Desfibril·lador Semiautomàtic (DEA)

La desfibril·lació externa semiautomàtica

A l’estat espanyol es produeixen aproximadament 20.000 morts causades per algun problema d’origen cardíac.El 80 % d’aquestes morts estan causades per fibril·lació ventricular (FV).

Fibril·lació

Trastorn consistent en la contracció de les fibres musculars, especialment les cardíaques, realitzada de manera asincrònica i ràpida, sense aconseguir una contracció muscular coordinada i eficaç.

La fibril·lació ventricular (FV) és un tipus d’arrítmia que només pot revertir-se mitjançant la desfibril·lació cardíaca.

Si la fibril·lació ventricular (FV) persisteix, pot convertir-se en asistòlia (aturada cardíaca) al cap d’uns minuts.

Fibril·lació ventricular

Consisteix en una sèrie descoordinada i potencialment mortal de contraccions ventriculars ineficaces, molt ràpides, causades per múltiples impulsos elèctrics caòtics. Els ventricles simplement tremolen, no duen a terme contraccions coordinades. Degut a que el cor no bombeja sang, la fibril·lació ventricular és una forma d’aturada cardíaca i és mortal, excepte si és tractada d’immediat.Provoca la pèrdua de consciència en pocs segons. Si no s’aplica un tractament d’immediat, generalment es produeixen convulsions i lesions cerebrals irreversibles després de 5 minuts aproximadament, degut a que l’oxigen ja no arriba al cervell. De seguida arriba la mort(Definició de INSCOR).

El factor temps és important a l’hora d’aplicar la desfibril·lació, ja que es considera que les possibilitats de recuperació decreixen entre un 7-10 % per cada minut de retard.

La majoria de casos d’aturada cardiorespiratòria (ACR) tenen lloc fora d’un centre sanitari, motiu pel qual el Consell Europeu de Ressuscitació (ERC) està recomanant que la desfibril·lació automàtica la facin les primeres persones que hi intervinguin; és a dir, els individus entrenats que actuen independentment, però amb un sistema de control mèdic (per exemple, personal sanitari, voluntaris de la Creu Roja, personal de Protecció Civil, etc.).

La desfibril·lació és el pas a través del miocardi d’un corrent elèctric de magnitud suficient per possibilitar el retorn a la normalitat del ritme cardíac. De fet es defineix com l’acabament de la fibril·lació o de forma més precisa com l’absència de la fibril·lació ventricular/taquicàrdia ventricular.

Aquestes persones hauran d’haver rebut una formació adequada en l’ús dels aparells que fan desfibril·lació (desfibril·lador extern semiautomàtic (DESA)) i rebre una acreditació.

A hores d’ara s’està investigant sobre la fiabilitat i l’eficàcia d’entrenar i de permetre’n l’ús a membres de diverses professions que fan serveis a la comunitat, com ara policies, bombers, tripulacions (d’avió, vaixell, etc.), així com a personal escollit i entrenat que sigui present en grans esdeveniments i als llocs de treball.

Posteriorment, està previst avaluar-ne l’ús per part de la comunitat en general, tot i que, avui per avui, no es recomana que el faci servir personal no entrenat ni acreditat, encara que aquesta mesura pot canviar en poc temps.

Els desfibril·ladors que es fan servir en la majoria de situacions d’emergència són els externs (DEA o DESA), que són senzills d’utilitzar perquè són portàtils i poden detectar si el subjecte, segons el seu ritme cardíac, necessita desfibril·lació o no.

Segons la Societat Espanyola de Cardiologia, n’hi ha d’haver a totes les ambulàncies i també a les infermeries dels aeroports, als concerts, als estadis de futbol, etc.

És a dir, n’hi ha d’haver allà on pugui perillar la integritat d’un gran nombre de persones, així com en tots els serveis d’urgència d’atenció primària.

Tipus de DEA i característiques

  • 1.jpg
  • 1.jpg

Hi ha diversos tipus de DEA:

  • Semiautomàtics: DESA; encara que s’acostumen a dir DEA: Detecten si la víctima necessita desfibril·lació a través del ritme cardíac. Si és així, el dispositiu aconsella la desfibril·lació, carrega automàticament els acumuladors i es manté a l’espera fins que el revifador (socorrista) prem el botó per proporcionar la descàrrega a la víctima.
  • Automàtics: Si l’aparell detecta que el ritme cardíac de la víctima necessita desfibril·lació, carrega automàticament els acumuladors i avisa que està a punt de fer una descàrrega, desfibril·lant la víctima sense la intervenció del revifador (socorrista).

Segons l’ERC 2005 i 2010 els DEA han de reunir les característiques següents:

  • Ser fiables, específics i fàcils d’usar. Han de pesar poc i ser portàtils.
  • Tenir un baix cost i requerir el mínim manteniment.
  • Han de donar ordres orals i en pantalla, i disposar d’un sistema d’anàlisi de l’ECG estandarditzat.
  • Han de tenir nivells d’energia de descàrrega d’ona monofàsica de desfibril·lació de 200-200-360, tot i que s’admeten altres alternatives. Disposaran de botó d’encesa, anàlisi i descàrrega.
  • Després d’un intent de desfibril·lació, s’inicia l’RCP de manera immediata, començant per les compressions. Al cap de dos minuts (cinc cicles) es reavalua el ritme cardíac i s’administra una altra descàrrega si està indicat així.
  • Han de disposar de dispositius de gravació per facilitar el control mèdic dins del SEM.

Els canvis més importants en les Guies 2010 de l’ERC sobre teràpies elèctriques inclouen:

  • Es fa molt més èmfasi en minimitzar la durada de les pauses predescàrrega i postdescàrrega; es recomana continuar les compressions mentre es carrega el desfibril·lador.
  • També es destaca la importància de reprendre de forma immediata les compressions toràciques després de la desfibril·lació. Juntament amb la continuació de les compressions mentre es carrega el desfibril·lador, aquestes no s’haurien d’interrompre durant més de 5 segons per realitzar la desfibril·lació.
  • La seguretat del socorrista continua essent essencial, però en aquestes guies es reconeix que el perill que el socorrista prengui mal en utilitzar un desfibril·lador és molt petit, sobretot, si duu guants. Es destaca la importància d’una comprovació de seguretat ràpida per minimitzar la pausa predescàrrega.
  • Es recomana un major desenvolupament dels programes DEA. Això és necessari per a la implantació dels DEA tant en les àrees públiques com en les residencials.

Seqüència d'utilització del DEA

La seqüència que cal seguir per a l’ús dels DEA és la següent:

  1. Pensar amb la pròpia seguretat, la de la víctima i la de qualsevol altra persona que estigui present.
  2. Si la víctima no respon, demanar ajuda.
  3. Obrir les vies aèries, si no respira, cal enviar a algú a buscar el DEA i a trucar al 112.
  4. Iniciar la reanimació cardiopulmonar d’acord amb les recomanacions del SVB (suport vital bàsic).
  5. Tan aviat com arribi el desfibril·lador cal:
    • Encendre’l i connectar els elèctrodes.
    • Si hi més d’un rescatador present, cal continuar amb la reanimació cardiopulmonar (RCP) mentre es porta a terme l’encesa i la connexió dels elèctrodes.
    • Seguir les directrius/instruccions de veu/visuals.
    • Assegurar-se que ningú toqui la víctima mentre el DEA està analitzant el ritme cardíac. Si es toca a la víctima durant l’anàlisi es poden provocar moviments que interfereixin sobre el reconeixement del ritme cardíac i per tant es por retardar l’administració d’una descàrrega.
    • Si està indicada la seva utilització:
      • Assegurar-se que ningú toqui la víctima. Cal cridar “Aparteu-vos” i comprovar visualment que ningú està en contacte amb la víctima.
      • Prémer el botó de xoc/descàrrega tal i com indica l’aparell (en els DEA’s completament automàtics es descarrega el xoc/descàrrega automàticament).
      • Continuar segons les directrius de la veu/pantalla del DEA.
    • Si no està indicat la seva utilització:
      • Reiniciar la RCP immediatament, utilitzant una relació de 30 compressions i 2 respiracions de rescat.
      • Continuar segons les directrius de la veu/pantalla del DEA.
  6. Continuar seguint els missatges del DEA fins que:
    • Arribi l’ajuda qualificada i se’n faci càrrec.
    • La víctima comenci a respirar normalment tot deixant els elèctrodes enganxats al pit:
      • Si la víctima no és traumàtica i segueix estant inconscient cal girar-la a la posició de recuperació/Posició lateral de seguretat.
      • Si és traumàtica cal vigil·lar la víctima de prop.
    • S’estigui esgotat.

Cal tenir en compte que en la utilització dels DEA alguns d’ells es posen en marxa de forma automàtica quan s’obre la tapa. En altres aparells cal que es premi el botó.

  • Posició electrodes DEA
  • Posició electrodes DEA

En el moment que s’encén l’aparell i es connecten els elèctrodes cal:

  1. Treure la roba del pit de la víctima abans de col·locar els elèctrodes.
  2. Treure els elèctrodes de l’envàs.
  3. L’envàs mostra sovint la posició correcta dels elèctrodes al pit. En molts casos, la posició s’indica també als mateixos elèctrodes.
  4. Col·locar el primer elèctrode: un dels elèctrodes de desfibril·lació s’hauria de fixar sota l’aixella esquerra.
  5. Col·locar el segon elèctrode: l’altre elèctrode s’hauria per sota de la clavícula dreta i a prop de l’estèrnum.

Pel que fa a les instruccions que dóna el DEA aquestes inclouen, com a mínim:

  • Una sola descàrrega quan es detecta un ritme susceptible de cardioversió.
  • Cap comprovació del ritme. la ventil·lació o el pols després de la descàrrega elèctrica.
  • Ordre de tornar a començar d’immediat la RCP després de la descàrrega (realitzar les compressions toràciques quan hi ha circulació espontània no és perjudicial).
  • Dos minuts de RCP abans que es doni l’ordre d’avaluar el ritme.

Algunes consideracions que cal tenir en compte en la utilització del DEA respecte a les víctimes són:

  • Humitat al pit: Algunes víctimes poden tenir el pit humit. Cal eixugar ràpidament el pit abans d’enganxar-hi els elèctrodes del DEA.
  • Pèl al pit: En poques ocasions el pèl al pit provocarà problemes d’adherència dels elèctrodes del DEA. En aquests casos pot ser necessari afaitar o tallar el pèl per aconseguir un contacte adequat. No afaitar, però, de forma rutinària, doncs es malgasta un temps que pot ser valuós.
  • “Pegats” de medicació: Algunes víctimes poden dur pegats de medicació enganxats al pit. S’han de retirar, doncs podrien provocar cremades durant la desfibril·lació.
  • Marcapassos: Algunes víctimes porten implantat un marcapàs. Habitualment és visible sota la pell del pit, per sota la clavícula. Cal assegurar-se que els elèctrodes del DEA no quedin col·locats damunt del marcapàs, sinó al costat o per sota.
  • Joies: Cal retirar qualsevol joia metàl·lica que pugui entrar en contacte amb els elèctrodes del DEA. Els elèctrodes s’haurien de col·locar lluny de les joies que no es poden treure, incloent-hi els piercings.

A la figura fig13 podeu veure resumit l’algoritme del DEA.

Figura Algoritme de DEA.
algoritme_dea.jpg

Us del DEA en els infants

Igual que en l’adult, en el suport vital del nen també es podran fer servir dispositius per poder revertir una situació d’ACR, com ara els DESA (desfibril·ladors semiautomàtics).

Extret de la guia ERC2010

Aquest tipus de desfribil·ladors es faran servir en nens entre 1-8 anys. Es recomana utilitzar elèctrodes pediàtrics específics o dispositius atenuadors d’energia que mitiguin la potència de la màquina a 50-75 J. Si no és possible administrar una descàrrega amb energia atenuada o no es disposa d’un desfibril·lador manual, es pot utilitzar un DEA per a adults en els nens de més d’1 any.

Hi ha casos descrits de l’ús amb èxit del DEA en nens menors d’un any. Tot i que és poc habitual, en el cas de que un nen menor d’1 any presenti un ritme desfibril·lable, és raonable utilitzar un DEA (preferiblement amb un atenuador de dosis) amb els quals s’utilitzaran atenuadors d’energia (50-75).

El DEA l’ha de manipular personal acreditat, alhora, s’haurà de combinar amb les maniobres de suport vital bàsic (SVB) fins a l’arribada dels professionals sanitaris (avisant al 112), que posaran en marxa mesures de suport vital avançat (SVA), com ara un tractament elèctric o farmacològic segons el tipus d’ACR.

El mètode Utstein

Els equips de desfibril·lació emmagatzemen en la seva memòria les dades que s’han recollit durant la seva aplicació.

Així, al mateix temps que s’analitza el ritme cardíac, la informació de tot el procés, el tipus de ritme, les descàrregues que s’han produït es van emmagatzemant dins de la memòria del DEA. En alguns models inclús es fa a la vegada una gravació del so ambiental.

Tota aquesta informació es descarrega en un equip informàtic i s’utilitza per l’elaboració d’una fitxa amb unes dades molt concretes.

Ara bé, en intervenir en les tècniques de Suport Vital Bàsic diferents tècniques, especialitats i organitzacions, això fa que l’extracció i la comparació de les dades que s’obtenen sigui difícil.

Per que aquesta informació i comparació sigui realment efectiva s’ha creat l’anomenat Estil Utstein que abasta un glossari de conceptes unificats i un model de comunicació de dades.

Aquest model detalla un llistat d’ítems/dades que haurien de ser inclosos en els informes.

Tot i haver gran diversitat de fulls de recollida de dades, en totes s’intenta mantenir els mateixos ítems/dades.

Algunes de les dades essencials que han de recollir són:

  • Localització de l’aturada cardiorespiratòria (adreça): domicili, lloc públic, centre de treball, grans aglomeracions, ambulància, residència o altres llocs.
  • Agent que ha desencadenat el succés: com a dada fonamental cal intentar classificar l’aturada cardíaca com “etiologia cardíaca” o “etiologia no cardíaca”.
  • Estat del pacient a l’arribada de l’ambulància.
    1. Respiració (si/no)
    2. RCP del testimoni (si/no)
  • Ritme inicial enregistrat: FV (fibril·lació ventricular), TV (taquicàrdia ventricular), asistòlia o d’altres.
  • Tractament. Com dades fonamentals cal enregistrar:
    1. El tipus de suport de ventilació proporcionat (boca a boca o mascareta de ventilació, intubació endotraqueal)
    2. El nombre de desfibril·lacions donades
    3. La medicació que s’ha administrat

Un exemple podria ser el full de recollida de dades de l’ordre SAN/1/2009/ de 7 de gener, per la que es regula l’ús dels desfibril·ladors externs semiautomàtics a Cantàbria per a personal no sanitari (figura fig14).

Aquest full dóna garanties sobre la recollida de dades i en el cas de Cantàbria, en l’ordre que regula l’ús dels DEA s’especifica que:

La utilización del desfibrilador externo semiautomático implicará la obligación por parte del personal que lo utilice de cumplimentar la hoja de la asistencia prestada al paciente que haya presentado la parada cardiorrespiratoria, según modelo Utstein previsto en el anexo II. Dicha hoja cumplimentada así como, el registro informatizado del suceso almacenado en el sistema de memoria del desfibrilador se remitirán, salvo causa de fuerza mayor, en las siguientes 24 horas, a la Gerencia de Atención Primaria 061.

Figura Registre d’ús del DESA
full_registres_dades_dea.jpg

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis
Anar a la pàgina següent:
Activitats