La ludoteca

El joc és una experiència vital de la persona carregada de comunicació i interacció amb els altres, amb els objectes i amb l’espai. El joc es converteix en una activitat fonamental per al desenvolupament de la persona. Però perquè això sigui possible és necessari assegurar unes determinades condicions: espais adequats, materials lúdics i joguines, temps suficient i companyia amb qui compartir el joc i la diversió.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha elaborat el Decret 94/2009, de 9 de juny pel qual es regulen les ludoteques, determinant el seu règim jurídic, els requisits que han de complir i el seu procediment d’acreditació.

El Decret 94/2009, de 9 de juny defineix les ludoteques com a centres, equipaments o espais delimitats que tenen una finalitat lúdica, socioeducativa, cívica, cultural i inclusiva, i que porten a terme un projecte socioeducatiu. El seu objectiu principal és garantir el dret de l’infant i del jove menor d’edat al joc i, d’aquesta manera, es col·labora al desenvolupament integral de la persona. Per aquest motiu, les ludoteques estan dotades d’un fons organitzat de jocs, joguines i d’altres elements lúdics.

Trobareu el Decret 94/2009, de 9 de juny que regula les ludoteques a la secció “Annexos” web de la unitat.

Els usuaris de les ludoteques podran ser infants i joves d’edats entre 0 a 18 anys. Els menors de quatre anys hauran d’estar acompanyats durant tota l’estada a la ludoteca per la persona legalment responsable del menor o una altra que aquesta hagi autoritzat. En cap cas, els professionals del centre es poden autoritzar com a acompanyants del menor. Per als infants i joves de 4 a 16 anys, la persona legalment responsable ha de signar un document, que s’actualitzarà anualment, autoritzant l’estada a la ludoteca i acceptant les condicions del centre.

Pel que fa al personal, l’equip de professionals del centre ha d’estar format per un mínim de dues persones inclosa una persona coordinadora, amb una titulació mínima d’educació superior en pedagogia, psicopedagogia, magisteri o educació social, que serà qui dirigirà l’equip de professionals que treballa a la ludoteca.

Els altres membres de l’equip de direcció han de tenir com a mínim un títol de grau mitjà de l’àmbit dels serveis socioculturals a la comunitat o el diploma de monitor d’activitats de lleure infantil i juvenil. En aquest darrer cas, aquests professionals s’han de trobar sota la direcció d’un altre membre del personal de gestió.

Un professional per cada grup de joc situat en un espai diferenciat podrà fer-se càrrec com a màxim de 12 infants de 0 a 3 anys; de 12 infants de 4 a 6 anys o de 15 infants majors de 6 anys.

Objectius i funcions de les ludoteques

La ludoteca ha de respondre a les necessitats de la comunitat en la qual està immersa. Els seus objectius i funcions principals es concreten en l’article 6 del Decret 94/2009, de 9 de juny pel qual es regulen les ludoteques.

Article 6. Objectiu i funcions

Les ludoteques hauran d’exercir les funcions següents:

  • Promoure el dret de l’infant i de la seva famílies a gaudir del joc.
  • Elaborar i desenvolupar un projecte educatiu que fomenti el desenvolupament integral de la persona a partir d’una activitat lúdica i creativa.
  • Oferir el marc i els recursos lúdics adequats als ciutadans perquè puguin desenvolupar activitats lúdiques i d’esbarjo, i afavorir actituds solidàries i de tolerància.
  • Estimular l’afecció a les activitats lúdiques com a eina d’integració social i de comunicació intergeneracional.
  • Fomentar i desenvolupar la relació social sense cap tipus de discriminació per sexe, cultura, ètnia o religió i afavorir una lliure relació.
  • Efectuar actuacions dinamitzadores dels diferents grup d’usuaris.
  • Facilitar, en la mesura que sigui possible, els recursos lúdics adequats als usuaris amb disminucions físiques, psíquiques i sensorials.
  • Informar i assessorar sobre els usos de la joguina i els jocs.

1) Objectius de les ludoteques. Independentment del tipus de ludoteca de què es tracti, aquests establiments, per tal de respondre a la seva funció socioeducativa, es plantegen els objectius generals següents:

  • Educar en el temps de lleure. A les ludoteques s’ofereixen diferents jocs, joguines i activitats que motiven l’autogestió del temps d’oci. Ajuden a distribuir el lleure, a aprendre a seleccionar les activitats que es volen desenvolupar en un futur tenint en compte les preferències i les capacitats de cadascú i a adquirir normes i hàbits socials per desenvolupar dins del seu entorn més proper.
  • Afavorir el desenvolupament integral de l’infant. La selecció de joguines, l’orientació dels jocs i les activitats que s’hi fan sempre tenen lloc en funció del moment evolutiu dels infants -s’adapten a les característiques personals de cadascú i respecten la combinació dels seus nivells de creixement i maduració- i en relació amb les necessitats individuals i col·lectives.
  • Fomentar una visió diferent de l’activitat lúdica i de la joguina en tots els sectors de la població. S’hi ofereixen recursos, materials i assessorament a famílies, educadors i altres entitats o professionals dedicats al món infantil amb la finalitat de difondre la importància del joc per al desenvolupament integral de la infància.
  • Afavorir la comunicació de l’infant amb els adults. Les ludoteques s’encarreguen de proposar activitats lúdiques conjuntes per a pares, fills i altres membres de la família com, per exemple, els germans i els avis.
  • Orientar les famílies en el món del joc i de la joguina. És important que s’assessori els pares en relació amb la selecció i l’adquisició de joguines per als fills segons el moment evolutiu, les necessitats, les capacitats i les preferències de l’infant. També se’ls ha d’assessorar pel que fa a la qualitat i la seguretat dels materials utilitzats en la confecció i l’elaboració de les joguines. Per aconseguir aquest objectiu, cal dur a terme projectes d’investigació sobre l’ús de les joguines i la influència que tenen en el desenvolupament infantil.

2) Funcions de les ludoteques. Les funcions de les ludoteques són les següents:

  • Funció recreativa: la ludoteca és un espai de joc, i com a tal, ha d’oferir diversió, ser atractiva i fer gaudir als seus usuaris.
  • Funció educativa: la ludoteca ha d’aprofitar que el joc és una potent eina d’aprenentatge per educar els infants d’una manera global en les diferents àrees d’intervenció: els sentits, el moviment, la intel·ligència, la capacitat comunicativa, les capacitats relacionals…
  • Funció socioeconòmica: la ludoteca garanteix la igualtat d’oportunitats per accedir als jocs i joguines, en posar mitjans i materials a l’abast de tothom.
  • Funció comunitària i d’integració social: tots els membres i grups de la comunitat es poden beneficiar d’aquest servei, que es pot utilitzar com a lloc de trobada, útil per crear xarxa social.
  • Funció d’investigació: en les ludoteques, els jocs i les joguines es posen a prova. L’equip responsable, a través de l’observació, es pot adonar de la qualitat de les joguines i de l’ús que se’n fa per tal d’informar a institucions i a industrials… A més, la ludoteca és idònia per experimentar jocs nous i, alhora, per recuperar els antics o tradicionals.

Característiques de les ludoteques

La ludoteca, com a modalitat educativa no formal i per tal de donar un millor servei en funció de les característiques i necessitats del seus usuaris, ofereix diferents horaris i tipus d’activitats, malgrat que hi hagi algunes activitats d’oferta obligada que fan que es diferenciïn de la resta de serveis a la petita infància.

El Decret 94/2009 se centra a regular les ludoteques fixes, però dedica el capítol IV a regular les ludoteques temporals.

A continuació s’explicaran alguns dels trets que caracteritzen les ludoteques.

1) Tipus de ludoteques. Les ludoteques poden ser de dos tipus:

  • Les ludoteques fixes són les que exerceixen les seves activitats de manera continuada i en el mateix espai físic.
  • Les ludoteques temporals són les que desenvolupen les seves activitats en espais físics variables i durant no més de dos mesos. Aquesta tipologia comprèn una dotació tant de material com de professionals que amb un projecte socioeducatiu adequat estableixin les activitats lúdiques que pensen dur a terme. Dins d’aquesta tipologia s’inclou la Ludomòbil de la Secretaria d’Acció Ciutadana, que està fent un recorregut per les comarques catalanes.

2) Activitats de les ludoteques. Entre les activitats que fa una ludoteca hi ha les següents:

  • Préstec de joguines a l’exterior.
  • Préstec de joguines a la sala o sales de joc.
  • Desenvolupament d’activitats d’animació sociocultural.
  • Realització d’exposicions, xerrades, col·loquis, conferències i seminaris amb pares i educadors amb la idea de divulgar informació i documentació relacionada amb el món del joc infantil.
  • Processos de recerca pedagògica, psicològica, sociològica i estadística entorn de la creació, la divulgació i l’ús de les joguines.

La metodologia que s’utilitza a la ludoteca es basa en la llibertat. Tot (espai, temps, activitats) està pensat per afavorir el joc. En cap cas, res no s’imposa. El ludotecari, doncs, posarà els mitjans que hi hagi a l’abast dels infants per tal que aquests puguin actuar de manera autònoma.

3) Horaris de les ludoteques. Els horaris de les ludoteques poden variar segons les activitats programades i els usuaris als quals estan destinades. Els dies laborables dins l’horari acadèmic es mantenen obertes a diferents grups escolars entre dues i tres hores. Després de l’horari escolar estan obertes entre una i quatre hores combinant-les amb els dissabtes al matí. Els caps de setmana i els dies festius romandran obertes depenent de l’oferta de les activitats col·lectives i familiars que estiguin programades. Finalment, en períodes de vacances, l’obertura de les ludoteques està supeditada a la resta d’activitats que es facin a la zona o al barri on s’ubiquen.

Espais de les ludoteques

L’espai en una ludoteca és tan important com les joguines. La seva funció no solament és guardar i acumular material lúdic, sinó estimular els infants i les seves famílies a jugar. Per això ha d’oferir uns materials i unes joguines que s’hagin classificat prèviament i ha de fer propostes de jocs i activitats que serveixin per entretenir-se i per al creixement personal.

Organitzar i adequar els espais de la ludoteca és fonamental perquè el joc sigui enriquidor. S’ha de parar atenció tant a l’espai interior com a l’exterior per distribuir-lo, ordenar-lo i ambientar-lo de manera que propiciï interaccions i experiències profitoses i plaents.

1) L’espai interior. A partir de l’entrada en vigor del Decret 94/09, les ludoteques han de complir uns requisits pel que fa als espais i les instal·lacions.

Article 7. Requisits d'espais i instal·lacions

  1. Les ludoteques han d’ocupar la totalitat d’un edifici o una part de l’edifici; en aquest segon cas les dependències, que hauran d’estar comunicades entre elles mitjançant espais comuns propis, hauran de constituir una unitat independent.
  2. S’admetran activitats en un primer soterrani si gaudeix d’una il·luminació acceptable i ventilació natural, sempre que constitueixi una unitat amb el local de la planta immediatament superior i que reuneixi les condicions de seguretat exigibles.
  3. Totes les ludoteques disposaran necessàriament i com a mínim dels següents espais i instal·lacions diferenciats: zona d’acollida, espai/s de jocs, àrea d’administració i gestió, magatzem i sanitaris.
  4. Els centres que acceptin usuaris menors de 4 anys hauran de disposar, a més dels espais i les instal·lacions que s’han enumerat en l’apartat anterior, d’una cambra amb canviador per a ús preferent dels menors.
  5. La superfície mínima d’espai útil per al joc de la ludoteca ha de ser de 50 metres quadrats. L’aforament màxim del centre s’establirà aplicant la proporció de 2,5 metres quadrats d’espai útil per al joc per usuari.

En relació amb l’espai interior, cal considerar: la grandària, la ubicació, els equipaments i l’ambientació:

a) La grandària: La superfície d’espai útil pel joc de la ludoteca ha de ser de 50 m2 com a mínim.

  • La recepció: on seria convenient col·locar els arxius de jocs i d’usuaris. És l’espai de rebuda d’infants i famílies, on es verificarà l’estat de les joguines quan les agafen i quan les tornen.
  • Un magatzem: per mantenir ordenat el material lúdic, per a les joguines retirades o en reparació i per netejar-les.
  • La sala o sales de joc: han de ser àmplies, de manera que cada infant disposi d’espai suficient per jugar i s’eviti l’apinyament, font de conflictes entre els infants. La necessitat d’espai depèn del tipus de joc o joguines que es facin servir en aquell espai.
  • Tallers: cal tenir un espai per a la creació, la construcció o la reparació de joguines.

Tant el local com les instal·lacions hauran de complir amb la normativa vigent en matèria de seguretat, higiene, sanitat, habitabilitat i accessibilitat.

Ludoteques de barri

És recomanable que les ludoteques de barri estiguin situades en plantes baixes, amb accés directe al carrer, sense barreres arquitectòniques, organitzades de manera que hi hagi fluïdesa de moviments i que no provoquin molèsties a tercers.

b) La ubicació: la localització de les ludoteques pot ser d’allò més variat. Poden formar part tant d’un centre cívic o cultural com d’un centre educatiu, o d’un esplai, o d’un hospital. Aquesta varietat porta a diferents modalitats de ludoteca:

  • Ludoteques adjuntes a centres socials: de caire comunitari i que normalment donen servei a un barri.
  • Ludoteques hospitalàries: milloren l’estada de l’infant a l’hospital. El fet de poder jugar suposa un suport a la teràpia i la recuperació.
  • Ludoteques escolars: són un suport a la tasca docent i un recurs per realitzar activitats lúdiques extraescolars.
  • Ludoteques terapèutiques: adreçades a infants amb necessitats educatives especials. Necessiten personal especialitzat (és convenient la integració d’aquests infants, quan sigui possible, en les ludoteques de barri i comunitàries).
  • Ludoteques per a la investigació: per investigar i experimentar les noves joguines. En associació amb la indústria de la joguina.

c) Els equipaments: cal que la ludoteca estigui ben il·luminada, si és possible amb llum natural; que les condicions de temperatura siguin adequades; el terra s’ha de poder netejar bé (un terra de parquet o plastificat seria ideal) i ha de tenir una zona per a la higiene, amb lavabos adaptats. En qualsevol cas, s’han de tenir en compte els destinataris, el tipus d’activitat que s’hi realitzaran i l’horari.

d) L’ambientació vindrà determinada per la decoració i el mobiliari, que estaran adaptats a les edats i necessitats dels usuaris. Alguns dels elements que s’han de tenir en compte són els següents:

  • La decoració ha de ser alegre i acollidora.
  • El mobiliari ha de ser fàcil de netejar i funcional.
  • Les taules i les cadires a la mida dels infants (taules que es puguin agrupar fàcilment en funció de l’activitat).
  • El mobiliari ha de ser adequat per a la ludotecària i per als adults que acompanyen els infants.
  • Hi ha d’haver prestatgeries i armaris.
  • Cal un mirall gran per a la dramatització.
  • Hi ha d’haver disfresses.
  • Hi ha d’haver penjadors per als abrics o jaquetes.
  • Calen mampares per separar espais quan calgui.
  • Etc.

e) La sala de joc. La sala de joc ha de ser un espai polivalent i flexible, modificable en funció de les necessitats i propostes de joc a cada moment. Per tant, ha de ser un espai on sigui possible crear diferents ambients mitjançant separadors d’espai i amb el mobiliari. Aquesta flexibilitat possibilitarà la creació de diferents zones de joc en funció dels materials lúdics que s’hi distribueixin.

  • Infants petits jugant a la ludoteca.
  • Infants petits jugant a la ludoteca.

L'article 8 del Decret 9409. Espais de joc

  1. Els espais de joc són les àrees del centre assignades per a la pràctica de joc i activitats per part dels usuaris.
  2. Les ludoteques hauran de disposar de zones de jocs diferenciades d’acord amb el grau de motricitat que desenvolupin els diferents tipus de jocs.
  3. En cas que una ludoteca disposi de diferents àrees o espais de joc, caldrà mostrar de manera visible, per mitjà de colors o signes entenedors, les edats dels usuaris a qui s’adreça cada espai i l’aforament màxim.
  4. No es permetrà la instal·lació de serveis de bar ni màquines subministradores de begudes i menjar dins els espais de joc.

A la ludoteca infantil, els espais respondran als interessos dels infants segons les seves edats. Per als infants menors de 2 anys, hi ha d’haver una sala amb les característiques següents:

  • Amb cadires o bancs perquè els adults que els acompanyin puguin estar asseguts si volen.
  • Amb prestatgeries i armaris on estigui el material apropiat per a aquestes edats (panera dels tresors, joc heurístic, material per al joc psicomotor…).

Per als infants entre 2 i 6 anys, a la sala de joc, es poden crear diferents zones:

  • Joc psicomotor
  • Joc psicomotor

  • La zona de joc psicomotor i de moviment: amb material de psicomotricitat com màrfegues, tricicles, cèrcols, mòduls de goma escuma.
  • La zona de jocs d’imitació i de joc simbòlic: en aquesta zona es podrien anar alternant alguns racons de joc com el racó de les disfresses, el racó de la cuina, el racó del metge o el racó del mercat. És un espai on hi ha d’haver joguines i objectes que permetin a l’infant imitar i representar el món adult.
  • La zona de jocs de construcció, puzles, encaixos: són jocs que afavoreixen la coordinació motriu fina i el desenvolupament cognitiu.
  • La zona de taller: per fer manualitats i plàstica bàsicament.
  • La zona de relaxació: per mirar contes o pe escoltar música i cançons (amb un volum que afavoreixi la relaxació i la concentració).
  • La zona de noves tecnologies: amb ordinador i material audiovisual adaptat a l’infant (que haurà d’utilitzar sota la supervisió d’un adult).

No hem d’oblidar que els menors de 4 anys hauran d’anar acompanyats a la ludoteca. Per tant, cal que hi hagi mobiliari adequat per a l’adult acompanyant. Els responsables legals dels menors d’entre 4 i 16 anys hauran de signar una autorització.

  • L'espai exterior, lloc de moviment
  • L'espai exterior, lloc de moviment

2) L’espai exterior. És convenient que la ludoteca disposi d’una zona a l’aire lliure pròxima per tal de realitzar jocs d’exterior. L’espai exterior hauria de tenir elements naturals diferenciats que suscitin diferents tipus d’activitats:

  • De moviment: grimpar, saltar, amagar-se, córrer.
  • Amb materials com la sorra i l’aigua incorporats en el conjunt del pati.
  • Amb superfícies de característiques diverses: herba, pedres, pendents.
  • Amb equipaments com gronxadors, tobogans, etc. per jugar.

La realitat, de vegades, no s’aproxima a aquest ideal. L’espai d’un pati normalment no dóna per a tanta varietat. Les places i parcs que de vegades hi ha a prop de la ludoteca tampoc no són tan complets, però tot i així poden ser utilitzats com a recurs, sempre que la seguretat dels infants estigui garantida.

Els jardins, els terrats i els patis on es duguin a terme activitats lúdiques hauran de disposar de totes les mesures de seguretat per tal d’evitar el risc d’accidents.

Organització de les ludoteques

Tota ludoteca ha de disposar d’un sistema de registre que faciliti les tasques administratives i de préstec. En general, s’hi ha d’incloure el registre de dades relatives als usuaris i el de dades relatives a les joguines.

Registre d'usuaris de ludoteques

Les ludoteques han de disposar d’una base de dades per identificar els usuaris, controlar el préstec i l’ús de les joguines de cada usuari per tal de fer-ne un seguiment. Les dades necessàries es poden organitzar en fitxers.

  • Fitxa d’inscripció: recull les dades de l’infant i una fotografia. Les dades bàsiques a recollir són el nom i els cognoms de l’infant, la data de naixement, l’adreça, el telèfon, la data de la inscripció i el número de registre. També s’hi poden incloure altres dades, com ara els estudis del pare i la mare, el correu electrònic, el nombre de germans/es, el col·legi, etc. A partir d’aquesta fitxa, cada usuari podrà disposar d’un carnet de soci de la ludoteca.
  • Llibre de registre: hi han de constar les altes i les baixes dels socis de manera correlativa.
  • Fitxa de préstec exterior: quan un infant s’emporta una o més joguines a casa es registra el número de soci, el número de registre de la joguina, el número de peces que té, l’estat en què es troba, la data del préstec i la data de devolució.

Hi ha ludoteques que també utilitzen les fitxes següents:

  • Fitxa individual: serveix per fer el seguiment de cada usuari. A més de les dades que figuren en la fitxa d’inscripció, es poden recollir dades sobre el nivell de desenvolupament de l’infant, les joguines que utilitza, la qualitat i la varietat del joc, si juga amb altres infants, etc.
  • Registre d’assistència: es tracta d’una taula de doble entrada (soci-dia) per mitjà de la qual es pot fer el seguiment de l’assistència de l’infant a la ludoteca al llarg d’un determinat període de temps.
  • Fitxa de préstec interior: cada dia es registra el nom de l’infant i les joguines que agafa dins la ludoteca.

Registre de les joguines de les ludoteques

A les ludoteques, com passa amb les biblioteques, atès el volum i la diversitat de joguines que hi ha, es fa del tot necessari ordenar-les, classificar-les, portar-ne un registre en funció de les seves característiques, del seu estat i de la seva ubicació per facilitar-ne de forma ràpida la localització, el préstec, la recollida, etc.

Així doncs, a les ludoteques, les joguines s’han d’ordenar i classificar seguint algun criteri (l’article 12 del Decret així ho indica).

Article 12. Recursos lúdics

  1. Les joguines hauran de reunir els criteris de qualitat i seguretat establerts per la normativa vigent.
  2. Els recursos lúdics i les joguines hauran de ser variats i adequats a les edats dels usuaris, es mantindran arranjats i en bon estat de netedat i seguretat, i es prendran les mesures necessàries perquè l’ús sigui adequat a la finalitat.
  3. Caldrà tenir especial cura a evitar l’accés als usuaris als jocs no adequats per a la seva edat o condicions.
  4. Cada centre elaborarà un registre en què es determinarà l’inventari actualitzat dels jocs i les joguines. També recollirà les dades descriptives principals de cada unitat de joc i l’assignació alfanumèrica o referencial corresponent.
  5. Els professionals de cada centre avaluaran les qualitats pedagògiques i socioeducatives i les particularitats de cada joc, joguina o recurs lúdic abans que aquest material es posi a disposició dels usuaris.
  6. No es permetrà la instal·lació ni l’explotació de màquines recreatives, o en general de màquines que s’hagin d’accionar amb diners o altres formes de pagament equivalents.

És imprescindible registrar les joguines tenint en compte els aspectes tècnics i pedagògics, la utilització i la conservació. Això comporta una sèrie de documents: fitxa tècnica de la joguina, fitxa pedagògica, fitxa d’usuari, fitxes de préstec interior i exterior i llibre de registres.

  • La fitxa tècnica és útil pel ludotecari. S’hi recull informació bàsica de la joguina. Reflecteix les dades tècniques del joc (nom, instruccions per a la seva utilització –escrites o en imatges–, elements que el componen, dades del fabricant…); també hi ha de figurar el codi que l’identifica (estarà en funció del sistema de classificació utilitzat). En la figura, podeu veure un model de fitxa tècnica.

Figura Model de fitxa tècnica de la joguina

  • La fitxa pedagògica ha de contenir la informació següent del joc:
    • Descripció: característiques del joc, franja d’edat recomanada, si és necessària la presència de l’adult o, al contrari, si és un joc que l’infant pot fer tot sol, o és un joc que necessita altres infants (per exemple, per jugar al joc de l’oca).
    • Valoració general: varietat d’accions que possibilita, seguretat…
    • Aspectes educatius: habilitats que desenvolupa, coneixement que posa en pràctica, etc. És una fitxa que ha de ser útil tant als educadors com als pares, i ha d’estar redactada amb claredat i precisió (vegeu la figura).

Figura Model de fitxa pedagògica de la joguina.

  • La fitxa d’usuari serveix perquè la utilitzin els infants i els joves i ha de contenir informació respecte al tipus de joc i la seva col·locació. Seria una fitxa semblant a la fitxa pedagògica, però només amb les dades bàsiques que permetin a l’usuari localitzar les joguines autònomament, saber de quin tipus de joc es tracta (per jugar sol o acompanyat; joc de lògica, de classificació, de rol…), i col·locar-les al seu lloc un cop acaben de jugar.
  • La fitxa de préstec serveix per controlar la utilització i conservació de les joguines tant dintre com fora de la ludoteca. Per tant, té alhora un ús intern, per als infants que utilitzen les joguines dintre de la ludoteca, i un ús extern, per a qui s’emporta les joguines a casa.
  • El llibre de registres serveix per tenir constància de les altes i baixes de les joguines. Ha d’estar adequadament codificat, per facilitar la reposició.

El sistema ESAR

Trobar un sistema de classificació de joguines que sigui exhaustiu seria complicat, si no comptéssim amb l’aportació de la doctora Denise Garon (1941-2005), que l’any 1982 va proposar un sistema de classificació de joguines conegut i reconegut mundialment. És el sistema ESAR.

L’anàlisi de les joguines a partir del sistema ESAR consisteix en la divisió en 6 facetes que sintetitzen les etapes del desenvolupament de l’infant a través de les principals formes d’activitats lúdiques i les grans dimensions del comportament, tan des del punt de vista cognitiu, com instrumental, social, lingüístic i afectiu.

El sistema ESAR de classificació de les joguines, és molt útil a les ludoteques ja que, d’una banda, serveix als usuaris per facilitar-los la localització de les joguines (perquè té en compte l’edat però també el tipus d’activitat a realitzar) i, d’altra banda, serveix als professionals per organitzar el material lúdic i posar-lo a l’abast del públic.

Aquest sistema d’anàlisi i classificació de les joguines a partir de les etapes del desenvolupament del joc establertes per J. Piaget permet agrupar les joguines en 4 grans grups:

  • Joc d’exercici (E).
  • Joc simbòlic (S).
  • Joc d’assemblatge (A).
  • Joc de regles (R).

  • Els jocs d'exercici reafirmen les capacitats  motrius de l'infant./-46
  • Els jocs d'exercici reafirmen les capacitats motrius de l'infant.

  • El joc simbòlic permet a l'infant interioritzar el món en el qual es desenvolupa./4
  • El joc simbòlic permet a l'infant interioritzar el món en el qual es desenvolupa.

  • El joc d'assemblatge implica coordinació visomotriu i capacitat de raonar./51
  • El joc d'assemblatge implica coordinació visomotriu i capacitat de raonar.

  • Joc d’exercici: consisteix a repetir una i altra vegada una mateixa acció pel plaer dels resultats produïts. Entre les joguines que satisfan aquest tipus de joc trobem els sonalls, els jocs de manipulació, les joguines que rodolen o les que poden ser arrossegades, els globus, les pilotes, els tricicles… És el tipus de joc que fan principalment els infants petits durant els 3 primers anys (la qual cosa no vol dir que no continuïn després d’una manera més sofisticada, juntament amb altres tipus de jocs que van cobrant més pes).
  • Joc simbòlic: consisteix a imaginar situacions fictícies en les quals uns objectes representen uns altres. Els infants juguen a interpretar rols diferents: pares, mares, mestres, metges, bombers, policies… És un tipus de joc que comença cap als 2 anys i que s’estén fins als 7-8 anys, i evoluciona de situacions simples –jugar a cuinar–, fins a jocs en els quals es representen les situacions més complexes de la vida adulta.
  • Joc d’assemblatge: consisteix bàsicament en els jocs de peces que cal assemblar, apilar, encaixar… Són jocs que impliquen coordinació motriu, i la capacitat de raonar (sovint cal classificar les peces, agrupar-les i unir-les adequadament). L’infant juga des de ben petit fent encaixos, puzles, etc. I pot continuar-ho fent durant tota la infantesa i, fins i tot, després, perquè la complexitat d’aquestes joguines varia considerablement en funció de l’edat.
  • Joc de regles: aquest joc es caracteritza perquè cal seguir i respectar una sèrie de normes per tal d’assolir l’objectiu proposat. Als quatre anys, ja es pot introduir aquest tipus de joc, sempre amb la presència de l’adult o d’un infant més gran que ajudi a entendre i respectar la norma. A mesura que els infants creixin, aniran complicant i utilitzant més aquest tipus de joc, en el qual s’aprèn a guanyar i a perdre; a respectar les normes, a raonar i a reflexionar.

  • Els jocs de regles ajuden a seguir normes i a raonar./-55
  • Els jocs de regles ajuden a seguir normes i a raonar.

El sistema ESAR es fonamenta en la teoria cognitivista de Piaget, i es concreta en 6 categories complementàries entre elles anomenades facetes i que es corresponen amb activitats lúdiques, conductes cognitives, habilitats funcionals i instrumentals, conductes socials i conductes afectives.

Les 6 categories complementàries anomenades facetes del sistema ESAR son les següents:

  • Faceta A: activitats lúdiques. Descriu l’evolució de les formes fonamentals de joc i distingeix 4 formes bàsiques:
    • Joc d’exercici.
    • Joc simbòlic.
    • Joc d’assemblatge.
    • Joc de regles (de regles simples i de regles complexes).
  • Faceta B: conductes cognitives. Fa referència al desenvolupament cognitiu, a la capacitat de pensar i raonar cada vegada més sofisticada a mesura que creix la persona:
    • Conductes sensoriomotrius.
    • Conductes simbòliques.
    • Conductes intuïtives.
    • Conductes operacionals concretes.
    • Conductes operacionals formals.
  • Faceta C: habilitats funcionals i instrumentals. La manera d’actuar de l’infant. Les diferents maneres d’actuar no són excloents entre elles, si bé l’exploració és l’acció més simple i la creació, la més complexa:
    • Exploració.
    • Imitació.
    • Acció.
    • Creació.
  • Faceta D: conductes socials. Posa de manifest les diferents possibilitats de participació de l’infant en el joc:
    • Joc individual.
    • Joc col·lectiu.
  • Faceta E: habilitats de llenguatge. Analitza les habilitats de llenguatge de l’infant considerant el material lúdic com un conjunt d’objectes significatius en termes de comunicació (a través de la joguina s’afavoreix l’expressió oral i, quan l’edat ho permet, l’expressió escrita).
  • Faceta F: conductes afectives. L’anàlisi de les conductes afectives considera les vivències emocionals de l’infant que juga.

Guia de joguines

AIJU edita cada any una “Guia del juguete” basada en el sistema de classificació ESAR i que a més a més l’amplia amb altres aspectes d’interès. Aquesta guia és gratuïta i es distribueix en comerços, escoles, ajuntaments, revistes especialitzades i també es pot trobar per Internet.

Aquestes 6 facetes es complementen entre elles i proporcionen a l’educador un sistema de categories que facilita l’organització de les joguines a la ludoteca, ja que és fàcil d’aplicar i d’entendre.

Cada any, l’Institut Tecnològic de la Joguina (AIJU), amb la col·laboració de la indústria de la joguina, ludoteques, escoles infantils, famílies, experts en joc i educació, l’ONCE i el CEAPAT, edita una guia de joguines basada en l’observació, l’anàlisi i la valoració del joc lliure dels infants amb un gran nombre de joguines del mercat. Fan una anàlisi psicopedagògica i d’utilització de les joguines a partir de diferents paràmetres: valor lúdic, versatilitat, duració o resistència, manejabilitat, atractiu infantil, edat recomanada, qualitat de les instruccions, possibilitats d’aprenentatge i adequació al context escolar (currículum LOE). Per tot això aquesta guia de joguines pot ser un referent de consulta interessant per als professionals del lleure i l’educació i també per a totes les persones interessades en el món de les joguines a l’hora de seleccionar-les. També disposa d’un cercador de joguines.

Anar a la pàgina anterior:
Annexos
Anar a la pàgina següent:
Activitats