L'avaluació en l'àmbit de l'educació formal

L’avaluació en l’educació infantil s’entén com la recollida d’informació per a l’anàlisi i revisió periòdica del procés d’ensenyament-aprenentatge, per verificar la seva coherència i el seu grau d’eficàcia.

L’objectiu últim és el de descriure el nivell de desenvolupament de l’infant en cada una de les seves vessants i vetllar per l’adequació constant de les propostes educatives al seu nivell cognitiu.

Finalitat de l'avaluació

“La finalitat última de l’avaluació no és pronunciar-se sobre el grau d’èxit o fracàs dels alumnes en la realització dels aprenentatges, sinó més aviat pronunciar-se sobre el grau d’èxit o fracàs del procés educatiu en l’acompliment de les intencions que són el seu origen. És un instrument de control del procés educatiu.”

Departament d’Ensenyament (1988). Orientacions i programes. L’educació a la llar d’infants i al parvulari (pàg. 167). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

El procés educatiu és un sistema continu que va evolucionant i canviant a mesura que l’infant va progressant en els seus sabers. L’avaluació forma part d’aquest sistema i el retroalimenta amb la informació periòdica que aporta (figura).

Figura L’avaluació

Es tracta d’un sistema de retroalimentació (feed-back) en el qual s’entén el procés educatiu d’una manera àmplia: es posen en pràctica un seguit de decisions que comencen en el PEC i continuen en les concrecions del PPC i en les concrecions de les programacions didàctiques. Per aquest motiu, l’avaluació haurà de ser integral, no solament del grau d’aprenentatge assolit per l’infant, sinó també del procés mateix d’ensenyament-aprenentatge i de totes les decisions que s’han anat prenent en cada una de les concrecions curriculars.

Si voleu ampliar sobre el tema de l’avaluació podeu anar a les adreces d’interès de la secció “Més informació” del web.

L’equip educatiu de l’escola, basant-se en les valoracions de cada equip o educador/a de grup d’edat, considerarà el marc organitzatiu general i el treball de programació amb la finalitat de poder modificar tots aquells aspectes que no contribueixin adequadament a l’educació dels infants, perquè són fruit d’alguna problemàtica especial o per altres qüestions; o bé decidirà implantar aquells altres que són innovadors i reflectirà les conclusions en la memòria anual de curs.

D’altra banda la funció de l’educador és la de provocar l’acció (externa i interna) de l’infant proposant-li situacions d’aprenentatge estimulants en les quals pugui posar en joc les seves pròpies habilitats i destreses, per ampliar les seves capacitats i anar modificant els seus esquemes de coneixement.

No podem confondre l’avaluació amb la verificació dels resultats d’aprenentatge de l’infant. L’avaluació ha de servir per informar de què i com aprèn, tenint en compte la situació concreta que hem dissenyat per a això i de la qual, evidentment, formen part totes les decisions que hem anat prenent en el procés d’ensenyament.

Aquesta manera d’entendre l’avaluació té un caràcter més comprensiu de les diferències, perquè implica entendre els ritmes de desenvolupament i les particularitats de cada infant com a característiques específiques, i no com a desavantatges respecte a un llistó.

L’avaluació implica utilitzar les informacions obtingudes per crear les condicions més idònies amb l’objectiu d’afavorir el desenvolupament individual de cada un dels infants que avaluem.

Característiques del model actual d'avaluació

Per trobar un canvi ideològic i de procediment respecte a l’avaluació, ens hem d’adreçar a la LOGSE −actualment aquesta ideologia es manté amb la LOE-. El model d’avaluació anterior a la LOGSE es basava de manera única i exclusiva en el rendiment personal dels infants. Arran d’una proposta de programa tancat per a cadascun dels graus educatius, es proposava un determinat nivell d’assoliment. En conseqüència, l’infant que no arribava a superar les proves d’avaluació havia de repetir un altre cop el que ja havia fet. Aquest model ha quedat obsolet.

El model que inspira la proposta actual d’avaluació és present en les normatives següents: Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació; Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació catalana; Decret 181/2008, de 9 de setembre; Decret 101/2010, de 3 d’agost; Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre.

Llei orgànica 22006, de 3 de maig, d'educació*

“Article 20. Avaluació

1. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat ha de ser contínua i global, i ha de tenir en compte el seu progrés en el conjunt de les àrees.”

Llei 122009, de 10 de juliol, d'educació*

“Article 56. Educació infantil

8. L’avaluació del desenvolupament personal i de l’aprenentatge durant l’educació infantil ha de ser contínua i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius i ha de facilitar l’adaptació de l’ajut pedagògic a les característiques individuals de cada infant.”

En el segon cicle d'educació infantil

L’Ordre EDU/484/2009, de 2 de novembre, del procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació del segon cicle de l’educació infantil, especifica l’actuació dels centres respecte a l’avaluació prescrita en el Decret 181/2008.

Decret 1812008, de 9 de setembre, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments del segon cicle de l'educació infantil*

“Article 9. Avaluació

9.1. En aquest cicle l’avaluació s’ha d’entendre com el procés d’observació i anàlisi sistemàtica del procés d’ensenyament i aprenentatge per tal de verificar-ne la coherència i el grau d’eficàcia. Ha de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, el coneixement dels progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i el grau d’assoliment dels objectius establerts.

9.2. L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat serà contínua i global i haurà de complir les funcions de verificar el grau d’assoliment dels objectius i d’adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants. També haurà de permetre als docents revisar i millorar les maneres d’ensenyar i les programacions elaborades.

9.3. Per a l’avaluació del procés d’aprenentatge dels infants es prendran com a referència el desenvolupament dels objectius de cicle i els criteris d’avaluació.

9.4. En el supòsit que el progrés de l’alumne no sigui l’esperat, s’establiran mesures de suport per facilitar-li l’adquisició dels aprenentatges bàsics i imprescindibles per poder seguir el procés educatiu.

9.5. En acabar l’etapa s’elaborarà un informe global individualitzat del procés seguit per l’alumnat i del nivell d’adquisició dels aprenentatges i de les capacitats. Es garantirà la confidencialitat de les dades obtingudes. Aquest document es trametrà als mestres tutors o tutores de l’alumnat de l’etapa següent.”

Primer cicle d'educació infantil

En el moment en què s’edita aquest contingut s’espera que surti l’orde educativa que regularà les prescripcions establertes en el Decret 101/2010, de 3 d’agost, sobre l’avaluació al primer cicle de l’educació infantil.

Decret 1012010, de 3 d'agost, d'ordenació dels ensenyaments del primer cicle de l'educació infantil*

“Article 8. Seguiment del desenvolupament de l’infant

1. El seguiment del desenvolupament de l’infant, basat en l’observació constant i sistemàtica, ha de possibilitar el coneixement de les condicions inicials individuals de cada infant, dels progressos que ha efectuat en el seu desenvolupament i del grau d’assoliment dels objectius educatius establerts. També ha de permetre conèixer i analitzar la pertinència dels recursos emprats per tal de facilitar el procés d’ensenyament i d’aprenentatge.

2. L’equip educatiu de cicle decideix sobre els aspectes de l’observació i la documentació pedagògica que s’han d’incloure en la programació. Així mateix, elabora els diferents instruments de registre per a les observacions dels progressos de l’alumnat i la comunicació amb les famílies.

3. L’observació i la documentació pedagògica són les eines fonamentals per al seguiment del desenvolupament de l’infant. L’observació permet disposar d’informació sobre els comportaments i les actuacions dels infants mitjançant instruments diferents i la documentació permet fer visibles els processos dels infants, la relació que mantenen amb les altres persones i la seva activitat.”

L’enfocament metodològic proposat és el de l’avaluació formativa, és a dir, es realitza durant tot el procés d’ensenyament-aprenentatge amb la intenció de proporcionar ajut pedagògic a l’infant.

Aquest enfocament s’inicia amb la informació que obtenim respecte a “què sap” en relació amb allò que volem que aprengui, quines estratègies utilitzarem i de quins recursos disposem per abordar el nou aprenentatge. Vegeu figura.

Figura Model d’avaluació actual

L’avaluació formativa ha de permetre determinar si s’han assolit, i fins a quin grau, les intencions educatives que hi ha a la base i a l’origen de la intervenció pedagògica.

L’avaluació formativa ha de permetre adaptar l’ajut pedagògic a les característiques individuals dels infants mitjançant aproximacions successives. Aquesta funció s’ha de concretar en dos moments del procés d’ensenyament-aprenentatge: a l’inici d’una nova situació d’aprenentatge i a mesura que el procés es va desenvolupant.

El plantejament general de l’avaluació presenta aspectes que estan en concordança amb l’ideari que, en el seu moment, va presentar la LOGSE i que s’ha mantingut en les normatives que s’han anat succeint al llarg d’aquest anys.

Parteix de la necessitat d’adaptar allò que està prescrit (objectius generals de l’educació) a la realitat del context en funció de les successives concrecions curriculars en el marc de les teories constructivistes:

  1. Aprenentatge significatiu (partir del que l’alumne sap).
  2. Globalització (oferir contextos d’experiències amplis perquè l’infant pugui establir múltiples connexions).
  3. Atendre la individualitat (les característiques pròpies, dintre d’un marc de relacions ampli, de persones diverses).

Per aquest motiu, presenta unes determinades característiques:

  1. Ha de ser continuada perquè ha d’estar present en el seguiment del desenvolupament del procés d’aprenentatge de l’alumne, observant sistemàticament i d’una manera clara i simple les activitats que aquest realitza, per si cal algun tipus d’adaptació o ajuda.
  2. Ha de ser individualitzada perquè els infants tenen diferents ritmes i estils d’aprenentatge i és necessari constatar quin és el punt de partida per valorar el seu progrés en relació amb els objectius plantejats, i en relació amb les condicions d’aprenentatge concretes.
  3. Ha de ser global perquè ha d’atendre tota la complexitat del pensament de l’infant, la maduració dels esquemes conceptuals, les capacitats de procediment i l’adquisició de les actituds i normes de comportament. També implica tenir en compte el context d’aprenentatge, la metodologia utilitzada i tots els aspectes de la programació, així com les actituds dels educadors.
  4. Ha de ser coherent amb la programació perquè hi ha d’haver una correspondència entre les activitats d’ensenyament i aprenentatge i les activitats d’avaluació.
  5. Ha de ser integradora perquè ha de considerar l’adquisició de cadascuna de les àrees o àmbits d’experiència. La pronunciació sobre el grau d’adquisició s’ha de basar en els objectius de les activitats, en les unitats de programació didàctiques i en els objectis de cicle.

El plantejament de l’avaluació s’integra dintre del procés educatiu i en forma part:

  • En funció de la situació diagnòstica (d’on partim?)
  • Dels objectius decidits en el PPC (on volem arribar?)
  • Es proposa una situació d’aprenentatge (què fem?)
  • En unes determinades condicions (com?)
  • S’analitzen els resultats (què hem aconseguit?)
  • I es planteja una nova situació (com ho podem millorar?)

Moments de l'avaluació

L’avaluació al llarg del procés d’ensenyament aprenentatge hi està present en diversos moments d’aquest plantejament tindrem:

  1. Avaluació inicial. En començar el curs, un nou trimestre o abans d’una nova unitat didàctica, és important fer una aproximació diagnòstica per poder conèixer les característiques dels infants, les habilitats, les idees o coneixements que tenen o les seves possibles dificultats davant del plantejament d’un nou aprenentatge. També s’avaluarà l’actitud de l’educador/a, i la implicació que aquest/a té sobre la motivació dels alumnes. Això ens permetrà programar l’ajuda educativa que creiem més idònia tenint en compte la situació de la qual parteixen els nens i nenes i la situació en què, com a educadors, ens sentin implicats d’una manera més còmoda i segura.
  2. Avaluació formativa o del procés. Durant el temps de l’aprenentatge, es procedirà a revisar els aspectes que hi estan implicats per veure si l’infant avança o si hi ha res en el plantejament inicial (en la metodologia, l’espai, els materials, etc.) que impedeix que l’infant assoleixi els continguts escollits i que convé variar i adaptar millor a les condicions reals. La finalitat és afinar les programacions i la odologia a les necessitats dels infants. Es tracta d’analitzar els resultats que hem anat recollint i de reconduir el procés, planificant i executant els mecanismes correctors necessaris per aconseguir que sigui més eficaç.
  3. Avaluació final. Al final del procés, s’aplicaran les mesures establertes per recollir la informació que permeti valorar si les capacitats han estat assolides i s’avaluarà la conveniència que l’infant pugui passar al cicle següent.

L’anàlisi final ens permet comparar la concordança o discordança dels resultats amb els objectius del cicle. L’èxit o fracàs mostrats amb l’avaluació l’hem d’adjudicar al conjunt d’aquests tres factors:

  • Adequació dels objectius proposats
  • Procés de l’aprenentatge
  • Context de l’ensenyament

Els resultats negatius de l’avaluació han d’implicar la proposta i aplicació de mecanismes correctors del procés en els moments corresponents.

Els equips educatius s’han de plantejar, en les diferents concrecions del procés de programació, des del PPC a la programació d’aula, els criteris que han de presidir la recollida d’informació per a l’avaluació. Els criteris són aquells indicadors que decideix l’equip educatiu, que serveixen de guia per a la recollida d’informació, i responen a la selecció d’alguns objectius i continguts de rellevància especial per al cicle, en els quals ens haurem de fixar a l’hora d’avaluar.

Els criteris seleccionats han de donar resposta a les qüestions següents:

  • Què s’ha d’avaluar?
  • Quan s’ha d’avaluar?
  • Com s’ha d’avaluar?

1. Què s’ha d’avaluar?

Es tracta de decidir quines són les conductes en les quals ens fixarem per avaluar. Vegeu figura.

Figura Què s’ha d’avaluar?

a) Inicialment. Haurem d’indagar quins són els esquemes de coneixement que té l’infant sobre el coneixement nou que hem d’abordar: què en sap?, quines nocions té? i quines estratègies utilitza?

En un primer moment, la informació sobre els gustos i necessitats dels infants, sobre les seves primeres experiències, etc. l’hauran de proporcionar els pares. El coneixement de la vida quotidiana de l’infant permet aportar elements que donin sentit a les propostes, que siguin més motivadores i instin a aprenentatges significatius.

Més tard, es poden plantejar activitats inicials que permetin observar els coneixements previs dels infants i que poden suscitar també la seva curiositat o motivació.

b) Durant el procés. Cal preguntar-nos com aborda l’infant els continguts seleccionats. És en aquest moment, més que mai, quan hem d’atendre el seu procés, els progressos, les dificultats, el bloqueig, etc. que dificulten o estimulen el procés d’aprenentatge. Haurem d’estar molt atents al procés individual de desenvolupament, a les seves necessitats i capacitats, però també als seus interessos momentanis, que poden dificultar o motivar el ritme d’assoliment dels objectius.

2. Quan s’ha d’avaluar?

En començar una nova fase i durant el procés d’aprenentatge. Vegeu figura.

Figura Quan s’ha d’avaluar?

3. Com s’ha d’avaluar?

Cal decidir quins són els instruments que utilitzarem per recollir les da- des. L’anàlisi ha de possibilitar el coneixement objectiu del procés d’aprenentatge.

Les tècniques poden ser directes −observació− o indirectes −tests, entrevistes, etc. L’observació és la tècnica més adient per a l’etapa de l’educació infantil i l’entrevista és l’instrument més indicat per obtenir informació dels pares respecte als infants. Vegeu figura.

Figura Com s’ha d’avaluar?

a) Inicialment. Hem comentat abans que les dades aportades per les famílies són una font important de coneixement de l’infant i, per tant, caldrà recórrer-hi cada vegada que sigui necessari conèixer algun aspecte de l’infant que pugui ajudar a aconseguir el propòsit fixat.

També es poden enregistrar els comportaments i les respostes dels nens i nenes a les preguntes i situacions relatives a les noves situacions d’aprenentatge.

b) Durant el procés. Mitjançant l’observació sistemàtica i pautada del procés d’aprenentatge, s’hauran d’enregistrar les observacions realitzades en fulls de seguiment per poder-les interpretar en el moment oportú i procedir a les actuacions que calguin: tenir present les observacions per a les activitats següents, fer les adaptacions individualitzades que calguin, variar algun aspecte del procés en les activitats següents, etc.

L'observació: característiques, instruments i tècniques

Tot i que l’observació és una tècnica més per a l’avaluació entre d’altres, és l’instrument per excel·lència per a l’etapa de l’educació infantil. Hi ha altres mètodes de diagnòstic com les proves estandarditzades (Stanford, Binet, escales WPPSI, etc.), però s’han de restringir a casos específics i, d’altra banda, els especialistes (psicòlegs o pedagogs) han de ser els encarregats d’aplicar-los.

L’observació és l’instrument més idoni per als educadors/es d’aquesta etapa, ja que permet fer el seguiment de les conductes individuals i col·lectives davant de les situacions d’ensenyament-aprenentatge i incidir en el desenvolupament de les capacitats dels infants. Als currículums de l’etapa d’educació infantil s’estableix que “l’observació directa i sistemàtica constituirà la tècnica principal del procés d’avaluació”.

Els i les educadores, a l’hora de portar a terme una observació sistemàtica, hauran de tenir present la importància dels aspectes següents:

  • Observar comportaments que serveixin com a indicadors del perquè els nens i les nenes saben o no fer quelcom i del perquè poden o no poden fer quelcom.
  • Observar en quines circumstàncies troben majors dificultats i en quines són capaços de superar les qüestions plantejades.
  • Els comportaments observats per proposar les activitats d’aprenentatge més idònies a cada cas i moment.

Característiques de l'observació

Durant el procés d’observació, el personal educador haurà de complir una sèrie de premisses. Abans d’analitzar-les en profunditat, però, podeu veure la figura per fer-vos una idea global de les característiques que ha de complir aquesta observació.

Figura L’observació

Així l’observació ha d’èsser:

  1. Natural i pràctica. S’han d’utilitzar metodologies senzilles i fiables i s’ha de combinar l’observació sistemàtica i l’observació asistemàtica. S’ha de donar en l’ambient natural en el qual se succeeixen les activitats d’ensenyament-aprenentatge o les que s’hagin preparat amb la finalitat d’avaluar, que sempre seran una activitat més, i no seran artificioses o fora d’aquest ambient natural i espontani dels infants.
  2. Fiable i objectiva. El procés de registre de dades ha de ser tan objectiu com sigui possible i, per tant, més descriptiu que interpretatiu. De vegades convé l’ajuda d’una altra educadora, bàsicament quan ens interessa analitzar el tipus d’intervenció de l’educador/a. També és útil gravar en vídeo les situacions. Tot i això, convé ser conscient que l’observació està sotmesa al risc de la subjectivitat o l’error per diverses circumstàncies −cansament de l’observador, falta d’atenció, etc.− o per falses expectatives o altres aspectes.
  3. Adaptativa i flexible. S’han de tenir presents les característiques de cada un dels infants. Tot i que es tingui prevista una activitat d’avaluació, hem de poder deixar-la si per les circumstàncies que sigui els infants tenen altres interessos o hi concorren altres circumstàncies.
  4. Finalitats clares i definides. Els comportaments i conductes que s’han d’observar i les altres circumstàncies del procés (l’adequació dels recursos utilitzats, els objectius perseguits, etc.) han d’estar definits i han de ser clars, igual que les finalitats de l’observació (què cal observar i per què).
  5. Continuada i global. Convé no perdre de vista que l’observació forma part del procés educatiu mateix i que implica tots els aspectes del pensament de l’infant i del context en què es dóna, tot i que podem establir moments específics i ben programats.

El joc espontani és un moment que ens permet observar de manera privilegiada l’evolució particular de l’infant: els seus interessos i motivacions, les habilitats en les relacions amb els seus companys de joc, etc. La seva finalitat és captar les informacions que puguin servir per comprendre la conducta de l’infant, avaluar-la i proporcionar aquells elements que puguin servir d’ajuda per al seu progrés.

A més durant el procés d’observació s’hauran de donar les següents condicions:

  • S’han de delimitar, amb la màxima precisió possible, els comportaments que cal observar.
  • Ha d’incloure tots els àmbits de comportament en relació amb els quals s’han definit els objectius.
  • Ha d’incloure informacions prou detallades sobre les situacions i activitats d’aprenentatge en les quals es manifesten els comportaments registrats.
  • S’han de preveure les situacions d’observació a l’aula que han de permetre observar els comportaments esmentats.
  • S’ha de realitzar durant el procés d’aprenentatge, i no únicament al principi o al final. Solament d’aquesta manera serà susceptible de proporcionar informacions sobre l’evolució de l’aprenentatge de l’alumnat.
  • S’ha de materialitzar en un registre que permeti seguir aquesta evolució.

Instruments i tècniques de l'observació

L’observació és un procés de seguiment de certes conductes que requereix instruments que ajudin a enregistrar les dades d’una manera organitzada. L’observació pot ser sistemàtica o asistemàtica.

1. Sistemàtica. És una observació pautada que implica:

  • Determinar els comportaments i el context que s’han d’observar.
  • Organitzar les situacions en què s’observarà.
  • Elaborar un sistema de registre.

Hi ha diferents models o pautes per a l’observació:

  • Diari de classe
  • Graelles d’observació
  • Escales estimatives
  • Pautes d’enregistrament de conductes

Algunes editorials han publicat pautes i registres d’observació i avaluació amb els comportaments corresponents enregistrats. Però hi ha altres models, que l’equip mateix pot acordar i elaborar d’una manera consensuada, que poden ser igualment vàlids. Vegem-ne algun exemple:

Si voleu ampliar sobre el tema de pautes i registres d’observació i avaluació podeu anar a les adreces d’interès de la secció “Més informació” del web.

  • Diari de classe

És un quadern que serà a l’aula i que permetrà anotar, en algun moment del dia, el que va succeint, o una cosa extraordinària o que sigui significativa. Pot servir per a la reflexió. Permet un coneixement continu del dia a dia, però també hem de dir que requereix temps i dedicació.

  • Graelles d’observació o pautes d’enregistrament de conductes

Permeten obtenir informació del procés i/o dels seus efectes sobre l’alumne i dades dels infants de manera sistematitzada o espontània, sense interrompre el ritme de la classe. Resulten força completes pel que fa a la recollida de dades, però precisament això les fa més complexes perquè requereixen certa habilitat per discernir el que és rellevant del que no ho és i es fa difícil generalitzar els resultats. Vegeu figura.

Figura Exemple de graella d’observació

Figura Exemple d’escala estimativa

  • Escales estimatives

És una llista de conductes observables que aporta informació sobre la consecució d’una determinada capacitat observable i indica en quin nivell ha estat assolida per l’infant. S’expressen en termes qualitatius (sí, no, a vegades, molt, poc, gens, etc.). Vegeu figura.

La sistematització de les dades recollides serà útil per analitzar-les posteriorment i conèixer millor l’infant. Serà útil, també, per al traspàs d’informació als pares, tant en els informes escrits com a les entrevistes. Si tenim el registre que ens ha ajudat a elaborar la nostra opinió, podrem intercanviar amb més arguments i raons les informacions que tinguem sobre l’infant.

Haurà de ser entenedor per a altres educadors que tinguin o s’hagin de fer càrrec dels infants en el traspàs de curs. Cal que sigui clar i que realment aporti informació i que ajudi a conèixer l’infant i el seu estil d’aprenentatge.

Condicions bàsiques de l'observació

“Les condicions bàsiques de l’observació sistemàtica han de ser les següents:

  • S’ha de realitzar durant el procés d’aprenentatge i no únicament al principi i al final.
  • Tan sols d’aquesta manera serà susceptible de proporcionar informacions sobre l’evolució de l’aprenentatge dels infants.
  • S’ha de materialitzar en un registre que permeti seguir aquesta evolució.
  • Ha d’incloure totes les àrees de comportament en relació amb les quals s’han definit els objectius educatius.
  • Ha d’incloure informacions prou detallades sobre les situacions i activitats d’aprenentatge en les quals es manifesten els comportaments registrats.
  • S’han de delimitar amb el màxim de precisió possible els comportaments que cal observar.
  • S’han de preveure les situacions d’observació a l’aula que han de permetre observar els comportaments esmentats.”

Departament d’Ensenyament (1988). Orientacions i programes. L’educació a la llar d’infants i al parvulari(pàg. 168). Barcelona: Generalitat de Catalunya.

2. Asistemàtica. És una tècnica menys formal però també útil. Informa sobre comportaments significatius i espontanis dels infants que es donen en un moment determinat i que ens poden servir per recollir aspectes que no teníem previstos, però que són indicatius d’interessos concrets, d’un procés individualitzat que es manifesta espontàniament, etc.

Pot ser útil portar una llibreteta a la butxaca, on es poden anotar aquestes manifestacions, o bé, en acabar la jornada, es poden anotar al diari de classe. És una tècnica que no substitueix l’observació pautada perquè té l’inconvenient de ser poc objectiva, però que la complementa.

Caldrà que l’escola disposi d’una síntesi de les diferents observacions realitzades a l’escola pels educadors, i altres informacions pertinents transmeses per professionals propers a l’infant, i també les proporcionades pels pares i els resums de les entrevistes i informes realitzats.

Documents d'avaluació

En la unitat “La documentació del centre educatiu” d’aquest mòdul podeu veure els documents bàsics prescrits per a la recollida de dades de l’alumne: fitxa de dades bàsiques i fitxa resum de l’escolarització.

Respecte als documents en què cal recollir les dades personals i el seguiment individual de l’alumnat, n’hi ha de dos tipus. Els uns són oficials i prescrits per les autoritats educatives i els altres són d’elaboració pròpia dels centres.

Recordeu que pel que fa al currículum de primer cicle, l’ordre de 13 d’octubre de 1994, per la qual es determinaven els documents i els requisits formals del procés d’avaluació a l’educació infantil, ha estat derogada i encara no ha sortit l’ordre nova per a aquest cicle.

Figura Fitxa de recollida de dades inicials

Els documents bàsics prescrits per a la recollida de dades de l’alumne també els podeu trobar a l’annex del currículum de l’educació infantil.

Per tant, per conèixer quins són els documents oficials i com s’han d’utilitzar, ens basarem directament en el que diu el currículum:

Decret 1012010, de 3 d'agost:*

Article 8. Seguiment del desenvolupament de l’infant

4. A l’inici del cicle, el centre educatiu ha d’obrir un arxiu personal per a cada infant amb el nom i cognoms i les dades del centre, del qual formen part els documents oficials d’avaluació, la fitxa de dades bàsiques, el resum d’escolarització i l’informe global individualitzat de final de cicle elaborat pels centres, que ha de reflectir el procés educatiu seguit per l’infant. Aquest document s’ha de trametre als mestres tutors o tutores de l’infant del cicle següent, així com aquells altres instruments d’observació i documentació pedagògica establerts per l’equip educatiu de cicle.

La fitxa de dades bàsiques i el resum d’escolarització s’han d’ajustar pel que fa al contingut als models que estableix la normativa vigent per al segon cicle de l’educació infantil.

5. Pel que fa a l’obtenció de les dades personals de l’alumnat i la seva cessió, cal ajustar-se al que disposa la legislació vigent en matèria de protecció de dades.

Els documents d’avaluació propis dels centres complementen els documents oficials. Vegeu la figura, en què es mostra un exemple de qüestionari elaborat per l’equip educatiu.

Comunicació de la informació

A l’hora de transmetre la informació elaborada a partir de l’avaluació, convé tenir present a qui i com es transmet aquesta informació. No es pot fer un ús indiscriminat de les dades obtingudes dels infants. Convé que tinguem present qui són els receptors i quin ús en poden fer. Per aquest motiu, haurem d’adaptar el llenguatge, el format, els mitjans de transmissió, el tipus d’informació, etc. depenent de qui n’és el receptor: pares, equip educatiu, Administració o d’altres. Hem de pensar que, de vegades, aquesta informació pot alterar el mateix procés d’ensenyament-aprenentatge (pares que sobreexigeixen, valoració excessiva dels resultats, falta de comprensió del que s’ha escrit per diferents motius, etc.).

La comunicació amb les famílies

“En principi se sol recomanar fer un informe dirigit a les famílies diferent de l’informe que s’utilitza al centre, que pot ser més tècnic, més tancat, etc. Així podem seleccionar la informació que considerem que interessa més les famílies, podem utilitzar un llenguatge divulgatiu i tenir cura que el format sigui atractiu. Que el nen o la nena contribueixi a «decorar» el seu informe o incorporar-hi fotos del grup o de l’infant, o algun dels seus dibuixos més significatius, són elements que no solament contribueixen a fer l’informe més atractiu sinó que, també, transmeten informació.

No obstant això, fer dos informes −per a les famílies i per al centre− pot representar un esforç desproporcionat en alguns casos, per la qual cosa molts centres han decidit que el més realista és realitzar un únic informe. En aquest cas és important tenir cura que la informació sigui vàlida tant per a la família com per a l’ús professional.”

Paniagua (2002)

Un dels receptors dels resultats de l’avaluació són els pares. Escola i pares són corresponsables de l’educació de l’infant i, per tant, tots dos han de col·laborar en la tasca educativa i els criteris d’ambdues parts han de ser tan coherents com sigui possible.

La col·laboració dels pares i educadors ha de facilitar la consecució dels objectius següents:

  • Millora progressiva de l’educació dels infants.
  • Comunicació i informació mútua de les conductes dels infants.
  • Informació mútua de les actituds dels adults cap a l’infant.
  • Plantejament i acord en els criteris pedagògics.
  • Intercanvi d’experiències respecte a situacions que poden ser conflictives en relació amb el son, àpats, hàbits higiènics o d’altres.
  • Confiança mútua entre els uns i els altres.
  • Informació de les diverses activitats que es fan a l’escola.

Perquè es pugui dur a terme aquesta col·laboració mútua entre les dues parts, necessitem establir quins han de ser els canals de comunicació, que haurà de recollir el PEC. Tot i que cada centre pot establir quin és el seu sistema de comunicació amb els pares, els moments que es podrien considerar com a més convenients són els següents:

1. Reunions amb tots els pares per plantejar:

  • Temes d’informació.
  • Explicació del PEC del centre.
  • Trobades puntuals per tractar temes concrets, problemàtiques, etc.
  • Temes pedagògics: lectures, inici de nous hàbits, etc.

2. Entrevistes. Es tracta d’un contacte personal entre pares i educadors per conèixer l’infant i establir un clima de confiança i coneixement mutu. Establir aquesta comunicació és important i necessària pels motius següents:

  • A l’inici de l’escolarització, per traspassar informació dels pares sobre els infants, de l’escola sobre el funcionament d’aquesta, etc.
  • Al llarg del curs (a l’entrada diària a l’escola, en algunes entrevistes), per intercanviar experiències entre la família i l’escola. Convé que l’educador les tingui ben preparades: estructura organitzada de les preguntes, absència de suggeriments, claredat en la informació, vocabulari adient, etc.

3. Informes. Tenen com a objectiu el traspàs per escrit d’informació. Vegeu la figura i figura.

Figura Exemple d’informe

Figura Model de full d’informació als pares i mares

  • Amb els més petits, l’informe es fa cada dia en fulls d’anotacions o llibretes que viatgen de casa a l’escola i recullen les experiències a ambdós llocs. Vegeu figura.

Figura Exemple 1 de full diari d’informació

  • Més endavant, és més general i reflecteix la conducta de l’infant a l’escola en tots els aspectes de l’exploració realitzada. Vegeu figura.

Figura Exemple 2 de full diari d’informació

Figura Exemple 1 de qüestionari tancat

Figura Exemple 2 de qüestionari tancat

Figura Exemple de qüestionari semi obert

Figura Exemple de qüestionari obert

En definitiva, l’equip de l’escola i els educadors tenen la responsabilitat de facilitar als pares la participació i informació necessàries perquè la família se senti veritablement vinculada al procés educatiu del seu fill/a.

Tots dos han de col·laborar en l’enteniment mutu perquè els criteris d’ambdues parts siguin tan coherents com sigui possible i, en conseqüència, l’infant rebi una mateixa línia d’acció entre els adults que l’envolten.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats