Els tipus d'activitats lúdiques i la seva planificació

Els diferents tipus d’activitats lúdiques que s’estudiaran formen més aviat part de l’educació no formal, tot i que n’hi ha que també s’organitzen en l’àmbit de l’educació formal com ara les sortides o excursions.

Els centres d’educació no formal poden ser un suport important per a la vida familiar. Poden considerar-se com “una assistència i protecció necessàries” per a la família, tal com es diu en el preàmbul de la Convenció dels drets de la infància de les Nacions Unides. Són necessaris per al “creixement i el benestar de tots els seus membres, particularment dels infants”, i perquè la família “pugui assumir plenament les seves responsabilitats dintre de la comunitat”.

Els centres d’educació no formal de qualitat poden ajudar al desenvolupament dels infants i protegir-los d’alguns riscos als quals haurien d’enfrontar-se sense aquesta atenció. Els serveis ofereixen jocs que els nens i nenes no tindrien fora, i els donen l’oportunitat d’aprendre a defensar-se mentre els protegeixen. Els ajuden a ampliar el seu món social i promouen les seves relacions d’una manera més lliure que l’escola. De la mateixa manera, els proporciona l’oportunitat de relacionar-se amb adults que no són ni mestres ni pares i els poden donar altres models socials. Alguns centres planifiquen activitats esportives per a infants i joves, així com activitats artístiques i culturals que no podrien trobar en altres llocs. Ajuden a conscienciar als joves sobre els riscos del tabac, de l’alcohol i les relacions sexuals insegures, a més de protegir els nens contra riscos físics i socials als quals poden exposar-se.

Queda clar, doncs, que l’atenció a la infància mentre els pares estan a la feina és una funció molt important dels centres d’educació no formal. Són un camí potencial cap a altres beneficis: poden millorar la qualitat de vida dels infants, oferir-los protecció de tot tipus i són un mitjà per construir un grup social i solidari.

Encara que la història dels centres d’educació no formal es remunta al segle XIX, el seu desenvolupament és bastant recent. L’auge dels centres d’educació no formal té diferents orígens: la protecció a la infància, l’educació, la igualtat d’oportunitats, la solidaritat.

Es fan activitats d’educació en el lleure tant dins l’àmbit de l’educació formal com dins de l’educació no formal. En aquest sentit, cal distingir:

1. Intervencions educatives en el lleure dins del sistema educatiu. Les trobem en el possible tractament o inclusió de l’educació en el temps lliure dins el mateix currículum escolar, com a continguts transversals.

D’altra banda, també es dóna una educació en el temps lliure des de l’escola, encara que de manera més difusa per mitjà de l’àrea de descoberta de l’entorn natural i social: activitats de colònies escolars, visites a granges escola o escoles de natura, etc.

En aquest segon cas es proposa, des d’un espai que no és pròpiament de temps lliure, la vivència d’activitats de temps lliure. Hi ha qui considera que aquestes activitats no poden gaudir de les mateixes connotacions que les activitats que es fan en el temps lliure. Aquí es tractaria d’una “esplaització de l’escola”.

2. Intervencions educatives en el lleure fora del sistema educatiu. Constitueixen la dimensió més pròpia de l’educació en el temps lliure. En els darrers anys, davant la proliferació d’oferta lúdica, s’ha fet un esforç considerable per sistematitzar la intervenció. D’aquesta manera, se li ha donat una intencionalitat educativa i, en aquest sentit, el model de l’educació formal ha servit de referent. L’Administració també ha vist la necessitat de regular molts aspectes que no es tenien en compte en la legislació que hi havia per donar resposta a les demandes i a les necessitats socials actuals.

La nova Llei d’educació de Catalunya (LEC) reconeix el lleure com a àmbit educatiu, estableix que la Generalitat haurà de regular els requisits i els criteris de qualitat de les activitats d’educació en el lleure i també estableix la possibilitat d’ús de les instal·lacions del centre més enllà de l’horari escolar.

Capítol VI. Educació en el lleure. Article 39. Educació en el lleure

El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s’agrupen i les entitats, les associacions i les empreses d’educació en el lleure, en els diferents territoris.

El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d’acord amb el procediment que determina l’article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.

Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d’acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per autoritzar que utilitzin les instal·lacions del centre més enllà de l’horari escolar.

La planificació de les activitats lúdiques

La incorporació d’activitats lúdiques a l’educació infantil passa per planificar-les a fi de promoure-les i poder-les avaluar. L’educador les ha de planificar tenint en compte que han de promoure el desenvolupament de les capacitats dels infants i, a la vegada, han de ser significatives en experiències i motivadores.

Totes les activitats s’han de planificar prèviament. Això contribueix a donar seguretat a l’educador, que també es transmet als infants.

El fet de no improvisar no vol dir que s’hagi de ser rígid i fer sigui com sigui el que estava programat. Ben al contrari, s’ha d’estar atent al desenvolupament de l’activitat i ser flexible per introduir canvis si l’interès dels infants ho aconsella. Pot ser que acabin abans o després del que estava previst o inclús que no es puguin dur a terme totes les activitats que hi havia programades.

Planificació

Tots els elements de la planificació són importants. Heu de reflexionar prèviament sobre cadascun dels elements per tal de poder tenir una visió de conjunt sobre què es vol aconseguir i com s’ha d’aconseguir.

Els elements que s’han de tenir en compte en la planificació d’activitats lúdiques són els següents:

1. Anàlisi dels destinataris. Explicar les dades més importants sobre els destinataris d’aquestes activitats lúdiques. Les més importants són:

  • Edat dels infants: s’ha de tenir present el moment evolutiu en què es troben a l’hora de seleccionar els jocs o les activitats.
  • Nombre de participants.
  • Característiques: l’educador pot saber quins són els interessos i les expectatives dels infants si observa a què juguen o què expliquen.

2. Justificació de l’elecció de l’activitat: Explicar breument en què consisteix l’activitat i la seva finalitat.

3. Objectius de l’activitat: Redactar els objectius operatius o didàctics que es pretenen aconseguir amb l’activitat. Han de ser objectius avaluables.

4. Descripció de l’activitat: Explicar els passos i les tasques que s’han de dur a terme per fer l’activitat, és a dir, ha de quedar clar quina és la intervenció de l’educador/a i quines són les accions que els destinataris faran(infants, famílies…).

5. Metodologia: concretar quines estratègies s’utilitzaran per dur a terme les activitats:

  • Elecció i adequació de l’espai. Vetllar perquè sigui segur.
  • Temporalització: durada de l’activitat incloent la presentació, el desenvolupament i el final de l’activitat.
  • Agrupaments: individual, petit grup, tot el grup.

6. Materials necessaris: s’ha de tenir en compte quina edat tenen els participants, quants n’hi ha, quines diferències hi ha entre ells, etc.

7. Avaluació: ha de permetre que els infants puguin ordenar i sistematitzar els continguts apresos (es poden fer jocs a partir del que van veure). Els educadors han d’avaluar si els infants han assolit els objectius previstos, el desenvolupament de l’activitat, és a dir, l’adequació del lloc, els jocs proposats, la temporalització, etc.

8. Organització de l’activitat: preparació prèvia de l’activitat (reunions de l’equip d’educadors per decidir on es farà la sortida o l’activitat, cerca d’informació del lloc on es vol anar, preparació dels fulls d’autoritzacions dels pares, elaboració de la llista de materials per fer la sortida, preparació de la reunió amb els pares, contractació del mitjà de transport, sol·licitació dels permisos si l’activitat es fa des de l’àmbit no formal, etc.).

L’equip educatiu ha de planificar prèviament totes les activitats que es duran a terme. La planificació ha de ser prou flexible per poder donar resposta a possibles imprevistos.

En la programació d’activitats que incloguin el joc com a recurs metodològic, cada grup de continguts s’ha de relacionar amb les activitats. Aquestes activitats constitueixen el camp experiencial dels aprenentatges. Per això, en la selecció i l’organització dels continguts i les estratègies didàctiques, l’educador/a ha de tenir en compte els criteris següents:

  • Qualitat: les activitats seleccionades han de tenir en compte el desenvolupament de la majoria de capacitats.
  • Adequació: tenir en compte les característiques dels infants. Per exemple, el nivell d’aprenentatge, els interessos, les vivències, l’ambient en què interactuen, el temps d’aprenentatge.
  • Varietat: incloure activitats individuals i grupals, d’interior i d’exterior, de moviment i de repòs, d’expansió sensoriomotriu, etc.
  • Motivació: activitats gratificants i promotores de la singularitat creativa dels infants. El joc és un instrument òptim de motivació. L’educador ha de preparar i organitzar el joc. La seva actitud ha de facilitar el joc a fi de promoure l’interès dels infants per les activitats proposades.

Les activitats d’educació en el temps lliure han de permetre l’aprenentatge, la creació i la diversió.

Les activitats didàctiques han de fer referència a situacions vivencials, que resultin familiars i properes als infants, de manera que constitueixin nuclis d’aprenentatge (els animals de la granja, el bany, etc.).

  • Incorporació: les activitats han de permetre incloure propostes dels infants (què ens podem emportar per si plou?, si sortim al camp, on dipositarem els envasos buits si no hi ha papereres?, etc.). Aquestes preguntes busquen crear en els infants l’hàbit de preveure i planificar les coses abans de fer-les. Al principi, les respostes poden ser bastant il·lògiques o fantàstiques, però a mesura que es facin més grans seran més coherents. També és important que cada infant participi en el grup i interaccioni amb la resta de companys.
  • Aplicació: moment de la creativitat i del descobriment.
  • Expressió: acabada l’activitat, és el moment de la lliure expressió (verbal, gestual, etc.), de la discussió, de posar en comú els descobriments que cadascú ha fet.
  • Sistematització: necessitat de programar sistemàticament les activitats tenint en compte els criteris anteriors. Cal elaborar una enumeració d’experiències vivencials dels infants. Això permetrà relacionar significativament l’escola amb l’àmbit personal, familiar i social. A partir d’aquí, aquestes experiències es podran relacionar amb els continguts nous. El joc té una importància especial en la selecció d’activitats d’aprenentatge, ja que crea un ambient permanent de trobada, motivació, creativitat, expressió i goig que no ha de faltar en cap model didàctic infantil.
  • Avaluació: valoració de l’experiència que s’ha dut a terme i proposta de possibilitats noves.

L’avaluació és l’instrument que ens permet organitzar la comparació entre la situació prevista inicialment i la situació real. Aquesta comparació ens ha de donar informació sobre el grau d’assoliment del que inicialment s’havia previst i dels diversos factors que han fet possible o han dificultat el desenvolupament de les activitats.

L’avaluació és un procés que té un caràcter sistèmic, ja que aborda tots els components que apareixen en la intervenció i és un element que ajuda a prendre decisions sobre les diferents reorientacions del procés, cosa que fa que hagi de ser necessàriament un aspecte molt cuidat dins la planificació.

Les activitats extraescolars

L’educació extraescolar adquireix sentit en el moment que l’escola activa porta a terme programes d’activitats extraescolars. Els principis de l’escola nova i l’educació sense parets fan que molts mestres programin activitats més enllà de l’estricte marc escolar (colònies escolars, visites a granges escola, etc.) Per tant, aquestes activitats estarien organitzades per l’escola i formarien part del currículum educatiu.

Per mitjà d’aquestes activitats es treballen continguts d’educació ambiental, la interrelació de l’escola amb la comunitat, la recuperació de festes, costums i tradicions, la vivència del cicle festiu anual, etc.

Amb aquestes activitats també s’aconsegueix trencar la rutina escolar pel que fa a l’espai i el temps, la col·laboració de mestres o educadors i monitors. En definitiva, es tracta d’obrir l’escola a la comunitat i que l’escola participi activament en la vida d’aquesta comunitat.

Aquestes activitats s’apropen molt a la concepció d’educació en el lleure, però moltes vegades l’alumnat les percep o les viu com si es tractés de temps de treball, ja que tenen lloc dins l’horari o el període escolar. Per tant, l’actitud o la predisposició envers aquestes activitats pot ser diferent de la que es té del temps lliure. D’altra banda, la interpretació de la família també és molt diferent de la concepció que es té de temps lliure quan l’escola hi intervé. Així doncs, la flexibilitat i el marge de llibertat amb què es plantegen fa que la consideració que se’n té canviï.

En l’àmbit de l’educació no formal, però des de l’escola, també s’organitzen activitats anomenades extraescolars. Generalment, les organitzen l’associació de mares i pares dels alumnes (AMPA). Es fan fora de l’horari escolar i tenen objectius diferents dels del currículum escolar. Poden utilitzar les instal·lacions i els equipaments de l’escola o no, com ara les activitats de natació en piscines públiques o privades. Les activitats les duen a terme diferents professionals, en funció del tipus d’activitat de què es tracti, contractats per l’AMPA. El finançament s’obté de les quotes de les famílies membres de l’AMPA i dels infants que assisteixen a l’activitat.

També hi ha entitats i empreses privades dedicades a oferir activitats als infants fora de l’horari escolar. Se solen fer als centres educatius, ja que així els infants no s’han de traslladar, o en equipaments municipals. Últimament s’han creat moltes empreses privades especialitzades a oferir activitats de lleure tot l’any. Moltes d’aquestes empreses també acostumen a cobrir la vigilància de menjador. Disposen d’un web que els permet fer publicitat dels serveis que ofereixen. Els interessats també el poden fer servir per posar-s’hi en contacte.

  • Les activitats extraescolars poden ser molt variades
  • Les activitats extraescolars poden ser molt variades

La tipologia d’aquestes activitats és molt variada. Contribueixen a despertar inquietuds, a reforçar els coneixements d’alguna àrea, a fomentar la creativitat i a desenvolupar valors.

Les activitats extraescolars poden estar organitzades per institucions públiques o privades.

Les activitats extraescolars es podrien classificar en tres blocs:

  • Activitats de formació: són freqüents les d’idiomes i les d’informàtica. Els permeten reforçar o millorar els coneixements adquirits a l’aula. És recomanable que se’ls doni un caràcter més amè i menys acadèmic que a l’escola, perquè els infants no les associïn a una prolongació de la jornada escolar.
  • Activitats artístiques: en aquest cas l’oferta pot ser molt variada (teatre, plàstica, música, dansa, etc.). Els aspectes que més es treballen són l’expressió i la capacitat creadora. Fomenten la imaginació, la comunicació i la destresa manual i visual. Els infants han de divertir-se mentre les fan i no considerar que són una obligació.
  • Activitats lúdiques o preesportives: engloben una gran varietat d’activitats de motricitat global, com tallers de jocs, natació, karate, psicomotricitat, etc. Aquestes activitats, a més d’afavorir l’estat físic dels infants, són imprescindibles per ampliar la capacitat de coordinació, la psicomotricitat, la flexibilitat i l’agilitat. Els esports desenvolupen valors importants en els infants, com la disciplina, la companyonia, el respecte, l’esperit d’equip, la superació i la competitivitat. Els esports d’equip són recomanables per a alumnes amb problemes de socialització o timidesa, ja que ajuden a desenvolupar relacions amb els companys i aporten seguretat. Els esports individuals són òptims per a alumnes hiperactius o amb excés d’agressivitat, ja que aprenen a dominar els impulsos i a descarregar l’energia.

És molt important que l’infant faci les activitats que realment li interessin i que les visqui com una experiència lúdica per tal de no avorrir-les. A més, cal no sobresaturar-lo amb massa activitats, ja que també necessita gaudir d’un cert temps no programat pels adults.

Totes les activitats organitzades pel centre educatiu han de figurar en la programació general anual del centre (PGA). A més a més, les activitats organitzades com a complement de les activitats que es fan a classe s’han d’incloure en la programació de l’àrea corresponent.

Totes les activitats adreçades als infants i organitzades des de l’educació en el lleure, i que es fan fora del lloc habitual de residència i en contacte amb el medi natural o rural que les acull, estan regulades per normativa i han d’estar autoritzades per la Secretaria de la Joventut de la Generalitat de Catalunya.

Les sortides i les excursions

Els educadors han d’utilitzar els recursos de l’entorn per fer sortides, excursions i visites, cosa que implica obrir-se a les diverses experiències que ofereix l’ambient i tenir un contacte directe amb l’entorn.

En l’educació infantil, les sortides a l’entorn natural proper són un requisit necessari per assolir els objectius educatius de l’etapa. Aquestes sortides han de constar en la programació i s’han de planificar.

Les sortides a l’entorn són un recurs important en l’educació infantil per diverses raons:

  • Són motivadores sempre que tinguin en compte els interessos i les necessitats dels infants a qui s’adrecen. A més, s’ha de partir de les experiències o els coneixements previs d’aquests infants per aconseguir que l’aprenentatge sigui significatiu.
  • Col·laboren en l’aprenentatge constructivista, ja que a partir de les experiències que l’infant té amb els objectes i les situacions reals, i no pas amb les representacions o les imatges de la realitat, pot participar activament en la construcció dels seus coneixements.
  • Es basen en el joc. El joc afavoreix el desenvolupament de les capacitats que els infants han d’assolir, ja que implica participació, activitat, interacció i afavoreix la globalització de les situacions. S’ha d’evitar la falsa dicotomia entre joc i treball escolar.

Planificació de l'excursió

L’èxit d’una excursió es basa en una bona planificació en la qual no es deixi res a l’atzar. A part dels aspectes organitzatius, s’han d’escollir adequadament el lloc i les activitats que es faran en funció de l’edat i les característiques dels destinataris. No s’ha d’oblidar que la planificació ha de ser suficientment flexible per poder respondre de forma àgil a possibles imprevistos.

Les excursions...

… són una excel·lent oportunitat per treballar els hàbits, les actituds i valors a través dels continguts transversals d’educació per a la salut i l’educació del medi.

Als annexos del web trobareu un article relacionat amb l’organització de sortides a l’entorn a l’EI.

En l’organització de qualsevol tipus de sortida es poden diferenciar tres fases: abans, durant i desprès de la sortida.

  • El nombre d'infants i la seva edat determinen el nombre d'adults acompanyants./35
  • El nombre d'infants i la seva edat determinen el nombre d'adults acompanyants.

1. Abans: preparació de la sortida.

  • Escollir el lloc a visitar. Els educadors l’han de seleccionar en funció dels aspectes següents:
    • Objectius de la sortida. Dependran dels continguts que s’hagin de treballar. De totes maneres, hi ha uns objectius comuns a totes les sortides, com ara desenvolupar la capacitat d’observació, respectar l’entorn, desenvolupar l’orientació espacial, elaborar i interpretar plànols, afavorir el llenguatge i la comunicació, potenciar l’autonomia personal, etc.
    • Edat dels infants. En aquestes edats es recomana no anar gaire lluny (20-30 km. amb transport en sortides de tot el dia) tenint en compte que els atreu més el que és proper i familiar.
    • Nombre d’infants. Determinarà el nombre d’adults acompanyants. A vegades es pot comptar amb la col·laboració d’unes quantes mares acompanyants durant la sortida. És important que l’educador reculli informació del lloc a visitar (mapes, guies, etc.) per tal de poder planificar més bé les activitats.
  • Programar la sortida:
    • Fixar les dates i contractar el mitjà de transport, si fora necessari. Habitualment es va en autobús, però també es pot anar amb transport públic.
    • Fixar els objectius, continguts i activitats a realitzar durant i desprès de la sortida. Per establir les activitats cal conèixer què saben els infants sobre el tema de la sortida, coneixements previs. Es pot saber fent preguntes al grup, demanant-los que facin un dibuix expressant la seva vivència personal i construint un mural col·lectiu amb tots els dibuixos, etc.
    • Motivar els infants: apropar-los al tema per tal de despertar el seu interès, per exemple, ambientant l’aula o el passadís amb fotografies del tema, amb la lectura d’un conte, visionat d’un vídeo, la visita al centre d’alguna persona entesa en el tema, fer que s’imaginin que són uns exploradors que aniran a un lloc on no hi ha anat mai cap infant abans, etc.
    • Informar als infants de què faran durant la sortida: és un bon moment perquè formin grups o equips per fer determinades activitats, escollir el nom del seu grup, preparar les targetes d’identificació de cadascun indicant nom i telèfon de contacte per si es perdés.
    • Explicar què han de portar. Caldrà fer una fulla informativa per als pares indicant la data de la sortida, lloc, com s’anirà, quin tipus d’activitats es realitzaran i què han de portar els infants (xandall, calçat esportiu, gorra, una muda, esmorsar, algun material específic per alguna activitat, etc.
    • Demanar l’autorització dels pares. Es pot fer en la mateixa fulla informativa. Cal indicar si la sortida té algun cost per a les famílies. Si la sortida queda fora de l’horari habitual també s’indicarà l’hora de sortida i d’arribada i el lloc.
    • Fer la llista dels materials que hauran de portar els educadors(llapis, ceres, càmera de fotos, joguines, farmaciola, telèfon, …)

Les sortides no s’han d’improvisar sinó que s’han de planificar prèviament.

Animar un viatge en autocar. La carrera del paper

  • Material: Dos rotllos de paper higiènic.
  • Descripció: Es formen dos equips que corresponen a les dues files dobles de seients de l’autocar. El joc consisteix a anar passant el rotllo de paper, el més ràpid possible, de davant fins al darrera, sense que es trenqui. L’equip que pugui fer arribar el rotllo de paper, el més aviat possible i sense trencar-se serà el guanyador. Si el paper es trenca l’equip haurà de tornar a començar. El primer jugador de cada fila haurà d’aguantar el rotllo de paper.

Durant el viatge, conversar amb l’amic del costat, o mirar el paisatge també són activitats agradables.

2. Durant: realització de la sortida.

  • El dia de la sortida, repartir les targetes d’identificació a cada infant i portar la llista de tots els infants i telèfons, fotocòpia de la pòlissa sanitària del centre. Comprovar que es porta tot el material.
  • Durant el viatge es poden fer diverses activitats lúdiques com cantar cançons, jocs verbals, etc. Es pot fer alguna parada breu.
  • Una vegada arribats al lloc elegit es van fent les activitats planificades. Es poden fer observacions de coses i llocs utilitzant el major nombre de sentits.
  • Observar formes, mides, colors amb els ulls directament i amb lupa de diferents plantes i animals amb els que es troben. Comparar olors, per exemple l’olor del carrer amb cotxes i l’olor del parc o del camp. El soroll dels cotxes durant el trajecte i escoltar els sons del camp. Recollir objectes de la natura (fulles, pedres, terra…). Dibuixar una planta, flor, animal. Els educadors poden fer fotos del lloc i dels infants per comentar-les a la tornada, gravar sons de diferents moments del trajecte.
  • Realitzar diferents jocs en gran grup: identificar un objecte amb els ulls tapats, per l’olor, jocs d’exploració i orientació en l’espai, etc.
  • Deixar un temps lliure perquè els infants facin el que vulguin.

El paper de l’educador durant la sortida ha de ser:

  • Vetllar per la seguretat dels infants al seu càrrec.
  • Acompanyar els infants, escoltar-los i orientar-los però no dir-los què han de recollir o recollir-ho ell en comptes dels infants, ja que són els infants qui han de fer les activitats.
  • Estimular l’observació i la recerca per part dels infants i incitar la seva creativitat.
  • Actuar en casos de conflictes.
  • Respectar i fer respectar el medi ambient. L’educador és un model pels infants per tant, ha de donar exemple, i no només amb paraules sinó amb fets.

A l’apartat “La intervenció en situacions de conflicte en un context lúdic” d’aquesta unitat s’aborda el tema de la intervenció de l’educador en la resolució de conflictes.

3. Desprès: seguiment i avaluació de la sortida.

  • Els dies posteriors a la sortida es poden fer les activitats de consolidació dels continguts treballats durant la sortida i l’avaluació final. S’han de fer activitats que relacionin els diferents continguts afavorint un enfoc globalitzador.
  • Es pot comentar a nivell de grup, les experiències personals de cadascun. Que cada equip mostri què ha recollit. Formulen preguntes sobre el què els agradaria saber i busquen solucions amb l’ajuda de l’educador.
  • També es poden fer diferents activitats individuals o en petit grup relacionades amb la sortida:
  • Comentar les fotografies de la sortida. Escoltar els sons gravats i reconèixer-los.
  • Utilitzar el material recollit per a:
    • Fer ordenacions, comparacions i classificacions (totes les fulles són iguales?).
    • Buscar relacions entre elements: coses que són del camp (animals, plantes…) i coses que no ho són ( envasos, papers…).
    • Observar algun animal recollit (formiga, caragol, etc.) i veure com es desplaça, què menja?. Plasmar-ho en murals, cartells, etc.
    • Dibuixar el que més els hi ha cridat l’atenció de la sortida.
    • Modelar fruites observades amb plastilina.
    • Aprendre jocs, cançons i endevinalles relacionades amb el què han vist.

A partir d’aquestes activitats es poden fer també activitats de reforç i/o d’ampliació per aquells infants que ho necessitin.

Fer una avaluació final amb els infants i amb l’equip d’educadors per reafirmar-se en el procediment seguit o buscar-ne un altre de millor. Comprovar si els infants han assimilat els continguts i el procés seguit per veure si els objectius i les activitats proposades eren adients, per exemple, què ha estat bé?, en què s’ha fallat?, el temps dedicat a cada activitat ha estat suficient?, etc.

En funció d’aquestes valoracions es decidirà si es repetirà la sortida la propera vegada, quins ajustaments s’haurien de realitzar, etc.

És útil per properes ocasions, realitzar una fitxa de cada excursió on s’indiqui el lloc, objectius, activitats que hagin funcionat molt bé, cost aproximat i grau de compliment de les expectatives

Les excursions organitzades des d’entorns no formals també han de tenir en compte els tres moments de planificació, abans, durant i desprès de l’excursió.

En aquest àmbit els professionals que hi treballen son els monitors sotal la responsabilitat d’un director de lleure. És l’equip de monitors qui planifica i organitza l’excursió per seguir tots una mateixa metodologia i criteris educatius. Generalment s’utilitza com a metodologia general en les excursions la metodologia activa basada en l’aprenentatge per descobriment a partir de l’observació del medi ambient.

En l’elecció del lloc s’ha de tenir molt en compte les característiques del grup d’infants, com ara el nombre de participants, si hi ha cap infant amb alguna discapacitat, l’edat ja que condiciona la seva capacitat física. En la taula 1 teniu una referència de la capacitat física dels infants segons l’edat.

Taula Capacitat física segons l’edat
Edat Temps que poden caminar Desnivell
3 anys 30 minuts 50 metres
4 anys 45 minuts 50-100 metres
5 anys 70 minuts 100-150 metres
6 anys 90 minuts 150-200 metres

Les excursions poden ser de mig dia o de tot el dia, en tot cas, convé conèixer de primera mà, abans de fer l’excursió, el lloc i l’itinerari a seguir per poder calcular millor el temps del trajecte a peu, lloc on descansar, si hi ha alguna font o un lloc pla on poder dinar i jugar, etc.

El tipus d'activitats

El tipus d’activitats a realitzar durant l’excursió estarà en funció del lloc elegit i de l’època de l’any.

La selecció de les activitats a realitzar durant l’excursió pot ser molt variada i dependrà de l’època de l’any i del lloc on es vagi (platja, muntanya, parc, etc.). En qualsevol dels casos s’han de preparar activitats per realitzar.

Durant el trajecte, si es va amb autobús o tren, per tenir-los entretinguts. es pot cantar, explicar contes, conversar amb el company del costat, o mirar el paisatge, ja que també són activitats agradables. El que no s’ha de fer és jugar des del principi fins al final del viatge.

No s’ha d’oblidar que els infants solen estar excitats per la marxa i el viatge els cansa aviat, convé tenir preparats jocs que els tranquil·litzi i distregui. A continuació teniu un exemple de joc:

De l'Havana ha arribat un vaixell carregat de...

Qui dirigeix el joc elegeix el tipus d’objectes, per exemple, “carregat de fruites” els infants han de dir noms de fruites sense repetir-ne cap. L’infant que primer diu una fruita que ja s’ha dit, se li pot cantar ” 1, 2, 3, Xavier (el nom de l’infant) escolta bé!” I a continuació es torna a començar amb una altra paraula.

Aquest joc es pot fer més complicat en funció de l’edat dels infants, per exemple, De l’Havana ha arribat un vaixell carregat de cotxes”. Els infants han de dir paraules que comencin per la lletra “C”. També, aquest joc, pot ser eliminatori.

Una vegada s’arriba al lloc escollit es poden fer activitats de molts tipus, però normalment es treballen els eixos següents:

  • Descobriment de l’entorn natural, social i cultural: es poden plantejar jocs a activitats a partir d’un eix d’animació (som exploradors), jocs de pistes, jocs motrius, etc.
  • L’alimentació: es poden treballar els hàbits d’alimentació (què menja cadascú, què porten per beure…) i d’higiene.
  • Cura del medi ambient: és un bon moment de conscienciar-los de que ho han de deixar tot recollit (dipositar els papers i envasos en bosses i tirar-les desprès als contenidors).
  • Activitats per desprès de l’excursió: es pot comentar què els va semblar l’excursió i es poden realitzar jocs a partir del que van aprendre.

Els jocs no s’han d’improvisar. S’han de portar preparat i no descuidar el material necessari per portar-los a terme, si és que en cal. Per això és tant important la planificació no només de l’excursió sinó també la selecció de les activitats i jocs que es duran a terme.

Què han de portar els educadors? Farmaciola, llista infants participants, autoritzacions, targetes d’identificació, cartilla sanitària.

Campaments

Els campaments son un tipus de servei que exigeix dels infants un notable esforç físic d’adaptació ja que les condicions en què viuen són molt diferents a les habituals de la seva llar, però també ofereix la possibilitat de viure més estretament el contacte amb la natura.

Els campaments son una activitat que consisteix en una estada en un entorn natural en tendes de campanya.

Les tendes tenen fonamentalment la funció de servir per dormir, però segons la grandària del campament pot haver-hi també altres instal·lacions com: una tenda menjador, una tenda sanitària o una que faci les funcions de cuina.

El campament és un recurs idoni per educar el caràcter, l’esforç i la superació personal dels infants. Existeixen dos tipus de campaments segons el lloc on es puguin emplaçar:

  • Campaments preinstal·lats totalment o parcialment en zones habilitades per a aquesta activitat.
  • Campaments mòbils que els infants ajudaran a muntar.

Els objectius del campament son:

  • Capacitar els infants per a l’adaptació a un estil de vida més auster.
  • Educar l’infant en valors com: la solidaritat, l’esforç, la superació personal i el caràcter.
  • Posar-lo en contacte directe amb la natura.

Els casals de vacances

Els casals de vacances són un servei que ofereix la possibilitat que els infants desenvolupin activitats lúdiques i manuals en el seu entorn habitual –al mateix barri, poble o municipi– de dilluns a divendres en èpoques de vacances.

Actualment, els casals o les colònies urbanes són una proposta que es té molt en compte a l’hora d’organitzar el temps lliure dels infants durant el període de vacances escolars. Són molt útils a les famílies que no poden tenir cura dels fills per motius laborals.

Les colònies urbanes s’emmarquen dins l’educació de l’oci i el lleure.

Habitualment s’organitzen en períodes no lectius i utilitzen els espais escolars. Solen ser molt més freqüents a l’estiu, malgrat que, segons les necessitats de la zona, també se’n poden organitzar durant les vacances de Nadal.

A l’hora d’organitzat-les, és important tenir en compte que han de tenir un contingut educatiu ben diferenciat del de l’educació formal.

És un servei molt flexible, ja que permet als professionals que hi participen adaptar-se fàcilment a la quantitat, les característiques i la dispersió d’edats dels participants.

Els casals es diferencien de les colònies i dels campaments en el fet que els infants no s’allunyen de la seva llar i, consegüentment, tampoc no s’allunyen de les seves famílies; les veuen cada dia. L’infant només passa unes hores fora de casa cada dia. En sortir del casal, el pare o la mare el va a recollir, cosa que facilita la relació i la comunicació dels professionals que intervenen en el casal amb els pares dels infants.

Podeu consultar el reglament que regula les activitats d’educació en el lleure en la secció “Annexos” del web.

Els casals de vacances estan regulats pel Decret 137/2003, de 10 de juny, de regulació de les activitats d’educació en el lleure en les quals participen menors de 18 anys

Decret 1372003, de 10 de juny.

Article 1: Objecte i àmbit d’aplicació:

1.1. Aquest Decret regula les acampades juvenils, els camps de treball, els casals de vacances, les colònies, les rutes i qualsevol altra activitat assimilable que, sigui quina sigui la seva denominació i característiques, habitualment realitzen les entitats d’educació en el lleure infantil i juvenil, en les quals hi participin persones menors de 18 anys en nombre superior a sis, que no tinguin caràcter familiar i que es desenvolupin a Catalunya, amb una finalitat educativa, cultural, formativa o social.

Article 2: Activitats subjectes i excloses

2.1 El contingut d’aquest Decret és d’aplicació a les activitats organitzades o promogudes per persones físiques o jurídiques, públiques o privades, les persones participants de les quals hagin estat prèviament inscrites a aquestes activitats.

2.2 Queden excloses del compliment d’aquesta normativa les activitats objecte d’aquest Decret que estiguin regulades pel Departament d’Ensenyament.

2.3 Queden excloses del compliment d’aquesta normativa les activitats organitzades, directament, pel Consell Català de l’Esport, o per qualsevol de les entitats inscrites o que tinguin seccions esportives adscrites al Registre d’entitats esportives de la Generalitat de Catalunya.

2.4 Queden excloses del compliment d’aquesta normativa les activitats promogudes o organitzades per centres residencials i d’acolliment, propis o col·laboradors, de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència i de la Direcció General de Justícia Juvenil. Tanmateix, notificaran a la Secretaria General de Joventut la realització de l’activitat amb l’antelació suficient als efectes previstos a l’article 10, apartat 4.

Característiques dels casals

Hi ha diferents tipologies de casals de vacances, ja que cada municipi, en funció de les necessitats i demandes de la seva població, organitza les activitats de forma diferent. Malgrat això, es poden establir alguns aspectes que permeten diferenciar els casals de la resta d’activitats lúdiques. Aquests aspectes diferencials es podrien concretar en els punts següents:

  • La major part de casals es fan en torns setmanals o quinzenals, de dilluns a divendres.
  • Els horaris varien d’un casal a un altre. Així, poden haver-hi casals amb horari de matí, horari de tarda o d’ambdós.
  • Des del casal es pot oferir la possibilitat d’acollida als matins i de menjador als migdies, però els infants sempre tornen a dormir a casa seva.
  • El seu emplaçament acostuma a ser en equipaments de lleure o en escoles; en centres cívics o en instal·lacions esportives pròpies del municipi.
  • L’agrupació dels infants es fa per edats.
  • El treball del casal té com a destinataris últims els infants, però no s’ha d’oblidar mai que les famílies són també un dels objectius principals.

Objectius dels casals

L’objectiu principal dels casals és educar per la convivència, el respecte i la tolerància amb una metodologia activa i participativa basada en el joc i l’animació sociocultural. I per aconseguir-ho, posen a l’abast una sèrie d’activitats lúdiques generalment relacionades amb els temes transversals.

Els objectius dels casals són:

  • Permetre el coneixement de l’entorn a partir del treball d’aspectes cívics.
  • Oferir els infants la possibilitat de jugar i aprendre amb altres infants de característiques diferents com pot ser la cultura, situació familiar, procedència, etc.
  • Gaudir lúdicament d’espais públics com són els parcs, les piscines o els jardins que es troben a l’entorn més proper en companyia d’altres infants.
  • Desenvolupar la convivència, el respecte i la tolerància de cadascun dels infants participants a partir de la relació amb altres membres del grup.
  • Fomentar el contacte amb altres institucions públiques de caràcter cívic, com per exemple amb la policia local o amb els bombers; així com el contacte amb altres ciutadans com és el cas de familiars i veïns.

Trets generals d'organització i planificació d'un casal

La planificació d’un casal és una tasca que s’ha de fer amb temps suficient perquè tot estigui preparat el dia de l’inici. Això vol dir que com a mínim dos mesos abans ja s’ha de començar amb tots els preparatius.

  • Les primeres tasques a realitzar tenen a veure amb “el màrqueting” del casal, és a dir, amb la seva difusió, així com amb la presentació del projecte pedagògic en què es recolza. El casal es presentarà a totes les entitats implicades, és a dir, a la direcció de l’equipament on es durà a terme, als pares dels possibles infants destinataris i a les institucions públiques i privades que poden aportar subvencions i ajuts econòmics i materials.
  • Durant l’últim mes, la feina s’intensificarà ja que és el moment de preparar les activitats i el material d’ambientació del casal, amb la previsió de totes les despeses.
  • Després de la posada en pràctica i, un cop acabat el casal i l’estiu, totes les parts implicades s’han de tornar a reunir per fer-ne una valoració i una memòria.

Activitats que es desenvolupen en els casals

Exemple de joc de coneixement del medi

El joc de pistes o gimcana: un grup d’infants ha de seguir amb atenció les pistes que han deixat prèviament els organitzadors. Alhora, han d’anar fent diverses proves per aconseguir més pistes. L’infant aprèn a entendre els signes de les pistes, a desxifrar missatges i a relacionar-se amb l’entorn i amb els companys. A la vegada, coneix l’espai del recorregut d’una manera divertida.

Les activitats que es porten a terme són molt variades i accessibles a tots els participants, independentment de les seves circumstàncies personals.

Hi ha activitats que es desenvolupen dins el grup de pertinença (el grup d’edat) i d’altres que es comparteixen amb altres grups, és a dir, amb companys i companyes de diferents franges d’edat.

S’hi fan activitats diverses: tallers, bany, jocs, excursions, visites, etc. Bàsicament, podem estructurar les activitats en les categories següents:

  • Activitats relacionades amb el temps destinat a l’acolliment i el comiat dels infants. Aquí s’han de tenir en compte tant els infants com els familiars a l’hora de plantejar-les.
  • Els jocs. Caldrà afavorir els jocs de grup i deixar prou temps per als jocs de pati lliures.
  • Sortides i excursions fora de l’ambient habitual del casal.
  • Racó de reflexions, que es durà a terme en algun moment del dia per tal de revisar tot el que s’ha fet i plantejar solucions als problemes, si és que n’hi ha.
  • Treball d’hàbits per potenciar la responsabilitat dels infants, com ara els hàbits d’ordre i de neteja.
  • Les festes, tant durant la vida del casal com en la seva cloenda.
  • Els tallers, que caldrà tenir ben definits.

Les propostes de joc més adequades per a l’educació infantil són les següents:

  • Jocs de dinàmica de grup: de presentació, de coneixement, etc.
  • Jocs d’exterior: jocs motors, jocs d’aigua i de sorra, jocs a la piscina, jocs amb la mànega. S’ha de preveure tant el joc lliure, a partir dels equipaments disponibles, com el joc dirigit.
  • Jocs per conèixer el medi: independentment que a les colònies es treballi per centres d’interès o eix d’animació, aquests jocs són molt adequats, ja que possibiliten el coneixement de l’entorn natural i social. Es poden fer jocs de pistes. Per fer aquest joc cal que prèviament s’hagi previst i preparat l’itinerari segons la finalitat que es vulgui aconseguir. Per exemple, conèixer les instal·lacions del casal o de la casa de colònies, conèixer el barri, el parc, etc.
  • Jocs d’interior: s’han de preveure jocs més tranquils per fer desprès de menjar o bé per quan fa mal temps i no es pot jugar a l’exterior. Tant els jocs dirigits per l’educador com els jocs de taula tenen un gran valor educatiu.

A l’hora d’organitzar els jocs, s’ha de tenir en compte que n’hi ha d’haver de diferents tipus i s’ha de buscar els moments del dia més adequats per dur-los a terme. Els infants no poden passar el dia fent jocs motors, ja que comporten un desgast d’energia important.

  • Moltes de les activitats dels casals es fan a l'aire lliure
  • Moltes de les activitats dels casals es fan a l'aire lliure

S’ha de preveure temps per llegir i explicar contes, fer tallers, jocs d’interior per als moments de més calor o per desprès de menjar, en cas que hi hagi infants que no facin la migdiada.

L’avantatge dels jocs d’interior és que són tranquils i afavoreixen la concentració. Els més adequats són els manipulatius, els de raonament lògic, els de memòria o els de taula, com ara el parxís o l’oca.

S’han de preveure i organitzar els espais per fer jocs individuals i en grups petits. També s’haurà de tenir en compte la selecció de jocs, sobretot si els grups són heterogenis.

Les colònies d'estiu

Els seus orígens els podem trobar a Europa, concretament a Suïssa el 1876. A Catalunya va ser l’Ajuntament de Barcelona un dels primers a impulsar-les; des del 1906 fins al 1936 es van organitzar colònies escolars municipals per uns 12.000 infants. Aquelles colònies tenien un marcat caràcter assistencial ja que s’adreçaven a infants pobres i malalts de la ciutat de Barcelona per tal que anessin a fer salut al camp juntament amb els seus educadors i educadores, que eren els encarregats de gestionar-les. En començar la dictadura, les colònies van desaparèixer en favor de les organitzacions juvenils de la Falange; únicament organitzacions dependents de l’Església, com el Moviment Apostòlic d’Infants, es van atrevir a organitzar-ne. Ja al final del franquisme, aquestes colònies comencen a tenir un caràcter educatiu, que no assistencial, encara que es continuen adreçant a sectors desfavorits de la població i estan fortament influïdes pel Moviment Escolta.

Amb el naixement dels esplais, les colònies esdevenen una de les principals activitats per treballar amb els infants en temps de vacances.

Les primeres colònies a Catalunya van ser...

… impulsades per l’Ajuntament de Barcelona amb un clar caràcter assistencial i van durar des de l’any 1906 fins al 1936, any en què van desaparèixer perquè va començar la dictadura i es van afavorir les organitzacions juvenils de la Falange, que depenien de l’Església i adquirien un caire més educatiu que assistencial.

En contrast amb els casals, les colònies són sortides de l’entorn més proper amb una durada determinada i que tenen implícit l’allotjament en un edifici propietat de l’empresa que el gestiona o en règim de lloguer o de donació. Impliquen l’allotjament per un determinat període de temps, i les visites dels parents, si s’escau, es concreten en uns moments determinats i prèviament establerts.

Les colònies d’estiu, a més d’estar promogudes pels centres d’esplai, també poden estar organitzades per l’administració pública, autonòmica o municipal, per empreses privades, associacions, parròquies, organitzacions de caire social i pels centres educatius.

Les colònies són activitats educatives que es fan en una casa de colònies o en una altra instal·lació autoritzada, ja preparada i habilitada per a aquesta funció. Aquestes cases disposen d’espais diversificats: menjador, cuina, dormitoris, lavabos i sales diverses, i espais exteriors per fer-hi activitats. Les activitats més habituals són els jocs, les excursions, les sortides i les descobertes, les vetllades, els tallers i els grans muntatges derivats de diferents centres d’interès. Algunes cases tenen piscina.

En algunes colònies es dedica un temps important a fer una activitat concreta (idiomes, esport, fotografia, escalada, coneixement d’una població o país, etcètera) en un indret que convida a fer-ho, són les colònies especialitzades.

Característiques de les colònies

El tipus d’activitats que es realitzen són similars a les que es fan als casals, tot i que es potencien especialment els jocs motors, les curses, el coneixement del medi natural com ara l’observació dels animals i les plantes, els cicles de la natura, l’astronomia, etc. Fomentant les activitats en grup i el desenvolupament de l’autonomia personal.

  • Amb les colònies d'estiu es facilita el joc a la natura i s'afavoreix el desenvolupament de l'infant, que interactua amb el medi ambient que l'envolta.
  • Amb les colònies d'estiu es facilita el joc a la natura i s'afavoreix el desenvolupament de l'infant, que interactua amb el medi ambient que l'envolta.

Cal destacar la importància que els infants convisquin durant uns dies amb altres infants i amb altres adults que no són els de la seva família perquè afavoreix el nivell d’autonomia de cada infant.

El fet d’estar en contacte amb la natura, permet treballar l’observació i el respecte a l’entorn natural.

Així mateix, les colònies es diferencien dels campaments pel tipus d’ubicació on es realitzen, ja que es porten a terme en tendes de campanya.

Hi pot haver campaments preinstal·lats totalment o parcialment en zones prèviament habilitades o bé campaments mòbils en els quals els infants ajuden a muntar-los amb els objectius principals de tenir un contacte directe amb la natura i de capacitar els infants per adaptar-se a un estil de vida més auster. Però aquesta diferència gairebé no existeix a l’actualitat. Es realitzen campaments en edificis convencionals com les colònies.

Activitats de les colònies

Les activitats que es desenvolupen durant el temps de colònies han estat prèviament programes dels professionals que les duen a terme amb la participació de tots els membres que hi intervenen. Mitjançant les activitats s’aconseguirà l’assoliment dels objectius proposats. Entre les activitats desenvolupades en una colònia destaquen:

  • Les activitats relacionades amb la vida quotidiana, que giren al voltant de les tasques domèstiques i de la rutina:
    • De neteja i d’ordre personal amb relació al propi cos, amb la roba i amb els materials i estris emprats.
    • De neteja i ordre de la casa o campament.
    • De moments de la vida del grup, ja sigui amb relació al moment de llevar-se i anar-se’n a dormir o l’hora de dinar, sopar, etc.
  • Les activitats relacionades amb el contacte amb la natura, ja que es pot aprofitar com a recurs el medi natural que envolta la casa de colònies.
  • Les activitats relacionades amb el descans o la relació espontània, deixant temps lliure perquè els infants puguin xerrar o fer allò que creguin més adient.
  • Les activitats relacionades amb un tema determinat, un projecte o centre d’interès. Normalment, la trama central d’una colònia desencadena una sèrie d’activitats polifacètiques.
  • Les activitats relacionades amb la vida en grup, com és el cas de les assemblees, valoracions o vetllades que es realitzen en acabar el dia, com explicar un conte tranquil, cantar o dansar, i que a més a més permeten als infants conèixer el folklore i els costums catalans.

Trets generals d'organització i planificació de les colònies

Organitzar una colònia (cosa que també passa amb els campaments) no és una tasca complicada però sí laboriosa. La seva organització comença molt abans de la sortida, potser a començaments de l’any –si és que es volen organitzar les colònies d’estiu–, data en què els organitzadors ja posen mans a l’obra.

Podeu consultar a la secció “Annexos” del web el Decret 140/2003, de 10 de juny, d’aprovació del Reglament d’instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves. Concretament fa referència als campaments juvenils, les aules de natura, les granges escola, els albergs de joventut i les cases de colònies.

  • El procés s’inicia amb l’estudi dels infants, del lloc on es farà, el plantejament del projecte que es durà a terme, la previsió de despeses i el repartiment de tasques i responsabilitats entre els educadors.
  • En una segona fase, tota la feina realitzada es posarà en comú amb els pares i mares dels infants per tal que s’hi puguin implicar i participin activament en tot el treball d’organització. A més a més es realitzarà un treball bàsic amb els infants per tal de preparar-los activament.
  • La tercera i última fase serà la posada en pràctica de tota l’organització durant els dies triats i a la casa escollida.

Aspectes comuns en la programació i planificació de colònies i casals

A l’hora de preparar i organitzar les colònies d’estiu i els casals, l’equip de professionals que hi intervé ho ha de fer conjuntament i amb prou antelació.

  • Promoure la relació amb els altres és molt important en les activitats educatives en el lleure
  • Promoure la relació amb els altres és molt important en les activitats educatives en el lleure

S’ha de planificar i programar els aspectes organitzatius i les activitats que es duran a terme. La planificació i programació de les activitats a les colònies i casals consisteix en:

  • Seleccionar objectius, buscar un centre d’interès o eix d’animació sobre el qual establir la proposta d’activitats.
  • Desenvolupar i seqüenciar les activitats pensant amb els recursos necessaris per dur-les a terme. Resulta pràctic fer-ho a partir d’un cronograma, establint lloc, horaris, grups, responsables, etc. La programació de l’activitat es presenta amb la fitxa de cadascuna de les activitats previstes
  • Horari base.Les activitats que es té previst realitzar al llarg del dia i durant tots els dies que duri les colònies convé tenir-les plasmades de forma esquemàtica.

Recursos organitzatius

El primer pas serà decidir les dates de realització de les colònies i el casal. També s’haurà d’escollir el lloc i la casa de colònies.

Entre la diferent oferta que hi ha, s’hauran d’establir uns criteris per fer la tria, per això s’ha de tenir informació general del lloc, de les instal·lacions, serveis que s’ofereixen, de la zona, etc.

S’ha de tenir en compte les característiques dels infants (edats, sexe, nombre, casos amb necessitats especials, etc.)

1) Respecte l’espai, s’ha de preveure:

  • Infraestructura, equipaments, necessitats, mancances… Anàlisis dels espais del projecte: descripció, extensió, grau d’adaptació a la seva funció, ubicació dels espais necessaris. Dades generals de les infraestructures: Descripció física, descripció tècnica, polivalència, adaptabilitat, manteniment, cost, etc.
  • Elaboració del mínims i màxims exigibles en els aspectes d’infraestructura per al desenvolupament de les activitats.

2) Recursos materials: En la realització de colònies, campaments o casals d’estiu cal preveure els mitjans tècnics necessaris per portar a terme les activitats del projecte:

  • Mitjans tècnics necessaris que necessitarem per a l’organització de l’activitat: llums de gas, llanternes, sacs de dormir, material per als tallers, material per als jocs, farmaciola…
  • Relació de mitjans tècnics necessaris, especificació dels equipaments, infraestructures, mitjans tecnològics, PC portàtil, telèfon mòbil, connexió internet, etc.

En unes colònies o en uns campaments s’ha de donar, en fer la inscripció, una llista amb tot el que els infants han de portar. En un casal d’estiu potser caldrà donar un full informatiu amb allò que s’ha de portar abans de cada activitat concreta. Aquesta llista és important per dues raons:

  • Com a orientació de tot allò que s’ha de portar per participar a les activitat, com per exemple la roba, el calçat, el sac de dormir, el necesser, etc.
  • Com a informació de tot allò que s’ha de portar per participar a l’activitat i que degut a les característiques de la nostra programació és necessari portar, com per exemple una llanterna, una gorra, una brúixola, per fer tallers (got de iogurt, rull de cartró de paper de cuina, pot de vidre de melmelada, etc.), una cantimplora, etc.

3) Recursos humans: Descripció de tot el personal necessari per portar a terme l’activitat. Nombre d’educadors i/o monitors. En el cas de les colònies, si ens movem en l’àmbit no formal, cal tenir en compte:

Els monitors

L’equip de monitors ha de participar en les reunions de programació de les colònies on també s’ha d’establir el marc ideològic i els valors que s’han de potenciar en l’educació dels infants assistents a les colònies.

  • Que en activitats de lleure infantil i juvenil cadascuna de les activitats ha de comptar amb un equip de monitors, al davant del qual hi haurà obligatòriament un responsable permanentment, el director de l’activitat.
  • Que la normativa vigent exigeix que per cada 10 participants hi hagi un monitor i que el director de l’activitat haurà d’estar en possessió del diploma de director d’activitats en el lleure infantil i juvenil, llevat en activitats amb menys de 25 participants, que en aquest cas serà suficient el diploma de monitor.

Documentació

Per la realització de les colònies s’ha de disposar de la documentació exigida: autorització dels pares, fotocòpia de la targeta de la seguretat social, fotocòpies de les titulacions dels monitors, pòlissa d’assegurança, etc.

4) Documentació: La documentació necessària per l’organització de l’activitat: la notificació de l’activitat, el propi projecte, les autoritzacions, la fitxa mèdica, els llistats, l’atenció sanitària, les assegurances, les titulacions, els permisos, etc.

Documentació de suport per a la bona organització de l’activitat pot ser:

  • Full d’inscripció: Dissenyar un full d’inscripció pràctic que faciliti als pares i mares el sistema d’inscripció. En aquest full hi podem incorporar l’autorització dels pares i mares o tutors i també la fitxa mèdica que la normativa vigent exigeix.
  • Arxiu de la documentació de cada participant: Hem d’establir sistemes d’arxiu que ens facilitin trobar el més ràpidament possible la documentació de cada participant.
  • Dossier per als educadors o monitors amb tota la informació dels les nens del seu grup.

5) Logística: Tots els requeriment organitzatius a nivell de situació i transport. Coneixement previ de la zona, plànols d’itineraris, transport, etc.

  • De situació:
    • Plànols, itineraris, coneixement previ de la zona.
    • Senyalització de com arribar al lloc de l’activitat.
    • Organització de les entrades i sortides dels casals.
    • Organització de rutes i excursions.
  • De transport: Transport d’arribada i de tornada dels participants al lloc de l’activitat:
    • Transport en autocar a càrrec de l’organització: en aquest cas l’activi-tat comença en pujar a l’autocar. En aquest cas es contracta un servei de transport escolar i de menors a una companyia de transport.
    • Transport a càrrec dels participants: en aquest cas l’activitat comença en el lloc previst per portar a terme l’activitat.
    • Pels nostres mitjans, quan anem a l’activitat tots plegats a peu o en bicicleta o en un altre mitja de transport públic, en aquest cas l’activitat comença en el lloc de concentració per sortir tots plegats.
  • De seguretat: Preveure les mesures de seguretat i prevenció a tenir en compte en l’organització de l’activitat.

6) Difusió: Difusió de l’activitat atenent als públics que va dirigida. N’hi ha de diferents tipus (tríptic, cartell, banderola, falca ràdio, carta entitats, invitació segons “mailing”, banderoles, líders d’opinió, reunions, etc.).

  • Quantitats respectives de cada tipus.
  • Emplaçaments idonis per la difusió segons destinataris elegits.
  • Temporalització idònia de la difusió.
  • Previsió de mètode d’avaluació de l’impacte de la difusió.
  • Pressupost de la difusió.
  • Ingressos: quotes dels participants, subvencions, difusió, etc.
  • Despeses: lloguer, materials, salaris, transport, etc.

7) Avaluació: Establir els procediments mitjançant els quals avaluarem la consecució dels nostres objectius organitzatius i educatius i establir una metodologia d’avaluació contínua.

Festes

Les festes són activitats socials i culturals que s’organitzen per celebrar algun esdeveniment popular (Nadal, carnestoltes, etc.). Tot i així, també les pot inventar un educador (una festa d’aniversari, la primera nevada, etc.).

Les festes tenen un gran valor com a recurs educatiu i dinamitzador de grups, ja que quan diverses persones celebren una festa se senten més unides. Per tant, les festes afavoreixen la participació i la comunicació entre les persones i els grups. L’estil de celebració i la comunicació és lúdic, alegre, informal i amb activitats variades.

Les festes tenen un component de tradició. Si hi ha infants procedents d’altres cultures, serà una bona ocasió perquè donin a conèixer les seves tradicions (jocs, contes, plats típics, costums, etc.).

S’ha de procurar que els infants participin activament en la preparació i la celebració (guarnint la classe, preparant la disfressa, fent la recepta, etc.). L’important és que els infants visquin la festa i no tant que l’entenguin. Cal que els infants coneguin els ritus típics de cada festa (cançons, danses, dites, etc.).

L’organització de festes, amb l’ambient d’alegria, és un recurs excel·lent per afavorir la relació, la comunicació i la integració.

En la planificació d’una festa es tenen en compte tres fases: preparació de la festa, desenvolupament i valoració.

  • Fase de preparació: amb anterioritat al dia de la festa s’han de preveure reunions d’equip per organitzar-la. Això implica establir criteris d’organització espacial, material o ambiental (preparar els guarniments, la música, els jocs, les activitats, etc.). També s’ha de pensar de quina manera se’n farà difusió, etc.
  • Fase de desenvolupament: és el moment de la festa. Tota festa es divideix en tres moments: inici, desenvolupament i final. Segons la durada total de la festa, aquests tres moments duraran més o menys. En qualsevol cas, però, el desenvolupament serà el que durarà més.
    • Inici de la festa: caldrà fer jocs i activitats per anar animant o per anar donant impuls a la festa mentre van arribant els participants. En les activitats d’inici, es pot incloure música per animar i es poden repartir targetes amb el nom de cada participant o amb el símbol del motiu de la festa. També es poden fer activitats que sorprenguin i ajudin a introduir-se fàcilment en la festa. Jocs per a grans grups, els jocs de confiança són molt adequats, jocs per promoure la participació de grans i petits conjuntament. Aquests jocs han de tenir una estructura molt senzilla perquè tots s’animin a participar-hi.
    • Desenvolupament de la festa: en el moment central de la festa es fan les activitats més significatives, les que estan relacionades amb el motiu de la festa. S’han de poder fer diversos jocs a la vegada i hi ha d’haver cartells que indiquin els espais on es duen a terme. Està bé que, en els jocs, els participants obtinguin punts que després puguin canviar per objectes, menjar, etc. No s’haurien d’oblidar els jocs populars (carreres de sacs, el ball de l’escombra, etc.)
    • Final de la festa: de manera progressiva s’ha d’anar donant fi a la festa per tal que els participants es vagin acomiadant i vagin sortint. Aquesta part pot consistir a fer un berenar, menjar-se el pastís d’aniversari, repartir regals als assistents, cantar una cançó de comiat coneguda, etc. En una festa sempre s’ha de preveure la recollida del material i la neteja de l’espai.
  • Fase d’avaluació de la festa: s’ha de comprovar si s’han aconseguit els objectius. Caldrà haver establert els indicadors corresponents tant des del punt de vista dels participants com des del punt de vista dels responsables de l’organització de la festa (nivell de participació de les famílies, grau de satisfacció general, incidents i solucions que s’han donat, etc.)

Tallers

Els tallers tenen com a objectiu fonamental l’adquisició d’unes habilitats concretes per l’infant.

Els infants que hi participen acostumen a estar molt motivats ja que normalment són ells qui escullen el tipus d’activitat que volen desenvolupar, a més a més, l’infant coneix amb anterioritat les metes que es volen aconseguir.

Aquest servei pot ser un recurs independent o formar part d’un altre servei com poden ser unes colònies o un esplai en què algunes de les activitats hagin estat preparades com a tallers.

Classificació dels tallers

En funció de la durada de cada taller podríem establir una primera classificació segons que siguin tallers permanents o tallers de temporada.

  • Els tallers permanents són tallers que sorgeixen amb vocació de permanència en el temps, demanen una inversió més forta ja sigui econòmica, de mitjans materials, infraestructura o del personal que hi treballa.
  • Els tallers temporals, segons sorgeixen en moments puntuals, per la qual cosa s’han de poder muntar i des muntar amb facilitat.

Tallers

Els tallers de teatre, d’informàtica o de cuina, podrien ser exemples de tallers permanents. Un taller de titelles o de mòbils, podrien ser exemples de tallers temporals.

El concepte de taller inclou tot tipus d’activitats. Les possibilitats de combinació de diferents matèries són pràcticament infinites, motiu pel qual es fa difícil una classificació rigorosa, ara bé, com a guió orientatiu podem fer una classificació segons les matèries que es tracten:

  • Tallers d’expressió plàstica i manualitats:
    • Fang o guix
    • Dibuix o pintura
    • Estampació Material
    • Reciclatge
    • Papiroflèxia
  • Tallers relacionats amb la natura:
    • Jardineria
    • Cura d’animals
    • Fenòmens meteorològics
    • Astronomia
  • Tallers relacionats amb l’expressió musical:
    • Confecció d’instruments musicals
    • Danses
    • Coral
    • Ritme i percussió
    • Instruments

Metodologia dels tallers

La metodologia dels tallers possibilita que cada infant progressi en la construcció dels coneixements d’acord amb el seu ritme personal de treball i en fomenta la integració social de forma cooperativa i solidària. Es fonamenten en la pedagogia activa centrada en l’infant però que a la vegada afavoreix la integració en el grup.

Cada sessió de taller es divideix en tres moments:

  • Explicació de l’activitat a fer.
  • Desenvolupament de l’activitat.
  • Posada en comú i valoració.

Els tallers de fabricació de joguines amb material reciclat representen unes experiències molt enriquidores per als infants, ja que permeten treballar els aspectes següents:

  • Educació per al consum com a tema transversal: no comprar-ho tot.
  • Valoració del material reciclat, que serveix perquè facin joguines divertides.
  • Valoració i utilitat de les joguines que han creat.
  • Cura de les joguines.
  • Respecte al medi ambient.
  • Creativitat i utilització alternativa de materials.
  • Socialització i treball en grup.

  • Els tallers estimulen la creativitat
  • Els tallers estimulen la creativitat

Per fabricar joguines es necessiten diversos materials específics. Com que la majoria no poden estar a l’abast dels petits, s’hauran de desar en una prestatgeria alta o en algun altre espai segur (cola, tisores grans, grapadores, cúters, etc.).

Durant l’activitat de tallers, cal allunyar els infants més petits de les prestatgeries en què hi ha les seves joguines o bé crear algun tipus de separació que ofereixi seguretat. Si és possible, és millor fer els tallers en altres espais.

Quan els infants són tan petits, és normal que no respectin les orientacions que se’ls donen i que no facin el que es pretén. Per això convé evitar que es distreguin amb altres objectes aliens a l’activitat.

Els educadors s’han d’encarregar de presentar els materials, que han d’estar nets i ben cuidats, en envasos agradables i han de ser assequibles per als nens. Han d’eliminar els que estiguin trencats i els que ja no serveixin i guardar les parts que encara es puguin utilitzar. També han de retirar els que es puguin restaurar i, un cop restaurats, els han de mostrar com si fossin una conquesta perquè els podran tornar a fer servir. S’ha de mostrar als infants la quantitat de fitxes o peces, perquè es vagin acostumant a localitzar-les si els cauen a terra. Convé numerar els materials perquè els adults els puguin localitzar més fàcilment.

1) En començar l’activitat se’ls ha d’explicar de manera tranquil·la, senzilla i molt clara què faran i on són i com cal utilitzar els materials:

  • S’ha de seguir una seqüència determinada perquè la vagin associant a les accions que vindran a continuació, aprenguin a esperar-se i no es llancin sobre el material.
  • Els materials s’han de col·locar en una zona determinada, com ara al damunt d’una taula o al damunt de la catifa.
  • Els materials han de ser en envasos que puguin anar identificant per mitjà de dibuixos simbòlics i rètols escrits que assenyalin què contenen.
  • Se’ls ha de dir on és el material i se’ls l’ha de donar a mesura que el necessitin.

L’aprenentatge del manteniment, tant dels espais com dels objectes que s’utilitzen en qualsevol de les activitats amb els infants, es pot considerar integrat en el tema transversal d’educació ambiental i de respecte al medi. És l’entorn concret en què els nens actuen. Per mitjà de les experiències lúdiques poden adquirir consciència del valor que té i de la importància de tenir-ne cura.

2) Durant l’activitat: A l’hora de fer servir el material o les joguines, cal transmetre als infants la seguretat que n’hi ha prou per a tots. Convé fer-los saber que no cal que acumulin els objectes. Als nens i les nenes que tenen mancances els costarà més d’entendre. De fet, acumular les joguines o el material expressa aquesta falta.

3) Una vegada finalitzada l’activitat: Cal guardar el material adequadament perquè es conservi bé i es pugui fer servir la pròxima vegada que es necessiti.

És el moment d’adquirir l’hàbit de recollir. No sol ser fàcil d’aconseguir. L’educador ha de col·laborar amb els infants i els ha de recordar que ho han de fer perquè les joguines i els materials no es perdin ni s’espatllin i perquè l’endemà els puguin trobar. En el cas de les activitats en què han col·laborat les famílies, la recollida del material s’ha de fer en grup i amb repartiment de tasques: netejar-lo, classificar-lo i col·locar-lo en caixes, separar el material espatllat, veure si es pot arreglar, etc.

Els tallers com a proposta metodològica per a l'educació infantil

  • Taller d'activitats
  • Taller d'activitats

R. Tavernier, a La escuela antes de los seis años, defineix el taller com una organització de treball que permet arribar a realitzacions individuals o col·lectives (amb distribució de responsabilitats o sense). Aquestes realitzacions poden ser produccions materials (pintura, ceràmica, costura, etc.) o no materials (produccions sonores, lectura, dansa…)

L’organització de les activitat per tallers és complexa i afecta el conjunt de la programació, és una proposta que emfatitza la cooperació, el treball en equip, l’acció i el descobriment.

Sovint, aquesta organització de tallers sobrepassa les possibilitats de l’aula i ocupa altres espais dintre de l’escola. Igualment poden sobrepassar les possibilitats dels educadors que poden necessitar per al seu funcionament altres col·laboradors: pares, talleristes, voluntaris…

L’organització de l’escola per tallers suposa un replantejament dels rols tradicionals a l’escola. Els infants guanyen protagonisme i es converteixen en els principals actors del seu procés d’aprenentatge i l’educador deixa de ser el líder director del grup per convertir-se en el seu coordinador i animador.

En el taller, els infants gestionen la seva acció des del començament fins al final. Decideixen quin projecte volen portar a terme i quin camí s’ha de seguir per arribar-hi. En aquest sentit, els tallers potencien l’autonomia infantil, l’autoestima i les habilitats socials, alhora que permeten a l’infant conèixer i interioritzar el seu entorn físic i cultural.

A la secció “Recursos de contingut” de la unitat, al web de l’escola El Tomillar, trobareu exemples d’organització per projectes.

El taller requereix un espai, una ambientació i uns materials específics per a tot allò que es vulgui produir. En funció d’aquest producte, es posaran en marxa les capacitats i habilitats de l’infant per imaginar què vol fer i per resoldre com i quan fer-ho.

C. Merino i E. Fernández (1989) consideren tres aspectes de l’organització de tallers: l’autogestió del treball, l’organització de l’espai i l’activitat al taller.

L'autogestió

L’activitat parteix de la cooperació entre infants i entre infants i educador. L’educador coopera amb els infants ajudant-los a prendre consciència de les seves accions i de les interaccions que es produeixen entre tots a través de la comunicació.

El punt de partida de l’activitat del taller serà l’interès dels alumnes per alguna o algunes qüestions que s’aniran configurant com un projecte després d’una fase de discussió i planificació cap a una resposta o solució. Els passos que s’han de donar per iniciar l’activitat consistiran en el següent:

  • Expressió i anàlisi d’idees.
  • Formació de grups de treball.
  • Concreció dels mitjans necessaris per portar a terme les diferents tasques.

L'organització de l'espai

Per fer tallers a l’escola, cal disposar d’espais mínimament amplis i fàcilment accessibles. Aquests tallers abastaran tot el ventall d’activitats que es poden fer en aquesta etapa educativa. Ha de ser un ambient ben estructurat que pugui donar resposta a les necessitats i expectatives dels infants.

L’ambientació d’aquest espai s’anirà fent progressivament i en funció de l’activitat desenvolupada pels infants, que participaran activament en aquesta ambientació. Els infants aniran coneixent els materials i les eines que els ajudaran a portar a terme el que volen fer. Igualment entre tots consensuaran les normes de funcionament del taller:

  • Escollir lliurement què volen fer.
  • Tenir cura del material: no malbaratar-lo i conservar-lo bé.
  • Deixar els materials endreçats.
  • Utilitzar símbols per identificar materials, eines, espais, activitats.
  • Decidir lliurement i opinar sobre el projecte durant tota la seva realització: inici, procés i final.

L'activitat al taller

Al taller, es posen en joc les habilitats infantils comunicatives, socials i de raonament. El fet que les seves iniciatives i les seves opinions siguin considerades, els donarà molta satisfacció i n’afavorirà l’autonomia i autoestima.

El treball als tallers sol tenir tres fases: organitzar la classe, assumir responsabilitats i elaborar i implementar el projecte.

  • El taller de pintura
  • El taller de pintura

  • Organitzar la classe. Els infants participen en l’ambientació del taller distribuint espais i materials. Es tracta d’una activitat altament creativa ja que els infants es van adonant de per què prenen una decisió i no una altra; s’inventen codis per tal de classificar espais, materials i tipus d’activitats; resolen a través del diàleg els problemes que tenen plantejats, etc.
  • Assumir responsabilitats. Per desenvolupar la tasca que s’han proposat, cal que distribueixin funcions i que assumeixin responsabilitats respecte al que ha de fer cadascú. Els infants han de participar en l’elaboració de les normes de funcionament del taller i posteriorment les hauran de respectar. Hauran de valorar el seu propi procés d’aprenentatge a través de les tasques i activitats encomanades a cadascú i al grup, introduint els canvis que calgui en l’organització i en les normes per tal d’arribar a aconseguir els objectius proposats.
  • Elaborar i implementar el projecte. Quan els infants comencin a agafar responsabilitats es podrà començar a treballar vertaderament en equip. Cada equip haurà de fer el següent:
    • Elaborar el projecte de treball: aporten idees, les discuteixen i prenen una decisió.
    • Distribuir les tasques i accions que s’han de realitzar, deixant el més clar possible on es vol arribar i quina és la funció de cadascú.
    • Triar un membre, que farà de coordinador.
    • Portar a terme les activitats que prèviament s’han decidit entre tots. L’educador està present i ofereix el seu suport sempre que calgui.
    • Fer una valoració del funcionament del taller.

Els infants han de conèixer com estan organitzats els tallers, con funcionen i quina és la manera més adequada de treballar-hi, utilitzant els materials i eines correctament i de manera creativa.

La metodologia dels tallers es basa en la participació activa de totes les persones implicades, en un ambient de creativitat, responsabilitat, independència, solidaritat i tolerància.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats