Processament de textos alfanumèrics en teclats estesos, o en altres tipus de teclats

El mètode científic d’escriptura al tacte és un estudi complex, mitjançant un rigorós esquema d’aprenentatge per a l’ensinistrament gradual dels dits. Aquest ensinistrament gradual dels dits es pot aconseguir mitjançant les tècniques mecanogràfiques. Els objectius d’aquest mètode es poden apuntar de la manera següent:

  1. Estalviar un temps considerable a l’hora de copiar un text.
  2. Assegurar una escriptura correcta. (El fet d’utilitzar els dits d’ambdues mans permet cometre menys errors.)
  3. Aconseguir que la fatiga dactilar sigui inferior. (El mecanògraf està preocupat per la transcripció del text i no per la ubicació de les tecles.)

Per aconseguir aquests objectius farem ús d’un programa de mecanografia.

El teclat

Operar amb teclats és una tasca comuna a moltes professions, i és per això que és molt important començar a aprendre tècniques mecanogràfiques, ja que ens permeten fer un ús àgil i ràpid del teclat. El punt bàsic d’aquestes tècniques és col·locar els dits correctament, ja que si no es fa així, s’agafen vicis que després costen molt de corregir que poden fer molt més lent l’ús del teclat.

És necessari conèixer el teclat i les seves particularitats, i tenir rapidesa, per fer les diferents tasques administratives i de gestió en el món empresarial, ja que cada vegada es fa més present allò que diu que “el temps és or”.

Tot i que han existit diverses formes de distribuir els caràcters al teclat, la que s’ha popularitzat és la coneguda amb el nom de QWERTY, nom que fa referència a la disposició de les tecles que inclouen lletres en la filera superior esquerra. En el segle passat es van idear altres disposicions, com la coneguda amb el nom Dvorak, que, tot i ser ideada per ser més eficient que la versió QWERTY, no va aconseguir la popularitat suficient per desplaçar-la.

En el teclat QWERTY la disposició dels caràcters és similar tant si es tracta de màquines d’escriure tradicionals, màquines d’escriure electròniques o teclats d’ordinador.

Les màquines d’escriure electròniques presenten un teclat amb major nombre de tecles, que es pot dividir en els següents: teclat alfanumèric, teclat ampliat, tecles de funció i tecles de selecció de les condicions de treball.

  • Teclat alfanumèric. Es tracta d’un teclat QWERTY, i les diferències entre les distintes màquines són la col·locació de signes especials.
  • Teclat ampliat. Permet escriure signes internacionals i matemàtics especials des del teclat alfanumèric.
  • Tecles de funció. Aquestes tecles serveixen per realitzar funcions especials com: fixar i eliminar marges i tabulacions, tabulació automàtica, correcció d’errors.
  • Tecles de selecció de les condicions de treball. Són les que permetien interactuar a l’operari amb la màquina com: interlineat, signes especials, etc.

Teclat QWERTY

El teclat QWERTY va ser dissenyat el 1874 per L. Sholes i els seus col·laboradors, i la seva distribució va ser per necessitats de tipus mecànic.

El teclat de l’ordinador és més extens a causa de la quantitat d’aplicacions a la qual està destinat.

La consola d’un ordinador té els següents teclats:

  • Teclat alfanumèric.
  • Teclat ampliat. Aquest i el teclat alfanumèric són similars a la màquina d’escriure electrònica.
  • Teclat numèric. Aquest teclat té dues funcions: introducció de nombres i signes aritmètics i moviment del cursor i del document en pantalla.
  • Tecles de funció. Aquestes tecles situades a la part superior del teclat, són designades amb la lletra F i amb un nombre en el lloc que tenen.
  • Tecles de moviment de cursor. Són quatre i serveixen per desplaçar el cursor.
  • Tecles especials.

En la figura veiem que les tecles del teclat de l’ordinador estan disposades de la manera tradicional. A més el teclat disposa, a la dreta, d’un teclat numèric, i en la zona central i superior, tecles que tenen funcions especials.

Figura Teclat d’ordinador

Per treballar amb teclat traient el màxim rendiment heu d’adonar-vos de la importància de tota una sèrie d’instruccions que s’han de procurar seguir.

La posició del cos

La posició del cos és molt important per prevenir la fatiga, però també ho és per aconseguir una bona execució de l’escriptura:

  • La posició del cos és molt important
  • La posició del cos és molt important

  • Heu de seure amb l’esquena recta.
  • L’alçada del teclat ha de permetre que el braç i l’avantbraç formin aproximadament un angle de 90º, amb els braços situats tan a prop del cos com es pugui.
  • Els braços s’han de moure el mínim possible. Són els canells, les mans i els dits els que s’han de moure.
  • Les mans han d’estar relaxades. Si és la primera vegada que feu mecanografia, pot passar que al cap d’una estona us facin mal els canells o els avantbraços. És normal, però això és perquè no teniu les mans prou relaxades. Al cap d’uns dies, quan hàgiu practicat una mica més, ja no us faran mal.

La posició de les mans

La posició de les mans és amb els dits una mica corbats fregant lleugerament les tecles que els corresponen. Les mans, però, no han d’estar repenjades.

Cal tenir present que a cada tecla li correspon un únic dit, tal com apareix reflectit en la figura.

Figura Posició de les mans al teclat

El teclat es divideix inicialment en dos blocs, i a cadascun li correspon la mà dreta i la mà esquerra. Els blocs estan dividits entre els dits de la mà, que donen lloc als conceptes de columna dels dits.

Aquesta divisió serveix per a tots els teclats alfanumèrics de les màquines d’escriure i ordinador, ja que la seva funció consisteix a facilitar l’aprenentatge i obtenir la velocitat desitjada.

L’ordinador té uns altres teclats, els quals no són sotmesos a aquestes divisions imaginàries, atès que s’usen menys, però per regla general totes les tecles situades a la dreta del teclat alfanumèric s’hauran de polsar amb la mà dreta.

En el cas d’utilitzar freqüentment el teclat numèric convé que s’hi distribueixin els dits menuts, anular, del mig i índex en sentit vertical.

En situació de repòs, els dits es col·locaran seguint la relació que apareix a la figura.

Figura Posició de les mans al teclat en situació de repòs

La majoria dels teclats d’ordinador tenen dues tecles amb un ressalt o relleu. Aquestes tecles són precisament les tecles F i J, i indiquen on heu de col·locar el dit índex de cada mà en la posició inicial. Aquesta característica ens ajudarà a col·locar, per tacte, correctament els dits sense mirar el teclat. Quan ja es té experiència no cal mirar el teclat.

Les fileres del teclat

El teclat tradicional està dividit en quatre fileres: numèrica, superior, normal (que és on es col·loquen els dits en posició inicial) i inferior. Les tecles que hi ha a cada filera del teclat les podeu veure en la taula.

Taula: Fileres de l’ordinador
Denominació de la filera Tecles que componen la filera
Filera numèrica 1 2 3 4 5 6 7 8 9 0 ‚ ¡
Filera superior o dominant Q W E R T Y U I O P `+
Filera normal A S D F G H J K L Ñ ´Ç
Filera inferior Z X C V B N M , .-

A sota de la filera inferior teniu la barra espaiadora. La mecanografia requereix la utilització ordenada i sistemàtica de tots els dits d’ambdues mans, per això hem de fer un repartiment precís i uniforme de les tecles per aconseguir la velocitat de l’escriptura desitjada.

La filera normal s’anomena també guia, perquè s’hi troben les tecles que actuen com a cases per als dits quan es mecanografia.

Les cases són les tecles en les quals està situat cada dit, i a les quals han de tornar cada vegada que es desplacin per polsar una altra tecla.

La situació correcta dels dits en les tecles és fonamental per aconseguir el primer objectiu de l’aprenentatge de la mecanografia: reconèixer les tecles al tacte.

Exercitar el teclat

És molt habitual comprar un ordinador i posar-nos a escriure sense cap mètode i fins i tot aconseguir una certa velocitat.

Però desenganyeu-vos, si no feu servir correctament les tècniques de la mecanografia, us trobareu que no podeu superar un cert límit de velocitat, i a la llarga el vostre rendiment serà inferior.

Per aprendre mecanografia no hi ha cap altre remei que practicar. Hi ha molts mètodes per fer-ho. Nosaltres ho farem practicant amb un programa interactiu .

Els exercicis són un mètode per anar agafant soltesa amb el teclat. Es pot fer servir qualsevol mètode, però sigui quin sigui el que seguiu heu de tenir paciència i anar fent exercicis.

Els exercicis que treballen l’ús dels teclats acostumen estructurar-se de manera progressiva: en primer lloc s’exercita la filera normal, a continuació la filera superior o dominant, i tot seguit la filera inferior. Posteriorment s’incorporen les majúscules, els accents, les dièresis i altres signes. A continuació ja es passa a l’apòstrof, el punt volat, els nombres i el retrocés.

Aquests exercicis pràctics, que s’han de realitzar fins a un perfecte domini del teclat, van ser estudiats i ordenats per aconseguir una gran flexibilitat en els moviments dels dits, d’aquesta manera s’assoleix una bona velocitat i exactitud en els futurs escrits.

La filera normal

La filera normal és on els dits estan en la posició inicial. La posició inicial de les mans és imprescindible per iniciar l’escriptura mecanogràfica. La posició inicial és la que es mostra a la figura.

El dit petit de la mà esquerra ha d’estar posat correctament sobre la lletraA, i successivament el dit anular sobre la S, el del mig sobre la D i l’índex sobre la F.

Figura Posició correcta quan comenceu a escriure

Recordeu!

En teclejar no desplaceu la mà, solament el dit que sigui necessari. Intenteu portar sempre el mateix interval de temps entre pulsació i pulsació. Polseu totes les lletres amb la mateixa intensitat.

El dit petit de la mà dreta ha de quedar ben posat sobre la lletra Ñ, l’anular sobre la lletra L, el del mig sobre la K i el dit índex sobre la lletra J.

Els polzes han d’estar lleugerament posats sobre la barra espaiadora, els canells no han de descansar a sobre de la màquina.

Figura La tecla G es polsa amb l’índex de la mà esquerra

Després de cada pulsació, s’avança automàticament un espai, que és el lloc que ocuparà el següent caràcter. Per deixar espais en blanc s’ha de prémer la barra espaiadora.

Resten dues tecles al mig que es polsen amb els dits índexs. La G es polsa amb l’índex de la mà esquerra i la lletra H amb l’índex de la mà dreta, les figures 11 i 12 ens presenten la forma de polsar aquestes lletres.

Figura La tecla Hes polsa amb l’índex de la mà dreta

La tecla que està a la dreta del dit petit dret serà polsada per aquest com podeu veure en la figura. De la mateixa forma, les tecles que estan a l’esquerra del petit esquerre, també seran polsades per aquest.

Figura Les tecles que estan a la dreta del dit petit són polsades per aquest

Abans de començar els exercicis

  1. Comproveu que la posició del cos és la correcta.
  2. Situeu els dits en la fila normal del teclat. Vegeu si els dits petits d’ambdues mans són a la seva tecla corresponent i tingueu present que aquesta posició és imprescindible per escriure sense mirar al teclat.
  3. Les mans han d’estar lleugerament arquejades, sense recolzar-les sobre la màquina i els dits polzes sobre la barra espaiadora.
  4. En polsar les tecles, els dits han d’aixecar-se tan poc com sigui possible, i que els dits que no polsen cap tecla han de romandre immòbils a sobre les seves tecles corresponents.

És important recordar que no s’ha de córrer, i que el ritme aproximat ha de ser prémer una lletra cada segon. És útil anar dient les lletres mentalment o en veu alta al mateix temps que es van polsant.

La filera superior o dominant

Tingueu present que la posició inicial de les mans i els dits sempre és sobre de la filera normal. Des d’aquesta posició els dits van fins a la filera de dalt, la filera dominant; i sempre, després de cada pulsació, els dits tornen a la filera normal per quedar en posició inicial (vegeu figura).

Recordeu!

Per polsar les tecles de la filera superior o dominant no desplaceu la mà, solament el dit que ha de polsar la tecla. Procureu que la resta dels dits no perdi el contacte amb les seves tecles. No oblideu utilitzar els polzes de forma adequada: sobre la barra espaiadora.

Figura Els dits sempre són a la filera normal per escriure, les altres fileres pugen i baixen

Quan mecanografiem, alguns dits perden la referència de la posició inicial. Per tal de poder recuperar la posició és important deixar alguna referència. En aquest sentit els dits petits i els índexs acostumen a realitzar una funció de “dit guia”, és a dir, es procura que aquests dits no perdin la posició inicial i els altres dits tornen a la posició situant-se correlativament a aquests. Quan els dits petits han de polsar una tecla de la filera dominant, ens quedem sense dits guia, així que és necessari fer ús d’unes “guies auxiliars”, que són els dits índex (vegeu figura).

Figura Els dits índex també fan de guia quan els dits petits han d’escriure una lletra

El dit índex de la mà esquerra, a més de polsar les lletres F i G de la filera normal, polsarà les lletres de la filera dominant R i T, i el dit retornarà a la seva posició inicial sobre la F (vegeu la figura).

Figura El dit índex de la mà esquerra polsa a més de les tecles F i G, les R i T

Quan es fan els exercicis s’ha d’intentar no mirar el teclat i situar-vos en la posició correcta d’escriptura.

Abans començar els exercicis pràctics

  1. Si la posició correcta del cos, mans i dits és molt important, també ho és el ritme en la pulsació. Heu de guardar el mateix interval de temps entre pulsació i pulsació. No s’han de polsar unes tecles amb rapidesa i unes altres amb lentitud, ja que només aconseguireu fer errades, i no agafareu més velocitat.
  2. També és important que totes les lletres siguin polsades amb la mateixa intensitat, per igualar l’escriptura.
  3. Les tecles han de ser polsades, no colpejades, ja que, perdríeu velocitat.
  4. Desplaceu el dit en polsar, no la mà. Un cop polsada la tecla que cal, retorneu el dit a la seva posició inicial.
  5. Tingueu en compte la posició correcta abans de començar a escriure.

La filera inferior

La filera inferior és la que es troba situada per sota de la filera normal, i cada una de les seves tecles, de la mateixa manera que passa amb les altres fileres, ha de ser polsada amb un dit determinat.

La posició correcta per polsar la lletra Z, que es troba a la filera inferior, és la que es presenta a la figura.

Pel que fa a la mà esquerra, per polsar la lletra X, el dit anular es desplaça a la filera inferior i els dits del mig i índex resten sobre les respectives tecles.

La lletra V i la B serà polsada pel dit índex esquerre, mentre que els dits petit, anular i del mig romandran sobre les seves tecles (figura).

Figura A l’hora de polsar les tecles inferiors hem de tenir cura de no moure els dits de la filera normal
Figura La lletra V serà polsada pel dit índex i els dits petit, anular i del mig romandran sobre les seves tecles

Com podeu comprovar, el dit índex està molt bé situat sobre la lletra F, mentre que el dit petit es desplaça a la filera inferior per polsar la lletra Z.

Pel que fa a la mà dreta, el dit petit dret està sobre la lletra Ñ i aquest ha de desplaçar-se a la filera inferior per poder polsar el guió i els dos puntets; en aquesta pulsació, els dits anular, del mig i índex són sobre les lletres L, K, J.

El dit anular polsarà el punt i els dos puntets.

El dit del mig polsarà la coma i el punt i coma i l’índex polsarà les lletresM i N, sempre amb molta cura que els dits que no estan polsant cap lletra restin a la seva tecla corresponent.

Les majúscules

Els teclats disposen de dues tecles per posar les majúscules, una a cada banda del teclat, a l’alçada de la filera inferior.

Per posar les majúscules s’ha de mantenir premuda la tecla de majúscules amb el dit petit de la mà contrària de la que s’ha de fer servir per polsar la tecla. Així, si hem d’escriure la O majúscula, amb el dit petit de la mà dreta mantindrem premuda la tecla de majúscules del costat esquerre, i amb el dit anular de la mà dreta (el dit corresponent) premerem la O.

Vegeu a la figura com el dit petit esquerre manté premuda la tecla de les majúscules, mentre que el dit anular de la mà dreta polsa la lletra O.

Figura El dit petit esquerre manté premuda la tecla de les majúscules, mentre que el dit anular de la mà dreta polsa la lletra O

Totes les tecles que no corresponen a lletres, és a dir, les tecles numèriques i les que corresponen a signes de puntuació i símbols tenen a la part superior una segona opció. Aquests símbols o signes que apareixen a la part superior de la tecla s’escriuen polsant una de les tecles de les majúscules que hi ha a la dreta i a l’esquerra del teclat (filera inferior).

El teclat també ofereix l’opció de mantenir activada l’opció d’escriure en majúscules de forma continuada. Aquesta opció s’activa prement la tecla Bloc Maj. Si examineu la figura, veureu que la tecla Bloc Maj. està situada en el costat esquerre del teclat a l’altura de la filera normal, just al damunt de la tecla de les majúscules del mateix costat, que es troba a la filera inferior. En la figura podeu observar que es prem amb el dit petit esquerre.

Recordeu!

Les tecles de les majúscules s’han de polsar sempre amb el dit petit contrari de la mà que correspongui a la majúscula o signe que volem imprimir. Quan estigueu mecanografiant no mireu el teclat i adopteu la posició corporal correcta.

Aquesta tecla, com indica el nom, bloqueja l’escriptura en majúscules; d’aquesta forma, sempre que hagueu d’escriure un text, un títol o alguna paraula en majúscules, no haureu d’utilitzar la tecla de majúscules de l’esquerra o de la dreta; haurem de prémer la tecla Bloq Maj i totes les lletres que polsem apareixeran en majúscules.

Figura La tecla Bloq Maj és al costat esquerre del teclat

Si teniu premuda la tecla de majúscules, els signes de puntuació o símbols que hi ha a la part superior de les tecles seran els que apareixeran en el nostre escrit.

Els accents, la dièresi i altres signes

En el teclat de la màquina hi ha tecles que, quan es premen, el cursor no avança, com ara les d’accentuació i dièresi. Entre les tecles d’accentuació i dièresi trobem l’accent agut i la dièresi (a la filera dominant), i l’accent greu i el circumflex (filera superior). A la figura podeu veure un exemple de com accentuar una paraula. Els accents estan situats sota el domini del dit petit de la mà dreta, normalment al costat de les tecles P i Ñ.

Hi ha tecles, com les tecles del teclat alfabètic, que permeten escriure les lletres en majúscules o minúscules segons si es prem o no al mateix temps la tecla de majúscula corresponent.

De la mateixa manera, hi ha tecles des de les quals podem escriure diversos caràcters (dos o tres, segons la tecla). Quan en una tecla hi ha tres opcions, aquesta es divideix en tres parts: A, B i C (vegeu figura).

Figura Exemple d’accentuació
Figura Exemple de tecla amb tres símbols

Perquè ens aparegui cada un dels símbols que ens interessen cal:

  • prémer la tecla sola, i ens apareix l’accent tancat,
  • prémer <Maj.>+ la tecla, i ens apareix la dièresi, i
  • prémer <Alt Gr> + la tecla, i la clau d’obertura ({)).

Recordeu!

El dit que controla els accents és el dit petit de la mà dreta. Per als altres símbols s’aplica el mateix criteri general, segons la posició en el teclat.

A més dels accents, les dièresis i els signes de puntuació, també hi ha altres signes com l’apòstrof o el punt volat, que veurem a continuació:

1. L’apòstrof. Sol estar en la filera dels números, en la mateixa tecla que l’interrogant, just després del nombre zero. És important no fer servir els accents com a apòstrof, ja que es tracta de signes diferents.

2. El punt volat. El punt volat és el punt que s’utilitza per a les eles geminades, i no s’hauria de confondre amb el signe del punt normal, que és un símbol tipogràfic i no ortogràfic. Sol ser a la filera dels nombres, a la mateixa tecla que el 3.

Els nombres

La filera superior del teclat conté la filera de nombres i funciona de la mateixa manera que la resta de fileres.

Pel que fa a la mà esquerra, si observem la figura veurem com el dit petit es desplaça a la filera superior per polsar el nombre 1. El dit anular de la mà esquerra polsarà la tecla del nombre 2 i successivament, el dit del mig polsarà el nombre 3 i l’índex el 4 i el 5 (figura). Després de cada pulsació, els dits tornaran a la seva posició inicial sobre la filera normal.

Figura Escriure nombres
Figura Escriure nombres

Pel que fa a la mà dreta, el dit petit polsarà, a més de la tecla del zero, totes les tecles que siguin a la seva dreta. El dit anular de la mateixa mà polsarà el nombre 9 i, successivament, el dit del mig polsarà el 8 i l’índex el nombre 7 i el 6 (figura).

Figura Introducció dels nombres 7 i 6

En ser polsada la filera superior del teclat, en posició de majúscules, es reproduiran els següents signes:

!; "; ·; $; %;&;/;(; ); =; ?; ¿.

El retrocés

La tecla de retrocés es troba en la filera superior en la màquina, i en l’extrem dret d’aquesta. Quan es polsa la tecla retrocés, aquesta desplaça el cursor un espai a l’esquerra per tal d’esborrar el caràcter sobre el qual se situa.

En l’ordinador per esborrar una lletra o una paraula es poden utilitzar diversos procediments, però el que ens interessa a nosaltres és la tecla retrocés, que esborra la lletra situada a l’esquerra del cursor. Aquesta tecla s’utilitza per corregir errors.

En les màquines d’escriure tradicionals el fet de prémer el retrocés no implicava esborrar el caràcter i calia tornar a polsar la tecla introduïda amb un petit full impregnat de corrector per tal que el caràcter quedés marcat en blanc. Posteriorment, amb l’aparició de les màquines d’escriure electròniques el sistema va anar variant i el fet de polsar la tecla de retrocés ja permetia esborrar directament el caràcter introduït de forma errònia.

La realització d'exercicis

Per realitzar correctament els exercicis heu de complir les indicacions següents:

  • Heu de procurar no mirar al teclat.
  • Heu de tenir molta cura de la col·locació dels braços, canells, mans i dits, sobretot al principi, perquè és molt fàcil agafar defectes que després són molt difícils de corregir.
  • Recordeu que no s’han de recolzar les mans sobre la taula o teclat.
  • Heu de polsar cada tecla amb el dit corresponent.
  • Repetiu mentalment o, si esteu sols, en veu alta les tecles que premeu.
  • Recordeu que el que es desplaça són els dits, i no les mans.
  • La posició de les mans és a la fila normal i amb els dits de la mà esquerra situats sobre les lletres A, S, D, F, i els dits de la mà dreta sobre les tecles J, K, L, Ñ. Recordeu que les tecles F i J solen tenir uns ressalts per poder situar correctament el dit índex de cada mà sense mirar.
  • Per cada tecla que premeu el dit corresponent es desplaça sobre la tecla, la prem i torna un altre cop a la posició inicial.
  • Les pulsacions de les tecles han de ser breus i uniformes.
  • Els dits de les mans no són iguals ni tenen la mateixa força, tampoc no són iguals els dits de la mà dreta que els de la mà esquerra. És necessari que practiqueu sobretot amb aquells dits que al principi semblin més difícils per tal d’aconseguir que tinguin una habilitat similar.
  • La barra espaiadora es fa anar amb els polzes de totes dues mans. Farem servir el polze de la dreta quan l’ultima tecla premuda hagi estat amb la mà esquerra, i a l’inrevés, quan hàgim premut l’última tecla amb la mà dreta, polsarem la barra espaiadora amb el polze de la mà esquerra.
  • Al principi heu d’anar a poc a poc. No us preocupeu de la velocitat, n’anireu agafant sense adonar-vos-en. Això sí, heu de practicar molt i tenir molta paciència, practicar, practicar, practicar…

Exercitar el teclat amb un programa de mecanografia

Desenvolupar la tècnica mecanogràfica suposa desenvolupar dues capacitats clau: la velocitat i la precisió.

És freqüent pensar que col·locar de forma correcta els dits pot fer-nos alentir la nostra velocitat i, de fet, això pot ser així en un primer moment. Tanmateix, s’ha de dir que la correcta col·locació dels dits és l’única forma d’assolir grans velocitats. La realitat és que aconseguir certes velocitats es fa difícil quan no s’utilitzen els dits tal com s’indica.

El mètode mecanogràfic fa que cada dit tingui assignat un petit nombre de tecles a les quals aquest pot accedir amb un moviment petit i que fa fàcil retornar a la posició inicial. És aquesta l’única forma de poder escriure sense haver de mirar en cap moment el teclat, amb la qual cosa, com que no traiem la vista del text, no hem de perdre temps mirant en quin punt estàvem quan van mirar el teclat per tornar a situar els dits.

Sobre la precisió, val a dir que en l’actualitat els objectius han canviat respecte al passat: no és el mateix mecanografiar amb una màquina d’escriure i cometre errors que no es poden esborrar i t’obliguen a repetir tot el document, que la utilització del processador de textos, on esborrar significa només prémer una tecla.

El cert és que, tot i així, es pot observar que els errors continus fan disminuir la velocitat d’elaboració de documents i, a més, incrementa la probabilitat que se’ns escapi algun error en la versió definitiva dels documents.

En aquest sentit, donada la importància en un primer moment d’aconseguir disminuir al mínim el nombre d’errors i la importància de la concentració, que permet que la situació de les tecles quedi memoritzada ràpidament, la precisió serà l’objectiu principal de la primera fase d’aprenentatge.

Per exercitar la tècnica mecanogràfica utilitzarem un programa de mecanografia que ens permet introduir textos i ens proporciona de forma contínua una avaluació dels nostres progressos.

És important evitar mirar el teclat encara que en un primer moment sembli que això ens suposa escriure amb una velocitat menor. És habitual que al principi no se sàpiga on estan situades les lletres que cal pressionar, però per solucionar aquest problema podreu veure que a la part inferior de la finestra de l’exercici hi ha representat el teclat. Si teniu dubtes sobre la localització de les tecles és allà on haureu de mirar.

Exercitació de les diferents fileres de tecles

Per al desenvolupament de les diferents lliçons que inclouen el curs utilitzarem un programa de mecanografia. Tot i així, val a dir que per practicar mecanografia no cal disposar d’aquest programa tothora, ja que, si voleu practicar i no el teniu a mà, es poden desenvolupar exercicis de manera fàcil en el mateix processador de textos.

Tanmateix, la utilització del programa específic per desenvolupar la tècnica mecanogràfica tindrà certs avantatges. Entre aquests destaquen exercicis dissenyats per treballar certs aspectes concrets com la utilització de les tecles d’una determinada filera, el teclat numèric, la velocitat. Tot això es treballa, alhora que ofereix la possibilitat d’observar de forma contínua i immediata l’evolució que es va fent amb l’ús del teclat. Això ha de permetre a l’alumne corregir aquells aspectes els objectius dels quals no s’assoleixen.

Quan s’inicia el programa i un cop s’ha accedit al nostre usuari, es podran començar a desenvolupar les activitats d’aprenentatge del programa. En aquestes primeres lliçons l’alumne farà exercicis relativament curts, l’objectiu dels quals és familiaritzar els dits amb les tecles que tenen assignades de les diferents fileres.

Per començar cada exercici se centrarà en les tecles d’una única filera fent que cada dit només hagi de teclejar una o dues lletres diferents. Es pretén d’aquesta manera que en veure la lletra que cal escriure, de forma automàtica i sense mirar el teclat es mogui el dit corresponent. Amb aquesta finalitat, als primers exercicis es practicarà una sola filera per exercici; i més endavant caldrà desenvolupar exercicis on s’hagin de fer combinacions de lletres de diferents fileres.

És important que l’alumne vagi assolint en aquestes primeres lliçons els objectius de precisió, que incideixen i donen especial rellevància al fet que cada lletra sigui introduïda pel dit que li correspon, que es procuri no mirar el teclat i que la posició dels dits es mogui el mínim.

Exemple d'exercici per treballar la filera normal

El text que segueix a continuació i que correspon a un exercici del programa mecanogràfic no és més que una combinació de lletres de la filera normal per tal d’exercitar els dits i fer l’associació:

asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg ñlkjh asdfg

Si en qualsevol moment vols practicar i no tens el programa, només cal que pensis combinacions de lletres d’una o diverses fileres i les escriguis repetidament intentant fer el menor nombre d’errades possibles.

Exercitació del teclat numèric

Les tasques administratives comporten la necessitat d’introduir un gran nombre de dades en format numèric. Per agilitzar aquesta tasca els teclats d’ordinador fix inclouen a la part dreta (des de la perspectiva de l’usuari) tots els caràcters numèrics agrupats; i aquesta agrupació de tots els caràcters numèrics és el que coneixem com a teclat numèric.

D’aquesta manera si estem mecanografiant un text on apareixen pocs valors numèrics utilitzarem la filera numèrica del teclat estàndard. Si, en canvi, hem d’introduir un gran nombre de dades en format numèric utilitzarem el teclat numèric, on els nombres es trobem agrupats en tres columnes.

Per realitzar aquests exercicis disposarem la mà dreta sobre aquest teclat numèric fent que el dit índex ocupi en la situació inicial la tecla del nombre 4, el del mig el 5 i l’anular el 6. Així per escriure la resta de xifres es produirà un desplaçament vertical cap amunt o cap avall dels dits.

Cal tenir present, abans de començar el desenvolupament de les activitats, que cal haver activat el teclat numèric amb la tecla Bloq Núm que es troba a sobre d’aquest.

Als ordinadors portàtils el teclat numèric comparteix tecles amb el teclat de text. Per fer-lo funcionar caldrà activar la tecla Num. En aquest cas és probable que apareguin problemes en els exercicis on es combinen xifres amb parèntesis, ja que en coincidir els caràcters en una mateixa tecla, per poder realitzar l’exercici tal com està pensat hauríem d’anar activant i desactivant el bloqueig numèric. Si utilitzeu ordinador portàtil per desenvolupar les activitats és recomanable que disposeu d’un teclat numèric que es pot connectar a l’ordinador per realitzar les activitats corresponents. Aquests teclats són unes extensions equivalents al conjunt de caràcters (nombres i signes per realitzar operacions aritmètiques) que habitualment trobem a la dreta als teclats estàn- dards dels ordinadors de sobretaula.

Les primeres activitats amb el teclat numèric inclouen només xifres numèriques. Posteriorment, aquestes es combinaran amb el punt o els signes corresponents a les diferents operacions aritmètiques (suma, resta, multiplicació i divisió).

Exemple d'exercici amb el teclat numèric

Al principi només es practica amb xifres numèriques, com es pot veure en el text:

0987654321 0987654321 0987654321 098765 0987654321 0987654321 0987654321 098765 1234567890 1234567890 1234567890 123456 1234567890 1234567890 1234567890 123456

Adquirir velocitat al teclat estàndard

Un cop s’ha aconseguit un cert nivell de precisió i el mecanògraf escriu sense cometre un elevat nombre d’errors, és el moment de començar a fer una major incidència en la millora de la velocitat d’escriptura.

Per intentar escriure a gran velocitat, és condició indispensable dominar “perfectament i totalment” la tècnica mecanogràfica. Aquest sistema és l’únic que permet obtenir el nombre de pulsacions per minut que van adquirir els millors mecanògrafs.

“La rapidesa, que és una virtut, engendra el seu vici, que és la pressa.” Gregorio Marañon, metge i escriptor espanyol (1887-1960).

La velocitat en mecanografia s’obté per pulsacions per minut, i aquest càlcul no pot fer-se amb el nombre de paraules mecanografiades en la unitat de temps, ja que, totes les paraules no són iguals. Així, el procediment que utilitzarem per ser el més generalitzat, exacte i equitatiu, és comptar les pulsacions donades per minut.

Es denomina pulsació el cop que cal donar-li a una tecla de l’ordinador per escriure una lletra, nombre, signe, etc. Per exemple, la paraula temps té cinc pulsacions, ja que hem de polsar cinc vegades per escriure-la. Així com per obtenir un espai en blanc hem de colpejar l’espaiador, cada espai en blanc, també es considera una pulsació. Les vocals accentuades equivalen a dues pulsacions, una per a l’accent i l’altra per a la vocal. Per fer una lletra majúscula i els signes per als quals cal pitjar la tecla de majúscules, es comptabilitza de la mateixa manera: dues pulsacions.

Quan es pica un text i es compten les pulsacions per minut que s’han fet, podem parlar de dos tipus de pulsació per minut: les brutes i les netes.

Les pulsacions per minut brutes són la forma de valorar la velocitat que resulta de dividir les pulsacions efectuades pel nombre de minuts emprats.

El problema d’utilitzar aquest indicador com a resultat és que no inclou cap penalització pels errors. Així podríem pressionar una tecla incorrecta de forma repetida i ràpida al començament de l’exercici i després realitzar la resta de l’exercici de forma normal. Això faria que ens trobéssim amb un resultat amb un elevat nombre d’errors, però també una velocitat elevada (com a conseqüència que hem premut repetidament i amb rapidesa una tecla incorrecta a l’inici de l’exercici).

Per això és més recomanable utilitzar com a indicador de velocitat les pulsacions per minut netes.

Les pulsacions per minut netes resulten de dividir les pulsacions efectuades pel nombre de minuts emprats després d’aplicar una penalització proporcional al nombre d’errors comesos.

El control del temps

Per fer un seguiment de les velocitats els programes de mecanografia fan un control del temps que empra l’usuari per tal de poder realitzar la posterior avaluació.

Quan feu exercicis, no intenteu córrer, la velocitat vindrà sola; treballeu a ritme normal. Sense aturar-vos. El que sí que és interessant és que procureu tenir molta constància.

Si feu els exercicis pel vostre compte us podeu proposar de treballar la velocitat de la manera següent:

  • Prepareu el text que vulgueu picar.
  • Obriu un document nou amb un processador de textos.
  • Anoteu l’hora al principi.
  • Escriviu sense perdre temps l’exercici complet.
  • Anoteu l’hora a l’ultima línia.
  • Deseu l’exercici amb el nom del marge.
  • Imprimiu-lo.
  • Repasseu el document imprès i marqueu els errors.
  • Calculeu la vostra velocitat neta (si porteu el control) de la manera següent: Pulsacions netes = pulsacions exercici − errors Velocitat = pulsacions netes / temps (en minuts).
  • Calculeu el percentatge d’errors de la manera següent: Percentatge d’errors = (errors / pulsacions exercici) / 100.

Exemple de com controlar les pulsacions

Hem fet un exercici amb les següents dades:

Llargada del text: 530 pulsacions Hora d’inici: 17 h 34 min 23 s Hora final: 17 h 37 min 57 s Recompte dels errors: 24 errades

Per tant, el control de pulsacions ens donarà els següents resultats:

Temps: 3 minuts i 34 segons Pulsacions netes = 530 − 24 = 506 Temps (en segons) = (3 x 60) + 34 = 214 segons Temps (en minuts) = 214 / 60 = 3,57 minuts Velocitat = 506 / 3,57 = 141,74 pulsacions per minut Percentatge errors = (24 / 530) x 100 = 4,53%

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Activitats