Disseny, elaboració i avaluació de les unitats didàctiques

La programació de les unitats didàctiques o unitat de programació d’aula és el nexe d’unió entre la proposta pedagògica de centre i la pràctica docent a l’aula. Té caràcter de projecte, és a dir, s’anticipa a l’activitat educativa. Ha de precisar amb detall què, com i quan s’ha d’ensenyar i avaluar per orientar l’activitat quotidiana del personal educador. Per tant, ha d’especificar els continguts, els objectius, les activitats d’ensenyament-aprenentatge, els criteris i les activitats d’avaluació, la temporalització i les orientacions didàctiques per portar-la a terme. Vegeu la figura, la qual correspon al tercer nivell de concreció.

Figura Procés de programació

El professor d’aula desenvolupa la programació i concreta les intencions educatives explicitades en la proposta pedagògica, adaptant-les a les circumstàncies específiques del context en què se centra l’acció educativa.

Cal tenir informació sobre les característiques i les necessitats pròpies dels alumnes del grup d’infants al qual va dirigida (edat, interessos, experiències anteriors…), els recursos de què disposa el centre (aules, materials didàctics, espais interiors, exteriors…) i les opcions del professorat respecte a les metodologies concretes, definides en la PPC, per poder particularitzar les accions que s’han de preveure en la programació d’aula.

La programació

“La programació és un procés continu que es preocupa no solament del lloc on s’ha d’anar, sinó també de com s’hi ha d’anar, és a dir, a partir dels mitjans i els camins més adequats […]. És un procés dinàmic, no acabat ni rígid […]. La funció serà determinar constantment les pràctiques educatives adequades al context per a la consecució dels objectius curriculars proposats.” S. Antúnez i altres (2000)

La programació per a l’etapa d’educació infantil es desenvolupa en forma d’unitats de programació o unitats didàctiques (UD): tenen una durada variable en funció de les hores necessàries per assolir els objectius establerts i els continguts de les àrees.

El conjunt d’unitats didàctiques ordenades i seqüenciades que formen la programació de cicle han d’incloure tots els objectius i continguts del segon nivell de concreció.

Les unitats didàctiques es poden treballar simultàniament, de manera que podem desenvolupar alguna de les unitats durant tot l’any i, a la vegada, introduir-ne d’altres. Vegeu la taula i la figura, les quals exemplifiquen la proposta d’unitats per a un curs escolar.

Taula Exemple 1: programació del curs
Unitats didàctiques al llarg del curs: grup 2-3 anys
Unitats didàctiques per desenvolupar durant tot l’any:

- L’acollida i el comiat
- Racó del conte
- Racó logicomatemàtic
- Racó de plàstica
- Racó d’informàtica
Unitats didàctiques per desenvolupar durant el primer trimestre:

- L’adaptació a l’escola
- Racó: la tardor
- Bonic, bonic, el barri on visc!
- Projecte de recerca: la festa de Nadal
Unitats didàctiques per desenvolupar durant el segon trimestre:

- El meu pare i la meva mare són… (les professions)
- El propi cos (necessitats bàsiques)
- Visc a Catalunya (la festa de Sant Jordi)
- Taller de música
Unitats didàctiques per desenvolupar durant el tercer trimestre:

- Els aliments
- La granja
- L’aigua

La programació és flexible, ja que s’ha d’adaptar a les condicions i les necessitat reals que es donen a la pràctica, i orienta la pràctica educativa, és a dir, serveix de guia per a la pràctica, però no la condiciona.

Figura Exemple 2: programació del curs

Quan diem que la programació és flexible i s’adapta al context, volem dir que tot i la necessitat de fer previsions i preparar-les amb antelació en funció del que coneguem del grup d’infants al qual va dirigida, mai no s’ha de considerar tancada i s’ha de concretar tenint en compte els interessos puntuals dels infants. Els petits també han de formar part del seu propi aprenentatge i si es vol que les activitats que es fan a classe siguin realment motivadores, s’haurà de partir de les seves pròpies iniciatives, caldrà estar atents a les seves “demandes” i interessos.

Cal tenir en compte que aquests interessos es poden aprofitar i es poden convertir en petits projectes.

En la secció “Més informació” del web podeu trobar bibliografia que conté exemples de com aprofitar els interessos dels infants.

La realitat és una cosa atraient: l'aranya

“Un matí, al moment de començar la primera activitat, es van sentir uns crits que provenien de la taula de l’Olmo, el Sergio, l’Alonso i el Carlos Martín. ‘Una aranya, una aranya!’ I, en efecte, al final d’un fil gairebé transparent hi havia una flamant −encara que petitíssima− aranya. Tots van anar a veure-la. Hi havia voluntaris per tallar el fil.

Aleshores els vaig preguntar: ‘Però que no voleu que visqui? A veure, tots els que vulgueu que visqui aixequeu la mà.’ Tots la van aixecar. ‘Doncs hem de deixar el fil i l’aranya tranquils.’ I la cosa va quedar així.

L’Elena va proposar de posar-li un nom, però es va desestimar, perquè només n’hi havia una. ‘Així, doncs, l’anomenarem només Aranya.’ A mig matí gairebé se’m va ficar dins un ull i, sense adonar-me’n, la vaig apartar i li vaig trencar el fil. Vaig sentir les mirades terribles a sobre meu, però per sort no es va morir i la vam posar amb els caragols de l’Alfonso, com va suggerir ell, a viure…”

C. Díez Navarro (1995). La oreja verde de la escuela. Trabajo por proyectos y vida cotidiana en la escuela infantil (pàg. 23). Madrid: Ediciones de la Torre.

Tot i això, convé assenyalar la importància d’estructurar i sistematitzar les propostes educatives. Això pot ajudar els educadors a revisar i avaluar el que es fa, i també a poder rectificar i millorar el procés en funció de l’anàlisi. Ha de ser una eina útil, que serveixi per ajudar els infants a aprendre, no pot constrènyer i ofegar la feina diària. És a dir, les programacions s’han de convertir en un instrument àgil i útil perquè, si no és així, s’haurà de reconsiderar com a equip.

Estructura de la unitat didàctica

El Departament d’Educació de la Generalitat té diverses publicacions en les quals hi ha exemples de la programació de les seqüències d’ensenyament-aprenentatge. Des d’una perspectiva globalitzadora, els continguts s’agrupen en tres grans unitats de significació per a l’infant:

  • Descoberta d’un mateix i dels altres
  • Descoberta de l’entorn
  • Comunicació i llenguatges

Aquest tipus de planificació serà el que seguirem per exemplificar les propostes de programació. Evidentment, però, respectarem les prescripcions del currículum de l’educació infantil (vegeu la figura) i la perspectiva constructivista dels aprenentatges. Tot i que, en aquest cas, seguirem aquesta planificació, en podríem seguir qualsevol altra.

Figura Elements de la unitat didàctica

Les primeres reflexions i el protocol de recollida de dades

En primer lloc, per poder portar a terme les unitats didàctiques, hem de conèixer les característiques evolutives dels infants, perquè, com ja sabem, això serà el que guiarà el nostre plantejament general. Després escollirem els continguts, les àrees que integrarà la programació de la unitat didàctica i els objectius seleccionats del segon nivell de concreció. Triarem les activitats, els recursos i la manera d’avaluar-les, segons el context: el grup concret que tenim, el nombre d’alumnes, les seves característiques particulars i els seus interessos, és a dir, farem el diagnòstic del grup.

Lleis bàsiques en la programació

En el primer cicle de l’etapa de l’educació infantil prenem com a base, entre altres, les normatives següents:

  • La Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació (LOE)
  • La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC)

En aquest punt, les característiques i els recursos de l’entorn, i també les característiques i les possibilitats del centre educatiu són molt importants:

  • Característiques de l’entorn: l’educador o educadora haurà d’analitzar les possibilitats i els recursos que ofereix l’entorn per tal de facilitar la posada en marxa de les actuacions programades.

Decrets bàsics en la programació

En el primer cicle de l’etapa de l’educació infantil prenem com a base, entre altres, les normatives següents:

  • El Decret 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del primer cicle de l’educació infantil.
  • El Decret 101/2010, de 3 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l’educació infantil.

Per exemple

Si el centre és en una zona rural, els recursos naturals estaran més a l’abast dels infants, mentre que si és en una ciutat, aquest recursos s’hauran de treballar mitjançant sortides, colònies, etc.

  • Característiques del centre: en aquest cas, caldrà tenir en compte aspectes com les línies de què disposa el centre i la distribució per curs (nombre d’aules, edat dels grups/aula, plantilla docent i no docent, organització de tasques, horaris, infraestructures…).

Alguns exemples

En cas que hi hagi més d’una línia o més d’una aula d’infants de la mateixa edat, els tutors de grup haurien d’homogeneïtzar al màxim les programacions d’aula. El fet de comptar amb personal educador de suport pot facilitar la programació de més activitats en grups petits o individuals. D’altra banda, el fet de disposar de biblioteca o sala de psicomotricitat facilitarà la programació d’activitats que impliquin en conjunt tots els grups d’una mateixa línia.

Com que tots aquests aspectes es recolliran en la PPC, el professorat només haurà d’adaptar a la seva unitat didàctica els recursos o els serveis que consideri necessaris per portar-la a terme.

La legislació educativa recull els aspectes científics educatius i els tradueix en normes legals de funcionament. Aquesta legislació ens donarà la seguretat que desenvolupem la pràctica educativa dins la legalitat.

Figura Protocol d’unitat didàctica

  • El protocol de recollida de dades: seria convenient establir, juntament amb l’equip educatiu, un protocol de recollida de dades que permetés tenir-les agrupades d’una manera pràctica i amb criteris clars i consensuats. Un protocol per recollir la unitat didàctica, i que utilitzarem com a exemple, seria el que presentem en la figura, adaptat del disseny elaborat per Lluïsa Morelló, del CEIP Ferreries de Tortosa.

Com podeu observar, aquest protocol recull de manera exhaustiva tant els elements de la programació com la presa de decisions del personal educador.

Figura Protocol de programació d’hàbits

Adaptació del protocol del grup de treball temàtic "Com programem a l'escola bressol?"

A vegades, segons el tipus d’activitat a treballar o l’edat del grup no serà necessari elaborar un protocol tan explícit. En la figura es mostra el protocol del grup de treball temàtic de l’Ajuntament de Barcelona, elaborat per Andreu Negre i altres, i el servei d’escoles bressol, que mostra la programació didàctica del repòs dels infants d’1 a 2 anys.

Complementació formal del protocol d'unitat didàctica

Exemple de característiques d'un grup

La unitat didàctica es dirigeix a un grup de dotze nens i nenes d’1 a 2 anys. Tots han fet els 20 mesos, a excepció de dues nenes, que tenen 16 i 17 mesos, respectivament. Per a tots és el segon any d’estada a l’escola bressol, i per regla general es mostren segurs i ben adaptats […].

Per tal de complementar formalment el protocol d’unitat didàctica, cal tenir en compte els components de la programació o unitat didàctica, la funció que fan i la manera com es poden expressar formalment. Recordeu que, encara que ens fixem en un model de protocol, aquest model només té un caràcter orientador, que ens permetrà donar resposta a la formalització de les programacions d’aula, i que cada professional ha d’ajustar la proposta de programacions a les necessitats i les característiques del centre i de l’alumnat.

Per ser més precisos en la tasca de complementar el protocol, mostrarem un exemple real de la programació d’un racó. Per tant, al llarg d’aquest punt complementarem el protocol de la unitat didàctica “El racó de la tardor”.

La programació de les unitats didàctiques es considera una feina difícil d’aprendre. Tanmateix, quan se’n dominen els conceptes, es converteix en una tasca molt creativa en què l’educador d’aula pot projectar el que vol que l’infant aprengui i la manera com vol que ho aprengui.

Després de reflexionar sobre les característiques més significatives del centre i del grup d’infants als quals es dirigeix la programació de la unitat didàctica, es pot començar a complementar els diferents components del protocol que seran els següents:

  • Dades identificatives
  • Justificació de la unitat didàctica
  • Capacitats
  • Objectius d’aprenentatge
  • Continguts d’aprenentatge
  • Seqüencia didàctica
  • Desenvolupament d’activitats i orientacions didàctiques
  • Recursos: espai, materials i agrupaments
  • Temporalització
  • Atenció a la diversitat
  • Avaluació i autoavaluació

Dades identificatives

Les dades identificatives d’una unitat didàctica que generalment consten de: nom de la unitat, període de temps, grup i nom del o la responsable, ens serviran per a identificar la unitat didàctica de forma ràpida. Per a complimentar aquestes dades haurem de tenir en compte els aspectes següents:

  • El nom de la unitat hauria d’informar sobre el contingut, el tipus d’activitat o el moment temporal en què es porta a terme. Per exemple: “El racó de la tardor i què simbolitza aquesta època de l’any”.
  • El període fa referència al moment (trimestre o tot el curs) en què es desenvolupa la unitat. En aquest cas, tindria lloc al primer trimestre del curs.
  • El grup amb el qual es treballa. Per exemple: P2 (2-3 anys).
  • El nom del personal educador responsable.

Justificació de la unitat didàctica

Basant-nos en les condicions evolutives pròpies de l’edat i en les característiques particulars del grup d’infants al qual es dirigeix la programació, hauríem de justificar les àrees que integren la nostra proposta i l’enfocament didàctic triat per al plantejament de les activitats d’ensenyament-aprenentatge, el qual s’hauria d’incloure dins el marc dels nostres projectes de centre. A més, es poden destacar els coneixements previs que els infants han de tenir abans d’abordar els coneixements nous.

Exemple de justificació de la unitat didàctica "El racó de la tardor"

Aquesta unitat de programació es dirigeix al primer cicle d’educació infantil, a nens i nenes de 2 a 3 anys.

Aquest racó se centra en la temàtica de la tardor. Caldrà elaborar-lo durant el primer trimestre, cap al mes d’octubre, ja que és quan comença aquesta època de l’any. Aquesta temàtica durarà dues setmanes i es faran activitats tres cops a la setmana.

Amb les activitats proposades facilitarem el coneixement de diverses característiques de la tardor per familiaritzar els infants amb una de les quatre estacions. Els tres continguts o àrees d’experiència seran els següents: descoberta d’un mateix i dels altres, descoberta de l’entorn i comunicació i llenguatges. Es treballaran de manera globalitzada.

Enfocarem les activitats de manera que els infants gaudeixin mentre les fan. Els proposarem cantar i ballar cançons. Així, a més de treballar la coordinació del cos, desenvoluparan la capacitat d’audició i coneixeran les tradicions i les festes catalanes. També afavorirem l’observació, l’experimentació i la imaginació.

Respecte als agrupaments, quan les activitats es treballin a l’espai del racó es realitzaran en petits grups, quatre o cinc infants. La resta d’activitats com les sortides o el muntatge del mural es faran en gran grup. També es podran treballar algunes activitats de forma individual si hi ha algun alumne/a que ho necessita.

Quant a la metodologia d’actuació serè flexible, motivadora i personalitzada, tindrem en compte les capacitats i el temps d’aprenentatge de cada nen i nena, és a dir, respectarem el ritme individual de cada infant, sense pressions ni discriminacions.

Les capacitats

Les capacitats es poden definir com la facultat, la qualitat i/o l’aptitud que, com a individus, tenim per fer alguna cosa i que al llarg de la vida desenvolupem contínuament. Permeten que l’infant creixi de manera integral i com a persona, i també que adquireixi uns aprenentatges continus i progressius.

Els objectius de cada cicle...

…precisen les capacitats que els infants han d’haver desenvolupat en acabar l’etapa de l’educació infantil, amb relació als continguts de les àrees i els criteris d’avaluació.

El currículum d’educació infantil el presideixen unes capacitats comunes a tota l’etapa que s’han de desenvolupar al llarg dels dos cicles (llar d’infants i parvulari). Aquestes capacitats són de diversos tipus: motrius, cognitives, emocionals o d’equilibri personal, relacionals i d’inserció i actuació social. S’organitzen entorn de quatre eixos competencials que tornen a la idea d’educar per viure i conviure en el nostre món actual.

Eixos de desenvolupament de les capacitats

El Departament d’Educació estableix que les nou capacitats prescrites per a l’etapa de l’educació infantil es desenvoluparan entorn de quatre eixos. Són els següents:

  • Aprendre a ser i a actuar d’una manera cada vegada més autònoma.

1. Progressar en el coneixement i el domini del seu cos, en el moviment i la coordinació, tot adonant-se de les seves possibilitats.

2. Assolir progressivament seguretat afectiva i emocional, i anar-se formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

3. Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia en accions quotidianes, per actuar amb seguretat i eficàcia.

  • Aprendre a pensar i a comunicar.

4. Pensar, crear, elaborar explicacions i iniciar-se en les habilitats matemàtiques bàsiques.

5. Progressar en la comunicació i l’expressió ajustada als diferents contextos i situacions de comunicació habituals per mitjà dels diversos llenguatges.

  • Aprendre a descobrir i tenir iniciativa.

6. Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte, i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.

7. Mostrar iniciativa per afrontar situacions de la vida quotidiana, identificar-ne els perills i aprendre a actuar-hi en conseqüència.

  • Aprendre a conviure i a habitar al món.

8. Conviure en la diversitat, avançant en la relació amb els altres i en la resolució pacífica de conflictes.

9. Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Les capacitats de l’etapa de l’educació infantil continuen a primària amb les competències bàsiques que l’alumnat ha d’assolir en finalitzar l’educació obligatòria.

Recordeu que les capacitats estan molt relacionades amb els objectius i els continguts establerts en els currículums. Per aquest motiu, quan seleccioneu una sèrie d’objectius per elaborar la unitat didàctica, us heu d’assegurar que sabeu quines són les capacitats que treballeu, ja que aquestes capacitats seran les que donaran el resultat del que s’aprèn.

Exemple de la relació entre els objectius del primer cicle i les capacitats d'etapa

Agafem l’objectiu de cicle següent:

6. Actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.

En aquest cas, es treballaran, entre altres, aquestes capacitats:

  • Observar i explorar l’entorn immediat, natural i físic, amb una actitud de curiositat i respecte, i participar, gradualment, en activitats socials i culturals.
  • Comportar-se d’acord amb unes pautes de convivència que els portin cap a una autonomia personal, cap a la col·laboració amb el grup i cap a la integració social.

Per al desenvolupament de les capacitats i la consecució progressiva dels objectius, els professionals han d’intervenir en els tres àmbits d’experiència que tenen sentit per a l’infant de 0 a 6 anys i que necessita per desenvolupar-se: un mateix i els altres, l’entorn i els llenguatges.

Els objectius d'aprenentatge

Els objectius d’aprenentatge especifiquen el grau d’aprenentatge que els alumnes hauran d’haver adquirit en acabar la unitat amb relació als continguts. A l’hora de plantejar els objectius d’aprenentatge, s’han de preveure uns quants aspectes:

Recordeu que els objectius sempre es comencen a redactar amb un verb en infinitiu.

  • Cal redactar-los amb un infinitiu.
  • Cal que expressin capacitats de tipus cognitiu, relacional, afectiu, d’intercomunicació i llenguatge i d’habilitats motores.
  • Cal formular-los de manera que tinguin en compte la diversitat dels infants i cal prioritzar els que pugui assolir la majoria.
  • Cal que permetin la flexibilitat necessària per adaptar-los als aspectes individuals de l’aprenentatge.

Els objectius han de tenir en compte l’adquisició de coneixements de tipus cognitiu o intel·lectual, psicomotriu, actitudinal i de valors, afectius i emocionals. A més, han de desenvolupar diversos nivells de complexitat: des de conèixer i memoritzar fins a crear i construir, passant per comprendre, aplicar, experimentar, analitzar, sintetitzar o valorar.

És recomanable, en la mesura que sigui possible, comunicar els objectius als infants i compartir-los amb ells. D’aquesta manera, fem que formin part dels aprenentatges que tot seguit s’inicien.

La concreció i la definició dels objectius d’aprenentatge

A l’hora de concretar i definir els objectius d’aprenentatge de les unitats didàctiques, és necessari partir dels objectius de cicle, prèviament concretats i definits en la proposta pedagògica de centre (PPC).

Per tant, a l’hora d’elaborar les unitats didàctiques, és imprescindible saber concretar i definir els objectius d’aprenentatge. A continuació es mostra un exemple dels passos que cal seguir per aconseguir-ho.

Com arribar als objectius d'aprenentatge de les unitats didàctiques

1. Imagineu que en la proposta pedagògica del vostre centre (PPC) es pren com a prioritari el treball de l’objectiu de cicle número 6 prescrit en el currículum de primer cicle i per al grup P2 (2-3 anys).

“Objectiu de cicle 6: actuar sobre la realitat immediata, descobrir-ne l’organització a partir de les pròpies vivències i establir relacions entre objectes segons les seves característiques perceptives.”

L’equip educatiu del centre podria fer propostes per contextualitzar aquest objectiu de cicle:

  • Experimentar la percepció d’estímuls sensorials a partir de la manipulació dels materials.
  • Observar algunes característiques canviants en un objecte, fenomen o situació.
  • Identificar com a tals diversos objectes, éssers i fenòmens naturals del medi habitual.
  • Mostrar interès per les activitats que proposa el personal educador.
  • Habituar-se a tenir cura dels elements del marc natural i social que té al seu abast.
  • Etc.

2. Imagineu que com a responsables d’aula voleu treballar la unitat didàctica “L’aigua” perquè els infants de P2 prenguin consciència de les possibilitats que té aquest element de la naturalesa i de com n’és, de necessari, per als éssers vius.

Aleshores, hauríeu de seleccionar, entre els objectius establerts en la PPC, els més adequats per a la vostra unitat didàctica i concretar-los.

Alguns objectius d'aprenentatge podrien ser els següents:

  • Identificar l’aigua en diversos entorns naturals: mar, riu, núvol, pluja, neu, glacera.
  • Comentar i explicar les diverses maneres de fer servir l’aigua, i alhora emfasitzar el valor que té per a la vida: per beure, per netejar, per nedar, per jugar, per regar les plantes, etc.
  • Manipular l’aigua en els diferents estats (líquida, sòlida, gasosa) i discriminar les sensacions que produeix a diferents temperatures (calenta, freda).
  • Participar amb iniciativa i constància en les activitats de jocs i manipulació d’aigua proposades.
  • Etc.

Els objectius d’aprenentatge de les unitats didàctiques pertanyen a un tercer nivell de concreció i comencen amb un verb d’acció en infinitiu. Necessàriament han de fer referència als continguts i les activitats d’ensenyament-aprenentatge, i a les capacitats que es volen desenvolupar en l’infant.

Exemple de verbs a utilitzar segons el tipus d'objectiu d'aprenentatge

  • Objectius d’aprenentatge referits a procediments:

Alguns exemples de verbs serien els següents: explicitar, mostrar coneixement o habilitats concretes, controlar, recordar, demostrar, realitzar, utilitzar, aplicar, organitzar, experimentar, reproduir, manifestar, observar, concretar, comparar, identificar, etc.

  • Objectius d’aprenentatge referits a actituds, valors i normes:

Alguns exemples de verbs serien els següents: tenir iniciativa, participar, esforçar-se, mostrar gust i satisfacció, ser constant, gaudir, ser conscient, adonar-se, mostrar interès, formular preguntes, tenir cura de, respectar les normes, etc.

  • Objectius d’aprenentatge referits a fets i conceptes:

Alguns exemples de verbs serien els següents: reconèixer, identificar, explicar, enumerar, interpretar, adquirir nocions, aplicar, mostrar coneixement de conceptes concrets, etc.

El disseny del protocol que estem treballant ens permet una visió ràpida de la relació entre els objectius d’aprenentatge i les capacitats.

En la figura es reflecteixen els objectius d’aprenentatge i la relació que tenen amb les capacitats de cicle que prioritàriament s’estan treballant en la unitat didàctica “El racó de la tardor”.

Podeu veure les capacitats i els objectius dels cicles prescrits en els currículums de l’etapa de l’educació infantil en el subapartat “Els models curriculars” de la unitat “Principis bàsics d’intervenció en educació infantil”.

Com que els objectius d’aprenentatge s’expressen en clau de capacitats, ja contribueixen −poc o molt− a desenvolupar-les. Només caldrà esmentar o subratllar a quines de les nou capacitats fan referència.

Figura Objectius d’aprenentatge i capacitats de la UD “El racó de la tardor”

Els continguts

Segons Antúnez i altres (1992), un contingut constitueix el conjunt de formes culturals i de sabers seleccionats a partir dels quals s’organitzen les activitats d’aula.

Hi ha diversos models i pautes...

… per concretar i definir els continguts de les programacions didàctiques. Es pot utilitzar i adaptar el model que proposen els diferents exemples publicats pel Departament d’Educació (diferents números) de la Generalitat de Catalunya: Exemples d’unitats de programació. Educació infantil. Llars d’infants.

Per programar les unitats didàctiques, s’hauran d’analitzar els continguts seleccionats en la PPC i escollir els que considerem més adequats a les circumstàncies específiques dels alumnes (coneixements previs, característiques psicològiques…) i a la situació exclusiva d’aprenentatge.

Els continguts seleccionats per a les unitats didàctiques, d’acord amb el document prescriptiu del currículum i de la proposta pedagògica de centre, han de donar resposta a aquesta pregunta: “Què hem d’ensenyar perquè l’alumnat assoleixi les capacitats?”

Com ja sabeu, en l’etapa de l’educació infantil és imprescindible tenir en compte la globalitat amb què els infants actuen i aprenen. Tanmateix, per facilitar al personal educador la identificació dels continguts i les activitats que els infants han de dur a terme per assolir els objectius, els continguts s’agrupen en les àrees d’experiència i desenvolupament següents:

Els continguts transversals

A més, s’hauran de treballar de manera transversal aquests continguts: educació per a la salut, educació per a la igualtat, educació per al consum, educació ambiental i educació moral i per a la pau.

  • Descoberta d’un mateix i dels altres
  • Descoberta de l’entorn
  • Comunicació i llenguatges

En l’etapa de l’educació infantil, els continguts educatius s’organitzen en àrees d’experiència i desenvolupament. Aquestes àrees s’interrelacionen per crear uns espais d’aprenentatge globalitzats en què es contribueix al desenvolupament integral dels infants, se’ls acosta a la interpretació del món i es dóna significat i es facilita la participació activa.

Cadascuna d’aquestes àrees es basa en tres tipus de continguts amb estratègies i recursos d’ensenyament-aprenentatge diferenciats: els continguts de fets i conceptes, els continguts de procediment i els continguts d’actituds, valors i normes.

A més, s’hauran de concretar i definir mitjançant un substantiu, és a dir, una manera de formalitzar aquests continguts de forma integrada és substantivar l’acció a desenvolupar.

Els continguts s’han de concretar i definir mitjançant un substantiu.

Vegem, segons aquestes premisses, com es poden classificar, concretar, ensenyar i aprendre els continguts:

  • Els continguts conceptuals fan referència a fets senzills i primeres nocions que serveixen perquè l’infant puguin comprendre i interpretar la realitat. Sobretot en el nivell educatiu dels 0 als 3 anys, els continguts de fet i els conceptes seran els mínims, i es referiran a les primeres nocions que els infants han de tenir respecte a determinats continguts.

Exemple d'activitats i substantius adequats per a l'assoliment de continguts conceptuals

  • Necessiten activitats de repetició i memorització, ja que s’estructuren a partir d’experiències variades en l’acció i en el context.
  • Alguns dels substantius que utilitzarem en la redacció poden ser els següents: parts i elements del propi cos, nocions temporals, nocions d’identitat, noció de constància/canvi, etc.
  • Els continguts procedimentals són habilitats, destreses i/o estratègies ordenades i orientades a la consecució d’un fi.

Exemple d'activitats i substantius adequats per a l'assoliment de continguts procedimentals

  • La base del seu aprenentatge rau en activitats basades en l’experiència i la repetició en diverses circumstàncies i contextos.
  • Alguns dels substantius que utilitzarem en la redacció poden ser els següents: reconeixement, exploració, creació, expressió, imitació, confecció, demostració, experimentació, etc.
  • Els continguts actitudinals equivalen a saber ser i comportar-se d’una manera estable i duradora davant determinades situacions, objectes, successos o persones.

Exemple d'activitats i substantius adequats per a l'assoliment de continguts actitudinals

  • Són continguts que es plantegen a llarg termini i s’aprenen mitjançant activitats en què l’infant desenvolupi l’observació, la imitació, l’exemple, els hàbits, etc.
  • Alguns dels substantius que utilitzarem en la redacció poden ser els següents: iniciativa, satisfacció, esforç, interès, col·laboració, afecte, respecte, etc.

La concreció i la definició dels continguts en les unitats didàctiques

Tal com passa amb els objectius d’aprenentatge, a l’hora d’elaborar les unitats didàctiques és imprescindible saber concretar i definir els continguts que es vol que els infants assoleixin. L’exemplificació dels passos que cal seguir pot servir d’ajuda.

En primer lloc, es mostra un contingut, representatiu de cadascuna de les àrees, dels que estableix el currículum del primer cicle (Decret 101/2010, de 3 d’agost) i, en segon lloc, es mostra la concreció d’aquest contingut en una proposta pedagògica de centre (PPC).

1. Exemple de contingut establert en el Decret 101/2010 per a cadascuna de les àrees:

  • Àrea 1: domini progressiu de les possibilitats expressives, perceptives i motores del propi cos, i utilització dels recursos personals de què disposa en la vida quotidiana.
  • Àrea 2: iniciació en la diferenciació d’algunes qualitats sensorials fruit de l’exploració dels objectes materials, d’elements de l’entorn natural i de la comparació de les seves propietats. Inici de les primeres classificacions, ordenacions i correspondències en funció de les característiques i els atributs.
  • Àrea 3: iniciació en la descoberta i l’ús del llenguatge corporal, verbal, musical i plàstic.

2. Concreció dels continguts anteriors en la proposta pedagògica de centre (PPC):

  • Àrea 1:
    • El cos: parts del cos i percepció de canvis físics de l’infant i dels companys
    • Coordinació i control de la psicomotricitat fina
    • Confiança en les diverses possibilitats i limitacions en el propi cos
  • Àrea 2:
    • Els animals i les plantes: característiques
    • Classificació de les plantes segons les característiques que tenen
    • Valoració de la importància de les plantes i els animals per a l’home
  • Àrea 3:
    • Imitació i representació de situacions i personatges d’obres senzilles
    • Utilització de tècniques de pintura, modelatge, estampació, pics, etc.
    • Valoració de la música com a element relaxant

En el protocol de la unitat didàctica no és necessari incloure els continguts de primer nivell seleccionats, ja que constaran en la proposta pedagògica de centre.

Finalment, en la figura es mostra la manera com es concreten i es formalitzen els continguts de la nostra unitat didàctica, “El racó de la tardor”, dins el protocol que treballem.

Figura Continguts de la unitat didàctica “El racó de la tardor”

Les activitats: seqüència didàctica i proposta d'activitats

Abans de començar a redactar les activitats de les unitats didàctiques mitjançat les quals els infants hauran d’assolir les capacitats, els objectius d’aprenentatge i els continguts seleccionats, el personal educador ha de tenir una visió global de totes les activitats que es proposaran i del moment en què es duran a terme. Aquesta imatge global s’anomena seqüència didàctica i està relacionada amb les estratègies d’ensenyament-aprenentatge que hem vist fins ara.

1. La seqüència didàctica

La seqüència didàctica ha de descriure ordenadament el conjunt d’activitats d’ensenyament, elaborades pel personal educador, i d’aprenentatge, desenvolupades per l’infant (vegeu la figura). Aquesta seqüència determina tres tipologies d’activats ubicades en el temps: inicials, de desenvolupament i de síntesi. Aquestes activitats estan estretament lligades als principis de les teories constructivistes de l’aprenentatge significatiu.

A l’hora de formular la seqüència de les activitats, cal tenir en compte que els continguts s’hi han de presentar de la manera següent:

  • Del que és més pròxim al que és més llunyà.
  • Del que és més fàcil al que és més difícil.
  • Del que és més conegut al que és més desconegut.
  • Del que és més particular al que és més general.
  • Del que és més concret al que és més abstracte.

Figura Model de seqüència didàctica

Font: J. Jorba; E. Caselles (1996). La regulació i autoregulació dels aprenentatges. Barcelona: ICE-UAB.

Regulació i autoregulació dels aprenentatges

Jorba, en la seva reflexió teòrica sobre la regulació i l’autoregulació dels aprenentatges (1996), defineix per a la seqüència didàctica els tipus d’activitats següents:

  • Activitats inicials: tracten d’explorar quines són les idees prèvies i descobrir les estructures d’acolliment a partir de les quals es podran introduir coneixements nous. També permeten explicitar i negociar els objectius d’aprenentatge perquè l’alumnat se’ls representi i sàpiga què s’espera d’ells, a més d’informar dels criteris d’avaluació.
  • Activitats de desenvolupament: es tracta que l’alumnat obtingui informació “significativa” per afavorir la construcció de coneixements nous. Poden consistir en activitats que qüestionin les idees prèvies i provoquin el dubte. D’aquesta manera, s’aconsegueix un canvi conceptual, una reestructuració del coneixement, tot incorporant elements nous, o un avançament en la complexitat de continguts ja coneguts. En definitiva, es pretén establir connexions entre els coneixements nous que s’incorporen, si és el cas, i els coneixements que ja es tenen mitjançant explicacions i activitats estructurades.
  • Activitats de síntesi: en aquesta fase de la seqüència didàctica, les activitats que es facin han de permetre transferir els coneixements apresos i aplicar-los a la resolució de problemes o situacions pràctiques en diferents contextos. D’aquesta manera, els aprenentatges nous es consoliden i se’n pot reconèixer la utilitat.

La seqüència didàctica ha de ser una proposta coherent amb el temps i les possibilitats dels infants (figura). És el cas de la seqüència didàctica que s’idea en l’exemple “El racó de la tardor”.

Figura Seqüència didàctica d’“El racó de la tardor”

2. La proposta d’activitats

A més de la seqüència d’activitats al llarg del temps, el personal educador ha de tenir coneixements respecte al tipus d’activats més adequades a l’edat, l’estat evolutiu dels infants, els conceptes, les destreses o les actituds que es vulguin afavorir i un ampli ventall de casuístiques.

Les activitats

Han de ser motivadores, flexibles en el temps, variades, globalitzadores i significatives per a l’infant. A més, han de partir dels seus coneixements previs i interessos.

Respecte al tipus de continguts a treballar a l’hora de seleccionar les activitats, cal tenir en compte que al llarg de l’etapa de l’educació infantil s’han d’afavorir els aprenentatges que es mostren en la taula.

Taula Orientacions per a la selecció d’activitats
Descoberta d’un mateix
i dels altres
Descoberta de l’entorn Comunicació
i llenguatges
- Les possibilitats motrius i expressives del cos
- La manipulació dels objectes
- El benestar emocional
- Les relacions interpersonals i intrapersonals
- Els hàbits personals i socials
- L’autoestima
- Les activitats de la vida quotidiana
- La participació de les famílies
- La matemàtica
- L’exploració i l’experimentació
- Els elements naturals de l’entorn
- Les sortides
- Els rols de gènere
- La diversitat cultural
- El tractament del llenguatge: natural i estructurat
- L’oral i l’escrit
- El llenguatge musical i la dansa
- El llenguatge visual i plàstic
- La integració de les TIC

Pel que fa a la manera de portar a la pràctica aquests aprenentatges mitjançant activitats, ens hem de remetre als diversos models didàctics i propostes de treball globalitzades, en què s’expliciten exhaustivament els tipus d’activitats més adequats per a l’etapa de l’educació infantil. Com a recordatori, a continuació es mostra una relació de possibles activitats per treballar en les unitats didàctiques:

En la unitat “Principis bàsics d’intervenció en educació infantil” podeu veure, de manera exhaustiva, els diversos tipus d’activitats per als infants de 0-6 anys.

  • Projectes, problemes o petites investigacions
  • Rutines de la vida quotidiana i cura de l’infant relatives a l’alimentació, la higiene i el descans
  • Racons o tallers
  • Sortides, festes de classe, aniversaris
  • Jocs sensorials, motors, de manipular, simbòlics, de construcció
  • Activitats d’esbarjo, d’acollida i de retrobament del grup
  • Activitats més especialitzades (música, expressió corporal, psicomotricitat…)
  • Etc.

Exemple de lectura visual d'imatges

Abans de fer l’activitat, es reparteix un dibuix a tot l’alumnat. Cada infant té el dibuix al davant. L’educador inicia una conversa. Dirigeix les preguntes a tots els infants i deixa que s’expressin lliurement i espontàniament: “Què representa el dibuix que teniu al davant?”, “Què hi ha dibuixat?”, “Què fa la gent que hi ha?”, etc.

En proposar les activitats convé no perdre de vista els objectius pretesos i indagar els coneixements previs que els infants tenen sobre el que aprendran. També cal elaborar alguna activitat específica o aprofitar qualsevol ocasió per crear l’interès i la motivació dels petits.

Exemple de proposta d'activitats

Posem una cistella amb material nou sobre “coses del mar” damunt la taula. No la destapem fins que no han arribat tots els infants. Quan estan preparats, els convidem a descobrir-la. Deixem que toquin i olorin els materials (esponges, estrelles de mar i eriçons secs, cargols de mar de tot tipus, saquets amb sorra, espines de peix seques…). Aleshores, tots hi volen dir la seva: “Això punxa molt i et ‘sut’ sang”, “Un dia jo em ‘trobava’ una com aquesta a la platja”, “D’això tenen els ‘tiburones’, però molt més grans”, etc.

També haurem de preveure activitats de reforç i activitats complementàries. No hem de voler exhaurir tots els possibles continguts en una sola activitat. Al contrari, hem de possibilitar experiències diferents i variades entorn dels continguts. De ben segur que cada infant en traurà un profit diferent i n’aprendrà coses que nosaltres no podem controlar. En la unitat didàctica només hem de recollir els continguts i els objectius més evidents, els quals tindrem ocasió de repetir en propostes noves.

Les orientacions didàctiques

Les orientacions didàctiques constitueixen totes les pautes que expliquen ordenadament de quina manera podem dur a terme l’actuació didàctica, les accions i els procediments necessaris per aconseguir les fites i els objectius proposats.

Exemple d'orientacions per afavorir la motivació de l'infant

Es tracta d’un racó que dóna protagonisme a un infant en concret. Durant una setmana és “El racó de…”. Quant a la preparació de l’aula, és molt important que l’infant, en entrar-hi, s’adoni que ell, no pas qualsevol altre, n’és el protagonista.

Les orientacions variaran en funció de cadascuna de les situacions concretes en què les utilitzem i, evidentment, de les característiques dels infants. D’altra banda, haurem de tenir en compte la individualització, el tractament de la diversitat, els aprenentatges significatius, la globalització, la flexibilitat, l’atenció a les necessitats i els interessos dels infants, etc.

Les estratègies s’han de subordinar a les condicions psicopedagògiques de qui aprèn. Han de tenir per objecte augmentar l’autonomia de l’infant, possibilitar que ell mateix faci els descobriments i afavorir que pugui establir el màxim de referents cognitius en les situacions d’ensenyament-aprenentatge que hem dissenyat.

Exemple d'orientacions per afavorir la motivació de l'infant

Prepararem l’aula de manera que l’infant s’identifiqui fàcilment amb el racó i se’l faci seu. En penjarem el nom i les fotografies a la paret. Al davant, a l’abast dels altres infants, col·locarem objectes del protagonista i un joc que ell podrà utilitzar sempre que vulgui.

Exemple de proposta d'activitat inicial amb les orientacions didàctiques de la unitat didàctica "El racó de la tardor"

Per introduir “El racó de la tardor”, presentarem un vídeo amb imatges típiques d’aquesta estació. Creiem que és una bona activitat inicial que ens serveix per ensenyar als infants les característiques principals de la tardor d’una manera lúdica i amena, ja que mentre van passant les imatges, sona de fons la música de Les quatre estacions, la tardor, de Vivaldi, que fa mantenir l’atenció.

Mitjançant aquest vídeo els infants s’aniran familiaritzant amb els colors més característics de la tardor: groc, marró, vermell, etc.

El personal educador fa grups de cinc nens i nenes per iniciar l’activitat del racó. Un cop el grup és al racó, els infants seuen a terra (estores) i veuen la presentació. La presentació es visualitzarà mitjançant un projector, enfocat a la paret del racó.

La durada de la presentació serà de dos minuts i mig, i les imatges serviran d’introducció, per despertar curiositat sobre la tardor. Un cop vist el vídeo, iniciarem una conversa sobre la tardor en què detectarem els coneixements previs i els interessos dels infants.

La durada total de l’activitat serà de prop de quinze minuts.

Els recursos: espais, materials i agrupaments

Els recursos constitueixen tots els elements que permetran portar a terme les activitats de la programació:

1. Espai: la distribució de l’espai ha de possibilitar i fomentar l’activitat en l’infant, i ha de permetre satisfer les necessitats que planteja en cada moment (activitat, repòs, relació, experimentació, creació…). S’ha de poder adaptar i modificar per permetre satisfer totes aquestes necessitats.

Per aprofundir sobre els espais i els materials, vegeu l’apartat “L’organització dels espais i els materials” de la unitat “Planificació dels espais, els temps i els recursos en educació infantil”.

En els centres d’educació infantil tots els espais s’hauran de considerar com a educatius i les aules s’hauran d’organitzar principalment per racons.

  •  Els materials naturals són molt importants.
  • Els materials naturals són molt importants.

2. Materials: recull tot el que es necessita per dur a terme les activitats d’ensenyament-aprenentatge o d’avaluació, i que és important tenir previst abans de començar les activitats concretes. Els materials han de respondre als criteris pedagògics (de coeducació, de seguretat, de creativitat…) consensuats en els PEC i en la PPC. A l’hora de fer les activitats és quan cal tenir més presents aquests criteris. En el primer cicle, el material sol ser específic per a les activitats, però en el segon hi pot haver material de suport a la intervenció (materials editats…).

A l’aula hi haurà d’haver materials d’ús individual per a cada infant per treballar els tallers i els projectes (per exemple, ceres, tisores…) i materials naturals i/o específics per als racons, per als espais d’esbarjo, de cura de l’infant, d’higiene, d’alimentació, de son, etc.

Normalment, el material que es farà servir serà de diversos tipus. Per exemple:

  • Material convencional que s’utilitza a les aules: llapis, tisores, colors, cola, etc.
  • Material de rebuig: rotllos de paper, capses de sabates, caixes de llet, etc.
  • Material de casa: estris de cuina, etc.
  • Materials específics i/o naturals

Recordeu que les activitats específiques, com la panera dels tresors i el joc heurístic, tenen un material organitzat i específic.

És molt important que els espais es decorin amb les obres i els treballs dels infants.

Quan es complementa el protocol de la unitat didàctica, a banda de relacionar els materials específics que l’educador necessita per dur-la a terme, s’hauran d’especificar, si són necessaris, els materials didàctics.

Els materials didàctics

Els materials didàctics per als infants i/o per als professionals s’han d’especificar en els annexos de la unitats didàctica. Aquesta especificació és imprescindible perquè un altre professional diferent al que ha elaborat la unitat didàctica la pugui dur a terme amb rigor.

Annexos

En els annexos de la unitat didàctica no poden faltar els materials didàctics i la bibliografia que s’ha fet servir en l’elaboració d’aquesta unitat.

Vegeu les figures 29 i 30, en què es mostren exemples de materials didàctics per a dues activitats d’“El racó de la tardor”.

Figura Material didàctic per al personal educador: cantem i ballem una cançó

Sempre que es faci una activitat musical, les partitures s’han d’afegir als annexos.

Figura Material didàctic per als infants: pintem un mural!

3. Agrupaments: les activitats han de permetre diverses maneres d’agrupar l’alumnat i de distribuir els espais a l’hora de treballar. És important compaginar el treball en grup gran (aula) amb el treball individual, per parelles i en grup petit, en funció del tipus d’activitat.

L’activitat individual, en grup gran o en grup petit, i les agrupacions per edats homogènies o mixtes ofereixen avantatges i inconvenients que cal sospesar per escollir, en cada moment, la que més s’ajusta als objectius proposats.

L’activitat en grup petit facilita la tasca de l’educador, ja que permet observar i escoltar més acuradament els infants, i també intervenir de manera individualitzada per oferir l’ajut necessari per progressar en l’activitat. A mesura que els infants es van fent grans, es poden incorporar més activitats en grup gran.

Decret 282/2006, de 4 de juliol

A l’hora de preveure els agrupaments és important conèixer la prescripció que fa el Decret 282/2006, de 4 de juliol, dels requisits dels centres del primer cicle de l’educació infantil, respecte a la ràtio alumnat-educador.

Si volem indicar en el protocol els tipus d’agrupaments que farem servir, caldrà consensuar una sèrie d’ítems que de manera ràpida i visual proporcionin aquesta informació. Un exemple d’aquests ítems seria el següent: gran grup (GG), petit grup (PG), individual (I), per parelles (PP), etc.

Vegeu en la figura com es poden recollir en el protocol, de manera ràpida, visual i còmoda per al personal educador, els recursos estudiats.

4. Temporalització de les activitats: respecte a la temporalització, la duració de la unitat didàctica s’ha d’explicitar en setmanes o mesos. També hi ha de constar el dia o dies de la setmana en què es duran a terme i el temps que duraran.

La durada de la unitat didàctica variarà segons el tipus d’unitat plantejada (pot durar tres mesos, una setmana…). Es podria dir que l’organització del temps ha de respondre a la durada necessària per assolir els objectius tenint en compte un cert grau de flexibilitat.

Figura Recursos: espai, materials i agrupament de l’activitat “Els fruits de la tardor”

No es pot fer una distribució rígida del temps, sinó que s’ha de tenir en compte el grau d’atenció que pot mantenir un infant. Aquest grau augmentarà a mesura que maduri i adquireixi l’hàbit d’escoltar i de tenir un cert control sobre les seves accions. Més que mai cal tenir present aquest aspecte maduratiu, però també el de la variabilitat de ritmes o la variabilitat d’interès i motivació per un fet concret a l’hora de plantejar les activitats.

Vegeu la taula, en què es mostra el quadre de la temporalització de les activitats.

Taula Quadre de temporalització de les activitats de la unitat didàctica “El racó de la tardor”
Primera setmana
Dilluns, xx d’octubre Dimecres, xx d’octubre Divendres, xx d’octubre
Activitat 1: d’avaluació inicial: Presentació de la tardor

Detecció de coneixements previs i motivació
(T. 15 min)
Activitat 2: El temps de la tardor

Observació i descobriment d’elements i coneixements nous
(T. 15 min)
Activitat 3: Cantem i ballem

Audició i representació de la cançó
(T. 15 min)
Segona setmana
Dilluns, xx d’octubre Dimecres, xx d’octubre Divendres, xx d’octubre
Activitat 4: Anem al mercat!

Sortida
(T. 40 min aprox.)
Activitat 5: Els fruits i les fulles de la tardor

Coneixements de fruits i fulles de la tardor
(T. 15 min)
Activitat 6: Juguem amb els colors

Experimentació amb pintures de mans
(T. 15 min)
Tercera setmana
Dilluns, xx d’octubre Dimecres, xx d’octubre Divendres, xx d’octubre
Activitat 7: de síntesi: Visitem el senyor cuc!

Observació natural al pati
(T. 15 min)
Activitat 8: de síntesi: Pintem un mural!

Reconeixement i expressió del que s’ha après. Muntatge grupal del mural
(T. 15 min)
Activitat 8: de síntesi: Pintem el mural!

Finalització: Muntatge grupal del mural
(T. 15 min)

L'atenció a la diversitat

De vegades un infant, per les seves característiques individuals, no segueix el ritme evolutiu de la resta de companys de grup. Aquest fet, com hem anat dient, és normal en certa manera perquè cada nen té el seu ritme i fins que no arriben a una certa edat varien molt.

Per aprofundir en les adaptacions curriculars i les activitats adaptades, vegeu la unitat didàctica “Atenció a la diversitat” d’aquest mòdul.

Quan hi ha una diferència marcada del ritme evolutiu de l’infant respecte a les característiques pròpies de l’edat que ens pot fer sospitar que hi ha problemàtiques específiques, el millor és demanar ajuda als especialistes (equips d’assessorament psicopedagògic −EAP− o d’altres) i detectar al més aviat possible les dificultats que l’infant pugui tenir. La detecció precoç ajudarà a posar en marxa els mecanismes d’ajuda més convenients.

En alguns casos serà necessària una adaptació curricular o projecte individualitzat (PI), que es pot elaborar modificant les activitats, la metodologia utilitzada, la manera d’avaluar-les, els continguts d’aprenentatge o els objectius.

L’adaptació curricular ha de tenir present, d’una banda, la programació ordinària i, de l’altra, les necessitats, els interessos i les possibilitats o capacitats de l’infant que la necessita. En conseqüència, quan s’hagi de dissenyar un PI, caldrà tenir al davant el següent:

  • El disseny curricular del cicle
  • La proposta pedagògica de centre per al cicle corresponent
  • La unitat didàctica en qüestió
  • Totes les dades que tenim de l’alumne

L’objectiu del PI és intentar que l’infant, en un cert grau, pugui assolir els objectius del cicle a partir de la modificació d’alguns dels elements del currículum i, només en els casos més greus, dels objectius i/o els continguts prescrits en el currículum.

Els projectes individuals (PI) han de ser propostes possibles que permetin assolir els objectius. Cal ser molt realista quant a la valoració dels recursos dels quals disposem.

En l’atenció a la diversitat val la justificació positiva docent del professor. És a dir, cal pensar que s’aconsegueix el que és possible i no pas que no s’aconsegueix el que no és possible.

Si una activitat requereix una adaptació, es pot indicar en el protocol de recollida d’informació amb una llegenda del tipus (A) −activitat adaptada−. La resta d’activitats sense llegenda es consideraran no adaptades i, per tant, tots els infants faran el mateix.

L'avaluació: activitats d'avaluació, criteris i indicadors i autoavaluació

Quan es parla d’avaluació, s’ha de pensar que no solament es tracta de valorar el grau d’aprenentatge que l’infant ha assolit després d’un procés d’ensenyament-aprenentatge, sinó que és important saber com s’ha desenvolupat aquest procés: l’actuació de l’educador, la idoneïtat de les activitats proposades, l’espai, el temps o els materials utilitzats. Es tracta d’anar fent el seguiment de l’infant per preveure quines són les millors situacions d’ensenyament-aprenentatge.

Sobre l’avaluació, vegeu el subapartat “Característiques de l’avaluació en l’educació formal” d’aquesta unitat.

A l’hora de fer el seguiment d’aprenentatge en l’infant s’utilitzaran, com a ajuda, les activitats d’avaluació i els criteris i els indicadors d’avaluació. Per fer el seguiment del procés d’ensenyament serà necessària una autoavaluació del professional i de la pràctica educativa.

1. Activitats d’avaluació

En la bibliografia sobre tipologia d’activitats és fàcil trobar una diferenciació entre activitats d’ensenyament-aprenentatge i activitats d’avaluació. Cal dir que totes les activitats −incloses les d’avaluació− afavoreixen l’aprenentatge. Per tant, es farà servir aquesta terminologia, activitat d’avaluació, en les activitats en què sigui més factible recollir informació per detectar el grau i el procés de l’activitat educativa.

Qualsevol tipus d’activitat (inicial, de desenvolupament o de síntesi) pot servir com a activitat d’avaluació. Es tractaria de definir els criteris d’avaluació o els indicadors específics de recollida d’informació per a aquesta activitat.

Cal preveure activitats d’avaluació en tres moments: a l’inici de qualsevol moment educatiu (detecció de coneixements previs), al llarg de la unitat didàctica (revisió i ajust del procés d’ensenyament-aprenentatge) i al final del procés (recollida d’aspectes assolits o no assolits, cas en què hi ha d’haver una rectificació educativa).

Exemple d'activitat d'avaluació

“Es tracta d’una activitat d’avaluació al final d’un procés educatiu. Es pretenen els criteris d’avaluació que fan referència al grau de memorització de la situació d’ensenyament-aprenentatge proposada al llarg de tota la unitat didàctica.

L’educador ha de seleccionar els fets, els esdeveniments, els coneixements o els conceptes que han succeït o s’han treballat. Per exemple:

  • Recordar detalls d’una persona, un animal, un objecte, etc.
  • Recordar accions concretes.
  • Recordar cançons.
  • Recordar alguna seqüència.

Es fa mitjançant un personatge que, en aquest cas, és un titella. S’aprofita el dia que ve el ninot i és ell qui fa les preguntes. Es tracta de preguntes directes que fa individualment a cada nen i nena.

‘Què feu al matí quan us lleveu?’, ‘On vam anar l’altre dia d’excursió? Amb què?’ (Amb autocar), ‘Què vam comprar ahir al mercat?’, ‘Com heu fet el barret del titella?’, etc.

L’educador ha de tenir en compte la individualitat de cada infant i, per tant, ha de preveure que el nivell de resposta també pot ser diferent, com pot ser el cas de la Sònia i potser el d’altres nens. Les respostes dels nens s’han d’anotar per escrit. També se suggereix enregistrar la situació d’avaluació en una casset i, després, escriure-la.

L’educador també ha de fer una autoavaluació i comprovar si els objectius definits prèviament s’han assolit o no.

L’educador ha d’avaluar si les activitats que ha dissenyat són adequades per treballar els continguts seleccionats.

L’educador ha de valorar si les respostes dels nens s’adeqüen al tipus de preguntes que se’ls fa, sense perdre de vista la individualitat de cada infant ni el seu nivell de rendiment.”

Departament d’Ensenyament (1992). Exemples d’unitats de programació (núm. 1). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

Les activitats d'avaluació

Es duen a terme en acabar el procés d’ensenyament-aprenentatge i recullen els aspectes que s’han d’haver assolit. En tot cas, hauran de permetre definir el grau d’assoliment dels objectius que s’han treballat tenint en compte els continguts seleccionats.

En resum, les activitats d’avaluació, a més d’afavorir el procés d’aprenentatge, serveixen per recollir informació, prendre decisions quant al procés educatiu i fer els canvis convenients en qualsevol dels elements que el configuren: plantejar altres activitats de reforç, modificar les estratègies de motivació o d’aprenentatge, utilitzar més temps, etc.

2. Criteris i indicadors d’avaluació

Respecte a la manera de fer el seguiment de l’infant i establir els criteris o els indicadors d’avaluació en les unitats didàctiques, hi ha una diferència entre els elements prescriptius establerts en el segon cicle de l’etapa de l’educació infantil i els elements prescriptius establerts en el primer cicle.

Mentre que en el Decret 181/2008, de 9 de setembre, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l’educació infantil, es prescriuen uns criteris d’avaluació que concreten coneixements, habilitats o capacitats mitjançant accions definides amb un verb en infinitiu, no hi ha criteris d’avaluació establerts per al primer cicle de l’etapa.

Vegem com s'estableixen els criteris d'avaluació en el Decret 1812008*

“Article 9. Avaluació

9.3 Per a l’avaluació del procés d’aprenentatge dels infants es prendran com a referència el desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris d’avaluació.”

Exemple de criteris d'avaluació:

1. Saber explorar i reconèixer les parts, les possibilitats i les característiques del seu propi cos. Expressar-se amb les pròpies emocions i iniciar-se en la seva identificació.

2. Participar en el joc, a través del moviment, assimilant sensacions referides a l’espai i al temps, i amb una comprensió progressiva de la necessitat d’unes normes.

Els criteris d'avaluació

En el primer cicle de l’educació infantil es concretaran mitjançant indicadors d’avaluació i es podran definir mitjançant un substantiu.

En el primer cicle de l’educació infantil, i a causa de la manca de criteris establerts, el personal educador concretarà els indicadors d’avaluació. Aquests indicadors permetran conèixer, per a cada unitat didàctica, el seguiment de l’infant, l’aprofitament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la manera com s’ha portar a terme aquest procés.

Per tant, els criteris o indicadors d’avaluació constitueixen totes les indicacions que permeten aconseguir dades sobre les qüestions que cal valorar. Es tracta d’establir què, com i quan s’ha d’avaluar.

a) El què implica escollir els indicadors que permetin observar i valorar el grau d’assoliment dels objectius de l’infant. Cal tenir en compte tots els aspectes de la personalitat de l’infant, no solament el nombre de coneixements adquirits i la qualitat d’aquests coneixements.

Per tant, els indicadors han de preveure els aspectes següents:

  • Els coneixements
  • El desenvolupament de les capacitats
  • Els canvis en el comportament
  • Les habilitats i les destreses
  • Els valors, les actituds i les normes

b) El com és el model de recollida de dades que es farà servir. En l’educació infantil, el mètode més usual és l’observació i la recollida de les dades en diferents pautes (vegeu en la figura una escala d’estimació). Convé especificar que hi pot haver altres mètodes per recollir-les: enregistrament en vídeo, fotografies, etc.

Els indicadors d’avaluació han de ser observables i mesurables per poder determinar el grau d’assoliment, adequació i progrés dels aprenentatges de l’alumnat.

Figura Indicadors d’avaluació

A més de recollir la informació dels infants, també cal plantejar-se unes quantes preguntes sobre el procés i decidir de quina manera es recollirà aquesta informació.

  • Implicació dels infants
  • Implicació del personal educador
  • Grau de col·laboració dels pares
  • Dificultats detectades

c) El quan és la concreció dels moments de l’avaluació. Hi ha tres moments clau: abans de començar el procés, durant el procés i després del procés. També cal precisar la durada i la periodicitat de les observacions.

Els criteris d’avaluació informaran sobre els resultats d’ensenyament-aprenentatge. En el primer cicle de l’educació infantil s’hauran de concretar a partir d’indicadors d’avaluació. Aquests criteris han de ser públics i s’han de donar a conèixer a l’alumnat per tal que sigui conscient del que ha d’aprendre i del que s’avaluarà.

3. Autoavaluació

Pel que fa a la tasca dels professionals, cal reflexionar sobre la feina feta. L’objectiu és saber fins a quin punt es tenen en compte en el dia a dia, en el plantejament i en la gestió de les activitats programades les línies d’actuació recollides en el currículum i en la PPC. Aquesta reflexió també ha de servir per plantejar-se, si cal, fites noves.

A continuació es mostren uns quants ítems que els professionals es podrien plantejar:

  • Adequació del procés d’ensenyament-aprenentatge als objectius, els continguts…
  • Valoració de la pròpia actuació
  • Idoneïtat de les activitats proposades
  • Idoneïtat de l’espai, el temps i els materials utilitzats
  • Actuació de la família
  • Etc.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats