Annexos

Classificació de la població

La figura següent il·lustra la classificació de la població de 16 o més anys segons l’INE/EP.

Figura

Exemple d'anàlisi de dades d'una estructura de mercat

El mercat laboral es caracteritza per les relacions que s’estableixen entre les persones que s’ofereixen com a mà d’obra i les empreses que en demanen.

L’enquesta de població activa (EPA) dóna les dades sobre la situació de la població respecte al treball.

Amb aquestes dades, a més de poder calcular la taxa d’atur, d’ocupació o d’activitat de la població, que són els indicadors bàsics de l’estructura del mercat laboral, es pot analitzar la seva composició, tal com teniu en l’exemple que es descriu a continuació.

a. Població activa i ocupació

Si l’EPA ens indica, per exemple, que en un moment determinat la població és de 32.541.500 persones en edat activa, és a dir, iguals o més grans de 16 anys, i que la població activa és de 16.348.000 i l’aturada de 3.041.900, es pot definir l’estructura del mercat laboral calculant les taxes d’atur, d’ocupació o activitat:

Aquests indicadors ens manifesten que el 50,23% de les persones que estan en edat de treballar o activa tenen una ocupació o en busquen, és a dir, són població activa. D’aquests, el 18’60% estan aturats. El 40,88% de la població en edat activa està ocupada.

b. La dona en el mercat laboral

Segons dades de l’EPA, en el moment indicat en l’exemple anterior, del total de la població de 16 o més anys (32.541.500) 16.889.400 són dones, 6.380.900 de les quals eren població activa.

Si comparem aquestes dades amb les dels homes observem que en aquests la taxa d’activitat era del 63,49% i la de les dones del 37,83%. Del total dels homes de 16 o més anys el 63,49% són població activa, mentre que de les dones només el 37,83% s’han incorporat al món del treball.

La taxa d’atur masculí era del 13,57%, mentre que el femení era del 26,55%. L’atur femení és molt superior al masculí.

Les condicions de treball de les dones, segons el tipus de contractació, són les més desfavorides, atès que la majoria dels contractes són a temps parcial. Sobre un total d’1.022.100, s’han fet 769.000 contractes a temps parcial a dones, mentre que sobre un total de 12.237.500 de contractes a temps complet, només 3.911.600 s’han fet a dones.

c. Els joves en el mercat laboral

Sobre un total de població jove en edat laboral que es troba entre els 16 i els 25 anys d’edat (2.917.900), segons les dades de l’exemple anterior, són població activa 2.640.700 persones; això significa que 277.200 joves retarden la seva incorporació al treball.

La taxa d’atur entre els joves està en el 34,88%; és a dir, l’atur afecta 921.200 persones d’un col·lectiu de 2.640.700 joves que són població activa.

Del total de joves aturats, 769.900 busquen la seva primera feina.

d. Mercat laboral, sectors econòmics i contractació

Del total de població ocupada (13.276.400 persones), 10.213.600 són assalariades i, per tant, treballen regulades per un contracte de treball. És a dir, el 76,93% de la població ocupada treballa amb una contractació laboral. El 66,55% dels contractes laborals són indefinits i un 33,28% són temporals, segons dades del segon trimestre de 1998.

En referència als sectors econòmics, el sector en què hi ha la taxa d’atur més alta és en el sector de serveis, amb el 30,47% del total d’aturats; el segueix l’agricultura, amb un 8,20%, la indústria, amb el 7,60%, i la construcció, amb el 7,48%.

El 25,30% dels aturats són persones que busquen la seva primera feina i el 20,92% són aturats de llarga duració que fa més de tres anys que en busquen.

Fonts d'informació i ocupació

Els diversos mitjans que poden facilitar la informació necessària per obtenir una feina, entre d’altres, són els següents:

Servei d’Ocupació de Catalunya. Oficines de Treball de la Generalitat (OTG)

El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) és l’organisme en l’àmbit territorial de Catalunya adscrit al Departament de Treball i Indústria que gestiona totes les polítiques actives ocupacionals, des de la informació i orientació professionals, la formació professional ocupacional i la intermediació laboral fins al foment de l’ocupació i l’autoocupació.

El SOC ofereix els mateixos serveis, excepte la prestació d’atur, que el Servei Públic d’Ocupació Estatal o INEM (Institut d’Ocupació), que en l’àmbit de l’Estat espanyol és el responsable de les polítiques d’ocupació. Com a organisme adscrit al Ministeri de Treball i Afers Socials, l’INEM continua funcionant a Catalunya, però només per gestionar les prestacions d’atur.

El SOC fa les seves funcions mitjançant les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG).

Les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG) ofereixen un servei públic i gratuït de col·locació. Les persones que busquen feina poden inscriure-s’hi directament o mitjançant les agències privades de col·locació. Les que cobren la prestació d’atur s’hi han d’inscriure obligatòriament.

Actualment les empreses no tenen obligació de contractar personal mitjançant les OTG, tot i que les poden utilitzar, i els han de notificar els contractes que formalitzin.

Una persona s’hi pot inscriure com a demandant d’un lloc de treball si s’aporta la documentació següent: DNI, document d’afiliació a la Seguretat Social –en el cas d’estar-hi afiliat– i justificant de la titulació professional o acadèmica que s’al·lega.

Les persones inscrites a les OTG tenen l’obligació de renovar periòdicament la demanda de treball, de comunicar-los els canvis professionals i de presentar-se a l’oficina (OTG) quan siguin citades.

Tot demandant d’ocupació inscrit té dret de rebre ofertes de llocs de treball per part de l’OTG de manera gratuïta i, a més, de rebre orientació professional i cursos de formació professional ocupacional.

Agències privades de col·locació

Posen en contacte l’oferta i la demanda de treball i col·laboren en el procés de col·locació amb el Servei Públic d’Ocupació Estatal o INEM i, a Catalunya, amb el Servei Públic d’Ocupació (SOC) i les OTG. Atès que aquestes empreses són privades, el servei no és gratuït, però no han de tenir ànim de lucre.

Qui busca feina pot inscriure’s en una oficina privada de col·locació, però aquesta agència té l’obligació de remetre a l’OTG que correspongui les dades del demandant d’ocupació, amb la qual cosa quedat inscrit a l’OTG. Quan el demandant de feina cobri l’assegurança d’atur és obligatori que s’inscrigui directament a l’OTG, però també podrà utilitzar els serveis d’una agència de col·locació.

Les empreses es poden dirigir a les agències privades de col·locació per sol·licitar treballadors. Llavors posaran en coneixement de les OTG les ofertes de treball que han rebut.

D’aquesta manera mitjançant les agències privades de col·locació es posa en contacte l’oferta i la demanda i es facilita la col·locació.

Empreses de treball temporal (ETT)

Aquestes empreses contracten treballadors i després els cedeixen temporalment a altres empreses que en necessiten.

Poden ser un mecanisme important per accedir a l’activitat laboral i adquirir experiència.

Les ETT no tenen treball però tenen treballadors, i quan una empresa, anomenada empresa usuària, necessita un treballador per un temps determinat i no vol recórrer al mercat laboral per contractar-lo directament, es pot dirigir a una ETT i contractar la prestació del servei que necessita per una quantitat. L’ETT, si no té cap candidat, utilitzarà els anuncis de premsa per captar candidats i contractarà el més idoni per fer el servei en l’empresa usuària.

Així, doncs, es denomina empresa de treball temporal (ETT) la que posa a disposició d’una altra empresa, que es diu usuària, treballadors contractats per aquella amb caràcter temporal.

Esquema d’una empresa de treball temporal

Figura

Empreses de selecció de personal

La seva finalitat és l’assessorament i la selecció de personal. Actuen a partir de la petició de les empreses que necessiten ocupar llocs de treball i planifiquen i desenvolupen el procés de selecció fins a la integració del candidat a l’empresa.

Són empreses constituïdes per equips de professionals especialitzats en la selecció de personal, als quals altres empreses encarreguen trobar treballadors idonis per a un lloc de treball.

Utilitzen els anuncis de premsa per captar candidats, els quals són sotmesos a unes proves de selecció. L’empresa de selecció proposa el candidat seleccionat a l’empresa contractant.

Anuncis de premsa i revistes especialitzades

El contacte entre l’oferta i la demanda en el mercat laboral es pot fer mitjançant els anuncis de premsa, ja que moltes empreses utilitzen aquest sistema per cobrir llocs de treball vacants.

La premsa publica una sèrie d’ofertes de llocs de treball, que poden ser anunciats per iniciativa de la mateixa empresa que els necessita cobrir, per les empreses de selecció de personal o per les empreses de treball temporal.

Aquestes circumstàncies, juntament amb el fet que molts anuncis són reclams publicitaris, obliguen a fer-ne una lectura crítica i a interpretar-los.

Actualment es publiquen una sèrie de revistes especialitzades en el mercat laboral en què es poden trobar les ofertes de treball. La premsa diària també hi dedica alguna secció.

Publicacions de l’Administració pública

Les ofertes de treball que fa l’Administració pública es publiquen en els diaris oficials: BOE (Butlletí Oficial de l’Estat), el BOP (Butlletí Oficial de la Província) i DOGC (Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya).

Accedir als llocs de treball de l’Administració pública és una de les possibilitats de qui busca feina. L’oferta d’ocupació pública és important i qui hi estigui interessat ha de conèixer les fonts d’informació de l’ocupació pública, que són els diaris oficials mitjançant els quals és obligatori fer l’oferta. Es poden utilitzar, també, els serveis d’informació dels organismes públics.

Serveis integrats per a l’ocupació (SIPOS) i entitats associades a aquests serveis

Els serveis integrats per a l’ocupació (SIPOS) estan definits en la normativa que els regula com a plans que intenten organitzar i articular les polítiques actives d’ocupació i el procés de cerca de treball. Aquestes accions es fan mitjançant entitats privades o públiques que han signat un conveni amb el Departament de Treball, com a responsable de les Oficines de Treball de la Generalitat (OTG), per facilitar al demandant d’ocupació la cerca de treball. Aquestes accions són actuacions personalitzades que van des de l’anàlisi del mercat de treball fins a la cerca activa d’ocupació.

Internet

És una de les vies més utilitzades per posar en contacte l’oferta i la demanda de treball.

A continuació es presenten una sèrie d’adreces que per diferents motius destaquen en la Xarxa. Accediu-hi per conèixer a fons els seus serveis, avantatges i inconvenients:

Exemple de carta de presentació

Descarregueu aquí un model de carta de presentació per poder ser emplenada.

L'imprès de sol·licitud d'ocupació

L’imprès de sol·licitud d’ocupació és molts cops un imprès elaborat des de la mateixa empresa per demanar cobrir un lloc de treball.

Descarregueu aquí un model per poder-lo confeccionar.

El currículum

El currículum és el document que reflecteix les dades personals, acadèmiques i professionals d’una persona. Un dels models de currículum que reflexa més clarament les capacitats i competències de les persones és el Currículum europeu. Aquí teniu uns consells així com una plantilla per poder-lo confeccionar.

Model de CV ( 93.5 KB )

Figura

Exemple de currículum

Descarregueu aquí un exemple de currículum emplenat.

Exemple de CV ( 214.4 KB )

L'entrevista de treball

A l’adreça següent hi trobareu consells per a la realització d’una entrevista de treball:

Consells per a l'entrevista

Exemple d'oferta d'ocupació pública

Descarregueu aquí un exemple d’una oferta d’ocupació pública dirigida des de l’Administració local.

Model de l'estructura d'una instància

La instància és un escrit dirigit a una autoritat competent en l’Administració pública en què se sol·licita allò que interessa.

Descarregueu aquí una plantilla per poder-la confeccionar.

Model d'instáncia ( 931.5 KB )

Exemple d'instància

Descarregueu aquí un exemple d’una instància completa.

La classificació de les empreses

La varietat d’empreses és ingent i es poden utilitzar una gran quantitat de criteris per classificar-les, entre els quals destacarem els següents:

a. Segons la funció bàsica:

  • Industrials. Són empreses de transformació que adquireixen matèries primeres per transformar-les en productes preparats per al consum. Per exemple, empreses de construcció naval, siderúrgia, automoció, tèxtil, etc.
  • Comercials. Són empreses que compren mercaderies per vendre-les després sense transformar-les a un preu més elevat, amb la finalitat d’obtenir un benefici. Per exemple, grans magatzems, hipermercats, detallistes, etc.
  • De serveis. Són empreses que no produeixen ni venen béns materials, sinó que ofereixen al consumidor gaudir directament d’una activitat. Per exemple, perruqueries, assegurances, transports, etc.

b. Segons l’activitat

  • Empreses del sector primari. El seu objectiu és l’obtenció de productes primaris tal com es troben a la natura. Pertanyen a aquest sector les empreses agropecuàries (agrícoles i ramaderes) i les empreses extractives (mineres i pesqueres).
  • Empreses del sector secundari. La seva activitat és la transformació de les matèries primeres procedents del sector primari i productes procedents d’un altre sector secundari en objectes manufacturats de més utilitat. Pertanyen a aquest sector les empreses industrials i les de la construcció.
  • Empreses del sector terciari. Ofereixen diversos serveis al consumidor. Aquestes empreses faciliten les activitats anteriors, i donen origen a un important procés de satisfacció de necessitats. Pertanyen a aquest sector les empreses de serveis, comercials, de transports, d’educació, bancàries, d’assegurances, etc.

c. Segons la forma jurídica

  • Individuals. Són empreses la titularitat de les quals recau en una sola persona física, que s’encarrega de dirigir-les.
  • Socials. Són empreses la titularitat de les quals recau en una persona jurídica, que pot estar formada per una persona física o per un conjunt de persones.Les empreses socials es classifiquen en:
    • Societat col·lectiva regular. Són societats de tipus personalista i de naturalesa contractual. Es caracteritzen per la responsabilitat solidària i il·limitada dels socis col·lectius, que aporten treball. Per tant, la seva responsabilitat és limitada.
    • Societat col·lectiva irregular. A banda dels socis col·lectius, hi ha altres socis que només aporten treball. Per tant, la seva responsabilitat és limitada.
    • Societat comanditària. Estan formades per socis col·lectius, que aporten treball i capital i tenen responsabilitat il·limitada, i per socis comanditaris, que només aporten capital, la responsabilitat dels quals es limita al capital aportat. Si l’aportació dels socis comanditaris es fa mitjançant subscripció i desemborsament d’accions s’anomena comanditària per accions.
    • Societat de responsabilitat limitada (SL). El capital està dividit en aportacions fetes pels socis mitjançant subscripcions. El capital ha d’estar totalment desemborsat en el moment de constituir-se la societat i el mínim per constituir-se és de 3.000 euros.Les aportacions no es poden incorporar a títols negociables ni anomenar-se accions. La responsabilitat dels socis es limita a la quantia de les aportacions que han fet.Cal destacar, entre les societats de responsabilitat limitada, la societat limitada de nova empresa (SLNE).
    • Societat anònima (SA). El capital està constituït per les aportacions dels socis i dividit en parts proporcionals anomenades accions; el mínim per constituir-se és de 60.000 euros.És una societat capitalista perquè el fonamental és el capital. La responsabilitat dels socis és limitada: únicament responen amb el capital que han aportat.Els socis adquireixen uns drets socials, que són fonamentalment la participació en l’administració i en la distribució de beneficis. Es regeixen democràticament basant-se en la igualtat de drets i el règim de majories.Hi ha una separació clara entre la propietat –que és dels accionistes– i la direcció –duta a terme pel consell d’administració i que sol contractar tècnics especialitzats en els diversos departaments de l’empresa.
    • Societats laborals. Són empreses anònimes (SAL) o de responsabilitat limitada (SLL) que es caracteritzen perquè els socis aporten capital i treball. Per tant, són socis i treballadors al mateix temps, però hi pot haver socis capitalistes sempre que el 51% del capital estigui en mans dels socis treballadors.
    • Cooperatives. Són associacions creades per satisfer les necessitats comunes dels associats, que aporten capital –aportacions iguals– i treball, i així comparteixen de manera igual els riscos i els beneficis.
    • Comunitat de béns. Es formen quan dues o més persones decideixen posar en comú o compartir la propietat d’un patrimoni i gestionar-lo.
    • Societat civil. És un tipus de societat per la qual diverses persones posen en comú béns per aconseguir beneficis i repartir-los proporcionalment.

d. Segons la titularitat del capital de l’empresa

  • Pública. Quan el capital és propietat totalment o majoritàriament d’una entitat pública –l’Estat, la comunitat autònoma, l’ajuntament, etc. Tenen com a objectiu principal produir béns i prestar serveis d’interès social i, com a interès secundari, l’obtenció de beneficis.
  • Privada. Quan el capital pertany a una persona física o jurídica privada i el seu objectiu fonamental és l’obtenció de beneficis.
  • Nacionals. El capital en la seva totalitat o majoritàriament procedeix del país.
  • Estrangeres. L’origen del capital és majoritàriament estranger.
  • Multinacionals. No podem oblidar la gran importància que tenen en el desenvolupament econòmic mundial les empreses multinacionals, anomenades també supranacionals i transnacionals.Aquestes empreses funcionen al mateix temps en diversos països, i aprofiten els recursos naturals de cada regió, el mercat interior protegit o la mà d’obra barata.Les multinacionals estan integrades per una matriu i un conjunt de filials que operen en diversos països simultàniament.La matriu està situada generalment als EUA, al Japó o a la UE, que són els que posen el capital majoritari en les empreses esmentades. Per tant, aquests països poderosos marquen les directrius de les empreses.
Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Treball en equip i negociació