Resum

Els jocs es poden agrupar o classificar segons diferents criteris:

  • En funció de l’espai en què es realitza el joc: poden ser d’interior (jocs de taula…) i d’exterior (jocs amb la pilota, saltar a corda, jocs de terra i aigua, etc.).
  • El paper de l’adult: joc lliure (quan l’infant juga espontàniament, per iniciativa personal i amb absoluta llibertat) i joc dirigit (l’adult té el paper de proposar, animar, organitzar i dirigir el joc i de proposar els materials)
  • L’activitat que es desenvolupa:
    • Jocs sensorials (són els jocs que afavoreixen el desenvolupament dels sentits).
    • Jocs de moviment (la major part de jocs tradicionals són jocs motors).
    • Jocs manipulatius (són els jocs en què intervenen els moviments relacionats amb la prensió de la mà).
    • Jocs verbals (basats en el llenguatge).
    • Jocs d’imitació (poden reproduir accions, sons, objectes, esdeveniments, oficis, etc.).
    • Jocs cognitius (jocs d’associació, de memòria, de relacions espacials o temporals).
    • Jocs d’interacció social (jocs de falda, de regles)
  • Nombre de participants: Joc individual. Jocs en parella. Jocs en grup (la relació pot ser associativa o cooperativa o competitiva)
  • Jocs per a l’animació de grups: són jocs cooperatius caracteritzats per la cooperació, participació, acceptació i diversió. N’hi ha de diferents tipus, per exemple, jocs de presentació, d’afirmació, etc. Són adequats a partir del segon cicle de l’educació infantil.
  • Els jocs tradicionals afavoreixen el desenvolupament sociocultural dels infants, es transmeten oralment i formen part del folklore infantil. Cada cultura en té de propis. Fonamentalment consisteixen en cantarelles per acompanyar el moviment, altres vegades són jocs d’endevinalles o embarbussaments. En aquesta categoria de jocs estan els jocs de falda que tenen un component emocional i afectiu molt important mitjançant el qual l’infant descobreix el plaer del contacte amb l’adult. Els jocs tradicionals són importants perquè formen part de l’herència cultural d’una societat i, a més, perquè permeten compartir amb altres persones uns mateixos rituals, cançons, dites, etc.; és a dir, permeten compartir arrels culturals des que som molt petits.
  • Els jocs de pistes són jocs en què el grup d’infants ha de seguir les pistes que han deixat prèviament els organitzadors. Ho han de fer amb atenció i, alhora, han de superar una sèrie de proves. És una forma divertida de conèixer un determinat espai.
  • La panera dels tresors i el joc heurístic són propostes lúdiques adequades per al primer cicle de l’educació infantil. Van ser ideats per Elionor Goldschmied. Són jocs basats en l’exploració i manipulació dels objectes a partir de la manera natural que tenen els infants de conèixer. Es composen d’un conjunt d’objectes variats d’ús comú. La panera dels tresors és un joc adreçat a infants de 6 a 10/12 mesos. El joc heurístic està adreçat als infants d’entre 12 i 24 mesos. Està format per tres tipus de materials, els contenidors, les bosses i els objectes. Primer, l’educador prepara l’espai i distribueix el material de joc. El joc es divideix en dos moments, exploració i combinació dels objectes per part dels infants i la recollida del material.

Transformar o adaptar un joc consisteix a identificar-ne l’estructura i fer-la assequible a les característiques dels infants. Els jocs es poden adaptar: Canviant o adaptant els materials del joc, però mantenint igual la resta d’elements. Modificant o simplificant les normes del joc. Modificant-ne els objectius. Transformant el tipus de joc.

És molt evident l’impacte de les TIC en la nostra societat i clarament es veu en l’àmbit de l’oci i lleure.

La televisió ocupa una franja important dins del temps d’oci dels infants, però no ofereix l’oportunitat d’interactivitat necessària per estimular diversos processos cognitius com l’atenció, la memòria, el raonament, la creativitat, la llengua, la capacitat d’anàlisi i síntesi o la lògica que l’infant adquireix mitjançant l’exploració i la descoberta a través del joc.

És important protegir els infants de l’impacte de la publicitat i de determinats programes infantils que promouen la violència i estereotips de gènere.

Els videojocs han estat el primer mitjà a combinar la multiplicació d’estímuls visuals de la televisió amb la participació activa de l’usuari i s’han convertit en un nou concepte de multimèdia interactiu. La majoria dels jocs en suport informàtic adreçats a infants fins a sis anys d’edat són jocs educatius mitjançant els quals s’aprenen coneixements, estratègies intel·lectuals i es desenvolupen les capacitats creatives.

De jocs multimèdia n’hi ha de molts tipus, els podríem agruparen els de tipus arcade, jocs de simulació, simuladors instrumentals, situacionals, jocs d’estratègia i jocs de taula.

Amb la finalitat de proporcionar a pares i altres adults compradors i consumidors més confiança i seguretat davant dels jocs multimèdia, s’ha presentat el sistema PEGI (paneuropean game information).

Els videojocs, com qualsevol altre recurs cultural, són eines bàsiques d’aprenentatge social i cultural, eines de socialització que aporten al jugador competències i habilitats instrumentals i socials. El que cal és aplicar metodologies que permetin integrar les noves tecnologies, i els videojocs, a la programació educativa ja que les noves tecnologies formen part de la nostra quotidianitat.

La intervenció de l’educador en el joc infantil ha d’anar encaminada a estimular i enriquir el joc per tal d’afavorir el desenvolupament de l’infant. L’educador ha de preveure en la programació les activitats de joc lliure i dirigit i aprofitar-les per observar, recollir i analitzar informació valuosa sobre molts aspectes dels infants, com ara, capacitats lingüístiques, comprensió de l’entorn social i natural, domini de certes destreses, quines són les seves preferències etc. La seva actitud en el joc lliure ha de ser empàtica, d’acceptació incondicional, de confiança i respecte, no directiva però ha d’establir límits.

En la preparació del joc es preveuen 4 moments: elecció del joc, presentació del joc, observació del joc i avaluació del joc.

L’educador ha de fer observacions del joc dels infants de manera sistemàtica, i utilitzar instruments, prèviament dissenyats, per recollir aquella informació que li interessa.

Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge