El maltractament

  •  Cartell de la campanya de prevenció del maltractament infantil/5
  • Cartell de la campanya de prevenció del maltractament infantil

Tots els menors tenen necessitats bàsiques que s’han de satisfer per garantir-ne el desenvolupament físic, psíquic, emocional i social correcte. En la gran majoria dels casos aquestes necessitats queden cobertes en el si de la família, gràcies a l’exercici de les responsabilitats parentals. Quan aquestes necessitats no queden cobertes, s’ha de parlar de maltractament. Però s’ha de concretar més què s’entén per maltractament i quines són les necessitats bàsiques.

La terminologia del maltractament infantil...

…és diversa. Hi ha moltes formes d’abús i negligència i en molts països els governs respectius han desenvolupat la seva pròpia definició legal sobre què es considera maltractament infantil.

El maltractament no és privatiu d'una classe social

El maltractament d’infants és una lacra present a totes les classes socials. Si en l’actualitat es diagnostiquen, però, més casos de maltractaments entre les classes socials baixes, és sobretot perquè l’ús de recursos privats, socials i sanitaris, impedeix conèixer situacions de risc o maltractament efectius en les classes socials altes.

Les necessitats bàsiques són les necessitats físiques o biològiques, les necessitats cognitives i les necessitats emocionals i socials.

  • Les necessitats biològiques són les que garanteixen un desenvolupament físic correcte (l’alimentació, el son, la higiene…).
  • Les necessitats cognitives són les que faciliten el coneixement de l’entorn i els mecanismes de comunicació (estimulació sensorial, exploració física i social de l’entorn…).
  • Les necessitats emocionals i socials són les que faciliten l’elaboració d’estratègies per a l’expressió i la comprensió dels sentiments, la relació amb els altres i qualsevol condició que afavoreixi un desenvolupament afectiu saludable.

A l’Estat espanyol, dins del Ministeri de Treball i Assumptes Socials, hi ha l’Observatori de la Infància que definia el maltractament infantil de la manera següent:

”[…] l’acció o l’omissió o el tracte negligent, no accidental, que priva els menors dels seus drets, del seu benestar i que interfereix en el correcte desenvolupament físic, psíquic, emocional o social i que pot ser dut a terme per persones, institucions o per la pròpia societat.”

Ministeri de Treball i Assumptes Socials, Observatori de la Infància.

Sovint, encara resulta difícil identificar els maltractaments perquè algunes de les seves formes formaven part fins fa poc de conductes socialment tolerades. D’altra banda, hi ha maltractaments que no deixen empremtes físiques observables, però sí seqüeles psicològiques difícils de reparar.

Tipus de maltractament

El maltractament es pot classificar, per exemple, segons el moment en què es produeix el maltractament, segons qui són els autors del maltractament i quines les accions concretes que constitueixen el maltractament infligit.

Taula Classificació dels tipus de maltractaments
Què compta en el maltractament Tipus de maltractament
El moment en què es produeix Prenatal, quan es produeix abans del naixement de l’infant.
Postnatal quan es produeix durant la seva vida extrauterina.
Els autors Familiar, quan els autors del maltractament són familiars del menor, principalment familiars en primer grau (pares, biològics o no, avis, germans, oncles, etc.).
Extrafamiliar, quan els autors del maltractament no són familiars del menor, o el grau de parentiu és molt llunyà (familiars de segon grau) i no tenen relacions familiars.
Institucional quan el causen les institucions públiques, bé sigui sanitàries, educatives, etc.
Social, quan no hi ha un subjecte concret responsable del maltractament, però hi ha una sèrie de circumstàncies externes en la vida dels progenitors i del menor que impossibiliten una atenció o una cura adequada de l’infant.
L’acció o l’omissió concreta Maltractament físic: tota acció de caràcter físic voluntàriament realitzada que provoqui o pugui provocar lesions físiques en el menor.
Negligència: deixar o abstenir-se d’atendre les necessitats del nen i els deures de guarda i protecció o cura inadequada del nen.
Maltractament psíquic o emocional: són aquelles situacions en les quals els adults responsables de l’infant, amb actuacions o privacions, li provoquen sentiments negatius vers la seva pròpia autoestima i el limiten en el procés de creixement i socialització (menyspreu continuat, refús verbal, insult, intimidació i discriminació).
Abús o sotmetiment sexual: és aquella situació en la qual un infant o adolescent participa en activitats sexuals que violen els tabús socials i legals de la societat, que ell no comprèn o per a les quals no està preparat d’acord amb el seu desenvolupament i que, per tant, no hi pot donar consentiment.
Explotació laboral o inducció a la mendicitat: tota acció que utilitza l’infant o l’adolescent en l’edat no laboral per fer treballs on s’obtingui qualsevol tipus de guany.
Corrupció: tota acció que promou en els infants i els adolescents pautes de conducta antisocial o desviada.
Sotmetiment a drogues o fàrmacs: infant sotmès a qualsevol tipus de drogues sense confirmació mèdica, que l’incapacita per al desenvolupament de la seva autonomia, resistència o control; pot ser causat per l’anomenada síndrome de Münchausen per poders que es produeix quan per trastorn psíquic dels pares o cuidadors se simulen malalties de l’infant, se’l sotmet a contínues exploracions mèdiques o a ingressos hospitalaris, al·legant símptomes ficticis o generats de manera activa per l’adult.
Abandonament emocional: situació en la qual el menor no rep l’afecte, l’estimulació, el suport i la protecció necessaris en cada un dels estadis evolutius, cosa que fa inhibir el seu òptim desenvolupament. Es tracta d’una falta de resposta dels pares o les persones que tenen l’infant al seu càrrec a les expressions emocionals del menor o als seus intents d’aproximació o d’interacció.
Explotació sexual: es dóna quan l’infant o l’adolescent és obligat o induït a activitats de prostitució i/o pornografia.

El maltractament psíquic o emocional es manifesta en les situacions en què hi ha fredor en la relació, no hi ha estimulació afectiva ni cognitiva, no hi ha afecte, i en canvi hi ha pressió o atemoriment. Pot ser un maltractament actiu o degut a la manca d’un context afectiu.

Indicadors dels maltractaments

Els professionals que estan en contacte amb menors poden trobar-se amb sospites de maltractament, una situació en què és molt útil conèixer els indicadors de cadascuna de les tipologies de maltractament.

Taula Indicadors rellevants per a la detecció de maltractaments
Tipus de maltractament Indicadors
Prenatal Embaràs sense control mèdic.
Drogoaddicció de la mare.
Manca d’atenció o maltractament del propi cos.
Violència familiar.
Físic Pegar (produir blaus, fractures, dislocacions, torçades, talls, punxades, senyals de lesions internes, alopècies).
Provocar asfíxia o ofegament.
Produir cremades.
Imposar càstigs corporals severs.
Negligència o abandonament Desaparició dels pares o tutors.
Brutícia molt evident.
Desnutrició o fam habitual.
Vestimenta inadequada.
L’infant passa llargues estones sol a casa o al carrer. Freqüents accidents domèstics.
Necessitats mèdiques no cobertes (controls, vacunes, ferides, malalties).
Necessitats escolars no ateses (no-escolarització o absentisme greu).
Indocumentat
Emocional o psíquic Rebutjar l’infant.
Amenaçar-lo i terroritzar-lo.
Insultar-lo i ridiculitzar-lo.
Transmetre’n una valoració negativa.
Exigir-li molt per sobre de les seves possibilitats reals.
Ignorar les seves necessitats emocionals i d’estimulació.
Absència de comunicació.
Abús o sotmetiment sexual Penetració o intent de penetració per qualsevol via.
Abusos amb contacte físic (tocaments, masturbació).
Abusos sense contacte físic (exhibicionisme, proposicions sexuals).
Explotació sexual

Prostitució infantil i juvenil.
Exposició del menor com objecte de fotografies, pel·lícules i vídeos pornogràfics.
Explotació laboral o inducció a la mendicitat. Utilització abusiva o desproporcionada en les tasques de la llar.
Utilització en treballs productius que comporten benefici econòmic.
Utilització en treballs agrícoles.
Demanar almoina sol o acompanyat.
Corrupció Induir a la prostitució i/o donar mals exemples sexuals.
Estimular per a fer robatoris o accions agressives.
Utilitzar l’infant en el tràfic de drogues. Premiar les conductes delictives.

La corrupció de menors...

…promou conductes inadequades com l’apropiació d’objectes, l’agressivitat, la sexualitat precoç o impròpia o el consum de drogues. Promou en els infants i adolescents pautes de conducta antisocial o desviada.

La negligència o abandonament

Es tracta d’un tipus de maltractament més habitual del que es pensa. Aquest maltractament es produeix quan les necessitats bàsiques de l’infant o l’adolescent no són ateses, de manera temporal o permanent, per cap dels membres del grup amb què conviu: ningú té cura de la seva alimentació, de la roba d’abric, de si necessita o no tractament mèdic. L’infant o adolescent no té horaris, ni ritmes, es passa hores sense tenir una atenció protectora o educativa, i se l’exposa a situacions que posen en perill la seva integritat física. La negligència també inclou l’absentisme escolar.

“L’Estat té l’obligació de protegir l’infant contra tota mena de maltractaments, abusos i explotacions; de tipus físic, mental o sexual.”

Convenció dels drets de l’infant, 1989, article 19.

Cada país desenvolupa una legislació específica per a la protecció dels infants i adolescents en temes de maltractament. Espanya no és una excepció, ja que cada comunitat autònoma l’ha desenvolupat. La taula recull la legislació de protecció del menor vigent a Catalunya.

Taula Normativa en matèria de protecció del menor a Catalunya
Rang Núm. Data Títol Publicació
Llei 37/1991 30/12/91 Sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. BOE 21/2/92
Decret 188/1994 28/6/94 De creació de la Comissió d’Assessorament i Supervisió de persones jurídiques sense ànim de lucre que tinguin assignada la tutela de menors o impossibilitat. DOGC 5/8/94
Llei 8/1995 27/7/95 De atenció i protecció dels nens i adolescents i de modificació de la Llei 37/91. BOE 30/8/95
Decret 2/1997 7/1/97 Per mitjà del qual s’aprova el Reglament de protecció de menors desemparats i de l’adopció. DOGC 13/1/97

Conseqüències dels maltractaments

Els maltractaments tenen conseqüències en el desenvolupament de l’infant i causen, en la majoria dels casos, baixa autoestima, inseguretat, depressió, sentiment d’inferioritat i d’inadequació, conducta agressiva, problemes de disciplina i comportament il·legal.

La detecció del maltractament

L’escola esdevé una institució clau en la prevenció i la detecció de possibles situacions de maltractament infantil. És important, doncs, que totes les persones que formen part de la comunitat educativa coneguin les formes de detecció dels maltractaments, així com els canals de denúncia.

Les diferents institucions que atenen els menors reconeixen la necessitat d’un protocol de detecció i el desenvolupament d’estratègies adreçades a la prevenció de les situacions en què es produeixen abusos sexuals i maltractaments.

El maltractament pot estar causat per múltiples circumstàncies, de manera que és un error pensar que només maltracten aquelles famílies que es troben en risc social. De fet, són molts els professionals que pensen que qualsevol família immersa en una situació que desbordi la seva capacitat d’acció, pot ser una família que, potencialment, pot maltractar.

Algunes de les situacions que poden conduir a una situació de maltractament són, entre d’altres, les següents:

  • L’embaràs mal viscut o no desitjat i no acceptat.
  • Els conflictes de parella o tensions familiars.
  • La relació negativa amb la resta de la família.
  • Les relacions socials deficitàries.
  • La mort d’un familiar proper.
  • La tensió provocada per l’ambient laboral negatiu o per no tenir feina.
  • Les dificultats econòmiques de forma continuada.
  • Les malalties greus, agudes o cròniques.
  • La ingestió descontrolada de fàrmacs.
  • L’abús i consum de tòxics.
  • Els problemes amb la justícia.

Quan hi ha sospites d’una possible situació de maltractament heu d’observar l’infant, la seva família i el context social en què viuen. Aquesta observació no ha de deixar-se endur pels prejudicis i les idees estereotipades, sinó que l’observació ha de ser tan objectiva com sigui possible. En la taula, taula i taula trobareu alguns dels indicadors que serveixen per detectar un possible maltractament.

Taula Indicadors de risc presents en la problemàtica de l’entorn social
Context social: problemes a l’entorn Sí/No - Observacions
Escàs nivell de consciència de necessitats i problemàtiques d’infància.
Alt nivell de tolerància cap a certes pràctiques de criança derivades d’aspectes històrics i culturals: càstig físic, desescolarització, manca de control mèdic…
Alt nivell de tolerància davant problemàtiques de delinqüència juvenil.
Alt nivell de tolerància en problemes de drogoaddicció.
Cultures minoritàries no integrades dins de l’entorn social.
Entorn amb carències: pocs recursos comunitaris, pocs espais de relació, habitatges en urbanitzacions aïllades, habitatges amb construccions deficitàries, poca neteja al barri, xarxa de transport deficitària, manca d’infraestructura bàsica.
Entorn amb espais de risc per als infants.
Entorn amb grups de predelinqüència.
Entorn amb problemes de salubritat.
Entorn amb xarxa de sosteniment social deficitària.
Taula Factors de risc observables en la família
Factors de risc observats en la família Sí/No - Observacions
Dificultat derivades de la tipologia de treball d’alguns dels progenitors.
Presència prolongada i/o retirada de l’atur dels progenitors.
RMI (PIRMI), PNC i altres prestacions socials.
Maternitat/paternitat precoç.
Problemes de salut dels progenitors.
Hospitalitzacions freqüents dels progenitors
Discapacitat física/psíquica dels progenitors.
Empresonament d’algun dels progenitors.
Inestabilitat interna, a nivell individual, en les interrelacions: poca cohesió interna, poca cohesió amb l’entorn, poc nivell de tolerància a circumstàncies previstes.
l’entorn, poc nivell de tolerància a circumstàncies previstes.
Separació conflictiva dels pares.
Constitució / separació entre parelles.
Història prèvia familiar de situacions d’abandonament, negligència o maltractaments.
Problemes de conducta dels progenitors (manca d’autocontrol).
Indicis de trastorns mentals.
Condicions d’habitatge negatives: amuntegament, manca de serveis mínims, manca d’espai vital, situacions de relloguer.
Aïllament cultural de la família: dificultat d’accés als recursos.
Famílies monoparentals.
Indicis de trastorns mentals.
Impossibilitat d’empadronar-se.
Nois adolescents, quan les famílies que d’entrada manifesten manca d’interès per la seva escolarització.
Consum de tòxics.
Trastorns emocionals i malaltia mental.
Negligència lleu.
Assumpció dels rols parentals de forma inadequada.
Seguiment mèdic excessiu, absent o amb mancances.
No es preocupen de l’aprenentatge dels seus fills, mai van a les reunions de l’escola.
Sentiments i actituds de rebuig cap als fills.
No es preocupen per l’estat emocional del fill.
Exigeixen als fills per sobre de les seves possibilitats.
No existeix comunicació amb els fills.
Insulten, ridiculitzen, i valoren poc al fill.
Amenacen i provoquen pors.
Criden als fills sense motiu i violentament.
Taula indicadors de risc observables en l’infant
Indicadors de risc observats en l’infant Sí/No - Observacions
Períodes sense escolarització entre l’arribada a Catalunya o al municipi i el municipi o país d’origen.
Malaltia greu del menor.
Absentisme escolar reiterat.
Hàbits de menjar i son irregulars i/o inadequats
Dificultats d’adaptació social ( retraïment, aïllament, pors, agressivitat…), manifestacions o comportaments sexuals inadequats a l’edat del menor, conductes i/o activitats predelinqüencials.
Sovint arriben tard i sense esmorzar.
No tenen mai ni llibres ni material.
Sovint pateixen accidents domèstics.
Conductes reactives; problemàtiques caracterials, actituds violentes, satisfacció immediata de necessitats, valoració expressiva del moment present, poques expectatives de futur, autòlisi o intents de suïcidi.
Problemes emocionals: baixa autoestima, hiperactivitat…
Identificació amb models delinqüencials.
Manca d’hàbits personals i socials.
Haver patit rebuig per part d’algun progenitor.
Haver tingut figures adultes discontínues i/o excessives.
Dificultats d’aprenentatge.
Inadaptació escolar.
Abandonament del domicili ( fugues, escapades…)
Haver patit excessius canvis familiars.
Haver patit llargues estones de soledat a la pròpia llar.

Passos del protocol d’actuació

Segons el protocol els passos que s’ha de seguir (vegeu la figura) quan hi ha sospites de maltractament són:

  • Detecció del maltractament
  • Notificació del maltractament
  • Valoració i diagnòstic de la situació
  • Actuacions
  • Avaluació i seguiment

La detecció del maltractament es pot fer des de qualsevol institució com ara l’escola, els serveis de salut, els serveis socials o els cossos de seguretat, els quals ho notificaran a l’organisme competent i s’iniciarà el procés de valoració i diagnòstic en el qual participaran tots els serveis públics necessaris per facilitar una bona intervenció.

Figura Diagrama del circuit d’actuació en casos de certesa d’abusos sexuals i maltractaments greus

Principis generals que han de regir l’actuació

El protocol d’actuació pretén que les actuacions de les diferents institucions i dels seus professionals respectin els principis i criteris següents:

  • Actuar sempre de manera que es garanteixi l’interès superior del menor i es protegeixen els seus drets com a víctima.
  • Intervenir de manera coordinada, seguint pautes compartides i mútuament acceptades com a vàlides.
  • Prestar atenció de manera immediata i àgil, evitant demores en la intervenció i sempre que sigui possible des dels serveis més propers.
  • Posar especial atenció als processos de detecció i de comunicació de les situacions d’abús sexual o maltractament, per la qual cosa és essencial la implicació i la intervenció dels professionals que treballen en l’atenció directa dels menors. Un cop s’ha detectat el cas, cal garantir la protecció i el seguiment posterior de l’infant.
  • Cercar la intervenció mínima necessària, evitant el maltractament institucional generat per la reiteració d’actuacions o la seva pràctica en condicions poc adequades.
  • Assegurar les garanties processals de les actuacions que es duguin a terme amb el menor amb l’objectiu d’evitar possibles reiteracions d’actuacions que puguin perjudicar-lo.

Dins d’aquest procés és important recordar que, tal com es recull en el nostre ordenament jurídic, totes les persones i/o institucions tenen l’obligació de comunicar a les autoritats competents aquelles situacions que comportin un risc pel menor o el seu desemparament.

Especialment explícit és l’article 25.3. de la Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents, quan diu:

“Els infants i els adolescents que pateixen maltractaments físics o psíquics han de rebre protecció especial de caràcter sanitari, assistencial i cautelar urgent, segons s’escaigui en cada cas, i les administracions públiques implicades s’hi han de corresponsabilitzar a aquests efectes.”

Situacions que podem trobar

L’experiència acumulada pels professionals permet diferenciar dos grans grups de situacions:

  • Situacions de sospita fonamentada d’abús sexual o de maltractament greu, en què, tot i els indicadors detectats, el diagnòstic no permet confirmar en una primera valoració la certesa de maltractaments i, sense perjudici de l’eventual intervenció penal, esdevé necessària la protecció immediata del menor.
  • Situacions greus i amb certesa de diagnòstic en què el professional que atén el menor comprova que hi ha indicadors evidents que una altra persona n’ha abusat o l’ha maltractat greument. Aquesta situació inevitablement comporta la intervenció, d’entrada, del sistema protector i del sistema penal i la protecció immediata de l’infant.

En funció de si es tracta d’un cas de sospita fonamentada o de certesa de diagnòstic, i del nivell de gravetat del maltractament, emprendreu una sèrie d’accions o unes altres, sense oblidar mai, però, la possible urgència de la situació.

Classificació dels maltractaments segons la gravetat

En funció de la freqüència i de la intensitat així com del grau d’afectació de la integritat física i/o psíquica de l’infant, els maltractaments es poden classificar en aquests casos:

  • Casos de maltractament lleu: quan la conducta de maltracte no és freqüent i la seva intensitat és mínima. Els efectes del maltractament rebut no han provocat danys en el menor ni es preveu que es produeixin. Si s’ha produït dany, aquest no és significatiu, perquè no requereix intervenció o tractament especialitzat. En aquestes circumstàncies es procurarà, sempre que sigui possible, la intervenció des del propi àmbit que hagi detectat el maltractament, en col·laboració amb els serveis socials de la corporacions locals, que hauran de donar el suport i l’assessorament necessaris.
  • Casos de maltractament moderat: quan el maltracte rebut, per la seva intensitat o freqüència, ha provocat danys en el menor o es preveu que pugui produir-los en el seu desenvolupament futur. Per tant, es requereix algun tipus d’intervenció o tractament especialitzat, així com l’establiment d’un pla d’intervenció interdisciplinari i personalitzat per part dels serveis socials de les Corporacions locals, en coordinació, entre d’altres, amb els serveis educatius i sanitaris, de cara a protegir la integritat del menor en el si del seu nucli familiar.
  • Casos de maltractament greu: quan els efectes del maltractament rebut puguin fer perillar la integritat física o emocional del menor, o provocar danys significatius en el seu desenvolupament. O hi ha un alt risc que puguin tornar-se a produir els episodis de maltractament. O bé l’infant és molt petit o pateix algun tipus de malaltia o discapacitat que el fan ser especialment vulnerable. Aquestes circumstàncies poden implicar que el Departament de Benestar social adopti una mesura protectora, o si escau, el derivi als serveis socials de la Corporació local per a un tractament especialitzat.

Accions que s'han de seguir en cas de maltractament

La complexitat del fenomen, la constatació recent de les deficiències d’alguns aspectes del sistema de protecció i l’experiència acumulada al llarg d’aquest temps justifiquen la necessitat d’impulsar un nou protocol marc que, amb un abast territorial català, totes les institucions es comprometin a subscriure i seguir-ne l’aplicació.

La finalitat del protocol és assegurar una coordinació eficaç entre les diferents institucions implicades i afavorir, sense perjudici de les garanties processals, assistencials i de protecció, que les actuacions que es duguin a terme amb l’infant siguin només aquelles estrictament necessàries per evitar la repetició de diligències que puguin en afectar la situació emocional.

Aquest protocol marc, centrat en les actuacions davant les sospites o la certesa de diagnòstic de casos d’abús sexual o maltractament greu de menors, exclou expressament aquelles situacions que poden ser considerades de “risc social” i en què, en general, cal la intervenció de la xarxa primària de serveis socials i de circuits relacionals entre institucions que són diferents dels casos en què cal una intervenció més urgent.

Totes les institucions d’atenció al menor convergeixen en la necessitat de delimitar i precisar en un document les actuacions de les institucions en els casos de certesa o de sospita fonamentada.

  • Sospita fonamentada: quan el centre educatiu té sospites justificades d’un possible maltractament o abús sexual d’un infant, la direcció ho ha de comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i a la Fiscalia de Menors.
  • Certesa d’abús o maltractament: quan hi ha la certesa de l’existència de maltractament o d’abús sexual d’un infant, el centre s’ha de posar immediatament en contacte amb l’hospital de referència de la zona perquè es prenguin les mesures adients. Es tracti o no d’una situació d’urgència hospitalària, el centre ho ha de comunicar simultàniament a la DGAIA i a la Fiscalia de Menors o bé al jutjat de guàrdia.

El centre educatiu informarà la família del menor de les actuacions que s’estiguin duent a terme. Aquesta serà una actuació d’extrema prudència, especialment quan se sospita que el maltractament es produeix en el si de la família.

Notificació del maltractament

La direcció del centre actuarà segons la gravetat i la urgència de la situació. Davant de casos no greus o no urgents, la direcció del centre informarà de la situació i sol·licitarà als serveis socials de zona o a l’equip que correspongui l’avaluació inicial del cas.

Generalment la denuncia de la situació de maltractament o abús es fa com a centre educatiu, però qualsevol persona, com a ciutadana, pot presentar-la.

En aquells casos...

…en què el menor presenta danys físics evidents primerament haurà de traslladar-se a un centre hospitalari.

Davant de casos greus i/o urgents la direcció del centre ha de notificar als serveis socials de la zona i, per agilitzar el procediment, ha de posar la situació en coneixement de la policia, tot presentant la corresponent denuncia.

La notificació del cas es farà tot seguint els passos i els documents estandarditzats que hi ha. En tot aquest procés, la col·laboració del tutor té una importància vital ja que pot aportar el conjunt de la informació que ha obtingut del menor i la seva família. Aquesta informació es compilarà, en funció del cas, a través d’aquest procediments:

  • L’observació del menor.
  • El contrast d’opinions amb altres companys i companyes.
  • Parlar amb el menor.
  • Entrevistes amb la família.

Valoració i diagnòstic

La valoració i el diagnòstic la fan els equips d’especialistes que recolliran tota la informació necessària per procedir a la verificació o la refutació dels fets, i així poder establir el grau de desprotecció del menor.

En funció del diagnòstic s’establiran les accions que cal seguir, sempre tenint en compte l’interès prioritari dels menors, o bé en el context familiar o bé dictaminant la separació del menors de la seva família.

Avaluació i seguiment

A l’inici de la intervenció es fa una avaluació inicial i es determina la periodicitat amb què es faran les avaluacions posteriors. En aquestes avaluacions successives s’anirà constatant si s’assoleixen els objectius previstos per a la millora de la situació del menor. La intervenció pot fer-se amb el menor, amb la família o amb tots dos.

Lamentablement, però, en alguns casos el seguiment del menor i la seva família es perllonga fins a arribar a la majoria d’edat. Això és així perquè resulta molt difícil sortir de situacions disfuncionals sense el suport i l’ajuda necessaris.

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats