Resum

La comptabilitat és una ciència de naturalesa econòmica que estudia la realitat econòmica i patrimonial per tal d’elaborar una informació útil per als seus usuaris en la presa de decisions.

La relació entre l’empresa i l’anomenat món exterior -compres (despeses), vendes (ingressos), pagaments, cobraments- determina l’àmbit extern de la circulació de valors de l’empresa i és l’objecte de la comptabilitat financera. Aquesta relació es materialitza en una sèrie de documents com ara factures, albarans, escriptura de constitució, etc. que constitueixen la base del primer pas de tot procés comptable, consistent en extreure la informació que contenen per, posteriorment, identificar i analitzar els seus fluxos reals i monetaris.

Des d’una perspectiva economicofinancera, l’empresa es pot considerar un conjunt de fonts de finançament que possibilita les inversions amb les quals es desplega l’activitat per a la qual ha estat constituïda. D’aquesta manera, es pot dir que: inversió = recurs (finançament).

En comptabilitat, amb els termes actiu i passiu ens referim a l’estructura econòmica i a l’estructura financera, respectivament.

Des del punt de vista econòmic, el conjunt de béns i de drets (actiu) i d’obligacions (passiu), degudament valorats, constitueix el patrimoni. El net patrimonial és la diferència entre l’actiu i el passiu.

L’actiu i el passiu el formen els elements patrimonials, els comptes comptables. El compte és l’instrument que permet representar i valorar un element patrimonial. També serveix per representar els ingressos i les despeses de l’exercici comptable. El compte ens informa de la situació inicial d’un element patrimonial i recull totes les variacions que van produint-se, així com el corrent econòmic dels ingressos i les despeses a mesura que es van produint durant el desenvolupament de l’activitat empresarial.

Els fets comptables són tots els esdeveniments de naturalesa jurídica o econòmica que poden modificar el patrimoni. Les variacions patrimonials derivades dels fets comptables poden afectar o no el net patrimonial.

La comparació del net patrimonial en dos moments del temps proporciona el resultat obtingut en aquest període, sempre que no hi hagi hagut variació del capital. Si la diferència és positiva, és a dir, si hi ha hagut increment del net, voldrà dir que tenim benefici. I si pel contrari la diferència és negativa, haurem sofert pèrdues. Aquest resultat prové dels fets comptables modificatius i mixtos, entesos com els que tenen incidència en el net.

A partir d’una determinada situació patrimonial inicial, si es tenen en compte totes les variacions posteriors, produïdes per les diferents operacions o fets comptables, arribem a la presentació dels estats comptables, que són el balanç de situació, el compte de pèrdues i guanys, la memòria, l’estat de canvis en el patrimoni net i l’estat de fluxos d’efectiu.

Els estats comptables són el resultat d’un procés d’agregació que inclou el registre de les operacions en altres documents suport: els llibres diari i major.

El Pla General Comptable (PGC) constitueix el desenvolupament reglamentari en matèria de comptes anuals individuals de la legislació mercantil. El PGC ha permès normalitzar i homogeneïtzar la informació comptable de les empreses fent-la comparable i comprensible pels diferents usuaris de la informació que contenen.

El PGC vigent entra en vigor l’1 de gener de 2008 i és conseqüència de l’adaptació de la regulació comptable espanyola a les Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF), d’aplicació obligada per les empreses que cotitzen a borsa.

El marc conceptual del PGC defineix els requisits, els principis i els criteris comptables de reconeixement i valoració que han de portar a que els comptes anuals mostrin la imatge fidel del patrimoni, de la situació financera de l’empresa i del seu resultat.

Anar a la pàgina següent:
Resultats d'aprenentatge