Evolució del desenvolupament motriu

Un cop descrita bàsicament la fisiologia del nostre sistema motor, cal passar a examinar-ne l’evolució. Heu de tenir en compte que el substrat físic és bàsic per a un desenvolupament de les capacitats motores de l’individu; el to muscular, gràcies a tota la coordinació neuromuscular que té lloc a l’organisme, permet el control de la postura i del moviment. Si bé l’infant aprèn a través de l’experimentació, se li ha de donar, però, un suport neuromotor adequat que li permeti explorar el món al seu voltant.

Tipus de moviments

Quan naixem, el sistema motor de totes les persones és molt arcaic, la qual cosa fa que els moviments que s’executen siguin impulsius i descontrolats. A mesura que el sistema neuromotor madura, els moviments esdevenen més precisos. Abans d’estudiar el desenvolupament motor, cal mirar d’entendre, primer, els tipus de moviments que hi ha i, tot seguit, examinar-ne el desenvolupament. Pel que fa als tipus de moviment cal considerar aquests tres: el moviment reflex, el moviment voluntari i el moviment automàtic.

Moviment reflex

El moviment reflex és una resposta espontània i involuntària donada davant d’un estímul extern. Aquesta resposta constitueix la base dels moviments voluntaris i no és una conducta apresa, sinó que és innata en la persona. Com ja hem indicat en l’apartat “Factors de desenvolupament”, els moviments reflexos van desapareixent a mesura que el sistema neurològic de l’infant madura per donar pas als moviments controlats.

Cal saber també que en el moment de néixer és important fer un reconeixement dels moviments reflexos que té el nounat, ja que tant la mancança d’aquests moviments com el fet que no desapareguin poden ser símptomes de lesions cerebrals o d’algunes malalties genètiques, com pot ser la síndrome de Down, etc.

Diferents classes de reflexos

Els reflexos arcaics apareixen en l’infant i són la reacció innata a un estímul intern o extern. Els reflexos inalterables són aquells que perduren tota la vida. En canvi, els reflexos d’aprenentatge són els que apareixen com a conductes apreses i els reflexos transformables son els que es van modificant en conductes voluntàries.

Vegeu que hi ha alguns reflexos presents en l’infant que desapareixen i d’altres que evolucionen de manera diferent:

  • Reflexos arcaics:
    • Moro: quan el nadó sent un cop sobtat o experimenta un canvi de posició sobtada, reacciona separant bruscament els braços i després els torna a posar sobre el pit.
    • Babinski: en estimular la planta del peu, els dits s’estenen com un ventall.
      Desapareix entre els set i nou mesos.
    • Punts cardinals: si li estimulem la comissura dels llavis, es produeix una rotació del cap en el sentit de l’estimulació.
    • Redreçament estàtic: si el nadó rep una pressió a la planta dels peus, com a resposta estira els membres inferiors.
      Desapareix quan és capaç de posar-se dempeus.
  • Reflexos d’aprenentatge:
    • Marxa: si posem al nadó en posició vertical agafat per les aixelles i sobre una superfície dura i plana, s’efectuarà un moviment similar al de la marxa.
    • Pujada i baixada: agafem el nadó per les aixelles, si estimulem l’empenya amb una superfície plana que estigui freda, efectuarà un moviment similar al de pujar un graó.
    • Reptació: si posem el nadó en decúbit –estat de repòs sobre una superfície dura i horitzontal– veurem que fa el moviment de reptar.
    • Natació: si introduïm al nadó en un medi aquàtic, realitzarà moviments rítmics i coordinats similars a la natació.
  • Reflexos inalterables:
    • Fisiològics: respirar, badallar, esternudar, tossir, moure les pupil·les, miccionar i defecar.
  • Reflexos transformables:
    • Succió i deglució: primer, l’infant els fa d’una manera innata en estimular-lo amb l’olor de la llet o el contacte amb el pit de la mare, i després passen a ser voluntaris si vol menjar o empassar, però si no, no els fa.
    • Prensió: si estimuleu el palmell del nadó amb un objecte, tanca la mà i, al contrari, si li estimuleu el dors de la mà, l’obrirà.

Moviments voluntaris

Els moviments voluntaris són aquells que es fan d’una manera conscient i intencionada, és a dir, que abans d’executar-los es decideixen. Es consideren moviments voluntaris, per exemple, la iniciació de qualsevol hàbit (neteja, alimentació); la iniciació de la marxa de la prensió; la iniciació de destreses (anar en bicicleta, nedar, etc.).

Al principi, quan l’infant executa aquests moviments, ha de fer un esforç d’atenció perquè moltes vegades ha de coordinar diversos sistemes com ara el locomotor, el nerviós i el visual, entre d’altres, però a mesura que els va repetint, els va perfeccionant i ja no desapareixeran. Alguns, però, passaran a ser moviments automàtics.

Moviments automàtics

Els moviments automàtics són aquells moviments voluntaris que, tot i ser intencionats, es fan sense pensar i que a la vegada que s’executen es pot fer una altra cosa. Quan el moviment passa a ser automàtic no requereix cap esforç per part de la persona que l’executa. És necessari, però, que hi hagi un temps d’aprenentatge dels moviments voluntaris perquè s’automatitzin.

Exemples de pas d'un acte voluntari a un moviment automàtic

Inicialment nedar és un acte voluntari perquè pensem en la posició en què ens hem de posar a l’aigua, com hem de posar els braços i els peus, com els hem de bellugar coordinadament, com hem de respirar i com hem de bellugar el tronc i el cap. Amb el temps, i a força de repetir totes aquestes accions, les acabem executant sense pensar, coordinant a la vegada el sistema locomotor amb el respiratori i fins i tot el visual, llavors és quan passa a ser moviment automàtic. En aquest sentit caminar, anar en bicicleta, conduir un cotxe i nedar es poden considerar moviments automàtics.

La taula mostra diferents exemples de la transició de moviment reflex a moviment automàtic.

Taula Moviments reflexos, voluntaris i automàtics
Moviment Arcaic Voluntari Automàtic
Caminar Reflex de la marxa. L’infant comença a caminar fent un esforç per coordinar tots els sistemes i òrgans en funcionament (peus, braços, etc.). L’infant camina sense cap problema i sense premeditació.
Prensió A partir d’un estímul l’infant agafa l’objecte. L’infant veu l’objecte i fent un esforç de coordinació visuomanual l’agafa. L’infant veu l’objecte i l’agafa sense pensar com ho ha de fer.

El to muscular

Heu estudiat els moviments per entendre cada vegada més el vostre aparell motor i, a la fi, el de l’infant; abans, però, de passar al desenvolupament motor pròpiament dit, cal endinsar-se en el funcionament del to muscular.

El to muscular és el grau de tensió o relaxació dels grups musculars. Quan hi ha un excés de tensió, es parla d’hipertonia; en canvi, quan hi ha més flexibilitat, es parla d’hipotonia. Cal donar importància al to muscular perquè influeix en els primers reflexos com el de succió, prensió, etc., i també en la postura, en el desplaçament i en la prensió.

Quan observeu un nadó, veureu que en els primers mesos les extremitats tenen certa rigidesa, la qual no li permet, per exemple, estirar bé les cames; es diu aleshores que té un to muscular d’hipertonia; el resultat és que els moviments són descontrolats, amb respostes motores globals i indiferenciades. A mesura que va madurant i creix, els moviments passen a ser més controlats amb respostes més concretes, seguint les lleis cefalocaudals, segons les quals la maduració motora comença pel cap i acaba pels peus, i proximodistals, segons les quals s’assoleix abans el control de l’eix del cos que de les extremitats.

Els avenços motors són notables en la petita infància, però no ho són tant després. Cal dir, però, que és un procés i que fins als 6 anys aproximadament no s’assoleix un to muscular adequat i equilibrat.

Exemple de llei cefalocaudal

Fixeu-vos en el primer repte motor del nadó. Quin és? Mantenir el mentó un moment aixecat. De manera progressiva, després aconseguirà aixecar tot el cap, més endavant s’aguantarà amb els colzes, s’asseurà i, finalment, caminarà.

Exemple de llei proximodistal

La capacitat que té el nadó de giravoltar-se sobre si mateix abans de poder agafar amb precisió un objecte petit amb els dits és un exemple de llei proximodistal.

Desenvolupament motor

Fins ara s’ha parlat del moviment, de com la capacitat de moure’s i actuar permet a l’infant conèixer tot allò que l’envolta, de les lleis que segueixen aquest desenvolupament motor, i del to muscular com a substrat de tota activitat. Tot plegat són conceptes bàsics en el desenvolupament motor de l’infant.

Per conèixer quines són les etapes d’aquest desenvolupament d’una manera concisa i entenedora, és convenient dividir el desenvolupament motor en tres aspectes importants:

  • L’evolució del control i de la consciència del cos
  • L’evolució de la locomoció o desplaçament
  • L’evolució de la manipulació

Arnold Gesell (1880-1961)...

…és l’autor més representatiu de la teoria de la maduració. Entén el desenvolupament humà determinat per un rellotge biològic que es va desplegant i permet que s’adquireixin noves habilitats.

Heu de tenir present que és una classificació útil per centrar l’atenció en cadascun d’aquests aspectes perquè preveu totes les àrees –tant motores, com cognitives i socioafectives–, però és arbitrària perquè el desenvolupament de l’infant és sempre global.

El procés maduratiu

Heu de pensar que el desenvolupament intervé perquè el nadó pugui arribar a agafar un objecte. Quan ho aconsegueix, es parla de prensió, però el substrat és la consciència i el control del cos. Quan neix no té consciència de si mateix, no es coneix. Amb el temps, amb les atencions que rep, amb el bagatge neurofisiològic, es descobrirà la mà i s’hi exercitarà contínuament, n’explorarà el funcionament i les possibilitats, prendrà consciència que en forma part i que ell és qui la mou. Això, que és tan senzill, és fruit d’un aprenentatge.

El mateix passa amb la marxa, que requereix tot un procés de maduració de l’equip neuromuscular, que comença amb els intents d’aixecar el cap, d’asseure’s o de gatejar, entre d’altres; és a dir, és la consciència i el control del seu propi cos el que el portarà a aventurar-se, a provar les seves possibilitats.

Evolució del control i la consciència corporals, de la locomoció i la manipulació

Si observeu bé l’evolució, veureu que els primers quinze mesos són els més rellevants quant a les adquisicions motores; és l’etapa en què es donen més canvis, amb més profunditat, i en una quantitat i a una velocitat que després ja no es trobaran. A partir d’aquesta edat, els canvis successius seran també molt importants, però es faran a un ritme més lent, i més espaiats en el temps.

Heu de tenir també en compte que el desenvolupament de l’infant té un caire progressiu, és a dir, hi ha una organització progressiva del desenvolupament motor basada en els patrons de desenvolupament cefalocaudal i proximodistal.

Durant els tres primers mesos de vida, l’activitat motriu és reflexa. Així, per exemple, quan l’infant està despert les reaccions als estímuls tenen el caràcter d’una resposta global a les estimulacions i les variacions del medi: moviments oculars i gestos espontanis, així com la variació en el ritme respiratori i els reflexos. Després, aquestes reaccions globals van desapareixen a favor del comportament voluntari d’origen sensoriomotor.

El to muscular, entès com el grau de tensió o relaxació dels grups musculars, també experimenta una evolució que comença en néixer, quan el to axial està poc desenvolupat, i finalitza quan l’infant es pot posar dret i mantenir aquesta postura.

El to muscular influeix molt estretament en els primers reflexos que té el nadó com ara el reflex de succió i el de prensió, entre d’altres, i també en la postura, en el desplaçament i en la prensió.

El to muscular és fonamental en les activitats motrius propioceptives (postura, activitat espontània) en relació al propi cos, i exteroceptives (prensió, marxa) en relació amb el món exterior, i condiciona l’activitat exploratòria i manipuladora de l’infant.

De la prensió i el reflex de prensió

La prensió no és el mateix que el reflex de prensió (vegeu figura), perquè la prensió necessita un domini dels músculs visuomotors, una coordinació visuomanual i la percepció de la mà com a òrgan necessari per agafar, transportar i rebutjar els objectes. De fet, la prensió es recolza en el reflex de prensió i el que fa és canviar-lo.

La pronació i la supinació...

…són els moviments de mà que s’originen en la rotació de l’avantbraç. S’anomena supinació el fet de posar el palmell de la mà cap dalt, mentre que pronació és orientar el palmell de la mà cap avall.

Figura Reflex de prensió

En el reflex de prensió, l’estimulació del palmell provoca el tancament reflex de la mà i dels dits de l'infant. El mateix passa quan s'estimula la planta del peu. Més endavant, cap als tres mesos, aquest reflex desapareix i dóna pas a moviments de pronació i supinació de la mà.

La conquesta de l’equilibri és un pas d’una importància essencial per passar del reflex de marxa al moviment voluntari. El control de l’equilibri depèn del funcionament dels receptors propioceptius que donen informació sobre la posició.

Consideracions sobre l'endarreriment en el desenvolupament

Heu de tenir en compte, també, que cada infant té el seu propi ritme de desenvolupament i que les conductes que s’esperen per a cada edat es basen en les mitjanes que, segons els estudis fets, hi corresponen. Això significa que heu de tenir present que hi haurà nens i nenes que s’avançaran, i d’altres que s’endarreriran.

L’endarreriment respecte a les conductes que s’esperen per a cada edat és l’element que cal tenir en compte. Si bé probablement us farà estar pendents del nen o la nena en qüestió, heu de tenir present que són els especialistes qui s’han d’encarregar de definir si hi ha cap dificultat o si senzillament es tracta d’un nen o nena amb un ritme de desenvolupament més lent.

A vegades passa que els nens i les nenes que són més tranquils i dormen molt van més endarrerits senzillament pel fet que no s’exciten tant, i que els nens i les nenes més inquiets evolucionen més ràpidament des d’un punt de vista motor. Així, doncs, és convenient relativitzar les dades que tot seguit trobareu exposades, és a dir, les heu de tenir en compte només com a punt de partida i no d’arribada.

El nadó. Consciència i control del cos, locomoció i prensió

La hipertonia és l’augment del to dels músculs, i la hipotonia és la disminució del to muscular.

El nadó presenta hipotonia al cos i al cap –el cap li cau quan se l’incorpora agafant-lo de les mans–, i hipertonia a les extremitats, per la qual cosa té els braços i les cames arronsades, en posició fetal, i les mans tancades.

El nadó presenta reflex de marxa quan se’l subjecta i se’l posa dret sobre una superfície dura.

El nadó presenta reflex de prensió quan entra en contacte amb algun objecte, o bé quan se li posa un dit entre les mans, clourà els dits (vegeu la figura).

Figura El reflex de prensió: el nadó tanca amb força la mà al voltant de l’objecte amb què entra en contacte

El nadó és capaç de resseguir un punt lluminós, pot fixar la mirada en un objecte, en una cara, que sigui a prop i es bellugui lentament, però la visió encara no és nítida i no coordina tots dos ulls.

Primer mes. Consciència i control del cos, locomoció i prensió

  • Els moviments reflexos de tensió i extensió de les cames fan que el nadó repti fins al capçal del bressol
  • Els moviments reflexos de tensió i extensió de les cames fan que el nadó repti fins al capçal del bressol

Al primer mes, segueix present la hipertonia a les extremitats i la hipotonia al cos del bebè, tot i que ha progressat una mica, ja que no doblega tant les cames i els braços; el cap, però, encara cau cap endarrere quan, si està ajagut, se l’incorpora.

Quan se’l col·loca en posició de bocaterrosa, presenta una extensió i flexió de les cames intermitent que provoca una reptació: molts nadons, quan són al bressol, acaben xocant el cap contra el capçal, perquè aquests moviments reflexos de tensió i extensió fan que es desplaci cap amunt.

Persisteix el reflex de prensió i el nadó és capaç de resseguir un objecte situat a prop seu fins a un angle d’uns 90°.

Segon mes. Consciència i control del cos, locomoció i prensió

Al segon mes encara hi ha certa hipotonia a l’esquena: l’infant encara no té prou força a l’esquena per aguantar el cap si està ajagut i se l’asseu; en canvi, si se’l manté assegut, tot i que el cap encara li “balla”, el pot mantenir dret, encara que només sigui un instant. Encara presenta també hipertonia a les extremitats, i tot i que la posició fetal ha perdut força, el bebè encara està un pèl flexionat.

  • Amb la hipotonia el cos encara no té prou força per aguantar el pes del cap
  • Amb la hipotonia el cos encara no té prou força per aguantar el pes del cap

Encara presenta hipertonia a les extremitats, i tot i que la posició fetal ha perdut força, encara està un pel flexionat.

Si es posa l’infant de bocaterrosa, pot aixecar una mica el cap fins a un angle proper als 45°.

La prensió va desapareixent i sovint té les mans obertes, i pot seguir un objecte que tingui al davant fins a un angle d’uns 180°.

Tercer mes. Consciència i control del cos i locomoció

Al tercer mes, les espatlles del bebè han guanyat to muscular, i poden sostenir el cap, però la regió lumbar encara és feble i no li permet asseure’s.

Les cames encara no estan del tot estirades, de manera que el bebè reposa sobre el llit amb tota la pelvis, però per la part de les extremitats només pel taló.

Pel que fa a la prensió, al tercer mes el bebè descobreix les mans i s’exercita per conèixer-les millor (figura). Les apropa i les allunya, les obre i les tanca, etc. No hi ha intencionalitat d’agafar cap objecte, però quan entra en contacte amb un, l’agafa i és capaç de seguir un objecte girant el cap d’un costat cap a l’altre.

Figura El descobriment de les mans. El bebè acosta la mà, l’allunya, l’obre i la tanca

Quart mes. Consciència i control del cos i locomoció

Al quart mes, quan se’l posa de bocaterrosa, recolzat sobre els braços per tenir més força, aixeca el cap fins a formar un angle d’uns 90° amb la superfície on està estirat.

Al quart mes, l’esquena ha anat agafant més força i quan se l’incorpora des d’una posició d’estirat, el cap segueix el cos i ja no li cau i deixa d’haver-hi cifosi, és a dir, una curvatura anormal de la columna vertebral a l’alçada de la regió dorsal.

  • El nen sap dirigir les mans: Ai! Si ho pogués agafar amb les mans!
  • El nen sap dirigir les mans: Ai! Si ho pogués agafar amb les mans!

El bebè de quatre mesos ja intenta girar-se i fer la volta, i es pot posar de costat. El sistema nerviós, encara immadur, li fa fer moviments d’extensió i flexió sense voluntat pròpia (vegeu figura).

Pel que fa a la prensió, als quatre mesos el coneixement de la mà i el perfeccionament de la vista l’empenyen a intentar agafar els objectes (vegeu la imatge de la columna de la dreta).

Figura El nadó pot aixecar el cap recolzant-se amb l’avantbraç: el món ja sembla molt més ampli des d’aquesta posició estant

Cinquè mes. Consciència i control del cos i locomoció

Quan volem incorporar un infant petit, i fer-lo passar d’ajagut a la posició d’assegut, l’infant hi participa activament, i l’esquena ja no es corba. En posició de bocaterrosa, es pot incorporar, recolzant-se amb tot l’avantbraç, per aixecar encara més el cap i amb més seguretat que al quart mes.

  • L'adquisició del to muscular progressa, segons la llei cefalocaudal, del cap als peus./-15
  • L'adquisició del to muscular progressa, segons la llei cefalocaudal, del cap als peus.

Estirat panxa enlaire, l’infant estira i arronsa les cames com si pedalegés. Si se l’agafa per la cintura i se’l manté dempeus, pot mantenir la posició dreta, com si aguantés bona part del pes. En posició de bocaterrosa, aixeca els braços i les cames i, fa “l’avió”.

Pel que fa a la prensió, comença la prensió voluntària (figura). Pot dirigir la mà cap on vol i agafar un objecte! De moment és una prensió palmar; és a dir, els objectes no els agafa amb els dits, sinó que els situa sota el palmell i tancant la mà aconsegueix fer-se’l seu.

Figura En la prensió palmar, l’infant petit agafa els objecte amb el palmell de la mà

Sisè mes. Consciència i control del cos i locomoció

Al sisè més l’infant en posició de bocaterrosa s’aixeca encara més, i de recolzar-se amb l’avantbraç –una acció que ja ha assolit al cinquè mes–, passa a recolzar-se amb la mà, la qual cosa li permet elevar-se encara més.

  •  L'estadi del saltador: visca la gresca!/-25
  • L'estadi del saltador: visca la gresca!

Estirat panxa enlaire, l’infant aconsegueix incorporar una mica el cap aixecant-lo respecte de la superfície on reposa. Ha descobert ja els peus i es passa llargues estones jugant-hi.

Quan se’l manté dempeus i agafat per la cintura, arronsa i estira les cames una vegada i una altra, fent un moviment semblant a saltar, és el que s’anomena estadi del saltador.

Pel que fa a la prensió, domina ja la prensió voluntària. Val a dir, però, que agafa allò que veu, però no cerca el que desapareix del camp de visió.

Setè mes. Consciència i control del cos i locomoció

  •  Al setè mes continua descobrint els peus: sóc de goma!/-6
  • Al setè mes continua descobrint els peus: sóc de goma!

Al setè més, l’infant es pot mantenir assegut tot sol, però necessita les mans per apuntalar-se, i sovint estira els braços cap endavant per buscar l’equilibri. Aquesta manera d’aguantar-se es coneix com fer el paracaigudista. Si té suport, però, pot alliberar els braços i fer servir les mans per jugar.

Canvia de posició: quan està estirat, es capaç de girar-se cap a un dels costats. D’altra banda, s’entreté jugant amb els peus i els llepa.

Pel que fa a la prensió, al setè més s’inicia la prensió amb més precisió, amb pinça inferior, és a dir, agafa l’objecte entre el dit gros i el dit petit. Agafa i deixa objectes a voluntat.

S’entusiasma amb els descobriments i s’entreté passant-se les coses d’una mà a l’altra, picant els objectes entre ells, agafant-ne un i deixant-ne un altre, etc., perquè ha assolit el relaxament voluntari de la mà.

Vuitè mes. Consciència i control del cos

  •  Pinça superior: pinça entre el dit gros i el dit índex
  • Pinça superior: pinça entre el dit gros i el dit índex

Al vuitè mes, l’infant ja és capaç d’asseure’s tot sol i és capaç d’estar-se assegut sense que l’ajudin. El to muscular i el coneixement que va adquirint de si mateix li ho permeten. En posició de bocaterrosa pot aixecar el cos i sostenir-se només amb els peus i les mans.

Pel que fa a la locomoció, gira rodant el cap a un costat i cap a un altre, rodant sobre si mateix.

Al vuitè mes l’infant és capaç de seguir la trajectòria dels objectes i malgrat que desapareguin de la vista, sap que no desapareixen del món i els demana.

En relació amb la prensió, el dit índex comença a tenir independència respecte dels altres dits de la mà, pot fer-lo servir, i inicia així els fonaments de la pinça superior.

Novè mes. Consciència i control del cos i locomoció

Al novè mes l’infant comença a gatejar i, d’entrada, ho fa cap endarrere. Hi ha nens que es desplacen asseguts, fent força amb els talons i les mans, impulsant-se i saltant sobre els malucs. Es pot posar dret, agafant-se a la pota d’una cadira, a la xarxa del parc… (figura).

Pel que fa a la prensió, s’instaura la pinça superior, tot i que encara és una mica rudimentària: en lloc d’agafar els objectes per les puntes dels dits, els agafa per la part mitjana. Agafa els objectes que li atrauen l’atenció i els cerca quan no els troba.

Juga a donar els objectes a les persones del voltant, a vegades perquè li ho demanen, altres vegades per iniciativa pròpia, i al mateix temps reclama interacció amb els altres.

Figura El gateig fa que amb la capacitat de desplaçament el món també s’ampliï

Desè mes. Consciència i control del cos i locomoció

Al desè mes, l’infant ja gateja cap endavant, amb les mans i els genolls recolzats al terra. Fa intents de caminar tot sol, agafant-se als mobles que hi ha entorn seu.

Pel que fa a la prensió, la pinça ara ja és més precisa, i la fa amb la punta dels dits. S’entretindrà en aquest exercici, recollint totes les coses petites que trobi (figura).

Figura Precisió amb la pinça: per als nens d’aquesta edat recollir molles és fascinant

Dels 11 als 14 mesos. Consciència i control del cos i locomoció

  • Assolir la verticalitat és un pas molt important, el bebè es posa dret amb ajuda./-7
  • Assolir la verticalitat és un pas molt important, el bebè es posa dret amb ajuda.

A partir dels 11 mesos, el gatejar de l’infant ha evolucionat de manera que ara pot fer la marxa de l’ós, és a dir, gatejar sense recolzar els genolls a terra; això fa que els moviments siguin més ràpids. També pot caminar agafant-se als mobles o a les persones que l’envolten. També es pot deixar anar i caminar sense ajuda, i es capaç d’ajupir-se i recollir objectes del terra sense caure.

Pel que fa a la prensió, el domini de la mà és cada cop més notori i l’exercitarà posant en marxa també el coneixement de l’espai: obre i tanca ampolles, posa i treu objectes de dins d’un recipient, encaixa figures dins d’un motlle, etc., i es passa els objectes d’una mà a l’altra amb facilitat ja que coordina bé els moviments.

La independència del dit índex respecte de la mà farà que en l’exploració de tots els racons i raconets de la casa posi el dit a tots els forats que trobi. És el que s’anomena l’exploració de la tercera dimensió (vegeu la figura).

Figura El descobriment i l’exploració de la tercera dimensió: a partir d’ara cal vigilar amb els endolls!

Dels 15 als 18 mesos. Consciència i control del cos i la locomoció

  • Caminar és tot un desafiament a la gravetat
  • Caminar és tot un desafiament a la gravetat

L’infant ja camina tot sol, però l’equilibri encara és deficitari. Pot xutar una pilota, però sovint cau. I quan cau, per incorporar-se, fa el que s’anomena el trípode, és a dir, manté les cames separades, recolza les mans al terra, i traient el cul, arriba a incorporar-se del tot.

El domini de la marxa li amplia el camp de mires, i ara el fascina enfilar-se perquè sent curiositat per l’altura. Pot pujar escales acompanyant-se de les mans, és a dir, gatejant, si va sol.

Pel que fa a la prensió, pot apilar fins a dos cups l’un a sobre de l’altre. Pot menjar sol, encara que els estris no els utilitzi adequadament. Comença a saber passar les pàgines d’un llibre, però encara en passa més d’una a la vegada (vegeu la figura), i pot reproduir un traç fet per un adult.

Figura Passar fulls no és una acció fàcil

Dels 18 als 24 mesos. Consciència i control del cos, locomoció i prensió

A partir dels 18 mesos l’infant pot pujar i baixar les escales agafat de les mans d’un adult. Sap fer torres de tres cubs.

Inicia la carrera, però cau amb molta facilitat. Pot arrossegar un objecte mentre camina. Pot xutar pilotes. Li encanta ballar, picar de mans i imitar moviments pel gust d’experimentar amb el seu propi cos (figura).

Figura Un nen d’aquesta edat pica de mans, mostra els seus estats d’ànim

Dels 24 als 36 mesos. Consciència i control del cos, locomoció i prensió

  •  L'infant puja les escales, en la fase inicial posa els dos peus a cada esglaó/-35
  • L'infant puja les escales, en la fase inicial posa els dos peus a cada esglaó

Pot pujar i baixar les escales tot sol. Primer ho farà posant cada vegada els dos peus en un mateix esglaó i després els alternarà.

Sap agafar l’estri per dibuixar i fa gargots. Menja tot sol sense embrutar-se. Salta sobre els dos peus i s’enfila per exercitar les noves capacitats.

Dels 3 als 4 anys. Consciència i control del cos, locomoció i manipulació

  •  Tot i que les nens d'aquesta edat poden estar-se a peu coix, no aguanten la postura gaire estona
  • Tot i que les nens d'aquesta edat poden estar-se a peu coix, no aguanten la postura gaire estona

Als tres anys es pot afirmar que comença un estadi relativament estable, una etapa de maduració nerviosa. Fins ara hi ha hagut molts canvis pel que fa al control motor, però a partir d’ara veureu que s’estableixen coordinacions globals molt importants que us duran a fer totes les formes elementals del moviment, tant des del punt de vista locomotor com manipulador; cal recordar, però, que no les hem de descuidar i és força important seguir-les estimulant.

Pel que fa a la consciència i el control del cos, l’infant ja ha adquirit molta confiança en l’espai i s’hi relaciona perfectament gràcies al fet que ja té control corporal, té molt més equilibri sobre els peus, es manté amb facilitat amb els talons junts i és capaç de mantenir l’equilibri sobre un sol peu una estona. Pot xutar una pilota amb bastant d’equilibri i també pot fer exercicis d’equilibri amb els ulls tancats.

Pel que fa a la locomoció, observareu que ja és molt més autònom, per exemple, veureu que pot pujar escales sense ajuda i que ja ho fa alternant tots dos peus, la qual cosa indica que hi ha més coordinació.

  •  A partir dels tres anys la manipulació dels objectes és ja molt més precisa
  • A partir dels tres anys la manipulació dels objectes és ja molt més precisa

Li agrada saltar (figura) i cada vegada ho fa amb més precisió i prova de fer-ho des d’una alçada més elevada; fins i tot, abans de saltar de vegades utilitza la carrera per guanyar més impuls.

Figura El salt: ara que pot saltar, els nens i les nenes gaudeixen experimentant amb el cos

Ja camina amb molta coordinació i és capaç d’accelerar i frenar, així com de canviar de direcció voluntàriament. Podem afirmar que cada vegada hi ha més independència en els moviments.

Pel que fa a la manipulació, ha guanyat força en precisió i, per exemple, pot vestir-se i desvestir-se, botonar-se tot sol i dibuixar amb més domini del traç.

Dels 5 als 6 anys. Consciència i control del cos, locomoció i manipulació

L’etapa que va dels cinc als sis anys és un període de “consolidació motora”. S’hi produeix un aclariment i reorganització motores amb moltes experiències i possibilitats de moviment que són molt superiors a edats anteriors.

A aquesta edat, pel que fa al control i la consciència corporal, l’infant té un control postural més gran que cada vegada augmentarà més. Observareu, per exemple, que es pot estar de puntetes o mantenir-se a peu coix sense problemes d’equilibri. En general, veureu que aquesta conquesta de l’equilibri del seu cos li permet experimentar força amb el moviment, fins i tot pot imitar perfectament els moviments que fan altres persones, la qual cosa li produeix una gran satisfacció (figura).

Podem afirmar que en aquesta etapa el nen fa moviments exactes i precisos, l’interessa dominar racionalment el cos i els moviments, tot i la seva globalitat.

En relació amb el desenvolupament de la locomoció, l’infant és capaç de combinar formes bàsiques i destreses, sempre que hagin estat incorporades anteriorment, la qual cosa indica que el moviment és més eficaç. Per exemple, té una bona carrera i és capaç d’esquivar i canviar de direcció bruscament i orientar-la precisament en relació amb l’espai que l’envolta (vegeu la figura i la figura).

Coordina bé el salt, que ja pot fer amb tota facilitat amb carrera prèvia, tant de longitud com d’alçada; es podria dir que no ha adquirit encara tota la tècnica, però utilitza més els braços per córrer que en l’etapa anterior. Comença a tenir coordinació oculopèdica i es pot passar una pilota d’un peu a l’altre. Els moviments de rotació milloren i sent una atracció especial per la gimnàstica i els aparells dels parcs infantils.

Figura L’equilibri evoluciona: el nen entre 5 i 6 anys es manté bé de puntetes

Figura L’infant a partir dels tres anys és molt hàbil, ja no cau fàcilment i té una bona carrera

En el domini de la manipulació dels objectes, l’infant demostra ser capaç de dibuixar lletres grans en majúscules i copiar dibuixos complets. Augmenta el domini de l’activitat de manipulació fina d’objectes i l’infant és capaç de fer tot tipus de manualitats en l’àmbit escolar i encarregar-se dels hàbits d’higiene (rentar-se les mans, les dents, etc.).

Pel que fa a la manipulació grossa, és capaç de llençar un objecte amb punteria i regular la potència; a més a més, és capaç de combinar el llançament amb la carrera, tot i que de vegades encara s’atura abans de llençar (figura).

El bon control que ha assolit respecte a la pressió i, en general, respecte a tot el cos, li permet aguantar-se i balancejar-se en diferents aparells dominant el cos de manera sorprenent.

Figura La coordinació dels ulls i els peus (oculopèdica) li permet adequar el moviment del cos per xutar la pilota

Evolució motora segons les activitats posturals

Un altre tipus de descripció de l’evolució motora és la presentada per E. Pons i D. Roquet-Jaimar quan, basant-se en el dossier de Rosa Sensat (1982) Psicodepagogia del nen de 0 a 36 mesos, té en compte allò que va descriure A. Gesell (1980; 1985). Aquesta descripció alternativa fa atenció al següent:

  • L’evolució de les posicions estàtiques (cap, tronc i cames) a les diferents edats.
  • L’evolució del desplaçament (horitzontal i vertical amb la capacitat de pujar i baixar les escales).
  • L’evolució de la prensió (reflexa i voluntària), que està relacionada amb el desenvolupament de la motricitat gràfica, tenint en compte que el sentit de la vista i, per tant, el seu desenvolupament estan estretament lligats.

Implementació de les activitats d’estimulació motora

La implementació de les activitats d’estimulació motora té com a objectiu últim potenciar les habilitats motores de l’infant. Si observeu el nen o la nena veureu que les activitats que duu a terme demostren la globalitat del desenvolupament. L’evolució en les habilitats corporals de l’infant està estretament relacionada amb l’estructuració mental i amb la capacitat de control emocional que té l’infant.

Henri Wallon

El psicòleg francès Henri Wallon (1887-1962), afí en força sentits a les tesis de Lev Vygotski (1896-1934) i enfrontat en molts d’altres a Jean Piaget (1896-1980), considerava que el moviment és un mitjà de comunicació que es dóna a través del to muscular i que es troba a la base de les primeres emocions. Per a ell, el desenvolupament és una progressió des dels nivell més bàsics fins als més complexos. En aquesta progressió cada estadi té sempre una activitat o tasca evolutiva que el determina.

Així doncs, la intervenció de l’educador o l’educadora en la implementació de les activitats d’estimulació motora no consisteix tan sols a dur a terme l’activitat, sinó que ha d’acompanyar l’infant per donar-li confiança. Si l’infant arriba a sentir-se confiat interactuarà amb l’educador o l’educadora que l’ajuda a fer els descobriments.

Cal tenir en compte no tan sols l’expressió verbal, sinó també l’atenció, l’observació de cadascuna de les expressions; percebre’n el to, la mirada, els silencis, els gestos, la manera de jugar i de relacionar-se.

També, però, activitats de la vida quotidiana estretament relacionades amb la satisfacció i, al mateix temps, amb l’educació de les necessitats bàsiques potencien el desenvolupament motor.

Aquestes activitats es porten a terme normalment en el mateix espai i amb una mateixa temporització com, per exemple, les entrades i les sortides de l’escola, l’alimentació i el descans, entre d’altres. En les activitats de la vida quotidiana, els infants reben sensacions que arriben a tots els sentits i no només a través del material de joc, sinó també dels instruments i de tot allò que s’utilitza mentre es duen a terme les accions i les activitats.

Cal tenir en compte també que per implementar activitats cal no perdre de vista la fase de desenvolupament motor que presenta l’infant i reflexionar sobre quines són les fites que es volen assolir.

La classe dels lactants (de 0 a 12-15 mesos) i la classe dels mitjans (de 12-15 mesos a 36 mesos)

La intenció educativa subjacent a la manera d’organitzar l’espai i els materials incideix en el desenvolupament motor, afectiu i cognitiu dels infants, i està directament relacionat amb la possibilitat d’adquirir l’autonomia i la seguretat personal (Susanna Fusté i Mercè Bonastre, 2007, pàg. 28). Per aquesta raó també heu de tenir en compte quina és la visió que tenen els infants de l’espai i la seva organització així com el mobiliari. El sòl, per exemple, ha de ser dur per afavorir els moviments de l’infant.

En la taula trobareu indicats alguns dels materials que es poden utilitzar per estimular el desenvolupament motor a les classes dels lactants i dels mitjans. D’entrada són objectes fàcils de manipular, fets de materials variats, sòlids, susceptibles de ser combinats i d’origen natural, plàstic…, receptacles que permetin contenir peces més petites (cilindres durs de cartró foradats per totes dues bases, pots metàl·lics, capses de fusta sense tapa…), etc.

Taula Materials per al desenvolupament motor a les classes dels lactants i dels mitjans
Classe dels lactants (de 0 a 12-15 mesosClasse dels mitjans (de 12-15 a 36 mesos)
Sonalls i picarols Plataformes i taulers.
Joguines que facin sons. Nines.
Joguines de colors cridaners. Encaixos.
Pilotes grans. Puzles.
Nines grans i fàcils d’agafar. Pilotes de diferents classes i mides.
Coixins. Cistells.
Bosses de roba o d’un material prou consistent. Teles.
Calaix de fusta. Llibres de contes.
Elements que afavoreixin el balanceig. Paper de diferents tipus.
Escales i rampes.
Jocs per jugar a la sorra.

En la taula es presenten alguns dels materials a utilitzar per estimular el desenvolupament motor a les classes dels lactants i dels mitjans.

Taula Activitats de desenvolupament motor per a classes de lactants i i mitjans
Classe dels lactants (de 0 a 12-15 mesos)Classe dels mitjans (de 12-15 a 36 mesos)
Presentar diferents objectes i en distintes direccions a l’infant en posicions diverses. Col·locar diferents tipus d’obstacles perquè l’infant hi camini entremig sense trepitjar-los.
Estimular l’infant en diverses posicions perquè us agafi les mans, per estimular-lo a anar passant per diferents posicions (aixecar el cap, assegut, dret). Fer caminar l’infant a diferents velocitats i ritmes: cap endavant, cap endarrere, de puntetes, de talons…
Acaronar l’infant mentre està estirat, cantant-li cançons. Seguiment per part de l’infant de diferents tipus de recorreguts marcats: rectes, amb ziga-zaga.
Fer pessigolles a la mà de l’infant mentre està estirat, perquè l’obri. Recollir les joguines i/o els objectes que hi hagi per la sala.
Presentació de diferents joguines per tal que l’infant jugui mentre està assegut. Fer salts i saltar, per exemple, per sobre de diferents objectes posats en la sala.
Fer que gategi incitant-lo amb la veu a l’acció. Pujar i baixar les escales.
Moixaines posant l’infant tant de cara com d’esquena a l’educadora o l’educador. Jocs amb pilotes, per exemple, llançament de pilotes i d’objectes a un lloc determinat.
Posar diferents objectes davant de l’infant perquè els manipuli o els introdueixi dins d’una capsa. Treballar amb plastilina.
Jocs de falda. Mantenir l’equilibri.
Traslladar objectes.
Treballar amb sorra seca, mullada.
Treballar amb taulells Montessori.
Agafar estris de diferents gruixos.

L’observació i el registre de l’activitat motora en l’educació infantil

Els educadors o les educadores han de saber observar i enregistrar el procés de desenvolupament motor de cada nen o nena en les activitats quotidianes.

Com bé sabeu, totes les dades que figuren en el desenvolupament són orientatives, ja que no tots els infants segueixen el mateix ritme de desenvolupament; per tant, davant de qualsevol sospita d’anomalia, cal fer una observació més detallada i individualitzada i, si encara dubteu, adreçar-vos al professional en qüestió.

A les següents taules trobareu un total de sis registres confegits amb uns ítems concrets per a les etapes de 0 a 1 any i d’1 a 6 anys, a fi de fer el seguiment del desenvolupament de tres aspectes motors: el control i la consciència corporal (taula i taula), la locomoció (taula i taula) i la manipulació (taula i taula). Tanmateix, és l’educador a l’aula qui realment ha de muntar aquests registres. Amb els coneixements adquirits, podeu confeccionar qualsevol pauta que us sigui útil per observar l’evolució dels infants.

Taula Àmbit motor-component: control i consciència corporal de 0 mesos a 1 any
Indicadors específics 1 - 3 m. 3 - 6 m. 6 - 9 m. 9 - 12 m.
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Gira el cap vers un costat i vers l’altre
2 De cara cap a vall, pot aixecar el cap
3 Segueix un objecte brillant
4 Manté el cap recte amb ajuda
5 Manté el cap recte sense ajuda
6 Es manté assegut
7 Es manté dempeus amb ajuda
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula Àmbit motor-component: control i consciència corporal, d’1 a 6 anys
Indicadors específics 1 - 2 a. 3 - 4 a. 5 - 6 a.
1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Es manté en equilibri quan està dret
2 Sap asseure’s i posar-se dret sense ajuda
3 Té control postural
4 Es pot aguantar de puntetes
5 Pot anar a peu coix
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula Àmbit motor-component: locomoció de 0 mesos a 1 any
Indicadors específics 1 - 3 m. 3 - 6 m. 6 - 9 m. 9 - 12 m.
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Dret flexiona i fa extensió de cames
2 Es gira a ambdós costats
3 Gateja
4 Es desplaça sobre els malucs
5 Es desplaça lateralment amb ajuda
6 Fa alguns passos
1: mai 2: de vegades 3: habitualment

Taula Àmbit motor-component: locomoció d’1 a 6 anys
Indicadors específics 1 - 2 a. 3 - 4 a. 5 - 6 a.
1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Puja i baixa escales amb ajuda
2 Camina amb coordinació
3 Corre sense dificultat
4 Puja i baixa escales sense ajuda
5 Fa els moviments independents
6 Salta en alçada i longitud coordinadament
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula Àmbit motor-component: manipulació de 0 mesos a 1 any
Indicadors específics 1 - 3 m. 3 - 6 m. 6 - 9 m. 9 - 12 m.
1 2 3 1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Estimulant el palmell apareix la prensió
2 Es duu els objectes a la boca
3 Agafa els objectes voluntàriament
4 Es passa un objecte d’una mà a l’altra
5 Agafa els objectes amb la pinça inferior
6 Agafa dos objectes a la vegada
7 És capaç d’apartar obstacles
8 utilitza els dits per explorar els objectes
9 Posa i treu objectes de les caixes
10 Posa boletes a l’ampolla
11 coordina molt bé les dues mans
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Taula Àmbit motor-component: manipulació d’1 a 6 anys
Indicadors específics 1 - 2 a. 3 - 4 a. 5 - 6 a.
1 2 3 1 2 3 1 2 3
1 Cargola i descargola
2 Obre i tanca caixes
3 Menja sol
4 Es vesteix i desvesteix tot sol
5 Dibuixa lletres i dibuixos
6 Es renta les mans tot sol
7 S’aguanta i es balanceja agafant-se a un aparell
1: mai 2: de vegades 3: habitualment
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats