Glossari

abonar v tr 1. Referit a un compte bancari, assentar les partides corresponents a l’haver. 2. En una transacció comercial, pagar la quantitat deguda.

actiu no corrent (Actiu fix o Immobilitzat) m Elements patrimonials que formen l’estructura permanent de l’empresa. Està format per béns i drets que, per la seva naturalesa, no és previsible que es converteixin en diner líquid abans d’un any (maquinària, construccions, mobiliari, etc.). Es pot dividir en:Immobilitzat intangible: elements patrimonials de caràcter intangible (els manca estructura física) però susceptibles de valoració econòmica (propietat industrial, aplicacions informàtiques…). Immobilitzat material: elements patrimonials de caràcter tangible (terrenys, construccions, maquinària, mobiliari…).Immobilitzat financer: inversions financeres a llarg termini (accions, obligacions, crèdits a llarg termini…)

actius m Béns, drets i altres recursos controlats econòmicament per l’empresa, resultants d’esdeveniments passats, dels quals s’espera que l’empresa n’obtingui beneficis o rendiments econòmics en el futur.

actius financers mantinguts per a negociar m Aquesta cartera recull fonamentalment actius als quals s’atribueix un caràcter especulatiu (per exemple, valors representatius de deute, sigui quin sigui el seu termini de venciment, o instruments de patrimoni, cotitzats, que s’adquireixen per a vendre a curt termini).

Administracions Públiques m Al subgrup (47) Administracions Públiques del Pla General de Comptabilitat s’hi inclouen una sèrie de comptes i subcomptes que recullen les relacions de l’empresa amb els organismes públics quan aquestes relacions no tenen caràcter comercial. En aquest subgrup hi apareixeran comptes deutors i creditors, és a dir: Drets de cobrament de l’empresa sobre organismes públics. Deutes de l’empresa amb els organismes públics.

albarà m Document confeccionat pel proveïdor en què es relacionen les mercaderies lliurades sin nota de lliurament.

ampliacions de capital TRLSA m La xifra de capital social podrà augmentar per ampliacions efectuades en el futur, Art. 168.4. Per tal que la societat pugui repartir dividends caldrà que la reserva legal arribi al 10 % del nou capital. a) Per mitjà de noves aportacions (dineràries i no dineràries) que es comptabilitzaran com acabem de veure. b) Per mitjà de la compensació de deutes. c) Per mitjà de la capitalització de reserves (accions total o parcialment alliberades).

anàlisi de balanços m Estudi i valoració de la situació econòmica i financera de l’empresa a través de la informació que es desprèn de la comptabilitat: Balanços, Pèrdues i guanys, Estat d’origen i aplicació de fons. Equilibris patrimonials.

aplicació informàtica f Programa informàtic que realitza alguna o algunes tasques concretes: comptabilitat, nòmines, gestió compravenda, disseny gràfic…

aprovisionament m Funció que consisteix a aconseguir les matèries primeres i la resta de béns necessaris per a la realització de l’activitat de l’empresa.

arbitratge m Sistema extrajudicial i voluntari pel qual les parts en conflicte deixen que un tribunal, anomenatcol·legi arbitral, el resolgui i es comprometen a complir la solució que aquest tribunal dicti, anomenada laude.

arrendament financer m Quan de les condicions econòmiques d’un acord d’arrendament es dedueixi que es transfereixen substancialment tots els riscos i beneficis inherents a la propietat de l’actiu objecte del contracte, l’esmentat acord s’haurà de qualificar com a arrendament financer.

arrendament operatiu m Es tracta d’un acord mitjançant el qual l’arrendador convé amb l’arrendatari el dret a usar un actiu durant un període de temps determinat, a canvi de percebre un import únic o una sèrie de pagaments o quotes, sense que es tracti d’un arrendament de caràcter financer. Els ingressos i despeses, corresponents a l’arrendador i a l’arrendatari, derivats dels acords d’arrendament operatiu, seran considerats, respectivament, com ingrés i despesa de l’exercici en el qual els mateixos es meritin.

arrendaments m L’arrendament és un acord pel qual l’arrendador cedeix a l’arrendatari, a canvi de percebre una suma única de diners o una sèrie de pagaments o quotes, el dret a utilitzar un actiu durant un període de temps determinat.

arrendaments de terrenys i edificis m Els arrendaments conjunts de terreny i edifici es classificaran com operatius o financers amb els mateixos criteris que els arrendaments d’un altre tipus d’actiu. No obstant això, com que normalment el terreny té una vida econòmica indefinida, en un arrendament financer conjunt, els components de terreny i edifici es consideraran de forma separada, classificant-se el corresponent al terreny com un arrendament operatiu, llevat que s’esperi que l’arrendatari adquireixi la propietat al final del període d’arrendament.

auditoria f És la ciència que investigarà la correcta aplicació de les normes de valoració, el seguiment dels principis de comptabilitat generalment acceptats i l’adequació dels procediments de gestió que aplica l’empresa a la seva activitat i depenent del seu sector econòmic.

aval m Clàusula escrita per la qual una persona es compromet a pagar un deute en cas que l’obligat principal no ho faci.

avalista m i f Persona que es compromet a pagar un deute en cas que l’obligat principal no ho faci.

balanç m El balanç comprèn, amb la separació oportuna, l’actiu, el passiu i el patrimoni net de l’empresa. L’article 35.1 del Codi de comerç diu: «En el balanç hi ha de figurar, de manera separada, l’actiu, el passiu i el patrimoni net…». El Pla general de comptabilitat recull en la 6 a norma d’elaboració dels comptes anuals, els criteris per a formular el balanç.

balanç de comprovació de sumes i saldos m Amb l’aparició de la gestió informatitzada de la comptabilitat ha perdut la seva importància; no obstant això, es manté l’obligació del seu dipòsit al Registre Mercantil. Anteriorment el seu objecte real era comprovar que es complia l’axioma de partida doble: «Actiu = Passiu» i «Anotacions al Deure = Anotacions a l’Haver». No obstant això, és útil per a l’anàlisi de l’empresa, ja que en acumular saldos del Major, permet observar en un sol document i de manera ordenada i sistemàtica les quantitats abonades i carregades a tots i cadascun dels comptes que hagin tingut moviments. Una altra utilitat és veure la composició dels saldos del Balanç de situació i de Pèrdues i guanys.

balanç de situació m És un document comptable en el qual es presenten les dades que formen el patrimoni de l’empresa agrupades en dues grans masses patrimonials equilibrades. Según el nuevo PGC, la presentación del balance debe ser en forma de columna, no mencionar parte izquierda y parte derecha La part que correspon a l’Actiu recull el component positiu del patrimoni (béns i drets), i la part que correspon al Passiu, el component negatiu (obligacions). La diferència serà el Patrimoni net i, perquè les dues parts quedin, s’afegeix el seu import a la part que suma menys.

base imposable f Quantitat sobre la qual s’ha d’aplicar el tipus impositiu per obtenir la quota de l’impost.

m Qualsevol objecte o servei capaç de satisfer una necessitat, que pot ser objecte d’apropiació i produir beneficis patrimonials.

bé de consum m Producte adquirit per persones o famílies per a l’ús propi.

bé immaterial m Vegeu bé intangible.

bé industrial m Producte adquirit per empreses per incorporar-lo o utilitzar-lo al seu procés productiu o per revendre’l.

bé intangible m Producte que no es pot tocar, també anomenat servei. sin bé immaterial.

bé material m Vegeu bé tangible.

bé tangible m Producte que es pot tocar. sin bé material

beneficis procedents d’actius no corrents i ingressos excepcionals m Els comptes del subgrup (77) recullen els beneficis produïts per l’alienació d’immobilitzats intangibles, materials i financers a llarg termini amb parts vinculades. També recull els ingressos excepcionals.

canal m En la comunicació, mitjà físic a través del qual es transmet el missatge.

canal de distribució m Camí que recorre el producte des que surt de la fàbrica fins que el compra el consumidor.

CCC m Codi del compte corrent.

cicle comptable m S’anomena cicle comptable el conjunt ordenat i complet de passos i operacions comptables que s’efectuen durant un exercici econòmic. El cicle comptable complet comprèn:

  • Assentament d’obertura.
  • Registre de les operacions del període (llibre Diari).
  • Traspàs d’assentaments al llibre Major.
  • Balanç de comprovació de sumes i saldos (almenys cada 3 mesos).
  • Operacions de regularització.
  • Balanç de comprovació de sumes i saldos.
  • Assentaments de regularització de Resultats.
  • Tancament dels llibres.
  • Elaboració i presentació dels comptes anuals.

clàusula f Disposició establerta en un contracte o qualsevol altre document anàleg.

codi m Conjunt de lletres i de números que identifiquen un producte o una persona.

codi civil m Conjunt de lleis que regulen comerciants i empresaris i les seves relacions comercials.

comanda f Document en què es detallen les mercaderies que el client sol·licita al proveïdor, així com les condicions de compra.

comanda condicional f Comanda en què les condicions de l’operació no han estat negociades prèviament.

comanda en ferm f Comanda en què les condicions de l’operació han estat negociades prèviament.

comercialització f Conjunt d’operacions que tenen per objectiu donar a conèixer els productes de l’empresa i distribuir-los per tal que arribin al comprador en òptimes condicions, en el lloc i la forma més adients.

competència f Les altres empreses, les actuacions de les quals poden afectar els beneficis de la nostra.

comprador -a m i f Persona que rep la mercaderia i paga, a canvi, el preu acordat.

compravenda a terminis f Compravenda a crèdit en la qual es fixen pagaments fraccionats, generalment a intervals de temps regulars.

compravenda civil f Adquisició, per part d’una persona física, de béns mobles o immobles per a ús o consum propi.

compravenda mercantil f Adquisició de béns mobles per després revendre’ls amb finalitat lucrativa.

comptabilitatf És la ciència que estudia el Patrimoni, i les variacions que s’hi produeixen. L’objecte de la Comptabilitat és el mesurament adequat del Patrimoni en els seus diversos aspectes:

  • Estàtic: valor del patrimoni en una data determinada.
  • Dinàmic: variació del patrimoni al llarg d’un període de temps.
  • Quantitatiu: valor dels elements integrants del patrimoni.
  • Qualitatiu: quins són els elements que formen el patrimoni.
  • Econòmic: inversions realitzades per l’empresa amb els fons obtinguts.
  • Financer: on s’han obtingut els fons amb què es van realitzar les inversions.

comptabilitat de societats f Tracta l’especificitat de determinades operacions que només es produeixen a les societats: Constitució, Ampliacions de capital, Emissió d’emprèstits, Fusions d’empreses, Liquidacions d’empreses, Consolidació de Balanços, etc.

comptabilitat externa o financera f És la que recull totes les operacions que l’empresa realitza amb l’exterior, i la que servirà de base per a la informació a les terceres persones interessades en el funcionament de l’empresa. Recollirà les operacions amb tot detall i seguint les disposicions que li imposa la llei.

comptabilitat fiscal f L’Estat, vetllant per la salut de l’economia, regula l’activitat mercantil perquè les operacions d’intercanvi es desenvolupin dins d’un marc legal que generi estabilitat i confiança als partícips d’aquesta activitat (clients, proveïdors, accionistes, treballadors, etc.); però l’Estat es nodreix de fons a través dels impostos i per tant, donarà unes normatives específiques (Lleis fiscals) per al compliment de la seva funció recaptadora; controlarà i vigilarà la correcta aplicació de les seves normatives mitjançant inspeccions periòdiques a les empreses dels seus respectius impostos (Impost d’Activitats Econòmiques, IVA, Societats, Actes Jurídics Documentats, Drets Aranzelaris, etc.).

comptabilitat interna o analítica f Estudia els processos de fabricació i operacions internes amb l’objecte de determinar els costos. Recull la seva informació de l’interior de la pròpia empresa i es destina fonamentalment a la direcció de l’empresa. Com que no ha de transcendir a l’exterior, està lliure de les formalitats imposades a la Comptabilitat externa.

compte de pèrdues i guanys m L’article 35.2 del Codi de comerç diu: «El compte de pèrdues i guanys ha de recollir el resultat de l’exercici, separant de manera escaient els ingressos i les despeses imputables a l’exercici, i distingint els resultats d’explotació dels que no ho són…» El Pla general de comptabilitat recull en la 7.ª norma d’elaboració dels comptes anuals, els criteris per a formular el compte de pèrdues i guanys. En el compte de pèrdues i guanys es distingeixen diversos nivells de resultats, com estableix l’art. 35.2 del Codi de comerç.

comptes anuals m Els comptes anuals són els documents de caràcter comptable que l’empresa ha de redactar anualment. Els comptes anuals s’han d’elaborar amb una periodicitat de 12 mesos, llevat en els casos de constitució, modificació de la data de tancament de l’exercici social o dissolució. L’empresari o els administradors de la societat han de formular els comptes anuals en un termini màxim de 3 mesos, a partir del tancament de l’exercici (art. 171 del TRLSA).

comptes d’Actiu m Són comptes d’actiu o d’estructura econòmica els que representen elements patrimonials que signifiquen béns o drets per a l’empresa. Conveni de càrrec i abonament dels comptes d’actiu: augmenten al deure, disminueixen a l’haver.

comptes d’Ingressos m Representen increments del Patrimoni net de l’empresa. Conveni de càrrec i abonament dels comptes d’ingressos: augmenten a l’haver.

comptes de compres m Els comptes de compres (subgrup 60) es carregaran pel preu de compra inclòs a la factura, més totes les despeses originades en l’operació: transports, assegurances, drets aranzelaris, etc. i menys els descomptes i similars, inclosos a la factura. L’ IVA suportat deduïble es carregarà al compte (472) Hisenda Pública, IVA suportat.

comptes de crèdit m Aquests crèdits consisteixen a la posada a disposició de l’empresa per part del banc d’una certa quantitat de diners durant un temps determinat. L’empresa només ha de fer ús dels diners que necessiti i quan li calgui i ha de pagar els interessos per la quantitat utilitzada i no per la quantitat total concedida. També ha de pagar una comissió per la part del crèdit no disposat. Els comptes de crèdit permeten a les empreses cobrir desfases temporals de tresoreria.

comptes de Despeses m Representen decrements del Patrimoni net de l’empresa.Conveni de càrrec i abonament dels comptes de despeses.

comptes de Net m Els comptes de net agrupen aquells elements patrimonials que recullen els fons que l’empresari ha aportat a l’empresa o els beneficis generats per l’empresa i no distribuïts (Reserves). Constitueixen les fonts de finançament pròpies. Conveni de càrrec i abonament dels comptes de net.

comptes de Passiu m Són comptes de passiu o de fonts de finançament alienes de l’empresa els que representen elements patrimonials que signifiquen obligacions i deutes pendents de pagament. Conveni de càrrec i abonament dels comptes de passiu:les comptes de passiu s’incrementen a l’haver i disminueixen al deure.

comptes de personal m Els comptes del subgrup (46) Personal del Pla General de Comptabilitat recullen saldos amb persones que presten els seus serveis a l’empresa i les remuneracions es comptabilitzen al subgrup (64) Despeses de personal.

conservació dels llibres m Els empresaris conservaran els llibres, correspondència, documentació i justificants relatius al seu negoci, ben ordenats, durant 6 anys, a partir de l’últim assentament realitzat als llibres, excepte si ho estableixen d’una altra manera disposicions generals o especials (art. 30.1 del C. de C.). El cessament de l’empresari en l’exercici de les seves activitats no l’eximeix del deure al qual fa referència el paràgraf anterior, i si hagués mort, recaurà sobre els seus hereus (art. 30.2).

consumidor -a m i f Persona física o jurídica sempre que sigui destinatària final i adquireixi els productes i serveis per utilitzar-los particularment o col·lectivament.

context m Entorn en què es produeix la comunicació.

contracte d’adhesió m Contracte en el qual una de les parts fixa per endavant totes les clàusules ,sense que l’altra part en pugui modificar cap.

contracte de compravenda m Contracte mitjançant el qual les parts contractants s’obliguen: el venedor a lliurar una cosa i el comprador, a lliurar una quantitat de diners o similar.

contracte de subministrament m Contracte mitjançant el qual una de les parts s’obliga a lliurar a l’altra part, a canvi d’un preu, quantitats consecutives de mercaderies, efectes o béns en els terminis fixats en el contracte segons les necessitats del comprador.

correccions valoratives m Són disminucions que es produeixen en el valor dels béns a causa de la seva utilització o a la seva valoració inferior i que es detecten al final de l’exercici. Aquestes pèrdues de valor podran ser permanents o reversibles. Hi haurà dos tipus de pèrdues de valor que donaran lloc a correccions valoratives: Les que tenen caràcter permanent o irreversible, que a la vegada poden ser: Sistemàtiques o regulars: es corregeixen mitjançant les amortitzacions. Excepcionals: es consideren pèrdues excepcionals. Les que tenen caràcter reversible (pèrdues de valor no definitives): deteriorament de valor.

cost amortitzat m El cost amortitzat d’un instrument financer és l’import amb què inicialment fou valorat un actiu financer o un passiu financer, menys els reembossaments de principal que s’hagin produït, més o menys, segons s’escaigui, la part imputada en el compte de pèrdues i guanys, mitjançant la utilització del mètode del tipus d’interès efectiu, de la diferència entre l’import inicial i el valor de reembossament en el venciment i, en el cas dels actius financers, menys qualsevol reducció de valor que s’hagués reconegut, ja sigui directament com una disminució de l’import de l’actiu o mitjançant un compte corrector del seu valor.

Cost de producció m Inclou el preu d’adquisició de les matèries primeres i altres matèries consumibles, el dels factors de producció directament imputables a l’actiu, i la fracció que correspongui raonablement dels costos de producció indirectament relacionats amb l’actiu, en la mesura en què es refereixin al període de producció, construcció o fabricació, es basin en el nivell d’utilització de la capacitat normal de treball dels mitjans de producció i siguin necessaris per a la posada de l’actiu en condicions operatives.

cost fix m Cost que no depèn del nombre d’unitats fabricades ni comercialitzades.

cost històric o cost d’un passiu m És el valor que correspon a la contrapartida rebuda a canvi d’incórrer en el deute o, en alguns casos, la quantitat d’efectiu i altres actius líquids equivalents que s’espera lliurar per liquidar un deute en el curs normal del negoci.

cost total m Suma dels costos fixos i dels costos variables totals.

cost unitari m Cost d’una unitat.

cost variable m Cost que depèn del nombre d’unitats fabricades o comercialitzades.

costos de transacció atribuïbles a un actiu o passiu financer m Són els costos incrementals directament atribuïbles a la compra, a l’emissió, a l’alienació o a una altra forma de disposició d’un actiu financer, o a l’emissió o assumpció d’un passiu financer, en els que no s’hagués incorregut si l’empresa no hagués fet la transacció. S’hi inclouen els honoraris i les comissions pagades a agents, assessors i intermediaris, com ara les de corretatge, les despeses d’intervenció de fedatari públic i altres, així com els impostos i altres drets que recaiguin sobre la transacció, i s’exclouen les primes o descomptes obtinguts en la compra o emissió, les despeses financeres, els costos de manteniment i els costos administratius interns.

costos de venda m Són els costos incrementals directament atribuïbles a la venda d’un actiu en els quals l’empresa no hagués incorregut si no hagués pres la decisió de vendre, excloent les despeses financeres i els impostos sobre beneficis. S’inclouen les despeses legals necessàries per transferir la propietat de l’actiu i les comissions de venda.

creditors diversos m Al subgrup Creditors diversos s’hi comptabilitzaran les obligacions de pagament per operacions de tràfic de béns i serveis que no figuren en el grup 3 (Existències), sinó que, normalment, són creditors per arrendaments, reparacions, conservació, subministraments, publicitat, etc. (subgrup 62).

crèdits no comercials m Són préstecs i altres crèdits no comercials concedits, incloent-hi els que sorgeixen de la venda d’actius no corrents, estiguin o no formalitzats mitjançant efectes de gir. Es classifiquen en funció del termini de recuperació, en el grup 2 (si són a llarg termini) o en el grup 5 (si són a curt termini).

deducció f Quantitat que es pot restar de la base imposable.

departament m Cadascuna de les unitats organitzatives en què s’estructura una organització, formada per un conjunt de persones agrupades d’acord amb les activitats específiques que duen a terme i que treballen sota l’autoritat d’un directiu.

despesa f Reconeixement comptable del fet que el patrimoni net de la societat ha sofert un decrement com a conseqüència de la sortida de diner per l’adquisició d’un bé o servei, o, de manera extraordinària, d’operacions financeres o d’un altre tipus.

despeses m pl Decrements en el patrimoni net de l’empresa durant l’exercici, ja sigui en forma de sortides o disminucions en el valor dels actius, o de reconeixement o augment del valor dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en distribucions, monetàries o no, als socis o propietaris.

Despeses d’explotació m Són les despeses que s’originen per l’activitat normal de l’empresa. Entre aquestes despeses podem diferenciar: Les despeses relacionades directament amb les existències, entre les quals hi ha les compres i les variacions d’existències. Les altres despeses d’explotació, entre les quals hi ha les adquisicions de béns i serveis, diferents de les compres, per exemple, serveis de transports i altres conceptes de despeses, com ara els sous i els salaris i també les amortitzacions. Despeses de personal m El subgrup (64) Despeses de personal recull les retribucions al personal, sigui la que sigui la forma o el concepte pel qual se satisfan; quotes de la Seguretat Social a càrrec de l’empresa i les altres despeses de caràcter social. Cal destacar que els comptes d’aquest subgrup recullen les despeses del personal que forma part de la plantilla de l’empresa. Les despeses originades per persones que no formen part de la plantilla de l’empresa es recolliran en comptes del subgrup 62.

Despeses financeres m Són les despeses que vénen exigides per l’obtenció de recursos destinats a adquirir tots els béns i serveis que necessita l’empresa, com, per exemple, l’interès que cobrarà el banc per un préstec.

detallista m i f Comerciant que ven els seus productes a consumidors finals, sense sotmetre’ls a transformació.

Deteriorament del valor de l’immobilitzat m Recullen l’import de les correccions valoratives per pèrdues reversibles en l’immobilitzat material o intangible. L’estimació d’aquestes pèrdues s’haurà de fer al tancament de l’exercici. Aquestes correccions es recullen en els següents comptes del PGC: (290) Deteriorament de valor de l’immobilitzat intangible. (291) Deteriorament de valor de l’immobilitzat material. (292) Deteriorament de valor de les inversions immobiliàries.

deute tributari m Quantitat que s’ha d’ingressar en concepte d’impost.

Deutors diversos m Al subgrup Deutors diversos s’hi comptabilitzen els crèdits amb compradors de serveis que no tinguin la condició estricta de clients.

Directiva 2001/65/CE f Directiva 2001/65/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 27 de setembre de 2001, per la qual es modifiquen les Directives 78/660/CEE (quarta directiva), 83/349/ CEE (setena directiva) i 86/635/CEE (directiva de bancs), pel que fa a normes de valoració aplicables en els comptes anuals consolidats de determinades formes de societat («Directiva del valor raonable»). Directiva 2003/51/CE f Directiva 2003/51/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 18 de juny de 2003, per la qual es modifiquen les Directives 78/660/CEE, 83/349/CEE, 86/635/ CEE i 91/674/CEE del Consell sobre els comptes anuals i consolidats de determina-des formes de societats («Directiva de modernització»).

Directiva 2006/43/CE f Directiva 2006/43/CE Parlament Europeu i del Consell, del 17 de maig de 2006, relativa a l’auditoria legal dels comptes anuals i dels comptes consolidats, per la qual es modifiquen les Directives 78/660/CEE i 83/349/CEE del Consell i es deroga la Directiva 84/253/CEE del Consell.

Directiva 2006/46/CE f Directiva 2006/46/CE del Parlament Europeu i del Consell, del 14 de juny de 2006, per la qual es modifiquen les Directives del Consell 78/660/CEE relativa als comptes anuals de determinades formes de societat, 83/349/CEE relativa als comptes consolidats, 86/635/CEE relativa als comptes anuals i als comptes consolidats dels bancs i altres entitats financeres i 91/674/CEE relativa als comptes anuals i als comptes consolidats de les empreses d’assegurances.

distribució f Totes aquelles activitats que tenen com a finalitat fer arribar el producte al consumidor final en el moment adequat i en el lloc adequat.

domiciliació bancària f Modalitat de pagament en la qual el titular d’un compte en una entitat financera ordena a aquesta que, amb càrrec al seu compte, pagui els rebuts presentats per determinades empreses.

Dotacions per a amortitzacions m Els comptes del subgrup (68) recullen les quotes que l’empresa destina, al final de l’exercici, a cobrir la depreciació patida pels elements d’immobilitzat.

efectes comercials a cobrar m El Pla General de Comptabilitat estableix que s’inclouen en el compte (431) Clients efectes comercials a cobrar els efectes descomptats, els lliurats en gestió de cobrament i els impagats.

Efectes enviats en gestió de cobrament m De vegades l’empresa no negocia les lletres sinó que les porta al banc en gestió de cobrament. En aquest cas, el banc no avança els diners a l’empresa i, per tant, aquesta no té cap deute amb el banc. Per reflectir el fet que la lletra és al banc en lloc de ser a l’empresa.Substituïm el compte (4310) pel (4312).

Efectiu m S’entén per efectiu i altres actius líquids equivalents els que figuren com a tals en l’epígraf B.VII de l’actiu del balanç, és a dir, la tresoreria dipositada a la caixa de l’empresa i els dipòsits bancaris a la vista. També poden formar-ne part els instruments financers que siguin convertibles en efectiu i que en el moment de la seva adquisició, el seu venciment no fos superior a tres mesos, sempre que no existeixi risc significatiu de canvis de valor i formin part de la política de gestió normal de la tresoreria de l’empresa.

EL COMPTE m EL COMPTE és un instrument de representació i mesurament d’un element patrimonial que capta la situació inicial d’aquest i les variacions que posteriorment s’hi vagin produint. A cada element se li assigna un compte on es recull el valor d’aquest element al principi de l’exercici i les variacions que posteriorment es vagin produint. El nom que s’assigna a cada compte té relació amb l’element que es vol representar. Cada compte ens ofereix una visió de l’element patrimonial que representa, amb independència dels altres ens que formen el patrimoni empresarial. La coordinació de tots els comptes de la comptabilitat ens donarà una visió total del patrimoni de l’empresa. El compte es divideix en dues parts: DEURE (D): Part esquerra. HAVER (H) : Part dreta. L’esquema de compte es representa per una «T», que respon a un extracte de la seva representació gràfica normal.

El Pla General de Comptabilitat m El primer Pla General de Comptabilitat que va sorgir a Espanya fou el de 1973 (aprovat pel Decret 530/1993, del 22 de febrer). El 1974 es va aprovar el Pla General de Comptabilitat per a les Petites i Mitjanes Empreses (Decret 2822/1974, del 20 de juliol). Per acomodar la nostra normativa a les Directives de la CEE (en especial a la IV Directiva), el 1990 es va aprovar el Pla General de Comptabilitat (Reial Decret 1643/1990, del 20 de desembre), que substitueix el de 1973. L’adopció per part de la Unió Europea de les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC, IAS) i Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF, IFRS), emeses per l’IASB, fa necessària l’adaptació de la legislació comptable espanyola a aquestes normes, i per tant, es va aprovar el Pla General de Comptabilitat actual (Reial Decret 1514/2007, del 16 de novembre), que va entrar en vigor l’1 de gener de 2008.

Els Comptes anuals m Comprenen el Balanç, el Compte de pèrdues i guanys, l’Estat de canvis en el patrimoni net, l’Estat de fluxos d’efectiu i la memòria, que formaran una unitat (art. 34.1 del C. de C.).

Els fets comptables m Denominem fet comptable a tot esdeveniment econòmic-administratiu que repercuteix en el patrimoni de l’empresa i que, per tant, és susceptible de ser captat o representat comptablement. Com hem vist, l’equació bàsica patrimonial és: ACTIU - PASSIU = PATRIMONI NET Els fets comptables poden referir-se a qualsevol dels tres termes de l’equació, alterant o no el Patrimoni net.

emissió f Naixement de determinats documents de caràcter mercantil: xecs, lletres de canvi, accions…

emissor m Persona que s’encarrega de transmetre el missatge o document.

emmagatzematge f Acció de guardar les existències amb la intenció de tenir-ne cura en la gestió, control i manteniment.

empresa f Conjunt de factors organitzats per dur a terme una activitat econòmica que satisfà les necessitats de les persones amb l’objectiu d’aconseguir un benefici.

Empresa associada f S’entén que una empresa és associada quan, sense que es tracti d’una empresa del grup, l’empresa o alguna de les empreses del grup hi exerceixin una influència significativa per tenir-hi una participació. S’entén que és associada si se’n posseeix almenys el 20% dels drets de vot.

Empresa del grup f Hi ha un grup quan una societat ostenti o pugui ostentar el control d’una altra o d’unes altres empreses, directa o indirectament. Una empresa forma part del grup d’una altra quan aquesta última: a) En posseeix la majoria dels de drets de vot. b) Tingui la facultat de nomenar o destituir la majoria dels membres de l’òrgan d’administració. c) Pugui disposar, en virtut d’ acords subscrits amb tercers, de la majoria dels drets de vot. d) Hagi designat amb els seus vots la majoria dels membres de l’òrgan d’administració.

Empresa multigrup f És aquella que està gestionada conjuntament per l’empresa o alguna de les empreses del grup, i un o diversos tercers aliens al grup.

Empreses Comercials f Ón les que compren i venen béns sense sotmetre’ls a cap transformació física dins l’empresa. Per exemple: una ferreteria, una botiga de mobles, una fruiteria.

Empreses de serveis f Aquestes empreses no compren ni venen ni fabriquen béns. La seva activitat consisteix en prestar algun servei. Per exemple: una empresa de transport, un centre d’ensenyament, un banc.

Empreses individuals f Les que tenen per amo una persona física. És el propietari qui exerceix un control total de l’empresa, qui en dirigeix personalment la gestió i respon dels deutes contrets davant de tercers amb tots els seus béns i drets, sense que existeixi cap diferència entre el seu patrimoni mercantil i el patrimoni personal (responsabilitat il Les empreses individuals no tenen personalitat jurídica pròpia (independent de l’amo) i no estan obligades a inscriure’s al Registre Mercantil.

Empreses Industrials f Són les que compren uns béns (matèries primeres), els transformen físicament i obtenen uns altres béns diferents (productes finalitzats) per vendre’ls. Per exemple: una fàbrica de galetes, una fàbrica de mobles, una fàbrica d’automòbils.

Endossament m Cessió de la propietat d’un document de crèdit a favor d’algú, fent-lo constar al dors.

endossatari -ària m i f Persona que rep la propietat d’un xec, lletra de canvi o pagaré a través de l’endòs.

entrada de mercaderies f Moviment que es dóna al magatzem quan s’adquireixen nous articles. S’ha de fer l’anotació corresponent en la fitxa de magatzem.

estoc m Conjunt d’articles que l’empresa té al magatzem per formar part del procés de producció o per vendre’ls.

estoc de seguretat m Quantitat de seguretat que hi ha d’haver al magatzem per fer front a imprevistos. Pot coincidir amb l’estoc mínim.

estoc màxim m Quantitat màxima emmagatzemada d’un article. Interessa que almenys sigui la suma de l’estoc de seguretat i la quantitat necessària per atendre la producció o els clients en el període de termini de lliurament de les mercaderies.

estoc mínim m Quantitat fixada com la mínima existència d’un determinat article que hi ha d’haver al magatzem.

estoc òptim m Quantitat d’existències que permeten fer front a les vendes amb el cost mínim possible.

Exercici econòmic m Entenem per exercici econòmic el període de temps, que normalment coincideix amb l’any natural, que ha passat entre l’obertura de llibres i el seu tancament.

existències f pl Béns que una empresa emmagatzema per vendre’ls o per fer-los participar en el procés de fabricació.

externalització f Fet de recórrer a una organització externa a fi que desenvolupi una funció que s’havia fet en el si de l’empresa.

factor de producció m Cadascun dels recursos materials o immaterials que, combinats en el procés de producció, contribueixen a l’elaboració de béns o a la prestació de serveis, per exemple, la terra, el treball, el capital, la tecnologia…

factura f Document que expedeix el venedor al comprador per acreditar legalment el lliurament de béns i els serveis que s’han prestat.

fet imposable m Situació jurídica o econòmica, fixada per la llei, que determina el pagament de l’impost.

Fets mixtos m Són aquells que presenten una part permutativa i una altra de modificativa simultàniament. Poden ser augmentatius o disminutius.

Fets modificatius m Són aquells que alteren el Patrimoni net de l’empresa per representar ingressos o despeses (beneficis o pèrdues). Poden ser augmentatius (augmenten el Patrimoni net) o disminutius (disminueixen el Patrimoni net).

Fets permutatius m Són els fets comptables que alteren l’Actiu, el Passiu o el Capital, però sense modificar la quantia del Patrimoni net. Es tracta de simples canvis qualitatius que no impliquen ni pèrdues ni guanys.

FIFO (First In First Out) m El que entra primer és el que surt primer. Això significa que les quantitats d’un article que surten del magatzem es van valorant al preu de compra de les primeres entrades. El que quedi en el magatzem al final de l’exercici estarà valorat al preu del que es va comprar en últim lloc.

fitxa de magatzem f Document que s’expedeix per cada article al magatzem i serveix per portar el control de les unitats i conèixer-ne el valor econòmic.

fitxa de proveïdor f Fitxa en què queden reflectides les condicions comercials i les característiques de cada proveïdor.

Fluxos d’efectiu per activitats d’inversió m Són els pagaments que tenen el seu origen en l’adquisició d’actius no corrents i altres actius no inclosos en l’efectiu i en altres actius líquids equivalents, com ara immobilitzats intangibles, materials, inversions immobiliàries o inversions financeres, i també els cobraments procedents de la seva alienació o de la seva amortització al venciment.

Fluxos d’efectiu per activitats de finançament m Comprenen els cobraments procedents de l’adquisició per tercers de títols valors emesos per l’empresa o de recursos concedits per entitats financeres o tercers, en forma de préstecs o altres instruments de finançament, i també els pagaments efectuats per amortització o devolució de les quantitats que aquests hi han aportat. Hi figuren també com a fluxos d’efectiu per activitats de finançament els pagaments a favor dels accionistes en concepte de dividends.

Fluxos d’efectiu procedents de les activitats d’explotació m Són fonamentalment els ocasionats per les transaccions que intervenen en la determinació del resultat de l’empresa. La variació del flux d’efectiu ocasionada per aquestes activitats s’ha de mostrar pel seu import net, a excepció dels fluxos d’efectiu corresponents a interessos, dividends percebuts i impostos sobre beneficis, dels quals se n’informarà separadament.

Imatge fidel f Els comptes anuals s’han de redactar amb claredat, de forma que la informació subministrada sigui comprensible i útil per als usuaris a l’hora de prendre les seves decisions econòmiques, havent de mostrar la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa, de conformitat amb les disposicions legals. Mitjançant l’aplicació sistemàtica i regular dels requisits, principis i criteris comptables inclosos als apartats següents, els comptes anuals mostraran la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera i dels resultats de l’empresa. Amb aquesta finalitat, en la comptabilització de les operacions es tindrà en compte la seva realitat econòmica i no només la seva forma jurídica. Immobilitzat intangible m És tot aquell actiu que és identificable, té caràcter no monetari i manca d’aparença física. Es recull en el subgrup 20. Immobilitzacions intangibles del PGC.

Immobilitzat material m Són aquells elements patrimonials tangibles, mobles o immobles, que formen part del patrimoni de l’empresa i que col·laboren en el desenvolupament de l’activitat d’aquesta, durant un període llarg de temps. El Pla comptable recull aquests béns en el subgrup 21. Immobilitzacions materials.

Immobilitzat material en curs m El Pla comptable inclou en aquest subgrup 23 una sèrie de comptes que recullen immobilitzat material en període d’adaptació, construcció o muntatge. Quan conclogui l’adaptació, construcció o muntatge el seu saldo passarà al compte corresponent d’immobilitzat material (subgrup 21).

Impost mTribut exigit als ciutadans sense cap mena de contraprestació.

Impost corrent (despesa o ingrés) m És l’impost a pagar (o retornar) a l’Administració Pública, d’acord amb les normes fiscals.

Impost diferit (despesa o ingrés) m Part de l’impost que s’espera recuperar o pagar en un futur com a conseqüència de les diferències temporàries que sorgeixen com a conseqüència de la diferent valoració comptable i fiscal dels actius, passius i determinats instruments de patrimoni, en la mesura en què tinguin incidència en la càrrega fiscal futura.

impost directe m Impost que grava la renda o la riquesa de les persones físiques o jurídiques. Per exemple, l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), l’impost sobre societats (IS)…

impost indirecte m Impost que grava el consum de determinats béns i serveis. Per exemple, l’impost sobre el valor afegit (IVA), l’impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPiAJD)…

impost sobre el valor afegit m Impost indirecte que grava el consum i que recau sobre el lliurament de béns i prestacions de serveis fets per empresaris o professionals, com també sobre les importacions i adquisicions intracomunitàries de béns.

ingrés m 1. Entrada de diner procedent de la comercialització dels béns i serveis oferts per la societat, o de manera extraordinària d’operacions financeres o d’un altre tipus. 2. Col·locació de fons en el compte mantingut en una entitat financera.

ingrés en compte m Modalitat de pagament que s’efectua ingressant en efectiu la quantitat que s’ha de pagar en un compte del qual sigui titular el creditor.

Ingressos m Increments en el patrimoni net de l’empresa durant l’exercici, ja sigui en forma d’entrades o augments en el valor dels actius, o de disminució dels passius, sempre que no tinguin el seu origen en aportacions, monetàries o no, dels socis o propietaris.

Ingressos de l’explotació m Són els ingressos que l’empresa espera obtenir al llarg de successius exercicis, ja que s’originen en les seves activitats ordinàries. Podem diferenciar: Els ingressos procedents de la venda de productes i de la prestació de serveis que són objecte de tràfic de l’empresa, i també la variació d’existències de productes en curs, productes acabats, productes semiacabats, subproductes i residus. Altres ingressos de l’explotació, com ara els treballs efectuats per l’empresa per al seu immobilitzat, les subvencions, les donacions i els llegats i altres ingressos de gestió.

Ingressos financers m S’inclouen aquí les rendes financeres procedents de les inversions financeres en general. Els ingressos financers estaran formats pels comptes inclosos en el subgrup: (76) Ingressos financers. Algunes reversions del deteriorament: (796)-(797)-(798)-(799). Beneficis procedents d’actius no corrents i ingressos excepcionals: (773)-(775).

Instruments financers m Instrument financer és un contracte que dóna lloc a un actiu financer en una empresa i, simultàniament, a un passiu financer o a un instrument de patrimoni en una altra empresa. Aquesta norma és aplicable als instruments financers següents: Actius financers, Passius financers, Instruments de patrimoni propi. Inventari m Relació detallada i valorada dels elements que formen el patrimoni de l’empresa en un moment determinat. Patrimoni i inventari no són conceptes equivalents. Patrimoni és un conjunt de béns, drets i obligacions. Inventari és la relació detallada d’aquests. Una empresa té un patrimoni tot i que no faci inventari.

Inventari físic m Es tracta de relacionar en un document tots els actius materials de què disposa l’empresa. Ha de recollir: número d’actiu, data d’adquisició, preu d’adquisició, proveïdor, concepte, número de sèrie (ordinadors, etc.), mètode i anys d’amortització, amortització acumulada i valor net.

inversió f Col·locació de fons en una operació financera o en un projecte amb la intenció d’obtenir-ne una rendibilitat en el futur.

Inversions immobiliàries m Estan formades per actius no corrents que siguin immobles i que es tinguin per obtenir rendes, plusvàlues o ambdues. Els fluixos d’efectiu derivats d’aquestes inversions immobiliàries són independents de l’activitat normal de l’empresa.

Inversions mantingudes fins al venciment m En aquesta categoria es poden incloure els valors representatius de deute (obligacions, bons i altres valors de renda fixa) amb una data de venciment fixada, cobraments de quantia determinada o determinable, que es negocien en un mercat actiu i que l’empresa tingui la intenció efectiva i la capacitat de conservar-los fins al seu venciment.

justificant de recepció m Document signat en què es declara haver rebut una carta, una tramesa, etc.

L’actiu corrent m L’actiu corrent comprèn els actius que l’empresa espera vendre, consumir o realitzar en el transcurs del cicle normal d’explotació. Amb caràcter general, el cicle normal d’explotació no ha d’excedir d’un any. A aquest efecte, s’entén per cicle normal d’explotació el període de temps que transcorre entre l’adquisició dels actius que s’incorporen al procés productiu i la realització dels productes en forma d’efectiu o equivalents a l’efectiu. Quan el cicle normal d’explotació d’una empresa no resulti clarament identificable, s’assumirà que és d’un any.

L’immobilitzat no financer m Comprèn els elements del patrimoni destinats a servir de forma duradora en l’activitat de l’empresa. Està format pel que el PGC denomina ACTIU NO CORRENT, que recull en el grup 2. Es tracta d’elements a llarg termini que es convertiran en disponibles amb el pas del temps. L’Actiu no corrent està format fonamentalment per: Immobilitzacions intangibles Immobilitzacions materials Inversions immobiliàries Inversions financeres a llarg termini

L’impost sobre beneficis m D’acord amb la NRV 13. a Impostos sobre beneficis , són els impostos directes que es liquiden a partir d’un resultat empresarial calculat d’acord amb les normes fiscals que siguin d’aplicació.

L’IVA m L’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) és un tribut de naturalesa indirecta que recau sobre el consum i grava els lliuraments de béns i les prestacions de serveis efectuades per empresaris i professionals, i les importacions de béns. L’ IVA recau sobre els consumidors finals.

La memòria f L’article 35.5 del Codi de comerç diu: «La memòria ha de completar, ampliar i comentar la informació continguda en els altres documents que integren els comptes anuals». L’article 200 del TRLSA estableix el contingut mínim de la memòria.

La partida doble f Tot fet comptable s’ha de registrar de manera que reflecteixi tant l’origen dels fons que hi intervenen com la seva destinació o aplicació. El principi fonamental del mètode de la partida doble diu que tota anotació comptable s’ha de realitzar de manera que conservi permanentment la igualtat expressada en l’equació fonamental del patrimoni: ACTIU = PASSIU + PATRIMONI NET

Legalització dels llibres f Els empresaris hauran de presentar els llibres obligatoris al Registre Mercantil del lloc on tinguin el seu domicili per legalitzar-los abans de la seva utilització (art. 27.1 del C. de C.). També podran fer-se assentaments i anotacions mitjançant qualsevol procediment idoni sobre fulls que després s’hauran d’enquadernar correlativament per formar els llibres obligatoris i s’hauran de legalitzar posteriorment (art. 27.2 del C. de C.). Hi poden haver, per tant, dues possibilitats: a) Llibres prelegalitzats: abans de fer servir aquests llibres, el Registre hi posarà la seva diligència i a cada pàgina, el seu segell (encunyat). b) Llibres mecanitzats: consisteix en enquadernar els llistats emesos per l’ordinador d’una determinada manera i presentar-los per a la seva diligència.

Les existències m Les existències estan constituïdes per una sèrie de béns, de l’Actiu corrent, que: Són adquirits per l’empresa per tornar a ser venuts sense transformació (existències comercials). Són adquirits per a ser utilitzats o incorporats al procés productiu de l’empresa (matèries primeres i altres materials). Són obtinguts per l’empresa en el seu procés productiu (productes acabats, subproductes, etc.). El seu període d’emmagatzematge sol ser inferior a un any, tot i que hi poden haver processos productius de cicle llarg (superior a 12 mesos). El Pla General de Comptabilitat recull aquests béns en el grup 3 i estableix que els béns inclosos en les existències s’han de valorar a preu d’adquisició o al cost de producció.

LIFO (Last In First Out) m El que entra en últim lloc és el que surt primer. Això significa que les quantitats d’un article que surten del magatzem es van valorant al preu de compra de les últimes entrades. El que quedi en el magatzem al final de l’exercici estarà valorat al preu del que es va comprar primer.

Lletra de canvi f La lletra de canvi és un document pel qual una persona (lliurador) ordena pagar a una altra (lliurat) una quantitat (nominal) a l’ordre d’un tercer (tenidor) en una data determinada (venciment) i en un lloc determinat. Està regulada per la Llei 19/1985, del 16 de juliol, Canviària i del Xec, que va entrar en vigor l’1 de gener de 1986. El nou model de la lletra de canvi es va aprovar per l’Ordre del 30 de juny de 1999.

Llibre d’Inventaris i Comptes anuals m S’obrirà amb el balanç inicial detallat de l’empresa. Trimestralment es transcriurà un balanç de comprovació de sumes i saldos. També es transcriurà l’inventari de tancament de l’exercici i els comptes anuals (art. 28.1 del C. de C.).

llibre de registre de factures emeses m Llibre de registre en què els empresaris i professionals anotaran totes les factures i documents substitutius expedits en el desenvolupament de la seva activitat.

llibre de registre de factures rebudes m Llibre de registre en què els empresaris i professionals anotaran totes les factures i documentes substitutius rebuts, corresponents als béns i serveis adquirits en el desenvolupament de les seves activitats.

Llibre Diari m S’hi escriuen les anotacions, pel mateix ordre en què es realitzen, que generen els diferents fets comptables. Cada anotació realitzada en un compte al llibre Diari s’anomena APUNT. El conjunt d’apunts corresponents a un fet comptable s’anomena ASSENTAMENT. En tot assentament, la suma de les quantitats anotades al Deure ha de ser igual que la suma de les quantitats anotades a l’Haver. Els assentaments es numeraran consecutivament.

Llibre Major m El llibre Major, tot i que és un llibre principal, no és obligatori segons el Codi de Comerç, si bé l’empresa haurà de portar-lo per poder conèixer la situació i els moviments de cada element patrimonial i poder redactar els balanços. És un llibre molt important per al comptable, financer o directiu. A través d’aquest llibre podrà saber d’un cop d’ull tots els moviments que ha tingut un client determinat. Per exemple, serà fonamental per esbrinar els números de les factures que devem a un determinat proveïdor o imprescindible per conciliar el saldo bancari o el compte de la targeta VISA.

llibre registre de comandes emeses m Registre que fa servir el comprador per fer un seguiment de la mercaderia i controlar que li sigui tramesa en la data prevista, en la quantitat demanada, amb les condicions acordades, etc.

magatzem m Lloc destinat a guardar els materials que l’empresa necessita per al procés de fabricació i/o els articles destinats a la venda.

majorista m i f Comerciant que compra els productes als fabricants (o a altres majoristes) i els ven als detallistes (o a altres majoristes), però no als consumidors finals.

Masses patrimonials m Són grups d’elements patrimonials amb la mateixa funcionalitat econòmica o financera, és a dir, amb característiques comunes. Es pot parlar de tres grans masses patrimonials: ACTIU: conjunt d’elements patrimonials constituïts per béns i drets. PASSIU: conjunt d’elements patrimonials constituïts per deutes o obligacions pendents de pagament. PATRIMONI NET: conjunt d’elements patrimonials constituïts per aportacions de l’empresari a l’empresa i per beneficis no distribuïts (Reserves). En tota empresa caldrà complir la següent equació bàsica del patrimoni: ACTIU = PASSIU + PATRIMONI NET Béns i drets = Obligacions amb tercers - Aportacions de socis i reserves Cadascuna de les grans masses patrimonials anteriors es pot dividir en masses patrimonials més petites.

matèries primeres f pl Elements inicials que, elaborats o transformats, passen a formar part dels productes fabricats.

mediació fProcediment ràpid, senzill i gratuït, a través del qual dues parts enfrontades arriben, o poden arribar, a resoldre la seva controvèrsia.

mercaderia f Producte destinat a la venda sense cap mena de transformació. mercat m Espai o àmbit en què conflueixen els compradors i els venedors per fer intercanvis a través d’un mitjà de pagament reconegut per tots dos. model ABC m Sistema que classifica les existències al magatzem per ordre d’importància en la inversió de l’empresa.

Moneda funcional f La moneda funcional és la moneda de l’entorn econòmic principal en el qual opera l’empresa. Se suposa, excepte si es demostra el contrari, que la moneda funcional de les empreses que operen a Espanya és l’euro. Les partides monetàries es valoren, al tancament de l’exercici, aplicant el tipus de canvi de tancament, entès com el tipus de canvi mitjà de comptat, existent en aquella data. Les diferències de canvi, positives o negatives, que s’originin en aquest procés, així com les que es produeixin en liquidar aquests elements patrimonials, es recullen en el compte de pèrdues i guanys de l’exercici.

negociació f Discussió formal entre parts, sobre un tema determinat, per tractar d’arribar a un acord avantatjós per a tothom.

Normalització comptable f La normalització comptable pretén aconseguir un quadre normatiu que permeti l’elaboració de la informació comptable de manera objectiva i que serveixi tant a la pròpia empresa com a terceres persones interessades. A més, la normalització comptable ha d’aconseguir que els comptes anuals de les empreses, formulats d’acord amb els principis comptables, siguin comparables (entre diferents empreses i en diferents moments de la vida d’una mateixa empresa). La IV Directiva de la CEE és el pilar fonamental de l’harmonització comptable a nivell europeu. L’instrument bàsic de la normalització comptable al nostre país és el Pla General de Comptabilitat, que acomoda la nostra normativa a les Directives de la Unió Europea i a les exigències de la legislació espanyola vigent (també adaptada a les directives esmentades).

Normes espanyoles m L’adaptació de la legislació espanyola a les Directives de la Comunitat en matèria de comptabilitat i de societats mercantils s’ha realitzat a través d’una sèrie de normes: Llei 19/1988, de 12 del juli ol, d’auditoria de comptes (modificada per les següents lleis: 4/1990, de 29 de juny; 12/1992, de l’1 de juny; 3/1994, de 14 d’abril; 2/1995, de 23 de març; 37/1998, de 16 de novembre; 44/2002, de 23 de novembre; 62/2003, de 30 de desembre). Reial Decret 1636/1990, del 20 de desembre, pel qual s’aprova el reglament que desenvolupa la llei 19/1988, del 12 de juliol, d’auditoria de comptes (modificat pel R.D. 180/2003, del 14 de febrer, i el R.D. 1156/2005, del 30 de setembre). Llei 19/1989, del 25 de juliol, de reforma parcial i adaptació de la legislació mercantil a les Directives de la CEE en matèria de societats. (Es modifica el Codi de Comerç, la llei de societats anònimes, societats de responsabilitat limitada, anònimes laborals i comanditàries per accions). Reial Decret Legislatiu 1564/1989, del 22 de desembre, que aprova el text refós de la Llei de Societats Anònimes. Reial Decret 1643/1990, del 20 de desembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat. Reial Decret 1815/1991, del 20 de desembre, pel qual s’aproven les normes per a la formulació dels Comptes Anuals Consolidats. Reial Decret Llei 7/1994, del 20 de juny, sobre llibertat d’amortització per a les inversions generadores d’ocupació. Llei 2/1995, del 23 de març, de Societats de Responsabilitat Limitada (modifica el TRLSA). Reial Decret 1784/1996, del 19 de juliol , pel qual s’aprova el Reglament del Registre Mercantil (modificat per decrets posteriors). Llei 7/2003, de l’1 d’abril, de la societat limitada Nova Empresa per la qual es modifica la Llei 2/1995, de 23 de març, de Societats de Responsabilitat Limitada. Llei 58/2003, del 17 de desembre , General Tributària. Llei 62/2003, del 31 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d’ordre social (modifica algunes normes mercantils). Reial Decret Legislatiu 4/2004, del 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de l’Impost sobre Societats. Llei 35/2006, del 28 de novembre , de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques i de modificació parcial de les lleis dels Impostos sobre Societats, sobre la Renda de no Residents i sobre el Patrimoni. Llei 16/2007, del 4 de juliol, de reforma i adaptació de la legislació mercantil en matèria comptable per a la seva harmonització internacional amb base en la normativa de la Unió Europea (modifica el TRLSA, la Llei SRL, el TRLIS i altres). Reial Decret 1514/2007, del 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat. Reial Decret 1515/2007, del 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat de Petites i Mitjanes empreses i els criteris comptables específics per a microempreses.

nota de comanda f Imprès que conté totes les dades necessàries per poder fer la compravenda.

nota de lliurament f Vegeu albarà.

operació exempta f Operació que, per les seves característiques especials, queda alliberada de gravamen, és a dir, operació a la qual no s’aplica l’impost malgrat d’estar-hi subjecte.

operació no subjecta f Operació que, per la seva naturalesa, queda fora de l’àmbit d’aplicació de l’impost, és a dir, operació que equival a la no-realització del fet imposable.

operació subjecta f Operació que suposa la realització del fet imposable i, per tant, el pagament de l’impost.

Operacions de facturatge o Factoring m És un contracte mitjançant el qual una empresa (empresa de facturatge) adquireix la facturació d’una altra empresa, avançant-li el pagament d’aquestes factures (nominal - descompte). L’empresa de facturatge pot assumir o no (segons la modalitat) el risc de morosos.

organigrama m Gràfic que mostra els departaments de l’empresa, les relacions que hi ha entre ells i les línies de comandament.

pagament ajornat m Pagament que s’efectua després del lliurament de les mercaderies.

pagament al comptat m Pagament que s’efectua en el moment de rebre les mercaderies o en un breu període de temps posterior.

Pagaments basats en instruments de patrimoni m Quan es facin pagaments de béns o serveis (incloses les retribucions al personal) mitjançant el lliurament d’accions o participacions de la mateixa empresa, o mitjançant el lliurament d’un import en efectiu que estigui basat en el seu valor en el futur.

pagaré m Document mitjançant el qual una persona promet pagar a una altra o a la seva ordre, en el lloc i la data indicats, una determinada quantitat de diners.

paquet integrat m Conjunt de programes informàtics relacionats entre si.

Passiu m Conjunt d’elements patrimonials constituïts per deutes o obligacions pendents de pagament.

Passiu corrent m Passiu corrent (exigible a curt termini o Passiu circulant) (crèdits de funcionament): obligacions que vencen a un termini no superior a l’any (proveïdors; efectes comercials a pagar; creditors per prestacions de serveis; proveïdors d’immobilitzat a curt termini…).

Passiu no corrent m Passiu no corrent (exigible a llarg termini) (crèdits de finançament): obligacions que vencen a un termini superior a un any (proveïdors d’immobilitzat a llarg termini, deutes a llarg termini amb entitats de crèdit…).

Passius m Obligacions actuals sorgides com a conseqüència d’esdeveniments passats, per a l’extinció dels quals l’empresa espera desprendre’s de recursos que puguin produir beneficis o rendiments econòmics en el futur. A aquest efecte, es consideren incloses les provisions.

Passius financers m Els instruments financers emesos o assumits es classifiquen com a passius financers, en la seva totalitat o en una de les seves parts, sempre que d’acord amb la seva realitat econòmica suposin per a l’empresa una obligació contractual, directa o indirecta, de lliurar efectiu o un altre actiu financer, o d’intercanviar actius o passius financers amb tercers en condicions potencialment desfavorables. Els passius financers, a efectes de la seva valoració, es classifiquen en alguna de les categories següents : 1. Dèbits i partides a pagar. 2. Passius financers mantinguts per a negociar. 3. Altres passius financers a valor raonable amb canvis en el compte de pèrdues i guanys. Els comptes que recullen els passius financers es consignen en el grup 1 (si són a llarg termini) o en el grup 5 (si són a curt termini).

Patrimoni m El PATRIMONI és el conjunt de BÉNS, DRETS i OBLIGACIONS que pertanyen a una persona física o jurídica (empresa) en un moment determinat. Béns i drets Part positiva del patrimoni ACTIU Obligacions Part negativa del patrimoni PASSIU

Patrimoni Net (Passiu no exigible) m Reflecteix el valor teòric de l’empresa i és la part del patrimoni que ningú aliè a aquesta pot exigir. Està format bàsicament pel capital aportat pels propietaris de l’empresa i pels beneficis obtinguts i no distribuïts (capital, reserves…).

Pèrdues per deteriorament i altres dotacions m Els comptes del subgrup (69) recullen les pèrdues reversibles, és a dir, que es poden recuperar. Totes les correccions valoratives per deteriorament es doten amb càrrec a comptes de despeses recollits en aquest grup. La contrapartida d’aquests comptes estarà en el mateix grup que l’element d’actiu el deteriorament del qual es tracta de comptabilitzar.

Pèrdues procedents d’actius no corrents i despeses excepcionals m Els comptes del subgrup (67) recullen les pèrdues produïdes per l’alienació d’immobilitzats intangibles, materials i financers a llarg termini amb parts vinculades. També recull les despeses excepcionals.

persona jurídica f És la unió d’una o diverses persones que s’associen per desenvolupar una acció empresarial en comú.

Planificació comptable f La planificació comptable pretén obtenir un model de gestió per a una empresa determinada, anomenat Pla comptable. Aquest pla comptable ha de ser capaç de proporcionar informació sobre la situació patrimonial d’una empresa, així com sobre els fets que provoquen alteracions en aquesta situació.

PMP m Sigla que es refereix al criteri de valoració d’existències del preu mitjà ponderat, segons el qual el preu unitari de l’article canvia cada vegada que es produeix una adquisició a un preu unitari diferent.

ports deguts m pl Modalitat de pagament del transport de mercaderies segons el qual el destinatari paga en el termini màxim de vint-i-quatre hores comptades des del moment del lliurament.

ports pagats m pl Modalitat de pagament del transport de mercaderies segons el qual el remitent paga en el moment de la tramesa de la mercaderia.

preu m Quantitat monetària que el consumidor paga per un producte o servei.

Preu d’adquisició m És l’import en efectiu i altres partides equivalents pagades, o pendents de pagament, més, si s’escau i quan sigui procedent, el valor raonable de les altres contraprestacions compromeses, derivades de l’adquisició i que són necessàries per a la posada de l’actiu en condicions operatives.

preu de compra m Cost unitari d’una unitat d’un article que engloba el cost que figura en la factura més les despeses generades en l’operació de compra.

Preu mitjà ponderat m Es tracta de valorar totes les existències d’un article del magatzem al mateix preu mitjà. Quan es fa una nova compra, es calcula el preu mitjà entre les existències que hi havia i la compra realitzada. Totes les existències queden valorades al preu mitjà resultant, que està ponderat per les quantitats barrejades.

Principi d’empresa en funcionament m Es considera, excepte si es demostra el contrari, que la gestió de l’empresa continuarà en un futur previsible, i per tant, l’aplicació dels principis i criteris comptables no anirà dirigida a determinar el valor del patrimoni net a l’efecte de la seva transmissió global o parcial, ni l’import resultant en cas de liquidació.

Principi d’importància relativa m S’admet la no aplicació estricta d’alguns dels principis i criteris comptables quan la importància relativa en termes quantitatius o qualitatius de la variació que produeixi aquest fet sigui escassament significativa i, en conseqüència, no alteri l’expressió de la imatge fidel. Les partides o imports amb una importància relativa que sigui escassament significativa poden aparèixer agrupats amb altres d’una naturalesa o funció similars.

Principi d’uniformitat m Quan s’adopta un criteri en l’aplicació dels principis comptables, s’ha de mantenir sempre que no s’alterin les circumstàncies que van motivar la seva aplicació. En cas que es modifiqui, es fa constar a la memòria.

Principi de la meritació o de la data de fet m Els efectes de les transaccions o fets econòmics es registren quan es produeixen, imputant-se a l’exercici al que facin referència els comptes anuals, les despeses i els ingressos que els afecten, amb independència de la seva data de pagament o cobrament.

Principi de prudència m Només es comptabilitzen els beneficis realitzats en la data de tancament de l’exercici. Per contra, els riscos previsibles i les pèrdues eventuals s’han de comptabilitzar tan aviat com es coneguin. També es tindran en compte les amortitzacions i correccions de valor per deteriorament.

Procediment administratiu m Es comptabilitzen les entrades i les sortides al mateix preu, que és el preu de cost. D’aquesta manera, en cada operació de venda se separa el cost del que s’ha venut del resultat obtingut. Com que sempre es comptabilitza a preu de cost, el saldo del compte ens indica en tot moment el valor real de les existències del magatzem, i un compte de resultats va recollint el resultat (benefici o pèrdua) que es produeix en cada operació de venda de mercaderies.

Procediment de desglossament del compte de Mercaderies m Aquest és el mètode utilitzat pel Pla General de Comptabilitat per comptabilitzar les operacions de compravenda de mercaderies (o altres existències). El compte de Mercaderies només es fa servir al principi i al final de l’exercici. Durant l’exercici es fan servir els comptes: Compres de mercaderies, que recull les compres a preu de compra. Vendes de mercaderies, que recull les vendes a preu de venda. A la fi de l’exercici s’han de saldar aquests comptes i regularitzar el compte de Mercaderies perquè aparegui amb el seu saldo real en aquell moment i poder calcular el resultat de l’exercici.

Procediment especulatiu m Es comptabilitzen les entrades a preu de cost i les sortides a preu de venda. Com que es carrega el compte de mercaderies a preus de compra i s’abona a preus de venda (aquest preu de venda inclou la sortida de les mercaderies a preu de cost més el resultat de l’operació), al final de l’exercici cal regularitzar-ho perquè aquest compte aparegui amb el seu saldo real i determinem, alhora, el resultat (benefici o pèrdua) de les operacions de compravenda.

procés de compra m Conjunt de fases necessàries per comprar un producte i seleccionar proveïdors amb èxit.

Procés de regularització m El procés de regularització comprèn les operacions de final d’exercici que tenen com a finalitat l’assoliment de dos objectius: Reflectir la situació autèntica dels diferents elements patrimonials. Determinar el resultat del període. Aquest procés comprèn els passos següents: Regularització dels comptes patrimonials. Regularització d’existències. Valoració a cost amortitzat dels crèdits i dèbits. Valoració a valor raonable d’alguns instruments financers. Reclasificació de certs elements patrimonials. Actualització dels saldos en moneda estrangera. Amortitzacions. Registre del deteriorament de valor de determinats actius. Actualització de la valoració de les provisions. Ajustos per periodificació. Càlcul i comptabilització de l’impost sobre beneficis. Càlcul del resultat de l’exercici.

producte m Bé o servei comercialitzat per una empresa que serveix per satisfer necessitats.

protest m Declaració per la qual el notari dóna fe pública que una lletra de canvi no ha estat pagada al seu venciment.

proveïdor -a m i f Empresa o persona que subministra béns a un altra.

Proveïdors m Es consideren proveïdors els subministradors de les mercaderies i béns del grup 3 (Existències); és a dir, són aquelles persones que venen a l’empresa mercaderies, matèries primeres o altres aprovisionaments. També es consideren proveïdors els subministradors de serveis utilitzats en el procés productiu .

proveïment m Acció de comprar els materials necessaris per a la producció en el cas d’una empresa de fabricació o els articles per a la seva comercialització en el cas d’una empresa comercial.

Provisió per a actuacions mediambientals f Obligacions o compromisos adquirits per l’empresa, de quantia indeterminada, per prevenir o reparar danys sobre el medi ambient.

Provisió per a altres responsabilitats f Passius no financers sorgits per obligacions de quantia indeterminada no incloses en altres provisions (litigis en curs, indemnitzacions o obligacions derivades d’avals i altres garanties similars).

Provisió per a impostos f Recull l’import estimat dels deutes tributaris el pagament dels quals està indeterminat pel que fa al seu import o data en què es produirà.

Provisions per a operacions comercials f Aquestes provisions no pertanyen al subgrup 14 però les incloem aquí perquè el seu funcionament i significat són similars a la resta dels comptes d’aquest subgrup. Són provisions per al reconeixement d’obligacions presents derivades del tràfic comercial de l’empresa. (4994) Provisió per contractes onerosos: sorgeix quan els costos que comporta el compliment d’un contracte excedeixen els beneficis econòmics que s’hi esperen rebre. (4999) Provisió per a altres operacions comercials: per a cobertura de despeses per devolucions de vendes, garanties de reparació, revisions, etc.

Provisions per operacions comercials f Són provisions per al reconeixement d’obligacions actuals, al tancament de l’exercici, per les despeses en què s’incorre després del lliurament de béns o la prestació de serveis, com ara: cobertures de despeses per devolucions de vendes, garanties sobre productes venuts i conceptes anàlegs. Es doten al final de l’exercici amb càrrec al compte (695) Dotació a la provisió per operacions comercials.

punt de comanda f Quantitat d’unitats d’un article que han de ser al magatzem per cobrir les comandes durant el termini de lliurament del proveïdor més l’estoc de seguretat.

quota tributària f Resultat d’aplicar el tipus impositiu sobre la base imposable.

ràpel m Descompte per volum de compra.

rebut m Document que emet la persona que cobra una quantitat i que lliura a qui la paga, com a justificant d’aquesta quantitat que ha rebut.

Recursos propis m Els recursos propis estan formats per les aportacions de capital efectuades pels socis a l’empresa y els beneficis no distribuïts.

Reduccions de capital fL’empresa pot reduir el capital per diverses causes (Art. 163.1. […]) a) Compensació de pèrdues. b) Devolució d’aportacions o condonació de dividends passius als socis. c) Amortització de les accions prèviament adquirides. La reducció del capital tindrà caràcter obligatori per a la societat quan les pèrdues hagin disminuït el seu patrimoni net per sota de les dues terceres parts de a xifra del capital i hagi transcorregut un exercici social sense que s’hagi recuperat el patrimoni net.

règim especial de l’IVA m Règim de l’IVA en què la quota a ingressar a Hisenda es determina amb unes pautes diferents del règim general.

Reglament (CE) núm. 1606/2002 m Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell, del 19 de juliol de 2002, relatiu a l’aplicació de les normes internacionals de comptabilitat (Reglament d’aplicació de les NIC). En aquest reglament es recull normativament el compromís per part de la Unió d’adoptar les normes comptables emeses per l’IASB, assenyalant condicions i requisits per a l’adopció, així com el marc i terminis d’aplicació en l’àmbit de la Unió. També es configura el mecanisme d’adopció de les normes internacionals de comptabilitat.

Reglament (CE) núm. 1725/2003 m Reglament (CE) núm. 1725/2003 de la Comissió, del 29 de setembre de 2003, pel qual s’adopten determinades normes internacionals de comptabilitat de conformitat amb el Reglament (CE) núm. 1606/2002 del Parlament Europeu i del Consell. En aquest Reglament s’adopten les normes internacionals de comptabilitat existents el 14 de setembre de 2002 que compleixen els criteris establerts per a la seva adopció al Reglament d’aplicació de les NIC. Hi ha nous reglaments de la Comissió que adopten noves normes o modifiquen reglaments anteriors.

Regularització m S’anomena regularització el conjunt d’operacions que es realitzen al final de l’exercici i que tenen per finalitat aconseguir que el saldo de cada compte coincideixi amb la realitat i posar de manifest el resultat de l’exercici. Es tracta de calcular els resultats positius o negatius (beneficis o pèrdues) que l’empresa ha obtingut durant l’exercici. Si el Patrimoni net ha patit un increment net durant l’exercici, diem que l’empresa ha tingut benefici (resultat positiu). Si el Patrimoni net ha patit una disminució neta durant l’exercici, diem que l’empresa ha tingut pèrdua (resultat negatiu). El càlcul del resultat (benefici o pèrdua) es realitza a través del procés de regularització.

Regularització d’existències f La regularització d’existències consisteix a reflectir el valor de les existències finals (les que realment hi ha al magatzem de l’empresa al final de l’exercici i que l’inventari físic ha fet paleses) en els comptes d’existències respectives.

Regularització dels comptes patrimonials f La regularització dels comptes patrimonials té l’objectiu de comprovar que el saldo d’aquests comptes es correspon amb la realitat. Si es detecten diferències s’hauran d’ajustar.

rendibilitat f Relació entre el rendiment obtingut per una inversió i el capital invertit, expressada normalment en percentatge.

Reversió del deteriorament i excés de provisions m El subgrup (79) recull la reversió del deteriorament i els excessos de les pèrdues reversibles. Els comptes de reversió del deteriorament ens permeten eliminar la part del deteriorament de valor que sobra (que es va dotar en excés), perquè el compte d’actiu per al qual es va comptabilitzar el deteriorament ha recuperat el seu valor o perquè la pèrdua ha estat de menor quantia del que suposàvem quan es va comptabilitzar el deteriorament.

sector primari m Conjunt d’empreses que realitzen activitats relacionades amb l’explotació de recursos naturals, per exemple, l’agricultura, la ramaderia, la pesca, l’activitat forestal i la mineria.

sector secundari m Conjunt d’empreses que realitzen activitats relacionades amb la transformació dels recursos naturals o els productes semielaborats i n’obtenen productes acabats que estan en condicions de satisfer les necessitats del mercat.

sector terciari m Conjunt d’empreses que ofereixen serveis a la seva clientela. Realitzen activitats econòmiques sense crear béns materials: finances, comerç, transport, turisme, comunicacions, etc.

serveis m pl Conjunt d’activitats o operacions intangibles destinades a satisfer necessitats o desitjos dels consumidors.

Serveis exteriors m El subgrup (62) Serveis exteriors recull els serveis de diversa naturalesa adquirits per l’empresa, no inclosos en el subgrup 60 o que no formen part del preu d’adquisició de l’immobilitzat o de les inversions financeres temporals. Els comptes d’aquest subgrup es carreguen amb abonament, en general, en el compte (410) Creditors per prestacions de serveis, sempre que no es paguin al comptat.

sistema JIT m Sistema de gestió de proveïment que redueix al mínim els articles emmagatzemats ja que es demanen als proveïdors les unitats necessàries en el moment necessari.

Societats mercantils m Les que pertanyen a un o diversos amos o socis i persegueixen el lucre. Societat Anònima (SA.): pot pertànyer a un o diversos socis. Té personalitat jurídica pròpia i el seu caràcter és mercantil. El seu capital social no podrà ser inferior a 60.101,21 € i es divideix en accions. La responsabilitat dels socis està limitada a la seva aportació a la societat. La seva constitució es formalitza a través d’escriptura pública i la seva posterior inscripció al Registre Mercantil. Societat de Responsabilitat Limitada (SRL. o SL.): societat mercantil en la que el capital social (> 3.005,06 €) està dividit en participacions i en la que la responsabilitat dels socis està limitada a l’aportació realitzada. Pot pertànyer a un o diversos socis i té personalitat jurídica pròpia. La seva constitució es formalitza a través d’escriptura pública i la seva posterior inscripció al Registre Mercantil. Societat Laboral: és la societat anònima o societat de responsabilitat limitada en la que la majoria del capital social pertany als socis treballadors, essent la seva relació laboral de caràcter indefinit. Té caràcter mercantil i personalitat jurídica pròpia. El nombre de socis no podrà ser inferior a tres i la seva responsabilitat es limitarà a l’aportació realitzada. Cap soci no podrà posseir més d’un terç del capital social. Estan regulades per una legislació específica. Poden ser: Societat Anònima Laboral (SAL.). Societat Limitada Laboral (SLL.).

sortida de mercaderies f Moviment que es dóna al magatzem quan es realitza una venda. Es fa l’anotació corresponent en la fitxa de magatzem.

subjecte passiu m i f Persona física o jurídica obligada a realitzar la declaració i ingressar l’impost.

subministrar v tr Proveir o proporcionar un producte o servei a una empresa o persona.

Subvencions, donacions i llegats f El subgrup (74) recull els imports que han de ser imputats al resultat de l’exercici per subvencions, donacions i llegats.

targeta bancària f Mitjà de pagament que permet l’ús de la targeta en els establiments adherits a la xarxa de la targeta i, a més a més, permet efectuar operacions en caixers automàtics i oficines bancàries.

targeta de crèdit f Targeta bancària que posa a disposició del seu titular una determinada quantitat de diners en forma de crèdit, per la qual cosa l’import de la compra es carrega en el compte amb posterioritat, normalment a final de mes.

targeta de dèbit f Targeta bancària mitjançant la qual la quantitat de la compra es carrega automàticament en el compte del titular en el moment de realitzar l’operació.

tenidor -a m i f Persona que està en possessió d’un document.

termini de lliurament m Temps que els proveïdors triguen a lliurar o subministrar les mercaderies que els han sol·licitat.

tipus impositiu m Percentatge aplicable sobre la base imposable per al càlcul de la quota de l’impost a pagar.

transferència bancària f Mitjà de pagament pel qual el titular de fons en una entitat financera ordena que, amb càrrec als seus fons, transfereixi una quantitat de diners al compte del beneficiari.

transportista m i f Persona que transporta la mercaderia i la conserva per lliurar-la a la destinació en el lloc i termini convinguts.

Treballs efectuats per a l’empresa m Els comptes del subgrup (73), quan s’activen, constitueixen la contrapartida de les despeses efectuades per l’empresa per al seu immobilitzat, fent servir els seus equips i el seu personal, que s’activen. També es comptabilitzen en aquest subgrup els treballs efectuats, per altres empreses amb finalitat de recerca i desenvolupament.

trencament d’estocs m Situació que es produeix quan l’empresa es queda sense existències d’un article.

Tributs m Els tributs constitueixen la forma per mitjà de la qual l’Estat o altres organismes públics obtenen ingressos. En el subgrup (63) Tributs, s’hi inclouen els comptes que recullen, fonamentalment, les despeses que en concepte d’impostos suporta l’empresa. El compte (630) Impost sobre beneficis recull l’impost que grava el benefici obtingut per les societats. Les empreses hauran de fer pagaments a compte dels beneficis de l’exercici abans que aquest acabi. Les quantitats lliurades a compte durant l’any es recolliran en el compte (473) Hisenda Pública, retencions i pagaments a compte.

Valor actual m El valor actual és l’import dels fluxos d’efectiu que es rep o es paga en el curs normal del negoci, segons si es tracta d’un actiu o d’un passiu, respectivament, actualitzat a un tipus de descompte adequat.

Valor comptable o en llibres m El valor comptable o en llibres és l’import net pel qual un actiu o un passiu està registrat al balanç una vegada deduïda, en el cas dels actius, la seva amortització acumulada i qualsevol correcció valorativa acumulada per deteriorament que s’hagi registrat.

Valor en ús m El valor en ús d’un actiu o d’una unitat generadora d’efectiu és el valor actual dels fluxos d’efectiu futurs esperats a través de la seva utilització en el curs normal del negoci, tenint en compte el seu estat actual i actualitzat a un tipus de descompte adequat, ajustat pels riscos específics de l’actiu que no hagin ajustat les estimacions de fluxos d’efectiu futurs.

Valor net realitzable m El valor net realitzable d’un actiu és l’import que es pot obtenir per la seva alienació en el mercat, en el curs normal del negoci, deduint els costos estimats necessaris per dur-la a terme, així com, en el cas de les matèries primeres i dels productes en curs, els costos estimats necessaris per acabar la seva producció, construcció o fabricació.

Valor probatori dels llibres m El valor probatori dels llibres dels empresaris i dels altres documents comptables serà apreciat pels tribunals d’acord amb les regles generals del Dret (art. 31 del C. de C.).

Valor raonable m És l’import pel qual es pot adquirir un actiu o liquidar un passiu, entre parts interessades i adequadament informades, que realitzin una transacció en condicions d’independència mútua. El valor raonable es determina sense deduir les despeses de transacció en les quals es pogués incórrer en la seva alienació.

Valor residual m El valor residual d’un actiu és l’import que l’empresa estima que podria obtenir en el moment actual per la seva venda o una altra forma de disposició, una vega-da deduïts els costos de venda, tenint en consideració que l’actiu hagués assolit l’antiguitat i altres condicions que s’espera que tingui al final de la seva vida útil.

venciment m Moment de pagament d’una lletra de canvi, d’un pagaré…

venedor m i f Persona que lliura la mercaderia que és l’objecte del contracte de compravenda.

xec m Document que conté una ordre de pagament d’una quantitat determinada de diners dirigida a una entitat financera on l’emissor té fons disponibles.

Xifra anual de negocis f L’import net de la xifra anual de negocis es determina deduint de l’import de les vendes dels productes i de les prestacions de serveis o altres ingressos corresponents a les activitats ordinàries de l’empresa, l’import de qualsevol descompte (bonificacions i altres reduccions sobre les vendes) i el de l’impost sobre el valor afegit i altres impostos directament relacionats amb les vendes, les prestacions de serveis i els ingressos esmentats, que hagin de ser objecte de repercussió.

Anar a la pàgina anterior:
Material en paper
Anar a la pàgina següent:
Índex general