Annexos

La normalització comptable

1. Introducció

La comptabilitat és definida per l’American Accounting Association com el llenguatge del món dels negocis. D’aquesta manera, la informació comptable facilitada per l’empresa serà útil per a la presa de decisions.

Per tal que tots els usuaris tinguin una informació homogènia, es fa necessari un procés de normalització comptable que aconsegueixi que la informació que presentin les empreses sigui rellevant, comparable i comprensible.

2. El procés de normalització: aspectes relacionats amb el seu desenvolupament

Quan es parla de normalització es plantegen un conjunt de preguntes:

· És necessari que es reguli l’elaboració de la informació financera?

· Qui ha de dur a terme la iniciativa?

· Quina és la metodologia a seguir?

· Quines són les conseqüències de la normalització?

Analitzem detingudament cadascun d’aquests aspectes:

2.1.- La necessitat de la regulació de la informació financera

Un dels debats que hi ha quan es parla del procés de normalització és si s’ha de regular o s’ha de deixar actuar lliurement al mercat per tal que siguin les parts contractants les que defineixin els principis comptables i les normes de presentació de la informació financera.

La majoria de les opinions en el món acadèmic i professional admeten la necessitat de desenvolupar un procés de normalització ja que d’aquesta manera és més fàcil entendre i interpretar la realitat econòmica de l’empresa i es pot comparar la informació facilitada per les diferents empreses.

2.2.- La responsabilitat del procés de normalització.

En aquest cas el debat es centra en si ha d’ésser l’estat o bé els organismes professionals els encarregats del procés de normalització comptable.

Els defensors de la postura que ha d’ésser l’estat l’encarregat de regular la pràctica comptable afirmen que ha d’ésser així per:

· La seva condició de bé públic.

· Per la necessitat de fer coherent la norma comptable en altres objectius més amplis de la política econòmica.

· Per la necessitat de dotar les normes de capacitat coercitiva.

Els defensors de la postura que ha d’ésser la professió la que reguli la pràctica comptable de les empreses sostenen que les persones més capacitades per jutjar el treball d’un professional i, per tant, per elaborar les normes que han de guiar aquest treball, són uns altres professionals.

2.3.- Metodologia a seguir.

Les posicions a l’hora de definir la metodologia a seguir quan s’elaboren les normes comptables són de dos tipus; per una banda hi ha la postura normativa, que defensa la promulgació de normes que indiquin a les empreses els criteris a seguir a l’hora d’elaborar la informació comptable. És a dir, l’actuació de les empreses s’ha d’adaptar a la norma. Per altra banda, hi ha la postura que defensa una metodologia positiva. Aquesta teoria segueix el mètode inductiu. Aquest mètode defensa que s’observi la pràctica empresarial i a partir d’aquesta observació es defineixi la norma.

2.4.- Conseqüències del procés de normalització

Les normes que regulen l’elaboració i la divulgació de la informació comptable no són neutres. Dit d’una altra manera: els processos de regulació produeixen efectes sobre els diferents agents relacionats amb l’elaboració de la informació financera.

En aquest sentit es pot afirmar que els efectes que produirà el procés de normalització no seran els mateixos si la norma és de caràcter obligatori o si simplement pretén ésser una recomanació. Tampoc tindrà el mateix efecte una norma que implica l’aportació d’informació nova, que aquella norma que no suposa un canvi en el contingut de la informació.

Cal destacar que el procés de normalització comptable té conseqüències econòmiques que provoquen la reassignació de recursos entre sectors i la distribució de la renda-riquesa entre els usuaris de la informació comptable.

3. El procés de normalització en l’àmbit internacional.

Quan parlem de procés de normalització hem de diferenciar entre la iniciativa pública i la iniciativa privada. Dins del procés de normalització a nivell internacional hi hem d’afegir els organismes que tenen una influència territorial i els organismes que tenen una influència mundial.

Hem de destacar la influència notable que han tingut dos organismes: la Unió Europea (UE) d’àmbit públic, i l’InternationalAccounting Standards Board (abans Committee) (IASB) d’àmbit privat que va emetre les Normes Internacionals de Comptabilitat (NIC’s), en l’actualitat conegudes com a Normes Internacionals d’Informació Financera (NIIF).

Efectivament, l’estratègia seguida per la UE en l’harmonització comptable té el seu origen en les directives comptables. L’objectiu d’aquestes directives era aconseguir la comparabilitat i la equivalència en la informació proporcionada per les empreses dels estats membres. La necessitat d’una harmonització es fa més palesa si es té en compte que entre els membres de la Unió Europea hi ha hagut dues tendències clarament marcades; per una banda els països com Alemanya i França centrats en la legalitat, en la protecció dels creditors i amb una gran interrelació entre la fiscalitat i la comptabilitat; i per altra banda hi ha el països del bloc anglosaxó representats per Gran Bretanya, Irlanda i Holanda, caracteritzats per una major llibertat i en els quals la preocupació fonamental és satisfer les demandes de la informació dels inversors borsaris.

La postura de la Unió Europea és la d’adherir-se a les Normes Comptables del InternationalAccounting Standards Board (abans Committee) (IASB). D’aquesta manera la Unió Europea va modificar el seu model comptable, en l’àmbit del IASB, en un doble sentit: modificant les directives i adoptant el Reglament 1606/2002 que articula l’aplicació directa de les normes internacionals de comptabilitat.

A Espanya, per respondre a les modificacions de la UE, s’ha produït una modificació de les normes comptables que afecta al PGC (Pla General Comptable), a la Llei de Societats Anònimes, a la Llei de Societats de Responsabilitat Limitada i al Codi de Comerç.

4. El procés de normalització en l’àmbit nacional

El procés de normalització comptable espanyol es caracteritza pels següents aspectes:

1. És de naturalesa pública. La regulació comptable professional tan sols té un paper complementari o residual encara que en alguns casos (per exemple AECA) ha pogut actuar com a guia de la norma pública.

2. És de caràcter obligatori.

3. És de coordinació, és a dir, no hi ha un sol organisme encarregat de la normalització comptable sinó que n’hi ha més d’un:

a. El Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas (ICAC) adscrit al Ministeri d’Economia que té com a funcions la normalització comptable i el control de l’exercici de l’activitat auditora.

b. La Comisión Nacional del Mercado de Valores (CNMV), el Banc d’Espanya i LaDirección General de Seguros y Fondos de Pensiones que tenen com a funció la supervisió i control de determinades entitats i tenen la capacitat, amb un grau diferent, d’emetre normes comptables obligatòries.

c. La Intervención General de la Administración del Estado (IGAE) que a més a més de les seves funcions emet normes comptables per a ens públics excepte en el cas en qué siguin competències transferides a òrgans autonòmics.

4.1.- El Instituto de Contabilidad y Auditoria de Cuentas (ICAC)

L’organisme que té més influència en l’elaboració i desenvolupament del marc conceptual a aplicar a les PIMES i a grans empreses que no cotitzen en borsa és l’ICAC.

L’ICAC es crea per la Llei 19/1988 de 12 de juliol, d’Auditoria de Comptes i es configura com un organisme autònom de l’administració de l’estat, adscrit al Ministeri d’Economia i Hisenda. Les dues grans funcions que té són:

1. La normalització comptable.

2. Control i disciplina de l’exercici de l’auditoria.

L’ICAC ha estat l’encarregat d’adaptar la normativa espanyola a la normativa europea a través de la reforma del PGC promulgada el 1990 (RD 1643/1990) i com a conseqüència s’han promulgat dos nous plans de comptabilitat. L’un és d’aplicació a les grans empreses i l’altre és d’aplicació a les PIMES.

L’última reforma comptable que s’ ha produït en el nostre país, lluny d’homogeneïtzar les normes a aplicar a les empreses, ha provocat una diversificació de normes a seguir que varia segons les característiques de l’empresa. D’aquesta manera:

1. Per a les grans empreses és d’aplicació el Reial Decret 1514/2007 de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Pla General de Comptabilitat (BOE núm. 278, 20 de novembre de 2007).

2. Per a les PIMES és d’aplicació el Reial Decret 1515/2007 de 16 de novembre.

3. Les grans empreses que cotitzen en el mercat de valors hauran de contemplar les normes establertes a les Normes internacionals d’informació financera.

4. Empreses de determinats sectors s’hauran d’acollir a les adaptacions sectorials que es facin del PGC.

5. Conclusions

El que es busca amb el procés de normalització comptable és orientar els professionals responsables de l’elaboració de la informació financera i facilitar a l’usuari d’aquesta informació una referència dels criteris amb els quals s’ha confeccionat aquesta informació.

El procés de globalització al qual estan assistint les empreses actualment ha tingut repercussions a l’hora de definir-ne l’àmbit d’actuació i a l’hora d’elaborar la informació financera. La tendència és unificar les normes a seguir per les empreses que actuen i pertanyen a diferents països.

La UE ha pres com a referència les normes emeses per l’IASB i les ha adaptat a la nova realitat empresarial. A conseqüència del canvi de la normativa europea, l’Estat espanyol ha hagut de modificar la seva legislació mercantil i comptable que ha tingut com a resultat el Reial Decret 1514/2007 de 16 de novembre, pel qual s’aprova el Plan General de Contabilidad (BOE núm. 278, 20 de novembre de 2007) i el Reial Decret 1515/2007 de 16 de novembre pel qual s’aprova el Plan General de Contabilidad para PIMES (BOE 21/11/2007).

Bibliografia complementària

Bernabé Pérez, M.M; Sánchez Ballesta, J.P. (2003). Organismos reguladores de la contabilidad en España: Una panoràmica de las normas emitidas. Partida Doble (núm. 147, pàg. 34-48).

Corona Romero, E; Garcíia Matínez, F. (2004). Reforma contable y las normas del IASB. Partida Doble (núm. 160 pàg. 60-72).

De la Peña Gutiérrez, A. (2004). Efectos de la regulación financiera: El caso de la auditoría. Partida Doble (núm. 153, pàg. 84-96).

Mallo Rodríguez, C. (2002). Las opciones de la normalización internacional de la contabilidad. Partida Doble (núm. 136, pàg. 60-68).

Martínez Churiaque, F. (2002). Organismos emisores de normas contables: Reforma europea y entidades de supervisión. Partida Doble (núm. 137).

Quadre de comptes del PGC PIME

Consulteu el següent document:

Anar a la pàgina anterior:
Exercicis d'autoavaluació
Anar a la pàgina següent:
Índex general