Resum

En aquesta unitat didàctica s’estudia l’animació com a activitat socioeducativa en la infància, la integració social per mitjà del joc i el projecte lúdic.

Vivim en el que es coneix com la societat de l’oci o del lleure, una societat caracteritzada per un augment del temps de descans enfront el temps de treball, una societat que ha assolit determinades fites pel que fa al benestar, una societat postindustrial amb un alt nivell de tecnologia i de sistemes de comunicació. En definitiva, una societat que sembla fer feliç tothom. Ens trobem, però, davant d’un munt de contradiccions: un alt índex d’atur, jornades laborals “dobles” pel que fa a les famílies (després de la incorporació de la dona al treball, els dos membres principals de la família estan més hores fora de casa que dins), augment de la violència, malalties relacionades amb la pressió sota la qual vivim, individualisme, solitud, manca de participació social en la comunitat, manca de compromís, consum desmesurat, i un llarg etcètera.

Davant d’aquest panorama tan poc engrescador, des de sectors relacionats amb el món de l’educació es planteja la intervenció, per modificar una realitat que no ens agrada. L’animació sociocultural intervé en la societat per promoure una ocupació del temps lliure més constructiva i no alienant, a favor de la creativitat personal i social. Es tracta de recuperar valors com la participació, la solidaritat i d’aprendre a fer-nos responsables del nostre desenvolupament personal com a membres actius de la societat, i esdevenir agents de canvi (per transformar la societat).

Els models dels quals participa l’animació són la pedagogia social, que s’ocupa de l’educació social de les persones, en contextos no escolars i de forma especial de persones i col·lectius en situació d’inadaptació o conflicte social. S’orienta cap a l’educació social i el treball social.

L’animació també es nodreix de la sociologia de l’oci, que estudia la societat i els canvis que s’hi produeixen, i proporciona el coneixement de la realitat sobre la qual actuar. Finalment, rep les aportacions de la pedagogia de l’oci, que se centra en el vessant educatiu del temps de lleure.

L’animació sociocultural com a procés d’intervenció no és senzilla, ja que hi intervenen moltes variables, la interacció de les quals fa que cada intervenció sigui diferent. La intervenció ha de ser planificada i es concreta en el projecte d’intervenció sociocultural.

Hi ha tres modalitats d’actuació d’animació, social, educativa i cultural. Entre elles no s’exclouen. També hi ha diferents tipus d’activitats d’animació sociocultural, de formació, de difusió cultural, d’expressió artística, socials i lúdiques (esportives i turístiques).

Les activitats i recursos de l’animació sociocultural en la infància coincideixen amb molts dels recursos i les activitats de l’educació no formal dirigits al públic infantil: activitats extraescolars (activitats de menjador, colònies escolars, setmanes culturals…); activitats i recursos de caràcter cultural (animació en museus, fundacions culturals, biblioteques…); activitats i recursos recreatius (parcs temàtics, espais de joc a l’aire lliure…); institucions educatives que ofereixen activitats d’educació en el temps lliure especialitzades (clubs esportius, teatre, corals, tallers d’expressió…). La seva finalitat última és la formació integral dels infants en el temps lliure i les activitats que ofereixen acostumen a ser variades i sense ànim de lucre. Es pretén:

  • Facilitar espais i equipaments lúdics no consumistes per al lleure infantil.
  • Promoure l’aventura de les excursions a l’aire lliure, els campaments d’estiu i altres activitats diferents de les quotidianes.
  • Gaudir d’activitats culturals actives i participatives, no només de consum.
  • Educar per a un ús adequat i positiu del temps lliure, prevenint possibles situacions de risc social.

Les activitats d’animació sociocultural infantil, més que buscar una finalitat educativa, tenen com a objectiu primordial promoure les relacions socials en un ambient festiu. L’objectiu principal és la participació social de tota la comunitat en què conviuen diferents generacions. Es poden promoure des de diversos àmbits: en festes populars, en festes organitzades des de l’escola i en festes privades.

El joc és un excel·lent recurs per a la integració social. Mitjançant el joc és possible compensar diverses situacions discriminatòries per raons de sexe, ètnia, cultura, classe social o diferències de tipus físic, psíquic o sensorial, així com també aquelles que provenen del fracàs escolar, de dificultats d’adaptació social i de relació familiar, amb famílies multiproblemàtiques, desestructurades, disfuncionals i en un entorn sociocultural i econòmic desfavorable

Per dur a terme projectes i programes d’integració social, cal entendre la realitat dels infants a qui van destinats. La persona destinatària d’un procés d’integració social és aquella que no ha pogut gaudir d’un procés de socialització adequat.

S’entén per integració socialUn nivell de socialització adequat és important per tal de prevenir processos d’inadaptació social. Una situació de dificultat o conflicte dins dels àmbits de socialització, comunitari o interpersonal, influirà notablement en el desenvolupament social, en la vida diària, i es poden arribar a situacions personals familiars i comunitàries realment problemàtiques.

Un nivell de socialització adequat és important per tal de prevenir processos d’inadaptació social. Una situació de dificultat o conflicte dins dels àmbits de socialització, comunitari o interpersonal, influirà notablement en el desenvolupament social, en la vida diària, i es poden arribar a situacions personals familiars i comunitàries realment problemàtiques.

Un menor en situació de risc és aquell que presenta una sèrie de factors sociofamiliars i personals que poden suposar una situació de risc i que el predisposen a trobar-se en un futur davant una situació de possible desemparament. Un menor en situació de conflicte social és aquell que, amb la seva conducta greu, altera les pautes de convivència i comportament social generalment acceptades, amb risc de causar perjudicis a terceres persones.

La intervenció socioeducativa en aquests casos es duu a terme mitjançant programes i projectes d’integració social basats en el lleure i en el joc, que es configuren en compensadors de diversos contextos com són els socioeconòmics, els personals i els contextos socioculturals que envolten cada infant. S’hauria d’intervenir en tres moments que comporten característiques diferents d’actuació: preventiva, socioeducativa i/o terapèutica amb el propòsit principal de corregir o evitar circumstàncies individuals i/o col·lectives no satisfactòries.

Per aconseguir-lo és important que l’actitud de l’educador sigui d’escolta, d’observació dels problemes i necessitats, que sigui capaç de comunicar-se amb l’infant, la família i amb altres professionals que pertanyin a l’entorn de l’infant per contrastar idees, i que sàpiga demanar i acceptar suport i consell professional.

Una ludoteca dels serveis socials és un espai ideal per a la integració dels infants amb dificultats sociofamiliars, inadaptats al medi i en situació de risc social, ja que permeten, entre altres possibilitats, la creació d’un laboratori d’assaig d’actituds i comportaments, la trobada lliure amb altres infants amb qui serà necessari arribar a acords i pactes per solucionar conflictes i, a més, tindran sempre el suport i l’assessorament de professionals especialitzats en el món del joc.

Els tallers de joc constitueixen un recurs de caràcter lúdic que pot oferir diferents aportacions a la integració social i que poden complementar l’oferta del lleure d’una institució o programa destinats a infants. Es caracteritzen per afavorir la trobada de caire informal de grups d’infants d’edats similars en situacions de risc o de conflicte social que es veuen immergits en programes d’educació en valors.

Els projectes d’integració cultural van adreçats a la població de diferents cultures (famílies, adults, joves i infants) que conviuen en un mateix poble o barri amb la finalitat d’afavorir el coneixement i un apropament mutu a partir d’activitats d’intercanvi d’experiències i costums i de potenciar, a més, la participació en el mateix programa.

En els casos d’infants amb discapacitats físiques, psíquiques i/o sensorials, el joc afavoreix la millora en diversos aspectes del seu desenvolupament cognitiu, motor i socioafectiu sempre que es dugui a terme en un entorn comunicatiu contextualitzat, en el qual les diferents activitats lúdiques estiguin dotades d’un significat i interès per a l’infant.

És essencial garantir la igualtat d’oportunitats oferint espais i situacions de joc amb altres nens i nenes que n’afavoreixin la integració i la normalització. I per tant, per al desenvolupament del joc dels infants amb discapacitats és de vital importància que el disseny dels jocs i de les joguines sigui de disseny per a tothom, de manera que els infants amb discapacitat o sense puguin fer servir els mateixos jocs i joguines en situacions similars.

L’adaptació de la joguina ha de tenir en compte tres aspectes fonamentals com són: la joguina en si mateixa, els dispositius adaptadors i l’activador de la joguina.

L’educador ha de conèixer els fonaments del disseny d’un projecte de caràcter lúdic, així com les diferents raons que justifiquen l’elaboració de projectes amb una finalitat lúdica des de la teoria, i ha de saber programar activitats lúdiques tant individuals com col·lectives per diferents edats i determinats casos.

En la planificació s’ha de prendre el concepte de joc com a punt de partida per admetre que és una tasca en la qual l’infant assaja contínuament noves adquisicions i aprenentatges i s’hi enfronta d’una manera espontània i amb ple gaudiment, i, en definitiva, per aconseguir que el joc sigui un bon recurs socioeducatiu dins de l’etapa infantil. S’ha d’entendre com un procés que es dóna en l’espai i en el temps i com a tal porta implícits els conceptes de nivells i graus de concreció de la planificació.

En termes generals un projecte implica l’existència d’una organització, d’una planificació, d’una previsió i d’una avaluació. És dins d’aquest àmbit on els educadors i professionals del món de l’educació i l’atenció a la infància porten a terme les seves activitats dins d’un centre, entitat, organisme o institució.

Un projecte lúdic és el resultat de la intenció d’explicitar un conjunt d’elements de manera coherent i coordinada per a la consecució d’uns fins o objectius. Cal que es desenvolupi al llarg de les fases següents: diagnòstic, planificació, execució i avaluació. I seguir els criteris o pautes d’actuació estandarditzats a tots els nivells de planificació.

És important clarificar prèviament la naturalesa del projecte. Definir-ne la idea central, la contextualització dins d’una institució, entitat o organisme del qual formarà part, el conjunt d’usuaris concrets als quals anirà adreçat el projecte i argumentar la filosofia del projecte amb el conjunt de motius per dur-lo a terme.

Els objectius d’un projecte són les fites que es volen aconseguir en un temps determinat mitjançant una sèrie d’activitats. Són uns límits a una situació en un període de temps, i per poder arribar a aquests límits, s’han de proposar una sèrie d’accions organitzades.

Són l’eix que indicarà la direcció de l’acció, marcaran allò que es vol aconseguir. Han de promoure la participació dels mateixos infants i famílies perquè s’impliquin en les activitats programades per aconseguir-los. A més, han de ser avaluables pels professionals per saber si realment amb el projecte s’ha aconseguit el que es pretenia.

Atenent als nivells de concreció, es constitueix una tipologia d’objectius on cadascú clarifica i concreta l’objectiu anterior mantenint una relació de dependència entre ells: són els objectius generals, específics i operatius.

És molt important saber formular els objectius seguint uns criteris bàsics i de caràcter universal entre els quals destaquen que siguin clars, breus i fàcils d’entendre, expressant-se en forma de resultats i no en termes d’activitat ni processos o intencions.

La metodologia és l’eix principal del projecte, ja que determina la gestió i l’organització que emmarca una acció socioeducativa mitjançant el joc. Ha de ser motivadora cap a la participació dels seus destinataris. També terapèutica i/o assistencial en alguns casos en què cal realitzar intervencions per a la integració social i a més ha de tenir un alt nivell de flexibilitat que permeti realitzar intervencions individuals, familiars, grupals, etc.

Cal preveure una organització prèvia a l’execució de les activitats procurant tenir controlats els possibles problemes i esdeveniments no desitjables i consolidar, així, una optimització dels recursos disponibles seguint els criteris d’eficàcia i d’eficiència.

És imprescindible la selecció de recursos, per realitzar una previsió de tot allò que es necessita per executar el projecte, com són els recursos materials, espacials, humans, temporals i econòmics.

El recurs material bàsic en un projecte de joc és la joguina, però qualsevol material que sigui utilitzat de la manera més idònia pot afavorir el joc. El millor material serà aquell que, en cada cas, s’adapti millor al projecte, a les necessitats i al nivell de desenvolupament dels infants que el faran servir.

Pel que fa als recursos temporals, cal dir que és bàsic planificar el temps de cadascuna de les activitats programades dins d’un projecte. La distribució temporal canvia en cada cas. Són les rutines les que marquen el punt de partida de l’organització temporal.

Els recursos econòmics s’han de reflectir en un pressupost corresponent a les despeses de tots els recursos necessaris.

Un vegada heu tingut en compte totes aquestes qüestions, arriba el moment de la programació d’activitats, que estan basades en els jocs i tenen relació amb les joguines. En projectes a curt i mitjà termini, les activitats seran seqüenciades i en els de llarga durada hi haurà més diversitat d’activitats, per la qual cosa caldrà especificar-les i classificar-les segons els destinataris, adjuntant-hi un calendari o un cronograma en què s’indiqui la distribució de cadascuna de les activitats en funció del temps i dels continguts treballats.

Un projecte lúdic no ha d’anar adreçat exclusivament als infants, sinó que també ha de preveure la possibilitat que hi participin i col·laborin la família i d’altres persones properes a l’entorn dels infants.

L’avaluació del projecte és primordial. És l’instrument que ens permet organitzar la comparació entre la situació prevista inicialment i la situació real. I ens ha de donar informació del grau d’assoliment d’allò que inicialment s’havia previst, així com dels diferents factors que han fet possible o han dificultat el desenvolupament del projecte.

Els objectius de tota avaluació són: valorar els resultats i obtenir conclusions sobre el grau de consecució dels objectius, revisar i reorientar el desenvolupament del procés, identificar els elements que determinen les diferències entre allò que s’esperava i els resultats obtinguts i millorar la intervenció de cada element aconseguint un millor aprofitament dels propòsits del projecte per part dels destinataris. Sempre complint les funcions relacionades amb cadascuna de les fases del projecte com són la diagnòstica, predictiva, orientadora i la funció de control.

És important avaluar en els moments significatius del procés d’evolució del projecte, configurant tres tipus d’avaluació: la inicial o diagnòstica, la contínua o formativa i l’avaluació final o sumativa.

Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge