigible i perfil professional disponible

Projecte professional o itinerari professional

Plantejar-se què es vol ser i escollir la professió que es vol exercir és definir el projecte d’ocupació o projecte professional.

Tot projecte d’ocupació comporta tenir un objectiu clarament definit i determinar els mitjans necessaris per arribar-hi. Aquest objectiu està estretament relacionat amb la manera d’arribar a la professió que es vol exercir.

En l’àmbit laboral, les professions s’anomenen ocupacions.

La professió que es vol exercir obliga qualsevol persona a fer un procés d’elecció que determinarà una selecció de mitjans per arribar a tenir prou capacitats.

Procés d'elecció d'una professió

Una professió o ocupació consisteix en l’exercici d’una activitat en el món laboral.

Abans d’escollir una professió és necessari analitzar les diferents professions que hi ha, ja que conèixer-les facilita la presa de decisions que comporta l’elecció d’una professió.

Són moltes les activitats que es poden desenvolupar en el món del treball i és molt difícil que una persona les pugui fer totes. Això és el que explica el naixement de les diferents especialitats.

L’especialitat es defineix com el conjunt d’operacions amb un objectiu comú que donen lloc a una professió. La persona que exerceix aquest conjunt d’operacions és qui anomenem especialista o professional d’aquella activitat en el món del treball.

A més, les professions o ocupacions es poden agrupar formant grups ocupacionals, ja que un grup ocupacional està format per un conjunt de professions que tenen característiques comunes.

L’elecció d’una professió està determinada pel perfil professional disponible, però també és cert que resulta necessari determinar el perfil professional exigible, i que aquest està conformat per la professió escollida.

Aquest perfil professional exigible és diferent en cada professió i per poder fer una bona elecció es pot fixar mitjançant una anàlisi del tipus de treball, del tipus de professional i de les condicions en què es desenvolupa l’exercici professional:

  • Tipus de treball que requereix l’exercici professional. Es tracta d’analitzar el conjunt de tasques habituals que componen la professió i la manera de treballar. En l’anàlisi de la manera de treballar, cal analitzar si es fa sol o en equip, a més dels tipus d’eines o la maquinària que s’utilitza.
  • El tipus de professional. És important analitzar les especialitats d’una professió i els diferents professionals que l’exerceixen, a més de les seves característiques.

El món laboral ofereix la possibilitat d’exercir diferents professions. Reflexionar abans de triar una professió pot ser determinant, tal com es pot apreciar en el dibuix de la figura.

Figura Elecció d’una professió

S’han de definir les principals aptituds o capacitats, trets de personalitat i la formació adequada que es requereix per exercir una professió. Igualment, és necessari determinar la formació adequada per exercir una professió.

  • Les condicions en l’exercici professional. Es tracta de descriure l’ambient de treball i les condicions de l’exercici professional. S’analitzen, entre d’altres, els riscos laborals, les condicions contractuals i el salari.

Un cop definit el perfil personal (les característiques personals) i un cop conegut el perfil professional exigit per la professió escollida, cal determinar l’itinerari formatiu o els tipus d’estudis o formació necessaris per adaptar el vostre perfil personal al perfil professional (vegeu figura).

Figura Perfil professional i itinerari formatiu

Itinerari formatiu o perfil acadèmic

L’itinerari formatiu és el camí que cal seguir per obtenir el perfil professional necessari que permeti exercir una professió en el món del treball.

En la secció “Annexos” del web trobareu informació complementària sobre els itineraris formatius.

L’itinerari formatiu o perfil acadèmic és la trajectòria d’aprenentatge que es du a terme mitjançant un procés formatiu ordenat segons la dificultat progressiva.

Cal concretar que quan es parla de perfil acadèmic o itinerari formatiu s’inclouen els dos vessants que el conformen.

El perfil acadèmic comprèn els perfils:

  • De l’estudiant (tècniques).
  • Dels estudis (oferta formativa).

Per una banda, el perfil de l’estudiant, és a dir, el conjunt de tècniques, estratègies o hàbits que tot estudiant ha d’utilitzar mentre dura el seu procés formatiu. Per una altra, el perfil dels estudis, és a dir, el conjunt d’estudis que cal completar per poder exercir la professió escollida.

L’itinerari formatiu ha de ser un procés continu que tingui una data d’inici però del qual sigui difícil fixar una data d’acabament, ja que ha de ser un procés que tingui lloc al llarg de tota la vida laboral.

I és que un cop finalitzat el cicle formatiu i després d’haver obtingut el títol que us acredita com a tècnics superiors, la vostra formació pot continuar més enllà.

La formació permanent en la trajectòria laboral és gairebé imprescindible si voleu:

En la secció “Annexos” del web trobareu el mapa dels estudis actuals a Catalunya.

  • Preparar-vos per exercir una professió amb garanties de continuïtat i en termes de competitivitat.
  • Especialitzar-vos.
  • Adaptar-vos als canvis i les exigències del mercat.
  • Perfeccionar i millorar l’exercici de la professió per a la qual us heu preparat.

Per facilitar aquest procés d’aprenentatge al llarg de la vostra vida, hi ha diferents vies de formació: presencial, a distància -en línia-, mixta, proves lliures i el reconeixement de l’experiència laboral -avaluació de competències. L’elecció d’una forma o d’una altra és una qüestió personal.

La formació professional

El sistema educatiu a Catalunya s’inicia a partir dels 3 anys amb l’educació infantil. Però l’etapa obligatòria comença als 6 anys amb l’educació primària -que comprèn la franja dels 6 als 12 anys d’edat i acaba amb l’educació secundària obligatòria (ESO) als 16 anys -que comprèn la franja dels 12 als 16 anys d’edat-, edat a partir de la qual una persona pot accedir al mercat de treball.

Formació professional de base

Dins l’etapa de l’educació secundària obligatòria, en assignatures com la de Tecnologia es pot trobar la formació professional de base.

Dins l’ensenyament obligatori hi ha tota una oferta formativa professionalitzadora que rep el nom de formació professional de base i que s’imparteix en l’educació secundària obligatòria i en el batxillerat.

Fora de l’ensenyament obligatori, trobareu tota una oferta formativa de caire professional que es pot estructurar en formació professional inicial, formació professional ocupacional i formació professional contínua. Així ho teniu representat en l’esquema de la figura.

Acabament de l'escolarització obligatòria

Ja fa uns quants anys que es va dur a terme una reforma important en el sistema educatiu, amb la intenció d’aconseguir, entre altres coses, que l’educació obligatòria s’acabés a l’edat en què els joves poden accedir al món laboral, és a dir, als 16 anys.

Figura Ofertes formatives professionalitzadores

Formació professional inicial

La formació professional inicial o reglada és la formació que s’imparteix dins del sistema educatiu i que capacita per poder desenvolupar de manera qualificada les diferents professions reconegudes oficialment.

La formació professional inicial comprèn un conjunt de cicles formatius organitzats en mòduls professionals amb una validesa acadèmica i professional.

Fins a la darrera reforma de la formació professional propulsada per la LOE, els mòduls rebien el nom de crèdits. I les unitats formatives, d’unitats didàctiques.

L’organització modular dels cicles formatius permet la flexibilització dels itineraris formatius, és a dir, permet que els alumnes us pugueu matricular de manera parcial en un mòdul professional o diversos. A més, un cop superat un mòdul professional teniu el dret a l’acreditació mitjançant una certificació que podeu fer servir en una ocupació.

Amb la superació de tots els mòduls professionals del cicle que es cursa, s’adquireix la competència professional d’aquell cicle formatiu, que queda acreditada mitjançant l’expedició d’un títol oficial.

Tots els cicles formatius acaben amb l’obtenció d’un títol en l’especialitat cursada de tècnic o tècnic superior, segons si es tracta d’un cicle formatiu de grau mitjà o d’un cicle formatiu de grau superior, respectivament. Aquest títol habilita per a l’exercici d’una professió i té un reconeixement oficial dins i fora de Catalunya -a tota la Unió Europea.

Cada títol respon a un nivell de qualificació diferent, cosa que justifica que les vies d’accés des de les quals es pot accedir als cicles formatius de grau mitjà o superior també siguin diferents i que un cop acabats els estudis es pugui accedir directament a un tipus d’estudis o a un altre, tal com queda reflectit en la taula.

Taula Vies d’accés als cicles formatius i estudis que es poden continuar cursant
Cicle formatiu de grau mitjà Cicle formatiu de grau superior
Vies d’accés als cicles formatius Títol de graduat d’ESO Títol de batxillerat
Haver superat el 2n curs de BUP Haver superat el COU
Títol d’auxiliar de tècnic Un altre títol de tècnic superior
Títol auxiliar d’FPI Prova d’accés (més grans de 19 anys)
Un altre títol tècnic
Prova d’accés (més grans de 17 anys)
Estudis als quals es pot accedir Batxillerat Universitaris

Formació professional ocupacional

La formació professional ocupacional és la formació que té com a objectiu principal proporcionar a les persones en situació d’atur la inserció i reinserció professionals.

Com la formació ocupacional és un tipus de formació que permet a la població aturada adquirir o posar al dia les competències professionals que els poden ajudar a inserir-se al món laboral, sempre ha d’estar en consonància amb les necessitats del mercat.

Formació professional contínua

El vostre procés formatiu no necessàriament acaba amb l’obtenció del títol oficial que acredita els estudis cursats en el cicle formatiu. En la cerca d’ocupació, cal que tingueu en compte la necessitat de formació al llarg de tota la vostra vida.

La formació professional contínua és la formació que s’adreça als treballadors i treballadores en actiu per ajudar-los a millorar les seves competències professionals i a obtenir una qualificació professional.

La formació professional contínua pot ser desenvolupada per les empreses, els treballadors o les organitzacions representatives.

El sistema de qualificacions professionals

A partir dels canvis que hi ha hagut en el mercat de treball i especialment en el sistema productiu, diferents tècnics experts en la matèria es van plantejar la necessitat d’analitzar totes les professions.

La intenció amb aquesta anàlisi va ser caracteritzar individualment cada lloc de treball. Es tractava de definir les tasques o activitats que formen cada professió. Un cop revisades i fixades, resultaria més fàcil adaptar els programes educatius que han de formar o millorar els professionals que les realitzen.

Segons aquests tècnics, s’havia de superar la vella concepció de les professions segons la qual els treballadors de determinades empreses tenien una capacitació millor que els treballadors d’altres o fins i tot en la mateixa empresa sempre hi havia algú que es considerava més ben capacitat per desenvolupar la mateixa feina que un altre. El sistema actual pretén superar aquestes concepcions i fixar de manera objectiva i no personal els estàndards mínims per desenvolupar una professió.

En la secció “Annexos” del web trobareu informació complementària sobre les qualificacions professionals.

El fet de tenir un estàndard comú comporta tota una sèrie d’avantatges, com ara la lliure circulació de treballadors i treballadores sense fronteres territorials o la facilitat per reconèixer necessitats de formació tant individuals com col·lectives.

Des d’aquest plantejament és com a la Generalitat va sorgir la idea de crear un organisme oficial que es fes càrrec de les caracteritzacions.

A Catalunya es va crear l’Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP), organisme adscrit al Departament d’Educació de la Generalitat que s’encarrega del sistema de les qualificacions professionals.

  •  Logotip de l'Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP)
  • Logotip de l'Institut Català de les Qualificacions Professionals (ICQP)

L’Institut Català de les Qualificacions Professionals està estructurat en tres àrees diferenciades:

  • Àrea de les qualificacions: des d’aquesta àrea es van definir les qualificacions professionals que formen una professió i es va fixar el catàleg de les qualificacions professionals de Catalunya.
  • Àrea de formació: des d’aquesta àrea es van definir tots els mòduls formatius que formen cada cicle i es va crear el catàleg dels diferents mòduls formatius que integren la formació professional de Catalunya.
  • Àrea d’acreditació i certificació de la competència: des d’aquesta àrea es gestiona el sistema de reconeixement i certificació de les competències professionals adquirides tant per l’experiència laboral com per l’experiència acadèmica.

La qualificació professional

Una persona està qualificada professionalment quan disposa de la formació necessària per desenvolupar les tasques pròpies de la seva professió amb garanties de qualitat i pot obtenir els resultats esperats.

Ara bé, la qualificació professional és un estàndard comú i des de l’aparició de l’ICQP, a més, és un estàndard oficial per a totes les persones que desenvolupareu la mateixa professió o ocupareu un mateix lloc de treball, independentment de l’empresa o del territori on ho podreu fer.

En la secció “Annexos” del web trobareu un vídeo sobre l’itinerari que s’ha de seguir en les qualificacions professionals.

La qualificació professional està formada pel conjunt de competències professionals necessàries per desenvolupar les diferents activitats que componen una professió o un lloc de treball.

Des de l’Institut Català de les Qualificacions Professionals es van agrupar totes les qualificacions professionals, segons criteris d’afinitat, en un total de 26 famílies professionals o conjunt d’activitats econòmiques, com es mostra en la taula.

Taula Agrupació de les qualificacions professionals en 26 famílies
Famílies professionals (26)
Activitats fisicoesportives Fabricació mecànica
Administració i gestió Fusta, moble i suro
Agrària Hostaleria i turisme
Arts gràfiques Imatge i so
Arts i artesanies Imatge personal
Comerç i màrqueting Indústries alimentàries
Edificació i obra civil Indústries extractives
Electricitat i electrònica Informàtica i comunicacions
Energia i aigua Instal·lació i manteniment
Serveis socioculturals i a la comunitat Marítim pesquera
Tèxtil, confecció i pell Química
Transport i manteniment de vehicles Sanitat
Vidre i ceràmica Seguretat i medi ambient

Composició de la qualificació professional

La qualificació professional està estructurada en unitats de competència (figura). És a dir, una qualificació professional està formada per diferents unitats de competència. Així mateix, cada unitat de competència està estructurada en diferents competències professionals, entenent la competència professional com les capacitats que utilitza cada persona per assolir amb èxit uns determinats resultats.

La competència d’una persona abraça la gamma completa dels seus coneixements i capacitats en l’àmbit personal i professional, adquirits per diferents vies i en tots els nivells.

Figura Estructura de la qualificació professional

Ara bé, la unitat de competència és l’últim esglaó susceptible de reconeixement i acreditació parcial de les competències professionals, malgrat que es pot subdividir en competències professionals, ja que aquestes últimes no són mesurables des del punt de vista de l’acreditació.

L’agrupament mínim de competències per a l’acreditació és la unitat de competència.

Cal tenir present que les unitats de competència duen associats mòduls formatius (que componen el sistema de formació professional a Catalunya) en els quals es detalla la formació necessària per a l’adquisició de les capacitats descrites en cada unitat de competència.

L’agrupament mínim de continguts formatius per a l’avaluació dels aprenentatges és el mòdul formatiu.

El sistema d'acreditació de competències

Qualsevol persona pot sol·licitar l’avaluació i acreditació d’unitats de competències tant si s’han obtingut mitjançant la pràctica laboral o com a conseqüència del procés de formació.

És possible sol·licitar i obtenir l’acreditació total o parcial d’una determinada qualificació professional i d’un certificat de professionalitat, i de la majoria dels crèdits o mòduls d’un títol de formació professional tant de grau mitjà com de grau superior.

Una de les funcions principals del sistema integrat de qualificacions i formació professional de Catalunya (SIQFP) és el reconeixement i la certificació de la competència professional.

SIQFP

Tots els treballadors i treballadores que fa anys que desenvolupeu una professió podeu veure reconeguda la vostra experiència mitjançant el sistema integrat de qualificacions i formació professional de Catalunya.

Ara bé, la posada en funcionament de tot aquest engranatge facilita a les persones que s’hi adrecen la informació, l’orientació i l’assessorament per al següent:

  • Mitjançant l’avaluació, detectar el seu perfil de competències.
  • Si fos el cas, dissenyar un itinerari formatiu que permeti una millora professional.
  • Acreditar la seva experiència laboral i la seva formació acadèmica.

Un cop acabat tot el procés, es pot obtenir una certificació de les competències que es consideren acreditades.

Oportunitats d'aprenentatge i ocupació a Europa

Fa anys que a la Unió Europea es treballa per fomentar polítiques de creació d’ocupació, de cohesió social i de desenvolupament econòmic sostenible. Una de les vies que es va trobar per aconseguir-ho va ser la via de l’aprenentatge permanent. I és que l’educació i la formació al llarg de la vida, a més d’intervenir en el desenvolupament individual, afavoreix el desenvolupament de la societat i de l’economia.

  • Bandera de la UE/-31
  • Bandera de la UE

Mitjançant l’aprenentatge permanent es contribueix al desenvolupament de la UE com a societat del coneixement.

En el Consell Europeu que va tenir lloc a Lisboa el març de l’any 2000 es va treballar en aquesta línia. Seguint les recomanacions fetes en la cimera, el novembre d’aquell mateix any els Serveis de la Comissió Europea van publicar un Memoràndum sobre l’aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Tot just un any després es va publicar una nova comunicació sobre la creació d’un espai europeu d’aprenentatge permanent. Amb la creació d’aquest espai el que es pretenia era fomentar l’intercanvi, la cooperació i la mobilitat entre els sistemes d’educació i formació de la comunitat perquè es converteixin en una referència mundial de qualitat.

Aquest document aporta una nova definició ampliada d’aprenentatge permanent: tota activitat d’aprenentatge duta a terme al llarg de la vida amb l’objectiu de millorar els coneixements, les competències i les aptituds amb una perspectiva personal, cívica, social o relacionada amb l’ocupació.

El 15 de novembre de l’any 2006, però, es va publicar en el Diari Oficial de la Unió Europea la Decisió 1720/2006 del Parlament i del Consell, un programa d’acció en l’àmbit de l’aprenentatge permanent (PAP) amb una durada de 7 anys (2007-2013). Aquest programa està format per quatre programes sectorials que es complementen amb un programa transversal i el programa Jean Monnet, que se centra en la integració europea i en el suport a una sèrie de associacions i institucions clau en l’àrea de la formació professional, tal com s’aprecia en la taula.

Taula Composició del programa d’aprenentatge permanent (PAP)
Programa d’aprenentatge permanent
Programes sectorias Comenius: educació escolar Erasmus: educació superior i formació avançada Leonardo da Vinci: educació i formació professional Grundtvig: educació d’adults
Programa transversal Desenvolupament de polítiques e innovació en aprenentatge permanent
Aprenentatge d’idiomes
TIC
Difusió i explotació de resultats
Programa Jean Monet Integració europea i institucions i associacions dau

Tots els programes que formen el PAP desenvolupen diversos tipus d’activitats en qualsevol dels estats membres.

Activitats del programa Leonardo da Vinci

Aquest programa inclou, entre altres activitats, estades individuals en empreses o centres de formació d’altres països, a més de xarxes temàtiques d’experts i organitzacions que treballen amb aspectes relacionats amb l’ensenyament i la formació professional.

El sistema de qualificacions professionals a Europa

El 15 de desembre de 2004 es va publicar la Decisió 2241/2004 del Parlament i del Consell de la Unió Europea, en la qual es va fixar un marc de referència de les qualificacions i competències: l’Europass.

  • Logotip de l'Europass
  • Logotip de l'Europass

És un sistema que permet, a qualsevol ciutadà que vulgui, comunicar les qualificacions i competències a tot Europa. D’aquesta manera es facilita l’accés al mercat de treball o a la formació en qualsevol dels estats membres.

L’Europass està format per cinc documents, dels quals dos els pot elaborar la persona interessada només descarregant-se’ls d’Internet: el curriculum vitae Europass i el passaport de llengües. Els altres tres documents (el suplement Europass al títol o certificat, el suplement Europass al títol superior i el document de mobilitat Europass), només els pot elaborar l’administració competent, que en el cas d’Espanya és el Ministeri d’Educació i Ciència.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats