Sistemes de cobrament i pagament

El pagament de la compravenda és l’obligació que té el comprador d’entregar al venedor el preu pactat pels béns i serveis adquirits. La modalitat i les condicions de pagament queden establertes en el moment de fer la comanda de mercaderies o en el contracte de compravenda.

Per a la materialització dels cobraments i pagaments, és necessari un procés administratiu, més o menys complex, segons la forma de pagament utilitzada.

Conceptes previs:

  • Deutor: és la persona que està obligada a pagar un deute (seria el client o comprador en una compravenda).
  • Creditor: és la persona que té el dret de cobrar un deute (seria el proveïdor o venedor en una compravenda).
  • Càrrec: és l’acció o anotació d’un pagament.
  • Abonament: és l’acció o anotació d’un cobrament.

Mitjans de cobrament i pagament usuals

Primerament, hem de distingir entre terminis i mitjans de cobrament i pagament:

  • Els terminis fan referència al moment en què s’efectua el pagament a partir de la data de lliurament de la mercaderia, tot i que és habitual que a la pràctica se’n parli a partir de la data de la factura.
  • Els mitjans de cobrament i pagament són els documents i les formalitats que s’utilitzen per fer efectiu el pagament, una vegada situats en el moment del pagament.

Terminis

En les operacions de compravenda no necessàriament ha de coincidir el moment en què es lliura la mercaderia o s’ofereix el servei amb el moment del cobrament. Per això en aquest tipus d’operacions s’estableix prèviament el moment i el mitjà del cobrament-pagament.

Quan parlem de terminis es fa referència al moment del cobrament-pagament.

En la taula podeu veure els possibles moments de cobrament-pagament de les operacions de compravenda.

Taula Terminis de pagament
Moment del pagament
Pagament avançat o bestreta Abans de rebre la mercaderia.
Pagament al comptat En el moment o pocs dies després de rebre la mercaderia.
Pagament ajornat Amb posterioritat al lliurament de la mercaderia: per l’import total o parcial. * Pagament a curt termini: menys d’un any
* Pagament a llarg termini: a partir d’un any

En la Llei 15/2010, coneguda com la Llei de morositat, s’estableixen mesures de lluita contra la morositat en les operacions comercials i es redueixen els terminis màxims de pagament en les operacions de compravenda entre empreses.

Els terminis màxims seràn:

  • 60 dies a partir de l’01/01/2013.
  • 30 dies per als productes d’alimentació frescos i peribles.

Mitjans

Els mitjans de cobrament i pagament són els documents i les formalitats que s’utilitzen per fer efectiu el pagament, una vegada situats en el moment del pagament.

Els mitjans més habituals que es poden utilitzar en les operacions de compravenda són els següents (vegeu la taula):

Taula Mitjans de cobrament
Mitjans de pagament i cobrament Concepte Creditor (venedor) Deutor (comprador)
En efectiu o en metàl·lic Lliurament de diners, amb monedes i bitllets. Cobra de mans del deutor. Paga en monedes i bitllets.
Transferència El deutor ordena a la seva entitat financera que, amb càrrec als seus fons, es transfereixin diners a un beneficiari (creditor). Cobra a través de l’entitat financera: li abonen en compte. L’ha d’ordenar: li carreguen en compte.
Ingrés en compte El deutor ingressa l’import directament al compte del creditor. Cobra a través de l’entitat financera: li abonen en compte. Ha de fer l’ingrés en efectiu.
Targeta electrònica El deutor, a través d’una targeta plàstica, transfereix l’import al creditor. Cobra a través de l’entitat financera si té el servei contractat: li abonen en compte. Presenta la targeta i li carregaran a compte.
Domiciliació bancària El deutor autoritza el creditor i l’entitat financera que li carreguin rebuts al seu compte. Ha d’emplenar rebuts bancaris i presentar-los a una entitat financera. Li carregaran en compte.
Xec Document que es lliura com a pagament. El cobra a través de l’entitat financera: en efectiu a finestreta o bé s’ingressa al seu compte. L’ha d’emplenar.
Lletra de canvi Document que s’emet per obtenir un cobrament. L’ha d’emplenar, i generalment el presentarà a una entitat financera. Habitualment li carregaran en compte.
Pagaré Document que es lliura com a pagament. El cobra a través de l’entitat financera. L’ha d’emplenar.
Gir postal El deutor fa arribar al creditor els diners a través d’un operador postal. El cobra a través d’un operador postal. Ha de dirigir-se a una oficina postal i pagar l’import.
Contra reemborsament Servei combinat de transport i cobrament que fa un operador postal o una empresa de transport o paqueteria. Lliura la mercaderia al trasportista, i aquest li trasferirà l’import després del cobrament del deutor. Paga a l’empresa que li lliura la mercaderia en el moment de rebre-la.

Documents de cobrament i pagament en suport paper

Segons el mitjà de cobrament o pagament utilitzat, es crearan uns documents que poden ser, per ells mateixos, documents de cobrament i pagament, o bé es generarà un justificant per acreditar que l’operació s’ha dut a terme.

L’import dels documents de pagament ha d’expressar-se en lletra i nombres, i cal tenir en compte:

  • En cas de diferència, serà vàlida la quantitat escrita en lletra.
  • Si l’import està escrit diverses vegades per imports diferents, en lletra o en nombres, serà vàlid l’import menor.
  • Convé protegir les xifres per davant i per darrere. Es poden utilitzar línies o grafismes com # o línies horitzontals. Per exemple:
    • #1.200,00#
    • Mil dos-cents ——————————–

Per emplenar les dades bancàries, heu de tenir en compte com estan estructurats els números de compte bancaris (taula):

Taula Estructura d’un número de compte
Número de compte bancari
Entitat Oficina Dígit de control Número de compte
4 dígits 4 dígits 2 dígits 10 dígits

Actualment els xecs també acostumen a incorporar el codi IBAN, que és el mateix número de compte però amb més dígits al davant per identificar el compte bancari en els pagaments internacionals.

Exemple de número de compte bancari i de número de compte bancari amb IBAN (en paper i electrònic)

Número de compte: 2100 0813 61 0123456789

Codi IBAN en paper: IBAN ES79 2100 0813 6101 2345 6789

Codi IBAN electrònic: ES7921000813610123456789

La lletra de canvi, el xec i el pagaré estan regulats per la Llei 19/1985 canviària i del xec (BOE de 16 de juliol), on s’estableixen els requisits que han de complir aquests documents.

En les operacions de compravenda, els documents més habituals són els següents:

  • El rebut tradicional
  • L’ordre de transferència bancària i el justificant d’ingrés en compte
  • El rebut bancari
  • El xec
  • La lletra de canvi
  • El pagaré

El rebut tradicional

Quan el pagament de les mercaderies...

… s’efectuï en el mateix moment que el lliurament de la factura, el rebut es pot substituir per una signatura i segell del proveïdor en la factura. En aquest cas, en la factura ha de figurar l’expressió pagat o he rebut al costat de la signatura de la persona que cobra.

No és un document de pagament pròpiament dit, sinó un justificant de pagament, que emetrà el venedor i el lliurarà al comprador.

El rebut és el document que emet la persona que cobra un import i que lliura a qui el paga com a justificant d’aquesta quantitat que ha rebut. A través d’aquest document s’acredita que el comprador ha pagat part o la totalitat de la seva compra.

Els rebuts consten de dues parts: rebut i matriu. El rebut es lliura signat a la persona que efectua el pagament i la matriu queda en possessió de l’emissor.

En el rebut i en la matriu han de constar les dades següents:

  • Número del rebut.
  • Dades identificatives de l’emissor.
  • Dades identificatives de qui fa el lliurament dels diners.
  • Quantitat de diners, en xifres i en lletres.
  • Concepte.
  • Lloc i data d’expedició (en la matriu n’hi ha prou amb la data).
  • Nom i signatura de l’entitat o persona que rep els diners, només en el rebut.

En el concepte convé indicar la factura que es paga o bé si és el pagament parcial d’una factura o un pagament avançat, etc.

En la figura podeu veure un model de rebut tradicional.

Figura Model de rebut tradicional

Exemple d’aplicació: rebut tradicional

El dia 12/03/20XX , Marc Aureli, SA ha comprat 6.000 m de cinta de ras d’11 mm d’amplada a Teixits Salvany, SL. Aquesta operació ha quedat reflectida en la factura 235/12, expedida el mateix dia. Marc Aureli, SA ha pagat en metàl·lic per aquesta compra 345,25 €.

El rebut que emetrà Teixits Salvany serà (figura):

Figura Exemple rebut tradicional

L'ordre de transferència bancària i d'ingrés en compte

La transferència bancària i l’ingrés en compte són dues formes diferents que té el deutor (comprador) de fer arribar el pagament d’un deute al compte bancari del creditor (venedor). En aquests dos mitjans de pagament es necessita una entitat bancària que fa una part del procés de pagament-cobrament.

Transferència bancària

El document que ordena una transferència bancària és l’ordre de transferència.

Les parts que intervenen en una transferència bancària són les següents:

  • Ordenant: persona física o jurídica que ordena que s’efectuï el traspàs de fons. Evidentment, ha de ser el titular del compte del qual surten els fons.
  • Beneficiari: persona física o jurídica que rep la quantitat transferida.
  • Entitats financeres de l’ordenant i del beneficiari.

L’ordre de transferència pot adoptar diferents formats, segons el disseny de cada entitat, però ha de contenir les dades següents:

  • Data.
  • Dades identificatives de l’ordenant.
  • Número de compte de l’ordenant.
  • Import.
  • Dades identificatives del beneficiari.
  • Entitat i número de compte del beneficiari.
  • Signatura de l’ordenant.

Traspàs

Són transferències entre diferents comptes d’un mateix titular en una mateixa entitat. No es podria considerar un cobrament o pagament, a no ser que fossin pagaments d’operacions d’autoconsum, és a dir, per compres fetes pel mateix empresari.

En la figura podeu veure un model d’ordre de transferència bancària.

Figura Model d’ordre de transferència bancària

Ingrés en compte

L’ingrés en compte és una modalitat de transferència que consisteix a ingressar efectiu en un compte del qual sigui titular el creditor.

En la figura podeu veure un model de justificant d’ingrés en compte.

Figura Model de justificant d’ingrés en compte

El rebut bancari

El rebut bancari és el document de cobrament que s’utilitza en la domiciliació bancària.

En la domiciliació bancària es poden presentar els rebuts bancaris a l’entitat financera en diferents suports:

  1. Utilitzant un model de rebut normalitzat en paper (vegeu la figura) amb un format determinat. Les dades que hi han de figurar són:
    • Número del rebut.
    • Localitat d’expedició.
    • Import expressat en xifres i en lletres.
    • Data d’expedició.
    • Venciment.
    • Concepte.
    • Dades de l’entitat bancària i compte on es domicilia el pagament.
    • Clàusules (si cal).
    • Nom, domicili i NIF del lliurat (deutor).
    • Nom, domicili i signatura del lliurador (emissor).
  2. Introduint les dades del rebut directament des de la banca electrònica, si l’entitat financera disposa d’aquesta eina.
  3. Amb una llista amb les dades dels diferents rebuts, en paper.
  4. Amb els quaderns bancaris, en suport digital.

Posteriorment serà l’entitat financera qui transformarà les dades dels diferents suports en rebuts bancaris individuals per a cada lliurat, segons el seu propi model (vegeu la figura). En qualsevol cas, tots els rebuts gestionats en una domiciliació bancària s’anomenaran rebuts bancaris.

Figura Model de rebut bancari en un rebut normalitzat

Figura Model de rebut bancari generat per l’entitat

Figura Exemple de rebut bancari en un rebut normalitzat

Exemple d’aplicació: rebut bancari en un rebut normalitzat

El dia 12/03/20XX Teixits Salvany, SL ha emès la factura 235/12 al seu client Marc Aureli, SA, per un import de 345,25 €.

MarcAureli, SA ha domiciliat el pagament d’aquesta factura, amb un venciment a 30 dies, al compte 0122-0001-02-2345789123 de CaixaMunt.

El rebut bancari que emetrà Teixits Salvany serà el rebut normalitzat de la figura.

El xec

El xec és un document que conté una ordre de pagament d’una quantitat determinada amb càrrec al compte de l’emissor (deutor).

Les entitats de crèdit faciliten talonaris de xecs als clients que tenen oberts comptes corrents, per tal que puguin disposar dels diners que han dipositat a l’entitat.

Aquests talonaris habitualment tenen vint xecs que estan numerats correlativament per poder tenir-ne un control. També disposen, al començament o al final, d’un fullet que fa la funció de matriu, on es poden anotar tots els xecs que es vagin lliurant, per controlar els moviments del compte corrent.

Les persones que intervenen en un xec són les següents:

  • Lliurador: persona que emet el xec i n’ordena el pagament.
  • Lliurat: entitat bancària que rep l’ordre de pagament amb els fons que el lliurador té disponibles a l’entitat.
  • Prenedor: és el beneficiari del xec; el posseeix i en té el dret de cobrament.

Els requisits del xec estan regulats per llei. Els xecs han de contenir les dades següents:

  • Dades que acostumen a anar impreses:
    • La denominació de xec inserida en el text.
    • El manament de pagar una determinada quantitat de diners.
    • Nom de qui ha de pagar el xec, anomenat lliurat, que necessàriament ha de ser un banc o entitat de crèdit.
    • Lloc de pagament. Si no hi consta, es considerarà el designat al costat del nom del lliurat i, si tampoc hi figura, el lloc on s’ha emès.
  • Dades que ha d’emplenar el lliurador:
    • Import expressat en xifres i en lletres.
    • Prenedor (beneficiari) en l’apartat “pagueu per aquest xec a…”, poden adoptar diferents formes.
    • Lloc d’emissió del xec. Si no hi consta, es considerarà el designat junt al nom del lliurat.
    • Data d’emissió del xec, en lletres.
    • La signatura, de pròpia mà, de qui expedeix el xec, anomenat lliurador. En el cas de tractar-se d’una persona jurídica, haurà de signar el representant legal.

En la figura podeu veure un model de xec.

Figura Model de xec

Formes d'emetre els xecs

Segons com estigui designat el prenedor (beneficiari) en l’apartat “pagueu per aquest xec a…”, hi ha dues formes d’emetre el xec:

  • Al portador: s’ha d’escriure l’expressió al portador. Es caracteritza perquè el xec es paga a qualsevol persona que el presenti al cobrament. En el cas que figuri el nom d’una persona seguit de l’expressió al portador, o en el cas que en aquest apartat no figuri res, també es considerarà com un xec al portador. En la figura podeu veure un exemple de xec al portador.

El xec al portador presenta el risc que, en cas de pèrdua, pot ser cobrat per persones que no en són els legítims posseïdors.

Figura Exemple xec al portador

  • Nominatiu o emesos a favor d’una persona determinada: hi ha de figurar el nom d’una persona física o jurídica, i només pot cobrar el xec aquesta persona, després d’haver-se identificat i haver signat en el revers del xec. En la figura podeu veure un exemple de xec nominatiu.

Figura Exemple xec nominatiu

Tipus de xecs

Amb la finalitat de millorar la seguretat del xec, hi ha unes modalitats de xecs que podríem considerar especials:

Tant el xec barrat general com el xec barrat especial poden ser nominatius o al portador.

  • Xec barrat: per barrar un xec s’han de posar dues línies diagonals paral·leles sobre l’anvers del xec. La finalitat de barrar un xec és la d’evitar que el puguin cobrar persones distintes d’aquelles a favor de les quals s’ha estès, ja que el barrat obliga el prenedor a ingressar-ne l’import en un compte d’una entitat de crèdit. Dintre dels xecs barrats hem de diferenciar:
    • Xec barrat general: dintre de les dues línies que travessen el xec hi figuren les expressions Banc o i Cia, o bé no hi figura res. En aquest cas, el prenedor pot cobrar el xec ingressant-ne l’import en qualsevol entitat de crèdit. En la figura podeu veure un exemple de xec barrat general.
    • Xec barrat especial: dintre de les dues línies que travessen el xec figura el nom d’una determinada entitat de crèdit. En aquest cas, el xec únicament pot cobrar-se ingressant-ne l’import en un compte obert en l’entitat de crèdit indicada. En la figura podeu veure un exemple de xec barrat especial.

Figura Exemple de xec barrat general

Figura Exemple de xec barrat especial

  • Xec conformat: el banc lliurat haurà donat la seva conformitat al xec. La conformitat de l’entitat de crèdit suposa que la signatura és autèntica i que el compte de lliurador disposa de fons suficients per fer front al pagament del xec. Quan l’entitat de crèdit conforma el xec bloqueja en el compte corrent del lliurador la quantitat indicada en el xec fins a la data en què la conformitat és vàlida. La clàusula de conformitat figura per escrit en el revers del xec i s’hi ha de fer constar la data fins a la qual és vàlida la conformitat. En la figura podeu veure un exemple de clàusula de conformitat en el revers d’un xec. A l’anvers cal indicar “CONFORMAT”.

Figura Exemple de clàusula de conformitat en el revers del xec

  • Xec bancari: es caracteritza perquè l’expedeix l’entitat de crèdit a petició del titular d’un compte corrent i té la garantia que sempre és pagarà. Les entitats de crèdit cobren una comissió, en funció de l’import del xec, a la persona que el sol·licita.

Exemple d’aplicació: xec

L’empresa Vins i Caves Arnau, SL ha pagat al senyor Josep Miquel Carrasco Molist la reparació d’una fuita que hi havia en el lavabo d’un dels locals d’aquesta empresa. La reparació ha costat 322,34 € i Vins i Caves Arnau li fa un xec nominatiu i barrat.

En la figura podeu veure el xec emplenat.

Figura Exemple de xec nominatiu barrat

La lletra de canvi

La lletra de canvi és un document on una persona (lliurador) ordena a un altre (lliurat) pagar una determinada quantitat de diners en una data concreta (venciment) a una tercera persona (tenidor), normalment una entitat de crèdit.

El model oficial de lletra de canvi...

…està confeccionat per la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre, s’adquireix als estancs i el seu preu varia segons l’import de la lletra.

Les persones que intervenen en la lletra de canvi són les següents:

  • Lliurador: persona que crea la lletra de canvi i dóna l’ordre de pagament.
  • Lliurat: persona que rep l’ordre de pagament, és a dir, s’ha de fer càrrec del pagament quan arribi el venciment.
  • Tenidor: banc a qui el lliurador transmet la lletra perquè el lliurat la pagui.

En determinats casos, a la lletra de canvi també poden intervenir-hi altres persones que són els avalistes, els endossants i els endossataris.

La lletra de canvi s’ha d’emplenar utilitzant el model oficial aprovat per la Llei canviària i del xec. A la figura podeu veure l’anvers del model oficial de lletra de canvi i a la figura podeu veure el revers del model oficial de lletra de canvi.

Figura Anvers del model oficial de lletra de canvi

Figura Revers del model oficial de lletra de canvi

El contingut de la lletra de canvi està regulat per llei. Les dades obligatòries de les lletres de canvi són:

  • La denominació de lletra de canvi.
  • El manament pur i simple de pagar un import, i amb una moneda (nacional o extangera)
  • Nom de la persona que ha de pagar (lliurat).
  • Venciment. Si falta, es considerarà pagadora a la vista.
  • Lloc de pagament. Si falta, es considerarà el lloc designat junt al nom del lliurat.
  • Nom de la persona a qui s’ha d’efectuar el pagament o a la seva ordre (tenidor).
  • Data i lloc de lliurament. En el cas de no estar indicat el lloc, es considera emesa en la població del domicili del lliurador.
  • Signatura de qui emet la lletra (lliurador).

Orientacions per emplenar el model oficial de la lletra de canvi

Per emplenar el model oficial de la lletra de canvi cal tenir clar el significat de cada una de les dades que demana. Així, en l’anvers de la lletra hi trobem:

  • Lloc de lliurament: localitat o població en què es lliura la lletra.
  • Moneda: moneda en què està expressat l’import de la lletra, per exemple euro, dòlar, etc.
  • Import: import de la lletra expressat en xifres.
  • Data de lliurament: dia, mes i any en què es lliura la lletra.
  • Venciment: data en què s’ha de fer el pagament de la lletra.
  • Per aquesta lletra de canvi heu de pagar, al venciment expressat, a: nom del tenidor, és el nom de la persona o entitat bancària a l’ordre de la qual s’ha de fer el pagament de la lletra.
  • La quantitat de: import de la lletra expressat en lletres.
  • Persona o entitat/Domicili o oficina/Població: persona a qui s’ha de fer el pagament i domicili en què s’ha de fer. Normalment és una entitat bancària.
  • CCC: codi del compte bancari on el lliurat domicilia el pagament.
  • Clàusules: hi ha difernts clàusules que es pode fer constar relacionades amb la devolució, endossament, interessos, etc.
  • Lliurat: dades d’identificació de lliurat, que és qui ha de pagar la lletra en la data de venciment.
  • Lliurador: domicili i signatura, de pròpia mà, del lliurador.
  • Hi estic d’acord i Data: correspon a l’acceptació de la lletra. El lliurat signa, de pròpia mà, per tal de mostrar la seva conformitat amb la lletra. No és un requisit essencial, però reforça la confiança en el pagament. A partir d’aquesta data es calculen els terminis de venciments a Dies vista i Mesos vista.

D’altra banda, en el revers de la lletra hi trobem:

  • Per un aval de: indicació de la persona a qui s’avala i la data de l’aval. Es pot avalar a qualsevol obligat canviari (acceptant, lliurat o endossant).
  • Nom i domicili de qui avala: dades d’identificació de l’avalador amb la signatura.
  • Pagueu-ho a: indicació de l’endossatari i data de l’endós.
  • Nom i domicili de qui fa l’endós: dades d’identificació de l’endossant amb la signatura.
  • Espai en blanc: destinat a nous endossos, avals, etc.

Venciment

La lletra de canvi s’ha de presentar al pagament en el lloc assenyalat el dia del seu venciment o en un dels dos dies laborables següents.

La llei estableix diferents formes d’expressar el venciment (taula).

Taula Tipus de venciment de les lletres de canvi
Forma d’expressar el venciment Característiques Exemple de venciment
A dia cert S’indica el dia, mes i any en què ha de pagar-se la lletra. 07/10/20XX
A la vista La lletra es paga el dia de la seva presentació.
El termini màxim de presentació és d’un any.
En cas de què no s’indiqui venciment es considera que el venciment és a la vista.
- a la vista.
- (sense venciment).
- Dies data
- Mesos data
Es calcula el dia de venciment des de la data de lliurament que consta en la lletra - 60 d/d.: serà 60 dies després de la data de lliurament.
- 2 m/d.: serà 2 mesos desprès de la data de lliurament.
- Dies vista
- Mesos vista
Es calcula el dia de venciment des de la data d’acceptació. En aquest cas és imprescindible que la lletra de canvi estigui acceptada. - 30 d/v.: serà 30 dies després de l’acceptació.
- 1 m/v.: serà 1 mes després de l’acceptació.

Càlculs del venciment:

  • El còmput es fa per dies naturals, és a dir, incloent laborables i festius.
  • Respecte als mesos, el còmput es fa per mesos sencers, independentment dels dies que tingui.
  • Si el venciment és un dia festiu es trasllada al següent dia hàbil.
  • Si el venciment és un dia que no existeix, per exemple, 31 d’abril, es considera dia de venciment l’últim dia del mes.

Exemple d'aplicació: lletra de canvi

El dia 8 de febrer Comercial Huta, SL amb domicili al carrer Viladomat núm. 75 de Barcelona (08015) ven mercaderies al Sr. Gabriel Reyes Pons domiciliat al carrer Unió núm. 90 de Mataró (08600) per valor de 3.200,00 €.

El pagament s’efectua mitjançant una lletra de canvi amb venciment a 3 m/d. Comercial Huta, SL gira la lletra a l’ordre del Banc Comercial. El Sr. Gabriel Reyes Pons accepta la lletra dos dies després del seu lliurament i la domicilia en el seu compte núm. 3232 3234 55 0000010909 del Banc Comarcal (carrer Santa Anna, 25 de Mataró).

A la figura podeu veure l’anvers de la lletra de canvi emplenada.

Figura Exemple de l’anvers de lletra de canvi

El pagaré

El pagaré és un document que conté una promesa de pagament d’un determinat import, en el seu venciment i en el lloc indicat, a la persona indicada o a l’ordre d’aquesta o d’una altre persona igualment identificada.

La llei indica els requisits que ha de complir el pagaré per a tenir validesa legal, però no estableix el model oficial.

En l’emissió d’un pagaré intervenen necessàriament:

  • El signant: és qui emet el pagaré i es compromet al pagament el dia del venciment indicat en el pagaré mateix, amb càrrec en el seu compte.
  • El tenidor: és el subjecte a favor de qui s’emet el pagaré i qui rep l’import.

Els elements que obligatòriament s’hi hauran de consignar són:

  • La paraula pagaré.
  • La promesa de pagar una quantitat de diners en una data determinada.
  • Venciment. Si falta, es considera a la vista.
  • Lloc de pagament. Si no hi consta, serà el lloc d’emissió.
  • Nom de la persona que cobrarà el pagaré. Sempre seran nominatius; mai s’acceptaran pagarés al portador.
  • Data i lloc d’emissió. Si falta, es considerarà el que tingui al costat del signant.
  • Signatura manual (no serveix la signatura estampada amb segell o impresa) de l’emissor del pagaré.

Com en les lletres de canvi, els venciments poden ser:

  • A dia cert.
  • Dies data i mesos data.
  • Dies vista i mesos vista.

Tipus de pagarés

Ens podem trobar amb els tipus de pagaré següents:

  • Pagaré d’empresa: dissenyat per la mateixa empresa, que l’emet contra si mateixa quan ha de pagar una determinada quantitat de diners. Habitualment, són aparents pagarés: l’única diferència amb un pagaré correctament emès (pagaré canviari) és que en comptes de figurar la paraula pagaré apareix la paraula pagarà. En aquests casos el que està lliurant l’empresa no està previst en la Llei canviària i del xec, per la qual cosa manca del caràcter executiu. Amb el programa FactuSOL és possible crear aquests tipus de pagarés d’empresa.
  • Pagaré de compte bancari: dissenyat per una entitat bancària. El titular d’un compte bancari sol·licita els pagarés a l’entitat i, quan ha de pagar una determinada quantitat de diners emet un pagaré. En aquest cas, els diners surten dels fons dipositats en el compte. En la figura podeu veure un model de pagaré de compte bancari.

Figura Model de pagaré de compte bancari

Exemple d'aplicació: pagaré

El senyor Martí Font Peña de Lleida, amb data 02/07/XX ha adquirit productes a l’empresa Comercial Port, SL per valor de 2.140 €. Per a fer el pagament el Sr. Martí emet un pagaré amb data de venciment 08/04/XX domiciliat en el compte núm. 2123 4345 34 0009011111 que té obert en el Banc Comercial.

A la figura podeu veure el pagaré emplenat.

Figura Exemple de pagaré

Processos administratius de cobrament i pagament. Autoritzacions.

Cadascun dels mitjans de pagament porta associat un procediment (una forma de fer) pautat i regulat que fa que aquestes diferents modalitats de pagament siguin una pràctica habitual en les relacions comercials entre empreses.

El xec, el pagaré i la lletra de canvi són documents emparats en la Llei canviària i del xec, on se’n regula el procediment, els avals, els endossaments, els pagaments i les accions per falta de pagament.

Signatura i acceptació

La signatura és un element indispensable per donar validesa a alguns dels documents de pagament o cobrament.

Les persones que els han de signar seran:

  • El deutor (qui ha de pagar): en el xec, el pagaré i l’ordre de transferència.
  • El creditor (qui ha de cobrar): en el rebut bancari i la lletra de canvi.

En la lletra de canvi apareix també l’acceptació com una formalització addicional que pot suposar diferents situacions:

  • El deutor no signa la lletra de canvi però quan arriba el venciment la paga. En aquest cas el deutor no l’està acceptant tot i que ha contret una obligació de pagament a través d’una factura, per exemple. Si arribat el venciment no la pagués, el creditor li reclamaria directament la factura.
  • El deutor signa la lletra de canvi. En aquest cas l’està acceptant. Això li suposa contraure una obligació directa de pagament reflectida en la lletra mateixa i les seves condicions (venciment, entitat bancària, etc.). O sigui, si arribat el venciment el deutor no la pagués, el creditor reclamaria la lletra de canvi.

Aval i endós

L’aval i l’endós són dues possibilitats que afegeixen als xecs, a les lletres de canvi i als pagarés alternatives al seu ús, tot i que no són obligatòries per a la formalització d’aquests documents. Tant l’aval com l’endós provoquen l’aparició de noves persones en el procés de pagament-cobrament.

Aval

L’aval és una declaració canviària que es consigna en una lletra de canvi, xec o pagaré i que té per objecte assegurar el pagament del mateix, obligant-se una persona, avalador, a satisfer el seu import en el cas que no ho faci la persona per qui es va obligar, avalat.

Haurà de figurar mitjançant l’esment exprés de “per aval” i ser signat per l’avalador, en el revers del document.

L’import del document es pot avalar íntegrament o només una part.

Exemple d'aval en un xec

En l’exemple de la figura, veiem el revers d’un xec en què apareix la figura d’un avalador que garantirà l’import total del xec, ja que no se n’especifica cap import.

Figura Exemple d’aval en el revers d’un xec

Endós

L’endós és un procediment especial de transmissió de lletres de canvi, xecs i pagarés, i tots els drets del seu cobrament que fa el tenidor, endossant, a favor d’una altra persona, endossatari, amb subjecció a certs requisits formals.

Pot realitzar-se mitjançant la manifestació d’endós en el document i la signatura de l’endossant.

L’endossant, tret que s’introdueixi una clàusula en contra, garanteix el pagament del document a aquells tercers que el posseeixin amb posterioritat.

Exemple d'endós en un xec

En l’exemple de la figura, veiem el revers d’un xec en què apareix la signatura de qui posseïa el xec i el podia cobrar. Ara, amb aquesta signatura i amb la indicació escrita, transfereix la capacitat de cobrament al Sr. Ramon Vega Clos.

Figura Exemple d’endós en el revers d’un xec

Exemple d'aplicació: aval i endós en una lletra

Partim d’una lletra on el lliurador (qui l’ha de pagar) és el Sr. Gabriel Reyes Pont, i el tenidor (banc del cobrament de la lletra) és el Banc Comercial.

El dia 15 de febrer el Sr. Ricard Puente Gracia (carrer Vidal, 35 de Barcelona) avala la lletra i el dia 18 de febrer el Banc Comercial endossa la lletra al Banc Rural (carrer Muntaner, 32 de Barcelona).

En la figura podeu veure el revers de la lletra de canvi.

Figura Exemple d’aval i endós en el revers de la lletra de canvi

Procés de la transferència bancària i l'ingrés en compte

La transferència bancària i l’ingrés bancari són un mitjà de pagament-cobrament en què és el pagador (comprador-deutor) qui ha d’actuar per enviar els diners al compte del cobrador (venedor-creditor).

L’actuació de les entitats bancàries, tant la del comprador (deutor) com la del venedor (creditor), en ambdós casos, és fonamental, i per poder usar aquest mitjà de pagament cal seguir un procediment concret.

Transferència bancària

En la transferència bancària el comprador dóna l’ordre al seu banc perquè traslladi una quantitat determinada de diners del seu compte al compte del venedor.

Aquesta ordre de transferència en suport paper ha d’anar signada per l’ordenant (comprador) com a senyal de conformitat o autorització de l’operació. L’entitat financera facilitarà una còpia segellada de l’ordre de transferència a l’ordenant com a comprovant de l’operació efectuada.

En cas de no poder anar personalment a la seva oficina bancària, el comprador haurà d’ordenar la transferència a través de fax, carta o correu electrònic, o enviant l’ordre en suport digital, o utilitzant la banca electrònica.

Característiques:

  • Moment del cobrament. Dependrà de l’entitat des d’on s’ha fet la transferència: si és la mateixa del beneficiari, podrà disposar dels diners el mateix dia, però si és diferent haurà d’esperar fins a dos dies hàbils després.
  • Moment del pagament. Immediat.
  • Cost (de pagament). Si la transferència és a un compte d’una altra entitat, l’entitat que rep l’ordre de transferència habitualment carregarà comissions bancàries. Entre comptes d’una mateixa entitat, no tindrà cap cost. Les empreses solen negociar amb les entitats financeres el cost d’aquestes operacions.
  • Justificant de pagament. Serà la còpia de l’ordre de transferència segellada pel banc.

Ingrés en compte

El comprador haurà d’anar a l’entitat financera del venedor i efectuar l’ingrés.

Aquesta operació consisteix a lliurar una quantitat de diners, donant com a informació necessària el nom i el número de compte del destinatari. També és convenient indicar un motiu del dipòsit fet i el nom de qui l’ha fet per tal que el destinatari, quan rebi l’abonament al seu compte, en tingui constància.

Tota aquesta informació quedarà detallada en l’imprès del banc que el comprador signarà i se’n quedarà una còpia segellada com a justificant.

Característiques:

  • Moment del cobrament: immediat.
  • Cost: el banc no cobrarà cap comissió ni al deutor (comprador), ni al creditor (venedor).
  • Justificant de pagament: serà l’imprès segellat pel banc.

Procés de la targeta electrònica

Una targeta electrònica no és més que una targeta de plàstic amb una banda magnètica (on s’identifica el compte i el titular) que permet fer pagaments al seu titular.

Actualment hi ha moltes targetes que, a part de la banda magnètica, inclouen un xip que requereix l’ús d’un codi personal per poder utilitzar-les.

Les més habituals són:

  • Targetes bancàries: associades a un compte bancari.
  • Targetes de compra: són targetes que els grans establiments faciliten als seus clients per pagar les compres que realitzen en els seus establiments.

Targetes de compra

Funcionen de manera similar a les targetes de crèdit bancàries, però només operen en els seus propis establiments o en altres d’autoritzats.

Cal, però, veure separadament quin procés suposa el pagament i el cobrament a través d’aquest mitjà perquè els procediments i les condicions són diferents per al pagador (comprador) que per al cobrador (venedor).

Pagament amb targeta bancària

Quan es fa un pagament a través de targeta electrònica, només pot usar-la el titular de la targeta.

L’ús de les targetes és múltiple:

  • En caixers automàtics de les entitats financeres es poden retirar diners del propi compte, consultar el saldo del compte, etc.
  • Pagar compres en determinats establiments que acceptin les targetes.
  • Pagar compres en determinades màquines expenedores. Per exemple: màquines de bitllets de tren i metro, màquines expenedores de certs productes…
  • Pagar compres fetes a través de pàgines web d’Internet (compres en línia o virtuals).

Per a ser titular d’una targeta bancària, únicament és necessari sol·licitar-la a l’entitat financera on es té obert un compte. Segons la solvència del sol·licitant, l’entitat li concedirà més o menys import límit disponible.

L’import de la compra es carregarà al compte del titular en la data prevista segons el tipus de targeta:

  • Targetes de dèbit: es carregarà automàticament en el compte del titular en el moment de fer l’operació.
  • Targetes de crèdit: el banc posa a disposició del seu titular una determinada quantitat de diners en forma de crèdit, per la qual cosa, l’import de la compra es carrega en el compte amb posterioritat, normalment a final de mes.

Característiques:

  • Moment del pagament: segons sigui una targeta de dèbit o de crèdit.
  • Cost (de pagament): pel servei de targeta bancària, independentment de l’ús que se’n faci, les entitats financeres cobren una petita quota anual.
  • Justificant de pagament: seran els tiquets expedits en les operacions fetes amb targeta.

Cobrament amb targeta bancaria

El venedor, per tal de poder acceptar el cobrament a través de targeta bancària, haurà de disposar d’un contracte amb una entitat financera, en la qual tindrà un compte obert. L’entitat li facilitarà un datàfon, que és l’aparell que permet la codificació de les dades de la targeta i la connexió amb els sistemes electrònics del banc.

Els datàfons tenen un teclat, una impressora i unes ranures per on inserir la targeta. Quan el venedor efectua el cobrament introduint la targeta, l’aparell en llegirà les dades. En uns instants es rebrà la conformitat del pagament, s’imprimirà un tiquet que recull totes les dades de l’operació, i el client l’haurà de signar com a autorització a l’operació feta.

Quan un venedor accepta que es pagui amb targeta de crèdit, és convenient que demani el DNI al client per comprovar que n’és el titular.

Característiques:

  • Moment del cobrament: s’abonarà l’import de la venda en el compte del venedor entre 1 i 2 dies després, depenent de cada entitat financera.
  • Cost (de cobrament): les entitats financeres cobraran una comissió al venedor per aquest servei que, moltes vegades, es pacta entre les parts. Per això, en certs establiments o negocis, es demana un import mínim de compra si es vol pagar amb targeta.

Procés de la domiciliació bancària

La domiciliació bancària és un mitjà en què les entitats bancàries són el mitjancer indispensable per tal que l’operació de pagament-cobrament es porti a terme.

Per al deutor (comprador) el procediment a seguir en una domiciliació bancària és diferent que per al creditor (venedor). Ara veureu aquests procediments per a cadascun dels casos.

Tramitació del deutor

Per domiciliar el pagament dels rebuts és necessari que el comprador (deutor), com a titular del compte, lliuri una autorització per escrit i signada, a la seva entitat financera en què indiqui les dades identificatives de l’empresa venedora. En la figura podeu veure un model d’autorització de domiciliació bancària.

Figura Model d’autorització de domiciliació bancària

Aquesta autorització tindrà dues còpies:

  • Còpia per al creditor: autoritza el creditor (venedor) a emetre rebuts i a presentar-los al cobrament al compte del deutor.
  • Còpia per a l’entitat financera del deutor : autoritza l’entitat financera a carregar els rebuts presentats pel creditor (venedor) al compte del deutor.

Els rebuts es poden retornar, però comporten unes despeses per a l’emissor (venedor). Per exemple:

  • Si el deutor, després del càrrec del rebut bancari, detectés un error en l’import, concepte o altre, disposa d’uns dies per demanar el retorn del rebut.
  • Si en el compte corrent del deutor no hi ha diners, l’entitat financera retornarà el rebut.

Característiques:

  • Moment del pagament: en la data del venciment.
  • Justificant del pagament: quan es faci el càrrec en el compte del deutor, l’entitat financera li enviarà un rebut bancari generat per l’entitat.

Tramitació del creditor

En aquesta modalitat de pagament el venedor (creditor) podrà retirar del compte corrent del comprador l’import que consti en un rebut formalitzat legalment. Per fer això és necessari que el comprador ho autoritzi prèviament.

Habitualment les empreses tenen uns dies fixats al mes per fer aquestes operacions, de manera que en una sola operació es poden girar molts rebuts. El conjunt de rebuts que es giren simultàniament s’anomena remesa de rebuts.

Aquestes remeses poden ser un conjunt de rebuts normalitzats en paper o llistes en què consten totes les dades obligatòries de cada rebut.

Un cop s’emeten, les entitats financeres de cada lliurat (deutor) transformaran aquesta informació en rebuts bancaris en paper o bé en suport digital, i gestionaran el cobrament.

Com a justificant del pagament, el banc lliurarà a cada deutor el rebut bancari generat per ell mateix.

Característiques:

  • Moment del cobrament: en la data del venciment, a no ser que es negociï amb l’entitat financera un sistema de finançament per avançar la disposició dels fons.
  • Cost (de cobrament): l’entitat financera cobrarà una comissió per gestionar el cobrament, la qual serà més elevada si els rebuts bancaris s’han presentat en suport paper.

Procés del xec

El xec és un document que formalitza el comprador quan vol pagar alguna compra i que reflecteix el deute adquirit pel comprador cap al venedor.

Les entitats bancàries...

… registren les signatures dels titulars de comptes corrents en uns documents, anomenats cartolines de signatures per poder comprovar-les en el moment de cobrar un xec.

En la figura podeu veure esquemàticament el procés de pagament mitjançant un xec.

Figura Procés de pagament mitjançant un xec

El lliurador emet el xec, que ordena al lliurat (entitat de crèdit) que pagui una determinada quantitat al posseïdor del xec (prenedor) de forma immediata; el lliurat paga aquesta quantitat de diners perquè el lliurador té obert un compte corrent en l’entitat i té diners disponibles per fer el pagament.

Una de les principals característiques del xec és que pot ser transmès pel seu prenedor (beneficiari) a un altre persona mitjançant l’anomenat endós.

  1. Si es tracta d’un xec al portador, l’endossament es fa per la simple transmissió del xec que fa el prenedor a una altra persona, sense cap més formalitat.
  2. Els xecs nominatius tenen un prenedor específic. En aquest cas, l’endós pot o no donar-se. Veieu-ne els casos:
    • Xec nominatiu a l’ordre: a continuació de l’expressió “pagueu per aquest xec a..” figura el nom d’una persona i, seguidament, l’expressió “a l’ordre” o no hi figura res. En aquest cas el xec és endossable.
    • Xec nominatiu no a l’ordre: a continuació de l’expressió “pagueu per aquest xec a…” figura el nom d’una persona i, seguidament, l’expressió “no a l’ordre”, en aquest cas, el xec no és endossable.

En la figura podeu veure un exemple de xec nominatiu a l’odre i en la figura podeu veure un exemple de xec nominatiu no a l’odre.

Figura Exemple de xec nominatiu a l’ordre

Figura Exemple xec nominatiu no a l’ordre

En cas d'impagament, total o parcial, del xec...

…el prenedor pot emprendre accions civils, per tal de ser indemnitzat, i accions penals per delicte d’estafa.

En el cas que el compte del lliurador (comprador) no tingui fons suficients per fer front al pagament d’un xec, l’entitat de crèdit està obligada a pagar parcialment el xec amb els fons disponibles en aquell moment en el compte. Posteriorment, el prenedor (venedor) haurà de protestar el xec per falta de pagament i reclamar. Farà el mateix en cas d’impagament total.

Pagament a la vista

El xec és una ordre de pagament a la vista; per tant, si s’emet un xec amb una data posterior a la real, esperant que es cobri quan arribi aquesta data, es tracta d’un error, ja que el lliurat pagarà el xec en el moment de presentar-lo, encara que la data d’emissió sigui posterior.

Característiques:

  • Moment del cobrament: immediat, però si s’ingressa en una entitat financera diferent de la del compte del xec, no es podrà disposar de l’import fins passats uns dies de l’ingrés.
  • Moment del pagament: en el moment de fer efectiu el pagament al seu prenedor.
  • Cost (de cobrament): si es cobra un xec des d’una entitat diferent de la del xec, aquesta entitat cobrarà una comissió per gestionar-lo. Des de la mateixa entitat, no es cobra cap comissió.
  • Justificant de pagament: caldrà un rebut tradicional o la signatura en la factura.

Procés de la lletra de canvi

Amb aquest document el creditor ordena al deutor pagar l’import que deu (per una compra efectuada) a un intermediari (el banc) quan arribi la data del venciment.

En la figura podeu veure esquemàticament el procés de pagament mitjançant lletra de canvi.

Figura Esquema del procés de pagament mitjançant lletra de canvi

El lliurador (venedor) és qui emplena les lletres de canvi i el lliurat (comprador) les haurà de pagar. Normalment, el comprador haurà d’anar a pagar aquestes lletres al banc del venedor (tenidor) i ho farà en la data que hagi pactat amb el venedor.

Característiques:

  • Moment del cobrament: en la data del venciment, a no ser que es negociï amb l’entitat financera un sistema de finançament per avançar la disposició dels fons.
  • Moment del pagament: en la data de venciment.
  • Cost (de cobrament): l’entitat bancària cobrarà una comissió per la gestió de cobrament.
  • Justificant de pagament: serà la lletra de canvi mateixa, que serà lliurada al deutor un cop l’hagi pagada.

Procés del pagaré

Com en els xecs, el banc pot lliurar un talonari de pagarés als clients de comptes corrents. El comprador que disposa d’un talonari de pagarés, l’emplenarà i el signarà en senyal de compromís.

I com en les lletres de canvi, el pagaré inclou una data de venciment.

La principal diferència que hi ha entre un pagaré i un xec és que en el moment d’emetre el pagaré queda establerta la data a partir de la qual es podrà fer efectiu.

També hi ha algunes diferències entre el pagaré i la lletra de canvi:

  • El pagaré és una promesa de pagament i la lletra de canvi és una ordre de pagament.
  • El pagaré l’emet qui l’ha de pagar, és a dir, el deutor (comprador), i la lletra de canvi l’emet qui l’ha de cobrar, és a dir, el creditor (venedor).

Característiques:

  • Moment del cobrament: en la data del venciment, a no ser que es negociï amb l’entitat financera un sistema de finançament per avançar la disposició dels fons.
  • Moment del pagament: en la data de venciment.
  • Cost (de cobrament): com en el xec, si es cobra des d’una entitat diferent de la del pagaré, aquesta entitat cobrarà una comissió per gestionar-lo. Des de la mateixa entitat, no es cobra cap comissió.
  • Justificant de pagament: caldrà un rebut tradicional o la signatura en la factura.

Procés del gir postal i del pagament contra reemborsament

Són dos mitjans de pagament molt utilitzats en les compres a distància.

Gir postal

Pagament: el comprador lliura els diners a l’operador postal, qui s’encarregarà de fer-los arribar al venedor, a canvi d’una taxa que es calcularà segons l’import que s’envia. Aquests enviaments ofereixen unes garanties que es contracten amb el servei.

Cobrament: segons la modalitat de gir postal.

  • Gir immediat: els diners estaran disponibles immediatament en qualsevol oficina de l’operador postal i es pot avisar el receptor en el mateix moment. Només es pot utilitzar per a enviaments al territori espanyol. En el moment que els diners són rebuts pel destinatari, el remitent rebrà un avís de recepció.
  • Gir no immediat: els diners es lliuraran al domicili del destinatari en un termini de 3 a 5 dies si és dins del territori nacional i per a altres països dependrà del país de què es tracti.

Característiques:

  • Moment del cobrament: segons la modalitat de gir postal.
  • Moment del pagament: immediat.
  • Cost (de pagament): els operadors postals cobren per aquest servei, generalment un import fix més un percentatge sobre l’import girat.
  • Justificant de pagament: el document del gir.

Contra reemborsament

En aquesta modalitat d’enviament, el venedor haurà de dirigir-se a correus, una empresa de missatgeria o de transports, i contractar el servei i la forma d’enviar el paquet. Depenent de les condicions de l’enviament del paquet i la forma de pagament, el cost podrà ser més o menys elevat.

Característiques:

  • Moment del cobrament: al cap de pocs dies.
  • Moment del pagament: immediat.
  • Cost: habitualment el venedor cobra al comprador les despeses de l’enviament perquè així es pacta quan es contracta l’operació de compravenda.
  • Justificant: tot i que si no es paga no lliuren el paquet, convé demanar l’albarà de lliurament on consti l’import pagat.

Impagaments

En cas d’impagament d’una lletra, un xec o un pagaré, la Llei canviària i del xec preveu el protest abans d’acudir a la via executiva (execució canviària).

Els rebuts bancaris domiciliats es convertiran en les lletres de canvi si es paga el timbre corresponent (impost d’AJD) i llavors també estaran emparats per aquesta llei.

El protest

És un acte notarial que serveix per acreditar que s’ha produït la falta d’acceptació de la lletra o del pagament d’algun dels documents, i és requisit legal necessari per a l’exercici de l’acció canviària executiva.

Altres declaracions que constin en el document signat i datat tenen el mateix efecte que el protest, amb algunes variacions segons el tipus de document.

L'execució canviària

Qualsevol d’aquests documents de pagament, una vegada impagat i protestat, pot acudir a la via executiva, sempre que forçosament i ineludiblement contingui tots els requisits.

Finançament de documents de cobrament a termini

El finançament de documents a termini és una forma que té l’empresa d’obtenir diners a través d’aquells documents que justifiquen que en un futur es transformaran en diners.

Per finançar-se amb documents de cobrament a termini cal la intermediació de les entitats financeres, que entendran que aquests documents són la garantia d’un cobrament segur però, a canvi d’avançar els diners, cobraran uns interessos que es calcularan tenint en compte l’import de diners que avancen i el temps que transcorrerà entre el lliurament de diners i el venciment dels documents.

Altres formes de finançament amb documents de cobrament a termini

Les entitats financeres també posen a disposició de les empreses línies específiques per finançar operacions d’exportació en qualsevol divisa, anticipant l’import dels ajornaments de cobrament que concedeixin als seus clients a l’exterior.

Habitualment, aquest tipus d’operació es considera un finançament a curt termini. És a dir, que es tancaran en un període inferior a l’any.

Els documents de cobrament que hem estudiat i que permeten operar a l’empresa en aquest sentit són els efectes comercials. Aquests documents són:

  • Els rebuts bancaris
  • La lletra de canvi
  • El pagaré

Les principals modalitats per rebre els diners anticipadament a canvi dels documents són les següents:

  • El descompte d’efectes comercials
  • La bestreta sobre rebut bancari
  • El facturatge (factoring)

El descompte d’efectes comercials

Els efectes comercials són documents emesos per l’empresa venedora contra un dels seus clients on s’expressen l’import i el venciment de pagament d’una o diverses factures. Els efectes comercials són el rebut bancari, la lletra de canvi i el pagaré.

Quan es parla de descompte d’efectes comercials s’està expressant el procediment a través del qual una entitat financera avança el nominal dels efectes comercials que s’endossen a aquesta entitat. L’entitat s’encarregarà de gestionar-ne el cobrament quan arribi el venciment.

El nominal és l’import de l’efecte comercial que s’haurà de fer efectiu al venciment.

L’empresa que ha emès aquests documents cedeixen a l’entitat financera part dels drets de cobrament futurs que estan justificats en els documents emesos. Aquesta cessió de drets s’anomena endós.

El procés el podem resumir de la manera següent:

  1. Se signarà una pòlissa de risc i es pactaran les condicions:
    • Import màxim de lletres que podrà descomptar simultàniament.
    • Temps màxim d’anticipació. És a dir, els dies màxims des de la data de descompte fins a la data de venciment.
    • Temps mínim d’anticipació. És a dir, si falta molt poc per al venciment l’entitat pot pactar no estar obligada a fer el descompte. Normalment, quinze dies abans del venciment les entitats financeres no accepten lletres al descompte.
    • Tipus d’interès, comissions i despeses a les quals estarà sotmesa l’operació.
  2. Es presentaran els efectes al descompte, agrupats en una remesa: físicament en paper, o bé, en el cas de rebuts bancaris, també és possible en suport digital i amb liquidació de timbres (impost AJD), perquè adoptin les característiques de lletres de canvi domiciliades però no acceptades.
  3. Una vegada que la remesa s’ha presentat a l’entitat financera i aquesta l’ha admès, s’ingressarà en el compte del creditor (venedor que ha presentat la remesa de lletres) l’import nominal total de la remesa, restant els interessos, les comissions i les despeses pactades prèviament. Així doncs, tots els interessos i les despeses que ha generat cadascun dels efectes són cobrats per l’entitat financera en el moment de presentar la remesa, no quan vencen.
  4. En el venciment de cada efecte, l’entitat el presentarà al cobrament. Si es produeixen devolucions, carregarà l’import nominal més una comissió de devolució, en el compte del creditor (venedor).

Descompte de pagarés

A part del banc, hi ha empreses especialitzades en el descompte de pagarés.

El més habitual és que dins d’una mateixa remesa s’integrin efectes amb diferents venciments de manera que l’entitat financera a mesura que va arribant el venciment de cadascun de les lletres, les va presentant a cadascun dels lliurats perquè atenguin el pagament.

A mesura que els diferents deutors (compradors) vagin pagant les lletres, l’empresa venedora podrà anar presentant noves remeses fins a arribar al màxim pactat.

Així doncs, l’operatòria del descompte comercial no és més que un cicle d’operacions que es van fent al llarg del temps.

L’entitat financera anticiparà a l’empresa l’import dels documents portats al descompte restant-li les despeses i els interessos generats en l’operació.

Els interessos es calcularan sobre l’import avançat i tenint en compte la data de venciment; o sigui, el temps que ha de transcórrer des de l’avançament de l’import fins que l’entitat financera pugui fer efectiu l’efecte comercial.

La bestreta sobre rebut bancari

És una modalitat de finançament de curt termini de característiques similars al descompte comercial, però sense timbres (impost AJD) sobre els rebuts bancaris i disposant d’un compte de crèdit.

En aquest cas, no s’abonarà l’import de la remesa, sinó que s’utilitzarà un sistema de pòlissa de crèdit amb un límit disponible.

La pòlissa de crèdit

És un compte sense saldo que l’entitat financera posa a disposició d’un titular, amb un límit màxim de disposició de diners (saldo negatiu) per les seves operacions de pagament i cobrament, com qualsevol altre compte.

Podem resumir el procés de la manera següent:

  1. En una entitat financera, se signarà una pòlissa de garanties i s’obrirà una línia de gestió de rebuts.
  2. L’empresa venedora lliurarà la remesa de rebuts en paper o en suport digital.
  3. L’entitat financera processarà els rebuts i comunicarà el crèdit establert.
  4. L’empresa venedora farà les disposicions en el compte de crèdit, segons les necessitats de tresoreria, en diferents moments i en quanties diferents, aconseguint o no el límit màxim del crèdit.
  5. Al venciment dels rebuts gestionats, els imports nominals s’aniran ingressant i cobrint les disposicions de crèdit fetes, cancel·lant el crèdit. Si hi ha diferències, es compensaran en un compte pre-establert per l’empresa venedora. En aquest moment es liquiden i es paguen interessos corresponents a les diferents disposicions fetes.

L’entitat li avança l’import total dels rebuts emesos, ingressant-lo en el seu compte corrent i més endavant li cobrarà interessos només sobre la quantitat que utilitzi d’aquest import total. Aquest servei de crèdit és similar a la pòlissa de crèdit.

L’entitat financera també cobrarà a l’empresa emissora dels rebuts unes comissions per la gestió del cobrament.

També és important esmentar que aquest tipus d’operació bancària de finançament no genera l’impost AJD com en el cas de les lletres de canvi, cosa que suposa un estalvi important per a les empreses.

El facturatge

El facturatge és un servei que ofereixen les entitats financeres i altres empreses especialitzades que consisteix a gestionar el cobrament de documents mercantils (factures).

Es tracta que una empresa faci d’intermediària entre venedor i comprador. El venedor cedirà les factures a l’empresa de facturatge, qui farà de cobrador al comprador. Aquest servei és molt ampli i té moltes possibilitats, una de les quals és obtenir un finançament amb l’avançament de l’import de les factures cedides.

El facturatge té diverses modalitats:

  • En funció del risc: l’empresa de facturatge, en cas d’insolvència, assumeix, o no, el cost de l’impagat. Segons quina sigui la modalitat el cost d’aquest servei serà més o menys elevat.
  • En funció del crèdit: l’empresa de facturatge ofereix només el servei de cobrar o bé el servei d’anticipar l’import de les factures a cobrar. És a dir, quan l’empresa venedora facilita les factures a l’empresa de facturatge pot demanar-ne l’anticipació o no. Si l’empresa de facturatge anticipa l’import de les factures, en aquest cas hi ha un servei de finançament i el servei serà més car perquè s’afegeix un servei de crèdit al servei de cobrament.
  • En funció de l’àmbit: l’empresa de facturatge pot oferir el servei de cobrar factures dins del territori nacional o en l’àmbit internacional. Tenint en compte aquest factor també canvia el cost del servei.

Per part de l’empresa de facturatge: abans d’acceptar donar el servei, haurà analitzat la cartera de clients, el nivell de facturació, la solvència dels clients, etc.

Per part de l’empresa que contracta el servei: en el moment que contracti el servei haurà de posar-se en contacte amb tots els clients per avisar-los que, a partir de determinat moment, una empresa de facturatge els cobrarà les factures. Evidentment, també haurà de fer arribar les factures a cobrar a l’empresa de facturatge perquè s’ocupi de cobrar-les.

Anar a la pàgina anterior:
Referències
Anar a la pàgina següent:
Activitats